codis QR

Avui hem anat a la biblioteca i hem descobert les tablets de l`escola. Ja sabem tots com funcionen perquè en tenim a casa,kr kr kr krperò el que no sabiem és que existeixen uns codis que enllacen amb informacions o preguntes que estan penjades a internet. Ers diuen codis QR. Hem vist que amagaven preguntes sobre els llibres que hi ha a la biblioteca i les hem contestat.

Ja fa molts dies que no penjo res!!!

Ha passat el temps sense adonar-me, o potser sí que me n’he adonat! Bé, recordant tot el que havia escrit m’he sentit molt bé, però amb anyorança. Des de fa dos cursos ja no treballo a Educació Infantil, ara sóc mestra de Cicle Inicial i actualment estic a segon. El millor que m’ha pogut passar és pujar curs a curs amb els mateixos alumnes, així l’adaptació no m’ha sigut tant difícil. Hem continuat treballant coses interessants, però el fet de tenir llibres i haver-los de seguir impedeix una mica imrovisar en funció dels interessos. Però ho apuntem per a més endavant i en un moment o altre estudiem la pregunta.
Ara estem començant el projecte dels animals… a veure quin triarem per estudiar…
I mentrestant, també aprenem a escriure bé, a llegir bé, a comptar a sumar, a restar… Quin munt de coses!

X Jornades d’innovació D’educació infantil

Aquest cap de setmana us espero a les X Jornades d’innovació a l’educació infantil que organitza l’ICE de la UAB. Enguany, que celebren el 20è aniversari, el tema triat és Amor i educació, dues paraules que no haurien mai d’anar separades.
x-jornades-uab

Estic molt contenta de tornar-hi perquè en l’última edició ja em van carregar les piles per dos cursos i ara torno a tenir aquesta necessitat. M’omple el cap d’idees noves i el cor d’esperança. Ja us explicaré!!

Estadísitica a P-4

L’últim tema que hem treballat a l’aula ha estat el de l’alimentació equilibrada o “Els bons aliments”. L’objectiu d’aquest treball era promocionar i donar a conèixer entre els infants els aliments saludables i per això haviem de fer-los conscients de què mengen cada dia i fer-los reflexionar sobre si els seus hàbits són saludables o no. Per això vam decidir recollir dades i fer una estadística sobre quins aliments són els més consumits entre els alumnes. Vam crear un quadre de doble entrada on anàvem comptant quant infants menjaven cada tipus d’aliment a l’esmorzar i al dinar durant una setmana. El resultat fou el següent:

recollida-de-dadesUn cop recollides les dades vam comptar els resultats i vam crear un diagrama de barres per poder comparar els resultats en funció de cada aliment. I aquí està el resultat:

diagrama-de-barresAixí hem pogut veure que els infants de la classe de les tortugues prenen molta llet, fruita i pasta, força carn i verdura però sorpèn que mengin molt poques llegums.

Com a valoració d’aquesta activitat, val a dir que no sempre és fàcil saber què han menjat els infants a casa, sobre tot amb aquells infants que encara estan aprenen el català i tenen poc vocabulari per poder-se expressar. En aquest sentit, les revistes de receptes ens han ajudat força a trobar plats que s’assemlen a allò que els infants ens volen explicar. També hem comprovat que molts d’ells només mengen un sol plat a casa i no sempre és prou complert. Amb les famílies no hem fet cap treball concret per les dificultats que hem trobat en d’altres ocasions, però veiem que a partir dels propis infants les famílies també n’aprenen.

D’aquí a uns mesos tornarem a fer, si és possible, la mateixa recollida de dades per fer un estudi de l’impacte que ha tingut el treball realitzat durant aquestes setmanes.

i després dels projectes, què queda?

Vull dir, un cop els infants han portat informació d’un tema, l’han treballat i han après algunes coses, què els hi queda? Què serà, de tot el que han fet, allò que els acompanyarà sempre i que els ajudarà a aprendre ens noves situacions?

La veritat és que no ho sé. Em puc imaginar que a força de treballar seguint aquest sistema podrà generalitzar l’esquema i això l’ajudarà a preveure el que passarà. També suposo que fer-se preguntes abans de cercar la informació ajuda a centrar esforços i a fer una lectura sintètica per a obtenir allò desitjat. Inevitablement, però, hi haurà també aquells records emotius i personals d’aquella activitat tan divertida, aquell experiment sorprenent o aquell joc innocent però no mancat de gràcia. I potser aquestes sensacions són les que realment importen, són les que marquen un camí: fruir mentre aprens.

I a mi, com a mestra, què em queda d’aquest treball. Sens dubte, anècdotes i moments màgics veient la cara de descoberta de cada infant. Perquè realment són ells mateixos qui moltes vegades descobreixen les coses (tot i que no sempre) i tu com a mestre només observes, com un espectador més, aquell productiu espectacle ple de veus i gestos variats. Com aquell dia que, estudiant el cos humà per dins (projecte presentat per l’Andrea, mentre feia les pràctiques) i havent vist ja els pulmons i el cor, mentre treballavem algun aspecte matemàtic que no recordo, un nen amb un dit a l’orella crida fascinat:

-Ala, si em fico el dit aquí puc escoltar-me el cor a l’orella.

I, evidentment, tots ho vam comprovar. Una altra nena va voler donar-nos una explicació de perquè debia passar allò:

-Clar, deu ser que quan ens fiquem el dit a l’orella el cor s’hi puja i quan el treiem, torna a baixar.

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

I de fet, els adults que estàvem a l’aula no vam afegir cap altra aclaració. Potser la funció del mestre no sigui sempre la de donar les respostes correctes, sinó permetre que els infants pensin les seves pròpies. Potser tampoc era un objectiu aprofundir molt més en el sistema sanguini. Crec que per a mantenir les ganes d’aprendre és bo deixar-se preguntes sense una resposta clara per a poder-les resoldre més endavant en futurs projectes, en d’altres cursos. De fet, vam descobrir que tots teniem unes línies blaves als braços que serveixen per portar la sang però vam trigar unes setmanes en saber com es deien. venes-bracos

I de manera fortuïta, mentre esmorzàvem, algú va cridar atabalat que el seu company també tenia línies d’aquelles sota la llengua. Van ser 5 setmanes de descobriments constants.

llengua

Un altre moment màgic va ser quan van apareixer dins la tortuguera de la classe uns petits trossets entre grocs i verds surant per l’aigua. Ho vam estar observant amb lupes fins vam descobrir que era part de la closca d’en Pepe, la nostra tortuga, i que er la seva manera de crèixer i fer-se gran, com quan a nosaltres se’ns fan llargues les ungles i els pares o les mares ens les tallen. De vegade, com en aquest cas, les respostes més lògiques i correctes no són les primeres, però fent les preguntes adequades en cada moment, o els aclariments necessaris, no és difícil que els infants (si no tots, algun d’ells) arribin a unes conclusions tan vertaderes.closca-tortuga

Però potser un dels moments més impactants per a mi va ser quan, en segon trimestre de P-3 vam fer un projecte anomenat Visc en un arbre, sobre el mussol, l’ós i l’esquirol. Una nena, que amb prou feines entenia el català ni el castellà, va començar a repetir a tot hora El mussol viu a l’arbre, encara que no s’avingués amb la situació. Jo no volia vetar-li la seva libertat d’expressió, ara que justament s’havia animat a participar a l’aula, i intentava redireccionar el que deia treient-li un sentit lunyà, de vegades inexistent. I semblava que ela m’ho agraïa perquè no va deixar de dir la frase fins que un dia, no sé si fruït de l’atzar o de l’evolució, realment tenia relació amb el context. Em vaig posar tan contenta que la vaig felicitar per la seva aportació i aquell va ser l’últim dia que va repetir aquella frase, cada dia anava trobant alguna paraula que s’avinguès amb la conversa.

Aquests moments màgics, si no els escrius, es perden en l’oblit, i els petits aprenentatges que fan els infants amb aquests treballs també es perdrien si no fos per aquell material que ens queda com a resum de tot: el Mèmori de les tortugues, la maqueta de l’arbre, el llibre del cos humà, un mural, un video, una foto… una senyal per trobar el camí de tornada.