Arxiu de la categoria: Lèxic

Treballarem les paraules i el seu significat.

Els crits dels animals

Els llops udolen, és a dir, fan udols. Digues què fan els animals següents:

L’ànec – claca.animales-perros_xoptimizadax-kmxd-620x349abc

L’ase – brama.

El be – bela.

El bou – bramula, mugeix, braola, bruela.

La cabra – bela.14400914588864

El cavall – renilla, aïna, eguina.

El colom – parrupa, marruca.

El conill – güella, esgüella.

El corb – gralla, cucleja.rana

El gall – canta.

La gallina – cloqueja, escataina, escaïna.

El gat – miola.

El gos – lladra (crit fort i curt), borda (lladra amenaçant), jaupa, clapeix.

La gralla – gralla.llebre

La granota – rauca.

La rata – esgüella.

La llebre – güella, esgüella.

El lleó – rugeix.

El llop – udola.

El mussol – esgaripa.        123215229-dctmvraw

L’oca – claca.

L’ós – gruny.

L’ovella – bela.

La perdiu – escotxega.

El pollet – piula, piuleja.descarga

El porc – gruny, güella.

El rossinyol – refila.

El tigre – rugeix.

(Font: Gran Larousse Català, Barcelona, 1990)

Les paraules i el seu significat

Paraules sinònimes

Paraules diferents que tenen el mateix significat.

Ex.: apertura, inici, començament…

Paraules antònimes

Paraules que tenen el significat contrari.

Ex.: lliure-esclau

Paraules polisèmiques

 Paraules que tenen diversos significats. Al diccionari tenen la mateixa entrada però amb diverses accepcions o significats de la paraula. Entre les diverses accepcions hi ha una relació de semblança per la forma, el color…

Ex.: granota. 1a accepció animal amfibi… 2a accepció vestit d’una sola peça amb mànigues i que se solen posar els mecànics per a treballar.

Paraules Homònimes

Paraules que tenen la mateixa forma, però que tenen diferent significat. Apareixen al diccionari amb entrades diferents.

Ex.: 1.set. Necessitat de beure aigua. 2.set. El número set,7. 3.set. En el tennis, cada una de les parts en què es divideix un partit.

Hiperònims

 Mots que tenen un significat més ampli que uns altres, els quals els inclouen.

Ex.: moble (inclou taula, cadira, armari, tauleta de nit…), família (pare, mare, cosí, germana, nora, cunyat…).

Hipònims

 Mots que s’inclouen en el significat general d’un hiperònim.

Ex.: taula, cadira, armari, tauleta de nit, pare, mare, cosí, germana, nora, cunyat…

 

La definició

LA DEFINICIÓ

Definir una paraula o una expressió és explicar el seu significat.
La definició ha de ser clara i útil i al més breu possible.

caminar: Traslladar-se a peu d’un lloc a un altre.

Com es defineix una paraula Exemples
Moltes vegades, la definició d’una paraula comença per l’hiperònim, és a dir, per la paraula que indica el camp semàntic al qual pertany. camisa: Peça de vestir [hiperònim] amb cos i mànegues, que cobreix el tors i que es porta sobre la pell o sobre la camiseta o altra roba interior
De vegades s’utilitza un sinònim per a definir una paraula. cansament: Fatiga
En una definició es poden donar informacions diferents sobre el significat de la paraula: com és, com es produeix, per a què serveix… automòbil: Vehicle [hiperònim] automòbil terrestre, generalment de quatre rodes [com és] i destinat al transport de persones [per a què serveix]
Els diccionaris són els llocs on estan definides totes les paraules d’una llengua. Estan ordenats alfabèticament i, a més d’explicar el significat, s’indica la categoria gramatical de cada paraula amb una abreviatura. menjar: v. tr. [verb transitiu] Ingerir aliments sòlids o semisòlids.
cor: m [nom masculí] Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
divertit, -ida: adj. [adjectiu] Que diverteix, que entreté o distreu agradablement

 

Sinònims: són mots que, tot i ser diferents, tenen el mateix significat.

Aquell noi porta la samarreta molla.
Aquell xicot duu la camiseta xopa.

Antònims: són mots que tenen significats oposats.

alt/baix               començar/acabar              sempre/mai

Camp semàntic: és l’agrupació de mots que estan relacionats pel seu significat.

Vehicles Família Habitatge
cotxe, moto, camió… pare, mare, avi, nét… casa, pis, apartament…

 

Hiperònim: mot general que inclou en el seu significat altres mots de menor extensió.

Hiperònims Hipònims
metall coure, mercuri, or, plom, zinc…
beguda aigua, cervesa, licor, llet, suc, te…
Per saber-ne més: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/taller/02_2.swf

Practiquem:

  1. Identifica les informacions que apareixen en aquesta definició: hiperònim, com és, per a què serveix, categoria gramatical, etc. Després endevina la paraula que correspon a la definició.
  2. Utensili de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dos anses menudes, que serveix per a fregir i coure menjars.

 

  1. Troba la paraula que s’explica en cada definició. Totes les pots veure a l’aula.
1. Superfície pintada de negre o d’un color fosc per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb una barra de guix. P______________
2. Reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot. L______________
3. Utensili per a dibuixar i escriure, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap del qual es talla en punta a fi de deixar descobert l’extrem de la mina. L______________
4. Utensili amb què s’esborra una pissarra. E______________
5. Utensili manual utilitzat per a escriure, proveït d’un depòsit de tinta viscosa tancat en un cap per una bola d’acer. B______________
6. Peça llarga de fusta amb claus, clavilles, etc., que serveix per a penjar-hi robes, mercaderies, etc. P______________
7. Cistella utilitzada per a llançar-hi els papers inútils. P______________
8. Tros d’argila terrosa usada per a escriure damunt d’una pissarra i per a altres objectes. G_____________
9. Conjunt de jersei i pantalons que se sol fer servir en pràctiques esportives. X______________
10. Cada una de les làmines rectangulars de paper que formen un llibre, un quadern, etc. F______________

 

 

  1. Relaciona les següents paraules sinònimes:
benzina
costum
regal
refusar
animalada
moment
fletxa
instant
rebutjar
bestiesa
sageta
hàbit
obsequi
gasolina

 

  1. Per a cada un dels mots següents, se’t donen dos sinònims i un antònim. Subratlla l’antònim:

– golut: golafre, desmenjat, voraç
– resistir: cedir, aguantar, suportar
– lleu: pesat, àgil, lleuger
– calma: placidesa, agitació, serenitat

 

  1. A quin camp semàntic pertanyen els grups de mots següents?
    – aixella, canell, melic, clatell:
    – automòbil, tramvia, metro, avió:
    – periquito, gat, hàmster:

 

El diccionari

EL DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA

El Diccionari General de la Llengua recull les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament, acompanyades de la seva definició i d’altres informacions útils per a comprendre-la. Ens explica els diversos significats de les paraules, l’escriptura correcta, la categoria a què pertanyen (nom, verb, adjectiu, etc.) i, en alguns casos, exemples dels usos més freqüents.

El diccionari està organitzat en articles, que es componen d’entrada (la paraula inicial, que apareix en negreta) i contingut (l’explicació). El contingut pot constar de diverses accepcions (significats), i aquestes poden presentar  subaccepcions. Les accepcions i les subaccepcions contenen els elements següents:

  • La definició, en lletra rodona, és l’explicació del significat del mot. En una entrada de diccionari hi ha tantes definicions com significats diferents té la paraula. Cada significat és una accepció.
  • La categoria gramaticalnormalment s’escriu en lletra cursiva i s’indica amb una abreviatura (m: substantiu masculí; f: substantiu femení; adj: adjectiu, etc.).
  • Els exempless’escriuen normalment en lletra cursiva i orienten sobre l’ús del mot.
El diccionari oficial i normatiu del català és el
Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

Les abreviatures del diccionari

A l’hora de consultar qualsevol diccionari és important conèixer-ne les abreviatures que s’hi fan servir. En un diccionari en paper, en les primeres pàgines hi ha l’explicació de totes les informacions que pot proporcionar una entrada i també la llista de les abreviatures que s’hi utilitzen. És important que abans de fer servir un diccionari per primera vegada es consultin aquestes pàgines.

Abreviatures de categoria gramatical
adj. adjectiu conj. conjunció loc. locució pron. pronom
adv. adverbi f. nom femení m. nom masculí v. intr. verb intransitiu
art. article interj. interjecció prep. preposició v. tr. verb transitiu

  1. La polisèmia i l’homonímia

Una paraula és polisèmica si té dos o més significats. Les paraules polisèmiques , doncs, tenen dues o més accepcions en el diccionari.

Una paraula és homònima a una altra si presenta la mateixa forma que aquesta altra. Les paraules homònimes tenen articles diferenciats en el diccionari, ja que cada paraula distinta ha de tenir una entrada pròpia. En el cas de l’homonímia de dues o més paraules, les entrades s’assenyalen amb números volats.

L’homofonia és la coincidència dels mateixos sons entre dues o més paraules: (del verb tenir), te (la lletra), t’he (pronom més verb).

L’homografia és la coincidència de les mateixes grafies entre dues o més paraules: te (beguda), te (pronom), te (lletra). 

  1. Locucions i frases fetes

Una locució és un grup de paraules que té el valor d’una sola. Per exemple: ratolí de bosc (locució nominal), blau cel (locució adjectival), de mica en mica (locució adverbial), a mesura que (locució conjuntiva), etc.

Una frase feta és una expressió verbal fixada per la tradició, el significat de la qual és figurat: generalment, no pot ser deduït del significat dels seus components. Per exemple: ploure a bots i a barrals (fer una gran xàfec), estirar més el braç que la màniga (fer despeses superiors a les que són possibles), fer l’orni (fer-se el desentès), etc.

El diccionari també defineix les locucions i les frases fetes. Per trobar-les, cal tenir present que, en general, cal cercar l’article encapçalat per la paraula que n’és el nucli sintàctic. Per exemple: en les locucions ratolí de boscblau celde mica en micamesura que i ploure a bots i barrals, cal cercar els articles dels elements subratllats. Tanmateix, en frases fetes amb verbs de significat molt general com anar, fer, tenir i d’altres, haurem de cercar l’article encapçalat pel nucli del complement del verb. Per exemple: en la frase feta fer l’orni, haurem de cercar l’article de la paraula orni.