Arxiu de la categoria: Gramàtica

Treballarem els conceptes i farem activitats

Els complements del verb: atribut, CD, CI, CC.

Els complements del verb són paraules o grups de paraules que tenen la funció de completar o de concretar el significat dels verbs.

L’atribut

Expressa una qualitat o un estat del subjecte. Acompanya els verbs copulatius: ser, estar, semblar.

El complement directe (CD)

Està format per un SN (no per un S. prep).  Acompanya els verbs transitius, als quals completa el significat. Els verbs intransitius, en canvi, no l’admeten. Es reconeix perquè si passem l’oració a pasiva es converteix en el subjecte.

Veig la Laura (CD) Veu Passiva: La Laura (Subj) és vista per mi.

El complement indirecte (CI)

Està format per un S. prep, introduït per les preposicions a/ per a. Indica el destinatari de l’acció indicada alhora pel verb i pel CD. Dono les claus a la noia.

El complement circumstancial (CC)

És un complement que expressa una circumstància que acompanya l’acció del verb, com el temps, el lloc, la manera, la quantitat, la companyia, l’instrument.

Les formes que poden representar la funció de complement circumstancial són un S. adv, un S. prep, un S. nominal, un pronom o una oració subordinada.

El complement del nom

Les paraules o grups de paraules que en una oració acompanyen al nom i n’expressen alguna qualitat fan la funció de complement del nom.

Normalment aquesta funció la fan:

  • Un adjectiu: Plats metàl·lics.
  • Un grup de paraules format per una preposició i un nom: Coques amb pinyons.
  • Una frase introduïda per “que”: Una cançó que m’agrada força. La dona que ven globus ha trobat el gos .
Les formes dels pronoms relatius

Hi ha cinc formes de pronoms per introduir oracions adjectives de relatiu, quatre d’invariables i una de variable.

Invariables: QUE, QUÈ, QUI, ON 

Variable: EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS 

Cal estudiar com haurem de fer servir els pronoms de relatiu, a les pàgines 188 i 189 del llibre.

Preparem el control de la propera setmana

Recordeu que per al control heu de repassar: les categories gramaticals, els tipus de sintagmes i l’estructura de l’oració: subjecte i predicat.

Aquests són exercicis de repàs per al control.

REPASSEM LES CATEGORIES LÈXIQUES O GRAMATICALS
  1. Indica la categoria gramatical de les paraules subratllades

–Quin t’agrada més? Aquest o aquell? –em va preguntar la meva germana.

No vaig saber què dir-li, així que vam anar a la botiga de la qual tant m’havia parlat, però havien tancat abans d’hora i no en vam poder comprar cap.

Ella estava segura que a la botiga que tenen al centre comercial n’hi trobaria.

–Què et sembla, doncs, hi anem?

Finalment, vam decidir anar cap al pis on viu la meva germana a Barcelona. Ella em va comentar que en aquest pis, que comparteix amb la Maria i amb d’altres, cadascú s’encarrega d’una tasca i així tothom sap fer de tot. Això em va agradar moltíssim i vaig dir-li que ho tindria en compte quan jo hagués de compartir pis.

–Quan dinarem, Sandra? –li vaig dir, finalment.

Ara el faig, Marina, però ajuda’m i vés parant la taula! 

2. Digues de quin tipus (temps, lloc, manera o quantitat) són aquests adverbis:

malament, després, aquí, avall, poc, lentament, massa, ara

Adverbis de temps:

Adverbis de lloc:

Adverbis de manera:

Adverbis de quantitat:

3.   Ordena aquests adverbis de temps de menor a major freqüència:

gairebé mai, sovint, de tant en tant, sempre, mai, quasi sempre

______________________________________________________

_______________________________________________________

4.   Canvia els adverbis del text per un d’aquesta llista que vulgui dir el mateix:

excel·lentment, fàcilment, molt, al cap de poc, ràpidament, a poc a poc, totalment

La Mort sabia jugar a escacs molt bé, i estava segura que de seguida l’hauria escabetxat, aquell milhomes. Però ben aviat s’adonà que era un bon adversari, que no es deixava entabanar així com així. En Jordi pensava cada jugada llargament i, quan movia una peça, ho feia parsimoniosament.

Picat per l’amor propi, la Mort posava els cinc sentits damunt l’escaquer, absolutament concentrada i atenta. 

5. Identifica les preposicions d’aquestes oracions:

  • a) Vam anar a córrer per la muntanya amb tots els meus amics.
  • b) Va aconseguir arribar fins a la porta de l’edifici sense l’ajuda de ningú.
  • c) Hem comprat un gos per a la meva cosina.
  • d) Coneixem en Pere des de fa sis anys i es troba molt còmode entre nosaltres.
  • e) L’avió va aterrar a Barcelona cap a les cinc de la tarda.
6. Omple els buits amb les preposicions adequades:
  • g) Han comprat un regal _____ seu nebot.
  • f) No marxaré a cap lloc _____ tu.
  • e) Vaig decidir continuar endavant _____ meus pares.
  • d) Fa olor _____ xampú de maduixa.
  • c) _____ la tarda visitarem l’avi a l’hospital.
  • b) Va arribar a l’estació _____ l’autobús de la línia 1.
  • a) Vaig dirigir-me _____ l’habitació més gran.

 

7.Identifica les conjuncions que apareixen en les oracions següents:
  • e) No vindran els amics de bàsquet sinó els de dansa.
  • d) La família va decidir que marxarien de vacances aquell estiu.
  •    c) Encara que és molt optimista, no creu que la situació se solucioni.
  • b) Va tenir una idea molt original però realment era poc pràctica.
  • a) En Pere i la Rosa no saben si anar al cinema o al teatre
    8. Localitza les conjuncions d’aquestes oracions:
  • a) La Marina no vindrà a la biblioteca sinó que anirà directament al teatre.
  • b) Malgrat que té un caràcter estrany, és una persona molt generosa.
  • c) Finalment, va decidir que no aniria a la festa d’inauguració.
  • d) En Marcel i l’Ona ni contesten el telèfon i responen els correus.
  • e) Durant el matí no va ploure, però a la tarda va ploure a bots i barrals.
 9. Localitza les interjeccions i indica’n el seu significat:

Em trobava a la biblioteca com cada matí quan, de sobte, vaig veure passar en Jordi.

–Ei, Jordi! Hola, què tal! Quant de temps!

–Ep, Marta! No t’havia vist!

–Com et va la vida?

–Molt bé, perfecte! Estic a punt d’acabar la carrera i ja treballo! I tu?

–Renoi, que bé! Me n’alegro molt, ja t’ho mereixes, ja… A mi no em van tan bé les coses … Què hi farem!

–Oh! Em sap greu… ja veuràs que tot anirà millor, es passen etapes difícils però se superen. Vinga, endavant!

(De sobte se sent: Xist! Silenci! Que volem estudiar…)

–Apa! Me’n vaig. Molta sort i fins a la propera!

–Adéu!

Sentiments Canvis de conducta Contacte amb algú
 

 

 

 

 

   

 

L’oració: subjecte i predicat

L’ORACIÓ.

L’oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet, entre les quals sempre hi ha d’haver un verb.  Ex: *El Joan (no té sentit- no és una oració) – El Joan riu (és una oració).

L’’oració està formada per dos elements bàsics:

El subjecte, que indica de qui o de què es parla.

El predicat, que informa sobre el subjecte (activitat o estat…).

    El meu germà                     ballarà un rock 

SUBJECTE                              PREDICAT

Els elements que formen l’oració no es troben pas en el mateix nivell d’igualtat . Hi ha elements que dominen (els nuclis) i elements dominats o subordinats (complements).

El     ministre                        d’afers interiors                ballarà                 un rock

NUCLI SUBJECTE          complement subj         NUCLI PREDICAT    complement verb

Els dos pilars o fonaments de l’oració són el nucli del subjecte (nom, generalment) i el nucli del predicat (verb)

El nucli del subjecte és, generalment, un nom o pronom: ministre/ ell

El nucli del predicat és un verb: ballarà

El ministre d’afers interiors  ballarà un rock al Parlament

NUCLI SUBJECTE             NUCLI PREDICAT

Concordança

El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en nombre (singular/ plural):

L’infant plora/ els infants ploren

No podem dir * L’infant ploren / els infants plora

Per identificar un subjecte cal fer la prova de la concordança. És a dir, mirar quin és el SN que concorda amb el verb.

El teu gos pesa vint quilos

El teu gos pesen vint quilos. Els teus gossos pesen vint quilos

subjecte

EL SUBJECTE EL·LÍPTIC

De vegades, el subjecte d’una oració ja queda sobreentès perquè el verb ens n’indica la persona i el nombre. En aquest cas diem que el subjecte de l’oració és el·líptic. I tota l’oració és el SV predicat

( Jo)                                                                           No vull més macarrons! 

Subjecte el·líptic 1a pers sg.                                               SV predicat

(Ells)                                                                   Llegien un capítol de la novel·la

Subjecte el·líptic 3a pers pl.                                               SV predicat

ORACIONS IMPERSONALS

 Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte, ja que no el necessiten. Aquestes oracions són les que tenen com a nucli verbal un verb impersonal. 

Els verbs impersonals són:

a) Els verbs que es refereixen al temps meteorològic: ploure, nevar, pedregar…

Demà plourà tot el dia – No té subjecte

SV Predicat

b) El verb fer quan es refereix a un fenomen meteorològic:fer sol, fer fred…

Fa fred en aquesta habitació –  No té subjecte

SV Predicat

c) El verb haver-hi:

No hi ha ningú al pati – No té subjecte

SV Predicat

 

Classes de sintagmes

Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una paraula que és el nucli, és a dir, l’element imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de sintagmes diferents:


SINTAGMA NOMINAL (SN): el seu nucli és un substantiu o un pronom.
La guineu corria molt

Menjaré uns plàtans
Ell és el meu cosí
Nosaltres vam córrer una marató

SINTAGMA VERBAL (SV): el seu nucli és un verb.
Volen estudiar la carrera de medicina.
L’actor feia el paper de Romeo.

SINTAGMA ADJECTIVAL (S. adj): el seu nucli és un adjectiu qualificatiu.
La fruita era molt madura.
Aquest jersei sembla massa car.

SINTAGMA ADVERBIAL (S. adv): el seu nucli és un adverbi.
En Joan viu molt lluny.
Sempre camina lentament.
SINTAGMA PREPOSICIONAL (S. prep): està format per una preposició seguida d’un SN.Ja no viu en aquest carrer.Va arribar a la classe sense alè.

Les categories lèxiques o gramaticals

Nom: Designa persones, animals, coses.

Exemples: llop, monjo, noi.

Adjectiu Qualificatiu: Indica la característica del nom que acompanya.

Exemples: tranquil, gris, llarg.

Determinants: Acompanyen el nom.

Article: Determinant que acompanya al nom i n’indica el gènere i el nombre.

Exemples: el nen, la nena, un nen, una nena

Demostratius: Adjectiu que indica proximitat o llunyania de la cosa el vostre…, llur

Demostratius: Determinant que indica proximitat o llunyania de la persona que parla.

Exemple: aquest nen, aquell nen, …

Possessius: Determinant que indica possessió, propietat.

Exemples: el meu nen, el teu, el seu nen, el nostre…,

Numerals: determinant que indica una quantitat exacta (cardinals) o un ordre de què es parla (ordinals).

Exemples: zero, un…; primer, segon

Quantitatius: Indiquen una quantitat de manera global, imprecisa.

Exemples: quants nens, molt…, poc…, tant…, bastant…, gaire…

Indefinits: Indiquen una idea d’imprecisió.

Exemples: algun nen, tot…, mateix…

Interrogatius: Indiquen que es formula una pregunta.

Exemples: Quin nen, què?

Exclamatius: Indiquen que es formula una exclamació.

Exemples: Quin nen, qui…, què!

Pronoms personals: Substitueixen el nom

Pronoms personals forts:

Duen accent tònic i poden anar sols, sense el verb.

Exemples: jo, mi, tu, nosaltres, nós, vós, ell.

Pronoms personals febles:

Pronoms inaccentuats que van immediatament davant o darrere el verb.

Exemples: em, et, els, es

Verb: Paraula que forma el nucli del predicat que en l’oració expressa l’acció.

Exemples: cantar, parlar, córrer, sortir, …

Adverbis: Paraules invariables que indiquen circumstàncies del verb. Poden  modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

De manera:

Exemples: , ràpidament, àgilment (adj. femení + -ment)…

De lloc:

Exemples: aquí, allí, davant

De temps:

Exemples: ara, abans, després, demà

D’ordre:

Exemples: primer, abans, posteriorment

De quantitat:

Exemples: molt. poc, prou, només

D’afirmació:

Exemples: , també, certament

De negació:

Exemples: no, tampoc

De dubte:

Exemple: potser, possiblement, probablement

Preposicions: Paraules invariables que es posen davant d’un sintagma nominal. Serveixen per relacionar.

Exemples: a, en, per

Conjuncions: Paraules invariables que relacionen dues paraules, dos sintagmes o dues oracions.

Copulatives:

Uneixen dues paraules o oracions. Expressen adició o suma.

Exemples: i, ni

Disjuntives:

Expressen alternança entre dues o més accions, una exclou l’altra.

Exemples: o, o bé.

Distributives:

Expressen una idea de distribució d’accions sense que s’excloguin.

Exemples: o …o, ara …ara, un … altre, tan aviatcom

Adversatives:

Expressen una contraposició.

Exemples: però, sinó, amb tot

Il·latives:

Expressen una conseqüència.

Exemples: doncs…

Explicatives:

Expliquen l’enunciat anterior.

Exemples: és a dir, això és, en efecte

Interjeccions: Paraules invariables que expressen diferents sentiments o emocions.

Exemples: Ai!, Ecs!, Hola!, Ei!, Oh!, Òndia!, Adéu!