Arxiu de la categoria: Ortografia

L’apostrof

L’article el/la, la preposició de i els pronoms febles em, et, es, el; s’apostrofen davant de paraules que comencen per vocal o h.

EXEMPLES:

  • l’avi, l’amic, l’anglès,…
  • l’ungla, l’habitació, …
  • d’aquell, d’ahir, …
  • m’agafa, m’atreu, …
  • t’agrada, t’aguanta, …
  • s’asseu, s’assembla, …
  • l’entenc, l’envio, …

L’article femení i el pronom feble la no s’apostrofen davant i. u, hi, hu àtones.

 EXEMPLES:

  • la Irene, …
  • la universitat, …
  • la història, …
  • la humanitat, …

La contracció es desfà quan la paraula que la segueix comença per vocal o hac.

 EXEMPLES:

  • a l’entrada/al cine
  • de l’indi/del nen
  • per l’home/ pel noi

 

Les lletres b i v

Tot i que no tots els mots que s’escriuen amb b i v segueixen una regla, hi ha unes normes generals bàsiques.

S’escriu b:

Davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc.

(a excepció d’algun mot d’origen estranger com Vladímir o Vladivostok);

Darrere de m: embenar, ambiciós, amb, etc.

(a excepció d’algun mot com circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.);

 Davant vocal, si b alterna amb p entre mots d’una mateixa família: llobató (llop), cabota (cap), sabem (sap).

S’escriu v:

Darrere de n: canvi, convertir, envestir, minvar, etc.;

Davant vocal, si v alterna amb u entre mots d’una mateixa família: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), escriviu (escriure), vivim (viu), oval (ou), etc.;

En les desinències verbals -ava,-aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.

 

Els contactes vocàlics

En un vers també es poden produir els fenòmens de contacte vocàlic següents:

 El hiat es produeix quan dues vocals successives es pronuncien en dues síl·labes diferents sense que es produeixi diftong o contracció.

La sinalefa  és la unió en una sola síl·laba mètrica de dues vocals en contacte, situades l’una a la fi d’un mot i l’altra al començament del mot següent.

L’elisió és la pèrdua del so d’una de les vocals en contacte.