Preparem el control de la propera setmana

Recordeu que per al control heu de repassar: les categories gramaticals, els tipus de sintagmes i l’estructura de l’oració: subjecte i predicat.

Aquests són exercicis de repàs per al control.

REPASSEM LES CATEGORIES LÈXIQUES O GRAMATICALS
  1. Indica la categoria gramatical de les paraules subratllades

–Quin t’agrada més? Aquest o aquell? –em va preguntar la meva germana.

No vaig saber què dir-li, així que vam anar a la botiga de la qual tant m’havia parlat, però havien tancat abans d’hora i no en vam poder comprar cap.

Ella estava segura que a la botiga que tenen al centre comercial n’hi trobaria.

–Què et sembla, doncs, hi anem?

Finalment, vam decidir anar cap al pis on viu la meva germana a Barcelona. Ella em va comentar que en aquest pis, que comparteix amb la Maria i amb d’altres, cadascú s’encarrega d’una tasca i així tothom sap fer de tot. Això em va agradar moltíssim i vaig dir-li que ho tindria en compte quan jo hagués de compartir pis.

–Quan dinarem, Sandra? –li vaig dir, finalment.

Ara el faig, Marina, però ajuda’m i vés parant la taula! 

2. Digues de quin tipus (temps, lloc, manera o quantitat) són aquests adverbis:

malament, després, aquí, avall, poc, lentament, massa, ara

Adverbis de temps:

Adverbis de lloc:

Adverbis de manera:

Adverbis de quantitat:

3.   Ordena aquests adverbis de temps de menor a major freqüència:

gairebé mai, sovint, de tant en tant, sempre, mai, quasi sempre

______________________________________________________

_______________________________________________________

4.   Canvia els adverbis del text per un d’aquesta llista que vulgui dir el mateix:

excel·lentment, fàcilment, molt, al cap de poc, ràpidament, a poc a poc, totalment

La Mort sabia jugar a escacs molt bé, i estava segura que de seguida l’hauria escabetxat, aquell milhomes. Però ben aviat s’adonà que era un bon adversari, que no es deixava entabanar així com així. En Jordi pensava cada jugada llargament i, quan movia una peça, ho feia parsimoniosament.

Picat per l’amor propi, la Mort posava els cinc sentits damunt l’escaquer, absolutament concentrada i atenta. 

5. Identifica les preposicions d’aquestes oracions:

  • a) Vam anar a córrer per la muntanya amb tots els meus amics.
  • b) Va aconseguir arribar fins a la porta de l’edifici sense l’ajuda de ningú.
  • c) Hem comprat un gos per a la meva cosina.
  • d) Coneixem en Pere des de fa sis anys i es troba molt còmode entre nosaltres.
  • e) L’avió va aterrar a Barcelona cap a les cinc de la tarda.
6. Omple els buits amb les preposicions adequades:
  • g) Han comprat un regal _____ seu nebot.
  • f) No marxaré a cap lloc _____ tu.
  • e) Vaig decidir continuar endavant _____ meus pares.
  • d) Fa olor _____ xampú de maduixa.
  • c) _____ la tarda visitarem l’avi a l’hospital.
  • b) Va arribar a l’estació _____ l’autobús de la línia 1.
  • a) Vaig dirigir-me _____ l’habitació més gran.

 

7.Identifica les conjuncions que apareixen en les oracions següents:
  • e) No vindran els amics de bàsquet sinó els de dansa.
  • d) La família va decidir que marxarien de vacances aquell estiu.
  •    c) Encara que és molt optimista, no creu que la situació se solucioni.
  • b) Va tenir una idea molt original però realment era poc pràctica.
  • a) En Pere i la Rosa no saben si anar al cinema o al teatre
    8. Localitza les conjuncions d’aquestes oracions:
  • a) La Marina no vindrà a la biblioteca sinó que anirà directament al teatre.
  • b) Malgrat que té un caràcter estrany, és una persona molt generosa.
  • c) Finalment, va decidir que no aniria a la festa d’inauguració.
  • d) En Marcel i l’Ona ni contesten el telèfon i responen els correus.
  • e) Durant el matí no va ploure, però a la tarda va ploure a bots i barrals.
 9. Localitza les interjeccions i indica’n el seu significat:

Em trobava a la biblioteca com cada matí quan, de sobte, vaig veure passar en Jordi.

–Ei, Jordi! Hola, què tal! Quant de temps!

–Ep, Marta! No t’havia vist!

–Com et va la vida?

–Molt bé, perfecte! Estic a punt d’acabar la carrera i ja treballo! I tu?

–Renoi, que bé! Me n’alegro molt, ja t’ho mereixes, ja… A mi no em van tan bé les coses … Què hi farem!

–Oh! Em sap greu… ja veuràs que tot anirà millor, es passen etapes difícils però se superen. Vinga, endavant!

(De sobte se sent: Xist! Silenci! Que volem estudiar…)

–Apa! Me’n vaig. Molta sort i fins a la propera!

–Adéu!

Sentiments Canvis de conducta Contacte amb algú
 

 

 

 

 

   

 

L’oració: subjecte i predicat

L’ORACIÓ.

L’oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet, entre les quals sempre hi ha d’haver un verb.  Ex: *El Joan (no té sentit- no és una oració) – El Joan riu (és una oració).

L’’oració està formada per dos elements bàsics:

El subjecte, que indica de qui o de què es parla.

El predicat, que informa sobre el subjecte (activitat o estat…).

    El meu germà                     ballarà un rock 

SUBJECTE                              PREDICAT

Els elements que formen l’oració no es troben pas en el mateix nivell d’igualtat . Hi ha elements que dominen (els nuclis) i elements dominats o subordinats (complements).

El     ministre                        d’afers interiors                ballarà                 un rock

NUCLI SUBJECTE          complement subj         NUCLI PREDICAT    complement verb

Els dos pilars o fonaments de l’oració són el nucli del subjecte (nom, generalment) i el nucli del predicat (verb)

El nucli del subjecte és, generalment, un nom o pronom: ministre/ ell

El nucli del predicat és un verb: ballarà

El ministre d’afers interiors  ballarà un rock al Parlament

NUCLI SUBJECTE             NUCLI PREDICAT

Concordança

El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en nombre (singular/ plural):

L’infant plora/ els infants ploren

No podem dir * L’infant ploren / els infants plora

Per identificar un subjecte cal fer la prova de la concordança. És a dir, mirar quin és el SN que concorda amb el verb.

El teu gos pesa vint quilos

El teu gos pesen vint quilos. Els teus gossos pesen vint quilos

subjecte

EL SUBJECTE EL·LÍPTIC

De vegades, el subjecte d’una oració ja queda sobreentès perquè el verb ens n’indica la persona i el nombre. En aquest cas diem que el subjecte de l’oració és el·líptic. I tota l’oració és el SV predicat

( Jo)                                                                           No vull més macarrons! 

Subjecte el·líptic 1a pers sg.                                               SV predicat

(Ells)                                                                   Llegien un capítol de la novel·la

Subjecte el·líptic 3a pers pl.                                               SV predicat

ORACIONS IMPERSONALS

 Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte, ja que no el necessiten. Aquestes oracions són les que tenen com a nucli verbal un verb impersonal. 

Els verbs impersonals són:

a) Els verbs que es refereixen al temps meteorològic: ploure, nevar, pedregar…

Demà plourà tot el dia – No té subjecte

SV Predicat

b) El verb fer quan es refereix a un fenomen meteorològic:fer sol, fer fred…

Fa fred en aquesta habitació –  No té subjecte

SV Predicat

c) El verb haver-hi:

No hi ha ningú al pati – No té subjecte

SV Predicat

 

Classes de sintagmes

Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una paraula que és el nucli, és a dir, l’element imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de sintagmes diferents:


SINTAGMA NOMINAL (SN): el seu nucli és un substantiu o un pronom.
La guineu corria molt

Menjaré uns plàtans
Ell és el meu cosí
Nosaltres vam córrer una marató

SINTAGMA VERBAL (SV): el seu nucli és un verb.
Volen estudiar la carrera de medicina.
L’actor feia el paper de Romeo.

SINTAGMA ADJECTIVAL (S. adj): el seu nucli és un adjectiu qualificatiu.
La fruita era molt madura.
Aquest jersei sembla massa car.

SINTAGMA ADVERBIAL (S. adv): el seu nucli és un adverbi.
En Joan viu molt lluny.
Sempre camina lentament.
SINTAGMA PREPOSICIONAL (S. prep): està format per una preposició seguida d’un SN.Ja no viu en aquest carrer.Va arribar a la classe sense alè.

Les lletres b i v

Tot i que no tots els mots que s’escriuen amb b i v segueixen una regla, hi ha unes normes generals bàsiques.

S’escriu b:

Davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc.

(a excepció d’algun mot d’origen estranger com Vladímir o Vladivostok);

Darrere de m: embenar, ambiciós, amb, etc.

(a excepció d’algun mot com circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.);

 Davant vocal, si b alterna amb p entre mots d’una mateixa família: llobató (llop), cabota (cap), sabem (sap).

S’escriu v:

Darrere de n: canvi, convertir, envestir, minvar, etc.;

Davant vocal, si v alterna amb u entre mots d’una mateixa família: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), escriviu (escriure), vivim (viu), oval (ou), etc.;

En les desinències verbals -ava,-aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.

 

Les categories lèxiques o gramaticals

Nom: Designa persones, animals, coses.

Exemples: llop, monjo, noi.

Adjectiu Qualificatiu: Indica la característica del nom que acompanya.

Exemples: tranquil, gris, llarg.

Determinants: Acompanyen el nom.

Article: Determinant que acompanya al nom i n’indica el gènere i el nombre.

Exemples: el nen, la nena, un nen, una nena

Demostratius: Adjectiu que indica proximitat o llunyania de la cosa el vostre…, llur

Demostratius: Determinant que indica proximitat o llunyania de la persona que parla.

Exemple: aquest nen, aquell nen, …

Possessius: Determinant que indica possessió, propietat.

Exemples: el meu nen, el teu, el seu nen, el nostre…,

Numerals: determinant que indica una quantitat exacta (cardinals) o un ordre de què es parla (ordinals).

Exemples: zero, un…; primer, segon

Quantitatius: Indiquen una quantitat de manera global, imprecisa.

Exemples: quants nens, molt…, poc…, tant…, bastant…, gaire…

Indefinits: Indiquen una idea d’imprecisió.

Exemples: algun nen, tot…, mateix…

Interrogatius: Indiquen que es formula una pregunta.

Exemples: Quin nen, què?

Exclamatius: Indiquen que es formula una exclamació.

Exemples: Quin nen, qui…, què!

Pronoms personals: Substitueixen el nom

Pronoms personals forts:

Duen accent tònic i poden anar sols, sense el verb.

Exemples: jo, mi, tu, nosaltres, nós, vós, ell.

Pronoms personals febles:

Pronoms inaccentuats que van immediatament davant o darrere el verb.

Exemples: em, et, els, es

Verb: Paraula que forma el nucli del predicat que en l’oració expressa l’acció.

Exemples: cantar, parlar, córrer, sortir, …

Adverbis: Paraules invariables que indiquen circumstàncies del verb. Poden  modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

De manera:

Exemples: , ràpidament, àgilment (adj. femení + -ment)…

De lloc:

Exemples: aquí, allí, davant

De temps:

Exemples: ara, abans, després, demà

D’ordre:

Exemples: primer, abans, posteriorment

De quantitat:

Exemples: molt. poc, prou, només

D’afirmació:

Exemples: , també, certament

De negació:

Exemples: no, tampoc

De dubte:

Exemple: potser, possiblement, probablement

Preposicions: Paraules invariables que es posen davant d’un sintagma nominal. Serveixen per relacionar.

Exemples: a, en, per

Conjuncions: Paraules invariables que relacionen dues paraules, dos sintagmes o dues oracions.

Copulatives:

Uneixen dues paraules o oracions. Expressen adició o suma.

Exemples: i, ni

Disjuntives:

Expressen alternança entre dues o més accions, una exclou l’altra.

Exemples: o, o bé.

Distributives:

Expressen una idea de distribució d’accions sense que s’excloguin.

Exemples: o …o, ara …ara, un … altre, tan aviatcom

Adversatives:

Expressen una contraposició.

Exemples: però, sinó, amb tot

Il·latives:

Expressen una conseqüència.

Exemples: doncs…

Explicatives:

Expliquen l’enunciat anterior.

Exemples: és a dir, això és, en efecte

Interjeccions: Paraules invariables que expressen diferents sentiments o emocions.

Exemples: Ai!, Ecs!, Hola!, Ei!, Oh!, Òndia!, Adéu!

 

 

 

Orientacions per a la presentació de treballs escrits

                                                                     PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS

Pàgina

  • Els treballs sempre es faran en fulls de mida A4.
  • Els fulls sempre seran de color blanc.
  • En els treballs només s’escriu a una cara.
  • Cal deixar marge superior i inferior, per la dreta i per l’esquerra.      Aquests marges mai  seran inferiors a 2 cm. En principi, els marges que deixa el processador de textos són els ideals.

Tipus de lletra

  • El tipus de lletra utilitzat en un treball ha de ser ARIAL, TIMES NEW ROMAN o VERDANA, a mida 12.
  • No és convenient utilitzar molts tipus de lletra diferents en un mateix És aconsellable emprar, com a màxim, dos tipus de lletra: el bàsic per al text normal i un altre per ressaltar. Més aconsellable és encara, combinar mides i estils (negreta o cursiva) del mateix tipus de lletra.
  • El color de la lletra serà sempre negre.
  • Per a les capçaleres, peus de pàgina, peus d’il·lustracions o gràfics i notes al peu, utilitzarem una mida de lletra més petita (10).

Numeració de les pàgines

  • Les pàgines han d’estar numerades en el peu de pàgina, excepte la portada.

Capçalera i peu de pàgina

  • La capçalera ha d’incloure a l’esquerra el nom de l’institut i a la dreta el títol del treball.
  • Al peu de pàgina apareixerà el nom de l’alumne a l’esquerra i el número de pàgina a la dreta.

Apartats del treball

  • Tots els treball han de tenir:
    • Portada
    • Índex (apartats i subapartats classificats i detallant la pàgina).
    • Contingut del treball.
    • Bibliografia o webgrafia.

Portada

  • A la portada hem d’incloure el nom de l’institut, el títol del treball, l’assignatura, el nom de l’alumne, el curs, el nom de professor/a que rebrà el treball i la data de lliurament.
  • No hi ha d’haver ni capçalera ni peu de pàgina.
  • El text de la portada estarà en color negre. Si hi ha alguna imatge, sí que podrà ser en color.

Índex

  • L’índex inclourà tots els capítols, apartats i subapartats del treball, així com la bibliografia i els annexos.
  • Els títols dels capítols aniran numerats i en majúscules, i els dels respectius apartats i subapartats en minúscula.
  • Cada apartat i subapartat de l’índex adreçarà a les pàgines on aquests es troben

Paràgrafs

  • Tots els paràgrafs han d’estar justificats.
  • Normalment, entre paràgraf i paràgraf deixarem una línia en blanc o un espaiat de 0,30 cm.

Ortografia

  • Tindrem sempre molta cura amb l’ortografia. Per això cal passar sempre el corrector.

 

Lectura obligatòria del 2n trimestre

L’artilleria de Mr  Smith de Francesc Puigpelat

Balaguer, 1938. La Guerra Civil retruny amb fúria a l’altra banda del Segre, però en Xavier se sent segur i cada dia surt amb bicicleta a explorar el poble i els voltants. En una d’aquestes excursions coneix en Mateu, un noi de setze anys que és fill d’anarquista i està a punt d’incorporar-se al front. Quan en Xavier, fill d’un enginyer a les ordres de Franco, descobreixi l’arma secreta que ha ajudat a preparar el seu pare per anihilar el bàndol republicà, se li plantejarà el dilema més crucial de la seva vida.

El teatre

EL GÈNERE TEATRAL

  1. Característiques del gènere teatral.
  2. Orígen del teatre.
  3. Estructura de les obres teatrals: actes i escenes.
  4. El text teatral: diàlegs i acotacions.
  5. Elements del teatre:  el director, els personatges, l’escenografia, el vestuari…
  6. Presentació dels gèneres  teatrals: la Tragèdia, la Comèdia i el Drama.
  7. Serafí Pitarra, l’iniciador del teatre català modern.

 

Utilitzareu l’ordinador i presentareu aquest treball  en folis. Heu d’acompanyar el text amb il·lustracions i/o dibuixos . Al final del treball haureu d’indicar la bibliografia i/o webgrafia que heu utilitzat.

A l’apartat de textos funcionals trobareu les orientacions per a la presentació de treballs.

 

Els gèneres literaris

ELS GÈNERES LITERARIS.

Els textos literaris es divideixen en tres grans grups que anomenem gèneres:

 El gènere narratiu o narrativa. Parlem de narrativa quan un narrador explica una història, és a dir, uns fets reals o inventats, on intervenen uns personatges en un espai i un temps. L’acció comença en una situació inicial (plantejament) que canvia (nus o desenvolupament) fins arribar al final (desenllaç).

La narrativa s’escriu en prosa i es disposa de forma horitzontal ocupant tota una pàgina. S’estructura en paràgrafs separats per un punt i a part.

 El gènere poètic o poesia. La poesia va néixer lligada al cant i a la recitació, per això és tan important el ritme i la musicalitat. La poesia, amb poques paraules, expressa emocions, sentiments, fets o reflexions. A més, també desperta imatges molt belles en la imaginació.

La poesia s’escriu en vers. Els versos es disposen de forma vertical, un a sota de l’altre, i s’agrupen en estrofes.

El gènere teatral o teatre. El teatre és un text literari creat per ser representat dalt d’un escenari. Per aquesta raó hi apareixen els noms dels personatges de l’obra que, després, representen els actors.

A més del diàleg, el text teatral també inclou les acotacions. Les acotacions expliquen com ha de ser l’escenari, com han d’anar vestits els actors, quins moviments o gestos han de fer, etc.

ATENCIÓ Els tres gèneres literaris tracten els anomenats temes universals: l’amor, la mort, el pas del temps, la bellesa de la natura, la pau, l’harmonia, la injustícia, etc. En definitiva: la felicitat i el patiment de l’home.

 

 

“La vaca cega”

Un poema de Joan Maragall

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel; la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… Però torna

i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

Beu poc, sense gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; i parpelleja

damunt les mortes nines, i se’n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.