Taula rodona 2

12:15 – Les xarxes socials a Internet: la generació digital

________________________________________________________________________________

Sergent Rafael Carmona

Unitat Central de Policia de Proximitat i Atenció al Ciutadà. Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra

Resum de la intervenció: Agraïment per la invitació a la Jornada.Acompanya la intervenció amb una presentació anomenada Les xarxes socials a Internet: la generació digital.Internet com a nou camp de prevenció dins la comunitat educativa.

Les actuacions dels Mossos a les escoles i les tasques preventives.Els pares i mares moltes vegades són aliens a la realitat d’Internet. Xenofòbia, prostitució, ciberbulling etc. tot això pot trobar-se a les xarxes. Coaccions de l’àmbit moral fer ús d’imatges personals, manipular-les i que busquen l’assetjament.

Un cas real: cas de Grooming. Aquest cas de Grooming significa que es vol establir un domini i manipulació d’un menor per a obtenir una relació sexual.A partir d’amenaces i coaccions acaba dominant al menor.
Un jutge va condemanr per injúries, per pornografia i drets d’imatge a un ciutadà alemany que va publicar a la xarxa imatges de la seva parella.

El responsable del servidor pot ser corresponsable penal si té coneixement d’aquest fet i no ho retira del servidor. Els Mossos d’Esquadra estàn amatents i presten molt atenció a la pornografia infantil i als delictes relacionats amb contingut sexual.
Delictes contra la pròpia intimitat i el dret d’imatge: interceptar comunicacions. Les persones no som conscients d’on arriba la nostra informació. Presenta cassos reals de l’actual legislació penal relacionada amb Internet. Dues noies es van fer passar per una persona adulta i van perjudicar a aquesta persona a travès del messenger. Delictes relatius amb l’homofòbia, racisme i xenofòbia cal restar amatents per evitar aquest delictes.Conjuntament amb la Fiscalia es va retirar de Facebook missatges homofòbics. La prevenció adreçada als menors. Activat un pla de seguretat per als centres educatius.un macroprojecte que vetlla per la integritat de les persones al llarg del seu cicle vital. Pla d’acció Internet Segura per a la protecció del menor.

Què és Internet Segura? Un projecte adreçat a la comunitat educativa i a les famílies en general.
El resultat de l’experiència és que hi ha joves que senten impunitat, d’altres que són molt vulnerables.Per part del progenitors hi ha molt desconeixement de la xarxa i quan es treballa preventivament no venen a l’escola.
Necessitat important de formació i eines útils per al professorat per poder afrontar els problemes.
El nostre objectius és col·laborar amb la prevenció, oferir informació i donar els consells bàsics.En aquest tema v ahaver 112. 721 usuaris que van participar en aquest projecte.
La detecció és vital per evitar que hi hagi una víctima la nostre entorn.
Per comunicar-se amb els mossos i en
internetsegura@gencat.cat
Oficines OAC
http://www.gencat.cat/mossos
Eina pràctica: una guia amb consells que es troba al lloc web de Mossos
Guia pràctica per saber què és delicte i que s’ha treballat conjuntament amb el Departament d’Educació.
Moltes gràcies.

Sra. Irene Martínez

Tècnic del Servei de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Educació

Resum de la intervenció: Una xarxa social és un conjunt de persones i les relacions que s’hi estableixen. Tots i totes formem d’una xarxa social.
Els serveis de xarxes socials són espais a internet on moltes d’aquestes relacions que no són visibles al món fora de línia es fan visibles. A més, la definició dels nodes (de la xarxa) i de les línies que els uneixen (les relacions) es pot dibuixar de manera més detallada, s’amplifica, pot desenvolupar-se i madurar ja que s’intercanvia més informació i més diversa i a més s’intercanvia en temps real.

Què fa el jovent als SXS? Fan totes aquelles accions que són necessàries per a la seva maduració: juguen, es comuniquen, es socialitzen, prenen riscos. Sobre tot, es relacionen, es relacionen i es relacionen. Fan un ús rutinari i extensiu: a partir dels 10 anys un 70 % els utilitza; un 85 % als 17 anys. Els SXS són actualment bàsics per a la seva socialització i ho són recentment: més del 50 % de comptes tenen un any i mig d’antiguitat.
No ser al SXS del grup és com no existir (Tuenti és la més utilitzada, sobretot a Andalusia).

Quin és el procés que fan? Crear el seu perfil, triar la foto. Després triar els contactes i relacionar-se. Totes aquestes accions no són gens trivials, prenen decisions que són importants (quina foto, quines dades socialitzo, qui trio com a amistats, quines fotos de grup pujo, a qui etiqueto, a qui i quan responc?).
Estan utilitzant de manera lúdica unes tecnologies que després seran rellevants per al seu creixement personal i professional.

Els SXS són espais on els límits entre allò privat i allò públic es desdibuixen, com a una cinta de Moebius. Cal aprendre a gestionar la privacitat en aquest nou context, ser-ne competents. Els principals problemes estan relacionats amb la privacitat: revelació de dades personals, assetjament i captació de menors.

Però els riscos no ens han de fer perdre de vista les oportunitats: no sabem com serà la societat d’aquí 20 o 40 anys però sabem que estarà interconnectada i nens i nenes, adolescents i joves necessiten acompanyament des de l’escola i des de l’àmbit familiar. Un acompanyament no entès com una intrusió (un dels valors dels SXS és que es relacionen fora de la mirada de persones adultes) sinó que possibiliti que ells i elles mateixes trobin les respostes que necessiten.

El Memoràndum de Montevideo” diu:
“El procés educatiu ha de proveir de coneixement sobre l’ús responsable i segur per part de les nenes, nens i adolescents de les polítiques de privacitat, seguretat i alertes amb les quals compten els instruments d’accés i aquells llocs web en els quals les nenes, nens i adolescents són usuaris freqüents com les xarxes socials digitals”.
I això, com ho farà l’escola?

No hem d’oblidar que les xarxes socials són territori desconegut per a bona part de professorat i famílies mentre que l’alumnat s’hi mou còmodament. Per tant, hem de comptar amb ells i amb elles. En aquest sentit, considero positives algunes iniciatives com una xarxa social que ha creat alumnat de 4t d’ESO de l’institut Joanot Martorell en la qual aprenen sobre els usos socials de la web 2.0.

Els centres educatius han de madurar tecnològicament i les famílies i el professorat s’han d’alfabetitzar digitalment.

Sr. Ramon Miralles

Coordinador d’Auditoria i Seguretat de la Informació de l’Agència Catalana de Protecció de Dades

Resum de la intervenció: Presenta i analitza perquè hi són.L’accès on line dels menors i el visualitzat en aquests clips m’ha fet canviar l’orientació de la participació. Els mitjans de comunicació poden ser responsables de com es transmet aquest tema i els serveis que poden emprar els menors.

Ens hem d’apropar als menors.Els adolescents actuals han nascut amb Internet.
La resposta és molt més senzilla.Facebook no és el final de les xarxes socials, hi ha molts més serveis i alguns més perillosos que es basen exclusivament en l’intercanvi de fotografies.I fins i tot que connecten al telèfon mòbil i els jocs online on hi ha contactes dels menors de molt tipus.

Els límits entre el món privat i el món públic s’està desdibuixant a les xarxes socials i els joves han de tenir criteris.El món físic té més clar els llindars entre l’un i l’altre.
Els problemes que hi ha a les xarxes socials no ens ha de fer oblidar les oportunitats que ofereixen.
Hem d’emprar les xarxes socials i crear relacions.El vídeos que s’han projectat (embedits en aquest bloc) els hem d’ajudar a trobar les respostes en ells mateixes.

Referència al Memorandum de Montevideo (cfr.àrea de documentació) podem trobar indicacions i referències específiques però com podem ajudar des de l’escola i des de les famílies.Hem de trobar els camins.Aquests estàn de la seva mà i acompanyar aquest procès.

Els alumnes de 4rt d’ESO de l’IES Joanot Martorell ha creat una xarxa social interna i que ells mateixos gestionen.
No podem crear limitacions per a joves i adolescents que han d’estar preparats per una societat altament tecnològica.

Sr. Jordi Batlle

Reponsable de difusió i formació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya

Resum de la intervenció: Presentació del treball del CESICAT i als públics que s’adreça amb una atenció especial per als menors i públics sensibles.

Com senten els joves les xarxes socials?
Quins riscos tenim a la xarxa?

En referència la primer clip que hem vist, l'”Àlbum de fotos” m’ha fet pensar que la foto en paper la veu una persona, però en les xarxes socials les veu tothom.Cal ser conscients de qui pot tenir aquesta informació.
En el futur moltes empreses a més de demanar el CV van a les xarxes social per conèixer el candidat i tenir més informació.
El CESICAT està engegant una campanya amb dos personatges amb consells generals per navegar segur però també amb coses més humanes.
Quan vens d’una cultura on els joves són els qui coneixen i els adults, en general no ho coneixen.Cal fer una tasca social i portar la filosofia d’acompanyament al món d’internet.Convé una formació del professorat.
A partir d’aquesta formació al professorat i conèixer com funciona Internet.

——————————————————

Moderador:

Sr. Santiago Farré – Cap de l’Assessoria Jurídica de l’Agència Catalana de Protecció de Dades

Torn de preguntes:

Amadeu Abril pregunta per Twenty i el menors de 14 anys.Twenty suprimeix els comptes a menors de 14 anys.I sembla que el problema està resolt