Concepte de joc
El joc és una activitat inherent a l’ésser humà. Tots nosaltres hem après a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar, material, social i cultural a través del joc. Es tracta d’un concepte molt ric, ampli, versàtil i ambivalent que implica una difícil categorització. Etimològicament, els investigadors refereixen que la paraula joc procedeix de dos mots en llatí: iocum i ludus-lüder ambdós fan referència a broma, diversió, acudit, i se solen utilitzar indistintament juntament amb l’expressió activitat lúdica.
En conclusió, podem dir:
- El joc és una activitat lliure: és un esdeveniment voluntari, ningú no està obligat a jugar.
- Es localitza en unes limitacions espacials i en uns imperatius temporals establerts per endavant o improvisats en el moment del joc.
- Té un caràcter incert. En ser una activitat creativa, espontània i original, el resultat final del joc fluctua constantment, la qual cosa motiva la presència d’una agradable incertesa que ens captiva a tots.Ex: qui guanyarà, qui perdrà, com ho farà?
- És una manifestació que té finalitat en si mateixa, és gratuïta, desinteressada i intranscendent. Aquesta característica serà molt important en el joc infantil ja que no possibilita cap fracàs.
- El joc es desenvolupa en un món a part, fictici, és com un joc narrat amb accions, allunyat de la vida quotidiana, un continu missatge simbòlic.
- És una activitat convencional, ja que tot joc és el resultat d’un acord social establert pels jugadors, que dissenyen el joc i determinen el seu ordre intern, les seves limitacions i les seves regles.
L’esport és un conjunt de situacions motrius i intel·lectuals que es diferencia del joc en què busca la competició amb els altres o amb ell mateix, que necessita unes regles concretes i en què està institucionalitzat.
Caràcter
El joc té caràcter universal, és a dir, que els nens de totes les cultures han jugat sempre. Molts jocs es repeteixen en la majoria de les societats.
Està present en la història de la humanitat tot i les dificultats en algunes èpoques per jugar, com en les primeres societats industrials.
Evoluciona segons l’edat dels jugadors i té unes característiques diferents en funció de la cultura a que s’estudiï.
Conclusió
El joc és una activitat necessària per als éssers humans tenint summa importància en l’esfera social, ja que permet assajar certes conductes socials; al seu torn és eina útil per a adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores, o afectives i tot això s’ha de realitzar de forma gustosa, sense sentir obligació de cap tipus i com totes les activitats es requereix disposar de temps i espai per poder realitzar-lo.