La ciència fàcil

La piel del tomate se transforma en plástico

Investigadores del Instituto de Ciencias Materiales de Sevilla (CSIC-US) y de la Universidad de Málaga (UMA) han creado un plástico biodegradable a partir de la piel de tomate con aplicaciones en el campo de la alimentación y salud.

Los científicos tomaron como referencia el componente principal de la epidermis de la piel de este fruto, un biopoliéster denominado cutina que constituye la matriz de la capa cuticular que recubre la superficie de las hojas, tallos no lignificados y frutos de las plantas superiores. La función principal de este biopolímero es preservar la pérdida de agua desde el interior celular y actuar como interfase entre la planta y el medio externo.

José Jesús Benítez Jiménez, responsable del proyecto, asegura que “la cutina se contempla como un producto biocompatible, biodegradable y no tóxico que la propia naturaleza emplea como capa protectora de frutos y hojas, y, por tanto, susceptible de ser adaptado artificialmente y empleado como material comercial para el envasado de alimentos”.

El material plástico resultante es viscoelástico, con un grosor “a la carta” y de color anaranjado. Es inocuo y biodegradable y su durabilidad es la misma que la de la piel del fruto. “En la actualidad estamos realizando pruebas mecánicas, de resistencia, elasticidad, transparencia y opacidad”, apunta Benítez. Además, la materia prima es gratis, puesto que son desechos de la industria alimentaria.

Aunque la cutina es el material polimérico lipídico más abundante en la biosfera, y es conocido desde hace tiempo, su formación en las plantas a partir de los monómeros constituyentes no está bien descrita y se desconoce con exactitud cómo se ensamblan o unen químicamente entre sí para formar el biopoliéster.

Elena Sanz03/12/2010 Etiquetas:plástico, materiales, cutina

Què et sembla aquest material? És millor o pitjor pel medi ambient?  Què et sembla?

El Gerard i el Josep han portat unes erugues de la col per poder observar la seva metamorfosi. Ara ja han fet la seva crisàlide i estem espectants si sortirà la papallona i si serà mascle o femella.
Si ho vols observar hi ha un terrari a l’ escala.

D’ ERUGA A CRISÀLIDA

MÉS INFORMACIÓ

http://www.ecoebre.org/arxiusimatges/activitats/articles/articlesxavi/papallonacol.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Blanqueta_de_la_col

ou          eruga           crisàlide               Papallona- pondre ous
4 dies             21                  32                         35dies

Depèn de la temperatura que el cicle es faci ràpid. Com més llum i més calor hi ha, més ràpid es fa el cicle.

Quan sortirà la nostra papallona?

Si voleu conèixer l’ experiència de primera mà o aprendre alguna de les receptes haureu d’ anar al blog de sisè i la Maria us ho explica.

http://1999laclosa.blogspot.com/2010/10/aixo-si-que-es-un-bon-esmorzar.html

Aquesta activitat va adreçada als alumnes de sisè. Heu d’ explicar com es sembren les trumfes (patates en pallarès). Com a recordatori de l’ activitat feta teniu al blog l’ article ” sembrem trumfes”, que inclou fotografies i vídeo que et poden ser útils per elaborar el text de manera correcta. http://blocs.xtec.cat/lacinciafcil/?cat=20265

Us recomano que llegiu aquests enllaços explicatius del text instructiu abans de començar l’ activitat.
http://xer.cat/xer/textinstruc_alum.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Text_instructiu

Gràcies a la col.laboració econòmica i el suport de l’ Associació de mares i pares de l’ escola, el projecte de l’ hort va sent cada cop més una realitat .

Els ajuntaments de les Valls han col.laborat en l’ adequació del terreny.
La nostra AMPA ha fet possible fer arribar l’ aigua de reg fins a l’ hort i tenir una caseta per guardar totes les eines.
Des del Consell Comarcal amb el projecte l’ Aixartell” s’ ha adquirit les eines, el reg i el planter i hem d’ agraïr la coordinació, assessorament, treball a l’ hort de la Mariona Lloret de Montanyanes.
Els alumnes de cinquè i sisè estan engrescats i molt treballadors.
Amb tot aquest suport, l’ equip de Cicle Superior esperem dur a terme si no tots , bona part dels objectius pedagògics proposats en aquest projecte interdisciplinar de cicle.
ENTRE TOTS HO FAREM POSSIBLE!

A la primavera

A la primavera
vigila el jardí;
potser hi ha Sant Jordi
a sobre d’ un pi;
ens porta orenetes,
flors i romaní.
A la primavera
vigila el jardí.

A la primavera,
si surts per un bosc,
potser hi ha sant Jordi
mirant una flor,
ell cuida les plantes,
el riu i els rocs,
a la primavera
si surts per un bosc.
…
LLETRA I MÚSICA: José Manuel Pagán

| View Sample Photo Books | Create your own Photo Book

El Lluís el pare del Daniel , alumne de sisè, ens ha ensenyat com sembrar les patates i els alls. Gràcies Lluís pel teu temps, les teves explicacions i la teva paciència.

sembrem trumfes from lidia cardona gasa on Vimeo.

^
Per saber més coses d’ aquest aliment. La patata.

http://www.botanical-online.com/patatascatala.htm

Amb l’ajut i coodinació de la Mariona, hem anat tot cicle superior a corbear. No s’ han lliurat ni els mestres.

CORBEAR
-Realitzar treballs i feines físicament pesades, en les quals hom hagi de doblegar (corbear) l’ esquena. (Aïna-Vocabulari temàtic del dialecte pallarès)

L’ aixadó, el xapo i l’ aixartell han estat algunes de les eines necessàries per poder esboïgar una terra que estava massa dura degut ja a les baixes temperatures. Abans no ho havíem pogut fer per la neu i ara el fred tampoc ens ho posava fàcil. Això és alta muntanya i no ens en podem oblidar.

També hem espedregat i aplanat una mica el terreny que feia massa pendent. El proper dia hurem de marcar les parades.

ESBOÏGAR

-Cavar per primer cop un tros de terra erma i preparar-la pel conreu.(Aïna-Vocabulari temàtic del dialecte pallarès)

A la classe hem vist un vídeo explicatiu del mètode que emprarem per fer el nostre hort. També hem buscat informació per internet.
Si us interessa conèixer millor el mètode clica aquest enllaç.

Parades en crestall

http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/el_metodo.html

Volem saber quan mesura el nostre hort i si ens sortiran quatre parades de 1.5m x 3 metres.
El mètode Gaspar Caballero demana unes mides concretes. Així, a la classe de matemàtiques comencen a fer croquis i medicions.

Mai tant que entre tots no ens en sortim !

Ara ens falta nomenar un/a delegat/a de cinquè i un/a altre/a de sisè. Ja tenim un pla de treball desde les diferents àrees de Cicle Superior i ens hi posem poc a poc i amb vocació de continuïtat.

Ja us anirem fent cinc cèntims …

 Heu vist mai un cargol que somiï un enciam?

Heu sentit el batec del cor d’ un tomàquet?

Heu observat el ball de les marietes?

Heu nedat dins dels plecs d’ una col?

Us heu enfilat dalt d’ una mongetera?