Arxiu mensual: febrer de 2017

L’oració: subjecte i predicat

L’ORACIÓ.

L’oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet, entre les quals sempre hi ha d’haver un verb.  Ex: *El Joan (no té sentit- no és una oració) – El Joan riu (és una oració).

L’’oració està formada per dos elements bàsics:

El subjecte, que indica de qui o de què es parla.

El predicat, que informa sobre el subjecte (activitat o estat…).

    El meu germà                     ballarà un rock 

SUBJECTE                              PREDICAT

Els elements que formen l’oració no es troben pas en el mateix nivell d’igualtat . Hi ha elements que dominen (els nuclis) i elements dominats o subordinats (complements).

El     ministre                        d’afers interiors                ballarà                 un rock

NUCLI SUBJECTE          complement subj         NUCLI PREDICAT    complement verb

Els dos pilars o fonaments de l’oració són el nucli del subjecte (nom, generalment) i el nucli del predicat (verb)

El nucli del subjecte és, generalment, un nom o pronom: ministre/ ell

El nucli del predicat és un verb: ballarà

El ministre d’afers interiors  ballarà un rock al Parlament

NUCLI SUBJECTE             NUCLI PREDICAT

Concordança

El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en nombre (singular/ plural):

L’infant plora/ els infants ploren

No podem dir * L’infant ploren / els infants plora

Per identificar un subjecte cal fer la prova de la concordança. És a dir, mirar quin és el SN que concorda amb el verb.

El teu gos pesa vint quilos

El teu gos pesen vint quilos. Els teus gossos pesen vint quilos

subjecte

EL SUBJECTE EL·LÍPTIC

De vegades, el subjecte d’una oració ja queda sobreentès perquè el verb ens n’indica la persona i el nombre. En aquest cas diem que el subjecte de l’oració és el·líptic. I tota l’oració és el SV predicat

( Jo)                                                                           No vull més macarrons! 

Subjecte el·líptic 1a pers sg.                                               SV predicat

(Ells)                                                                   Llegien un capítol de la novel·la

Subjecte el·líptic 3a pers pl.                                               SV predicat

ORACIONS IMPERSONALS

 Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte, ja que no el necessiten. Aquestes oracions són les que tenen com a nucli verbal un verb impersonal. 

Els verbs impersonals són:

a) Els verbs que es refereixen al temps meteorològic: ploure, nevar, pedregar…

Demà plourà tot el dia – No té subjecte

SV Predicat

b) El verb fer quan es refereix a un fenomen meteorològic:fer sol, fer fred…

Fa fred en aquesta habitació –  No té subjecte

SV Predicat

c) El verb haver-hi:

No hi ha ningú al pati – No té subjecte

SV Predicat

 

Classes de sintagmes

Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una paraula que és el nucli, és a dir, l’element imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de sintagmes diferents:


SINTAGMA NOMINAL (SN): el seu nucli és un substantiu o un pronom.
La guineu corria molt

Menjaré uns plàtans
Ell és el meu cosí
Nosaltres vam córrer una marató

SINTAGMA VERBAL (SV): el seu nucli és un verb.
Volen estudiar la carrera de medicina.
L’actor feia el paper de Romeo.

SINTAGMA ADJECTIVAL (S. adj): el seu nucli és un adjectiu qualificatiu.
La fruita era molt madura.
Aquest jersei sembla massa car.

SINTAGMA ADVERBIAL (S. adv): el seu nucli és un adverbi.
En Joan viu molt lluny.
Sempre camina lentament.
SINTAGMA PREPOSICIONAL (S. prep): està format per una preposició seguida d’un SN.Ja no viu en aquest carrer.Va arribar a la classe sense alè.

Les lletres b i v

Tot i que no tots els mots que s’escriuen amb b i v segueixen una regla, hi ha unes normes generals bàsiques.

S’escriu b:

Davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc.

(a excepció d’algun mot d’origen estranger com Vladímir o Vladivostok);

Darrere de m: embenar, ambiciós, amb, etc.

(a excepció d’algun mot com circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.);

 Davant vocal, si b alterna amb p entre mots d’una mateixa família: llobató (llop), cabota (cap), sabem (sap).

S’escriu v:

Darrere de n: canvi, convertir, envestir, minvar, etc.;

Davant vocal, si v alterna amb u entre mots d’una mateixa família: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), escriviu (escriure), vivim (viu), oval (ou), etc.;

En les desinències verbals -ava,-aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.

 

Les categories lèxiques o gramaticals

Nom: Designa persones, animals, coses.

Exemples: llop, monjo, noi.

Adjectiu Qualificatiu: Indica la característica del nom que acompanya.

Exemples: tranquil, gris, llarg.

Determinants: Acompanyen el nom.

Article: Determinant que acompanya al nom i n’indica el gènere i el nombre.

Exemples: el nen, la nena, un nen, una nena

Demostratius: Adjectiu que indica proximitat o llunyania de la cosa el vostre…, llur

Demostratius: Determinant que indica proximitat o llunyania de la persona que parla.

Exemple: aquest nen, aquell nen, …

Possessius: Determinant que indica possessió, propietat.

Exemples: el meu nen, el teu, el seu nen, el nostre…,

Numerals: determinant que indica una quantitat exacta (cardinals) o un ordre de què es parla (ordinals).

Exemples: zero, un…; primer, segon

Quantitatius: Indiquen una quantitat de manera global, imprecisa.

Exemples: quants nens, molt…, poc…, tant…, bastant…, gaire…

Indefinits: Indiquen una idea d’imprecisió.

Exemples: algun nen, tot…, mateix…

Interrogatius: Indiquen que es formula una pregunta.

Exemples: Quin nen, què?

Exclamatius: Indiquen que es formula una exclamació.

Exemples: Quin nen, qui…, què!

Pronoms personals: Substitueixen el nom

Pronoms personals forts:

Duen accent tònic i poden anar sols, sense el verb.

Exemples: jo, mi, tu, nosaltres, nós, vós, ell.

Pronoms personals febles:

Pronoms inaccentuats que van immediatament davant o darrere el verb.

Exemples: em, et, els, es

Verb: Paraula que forma el nucli del predicat que en l’oració expressa l’acció.

Exemples: cantar, parlar, córrer, sortir, …

Adverbis: Paraules invariables que indiquen circumstàncies del verb. Poden  modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

De manera:

Exemples: , ràpidament, àgilment (adj. femení + -ment)…

De lloc:

Exemples: aquí, allí, davant

De temps:

Exemples: ara, abans, després, demà

D’ordre:

Exemples: primer, abans, posteriorment

De quantitat:

Exemples: molt. poc, prou, només

D’afirmació:

Exemples: , també, certament

De negació:

Exemples: no, tampoc

De dubte:

Exemple: potser, possiblement, probablement

Preposicions: Paraules invariables que es posen davant d’un sintagma nominal. Serveixen per relacionar.

Exemples: a, en, per

Conjuncions: Paraules invariables que relacionen dues paraules, dos sintagmes o dues oracions.

Copulatives:

Uneixen dues paraules o oracions. Expressen adició o suma.

Exemples: i, ni

Disjuntives:

Expressen alternança entre dues o més accions, una exclou l’altra.

Exemples: o, o bé.

Distributives:

Expressen una idea de distribució d’accions sense que s’excloguin.

Exemples: o …o, ara …ara, un … altre, tan aviatcom

Adversatives:

Expressen una contraposició.

Exemples: però, sinó, amb tot

Il·latives:

Expressen una conseqüència.

Exemples: doncs…

Explicatives:

Expliquen l’enunciat anterior.

Exemples: és a dir, això és, en efecte

Interjeccions: Paraules invariables que expressen diferents sentiments o emocions.

Exemples: Ai!, Ecs!, Hola!, Ei!, Oh!, Òndia!, Adéu!