Didàctica

Efectivament, tard o d’hora havia de passar: l’hereu s’enfronta al repte colossal d’identificar el subjecte, el predicat i els seus respectius nuclis. Fa cinquè i, com ell diu, ho fem perquè és al llibre. I si apareix al llibre, s’ha de fer. Realment, tot i ser professor de llengua, em costa trobar una raó convincent per torturar els nens i les nenes de deu anys amb aquesta mena d’anàlisi. Si a secundària ja costa fer-los veure alguna relació entre la gramàtica i l’expressió escrita, què pot passar a cinquè?

El noi no ho pela malament del tot però, com era de preveure, va necessitar l’ajut del pare professor de català.

El dia que els subjectes van arribar a casa va ser a bord d’un exercici creatiu. La mestra els havia dictat cinc paraules, a partir de les quals els alumnes havien de crear cinc oracions i, un cop escrites, fer-ne l’anàlisi pertinent (separar Subj de Pred i indicar-ne els nuclis). No cal ser gaire perspicaç per intuir que tindríem problemes. Quan jo vaig arribar a l’argument d’aquesta narració, les oracions ja estaven escrites. N’hi havia una d’especialment incòmoda: contenia el verb haver-hi i, per tant, era impersonal. No li vaig saber explicar, simplement li vaig dir que era impersonal i avall, que no hi havia subjecte. Encara no l’han corregida, però vaja, vés a saber què passarà.

Aquest pont ha arribat el gran moment de practicar. Calia que jo escrivís oracions per tal que ell s’exercités (m’agradaria veure com se n’han sortit els alumnes que no tenen pare professor de llengua). I aquí ha arribar al drama. La manera d’identificar el subjecte era descobrir “el protagonista de l’acció“, que deu ser la fórmula avançada de preguntar qui fa l’acció. He hagut d’intervenir de manera fulminant per censurar aquesta pràctica i, ja que s’havia d’aprendre, intentar ensenyar-ho mitjanament bé, és a dir, observant el concepte de concordança. Més o menys ens n’hem sortit, això sí, després d’insistir en els conceptes de nombre i persona que, per bé que s’havien estudiat, no estaven gaire frescos.

Ja veurem com ens va el control. Tanmateix, com demostra la frase que titula el post, l’estratègia que els alumnes estan desenvolupant és errònia. Segurament no funcionarà ni en les oracions que apareixeran al control i, com ja s’ha vist, resulta insuficient per entendre les pròpies oracions creades pel nano. No hi ha res pitjor que un aprenentatge mal fet, això ho sabem els professors que ens passem la vida “corregint” vicis adquirits. Davant d’això, es posa de manifest d’introduir cada concepte en el moment que sigui més oportú però introduir-lo com Déu mana. No hi ha prou regles ortogràfiques, continguts gramaticals i lèxic per omplir les hores a primària? De ben segur que sí. Posats a exercitar la memòria, fem-los aprendre els verbs irregulars, que bon servei els faran, però no els ensenyem coses que després hauran de desaprendre.

Ep, i que consti, la culpa no és de la mestra ni del llibre (bé, potser s’hi haurien pogut esmerçar més), el problema és que aquells que elaboren currículums no hagin parat mai prou atenció a aquest tipus de coses. La indefinició del currículum de primària i secundària obliga cada professional a ser savi en aquest aspecte quan no caldria.

Tengo el placer de anunciar que ya está disponible en línea un trabajo que puede ser muy útil para todos aquellos que quieran introducir de manera razonable el tema de las competencias en su trabajo diario en el aula de lengua y literatura: Abordemos las competencias.

Se trata de un trabajo colaborativa entre Alba Ambròs, Marta Rovira y yo mismo que publicamos hace unos años en lengua catalana, Enfilem les competències. Gracias a la colaboración del Doctor Joan Parera y al ICE de la UB, hemos podido elaborar la versión en lengua castellana.

Esperamos que os sea útil.

Després d’un bon grapat de mesos de gestació, us enllaço una unitat didàctica sobre sociolingüística que pot tenir moltes utilitats a classe.

La presentació de la unitat i els materials per al professorat els podeu trobar aquí. Si voleu accedir directament als materials, hi podeu anar per aquí.

Benvolgudes i benvolguts, fa temps vaig presentar aquesta activitat en castellà, però se m’ha demanat en català per la qual cosa us ofereixo el text, la fitxa i la imatge de l’activitat.

Recordeu que vaig publicar aquesta activitat al llibre:MENDOZA, Antonio (coord.) Textos entre textos, Horsori, Barcelona, pàgines159-168. En aquesta publicació analitzo les possibilitats i els resultats de l’activitat.

PER QUÈ EL CEL ÉS TAN LLUNY (Somalia)

Extret de Mites, contes i llegendes dels cinc continents de José Manuel de Prada Samper amb les il·lustracions de Lluís Filella (Editorial Joventut) Una perla, tot sigui dit de passada.

Al principi dels temps, el Cel era tan a prop de la terra que la gent no havia de fer més que aixecar la ma per tocar-lo. El Cel protegia els éssers humans i els animals dels vents freds i de l’escalfor del sol, i els donava aixopluc. La gent comptava sempre amb la protecció del Cel i era molt feliç.

Així estaven les coses quan, un dia, dues mestresses de casa es van posar a moldre gra amb un d’aquests grans morters la mà dels quals és un bastó llarg i gruixut. Les dues dones eren al pati de casa seva, i volien preparar menjar per als seus marits. Van començar a moldre el gra, però cada vegada que alçaven les llargues mans de morter, aquestes colpejaven la superfície del Cel, el foradaven i 1i provocaven un gran dolor. Al Cel no li va fer cap gràcia que el tractessin d’aquella manera, i va amonestar seriosament les dones:

-Ei, vosaltres!Pareu d’una vegada de clavar-me cops, que em feu mal i m’esteu omplint de forats. Que no sabeu que us protegeixo dels vents freds i de l’escalfor del sol? Si seguiu clavant-me cops ha esguerrareu tot.

Però, concentrades en la seva feina, les dues dones no van cas de les paraules del Cel. Sense ni tan sols immutar-se, van continuar molent el gra.

El Cel va aguantar tant com va poder, però al final va ser incapaç de resistir el dolor que li causaven les dones i, de mica en mica, es va anar allunyant de la terra fins que es va quedar on és avui dia. D’aquesta manera, per culpa d’aquelles dones desconsiderades les criatures van quedar exposades als elements i van perdre protecció del Cel.

El que anomenem estrelles són els forats que les dones van fer a la superfície del Cel amb les seves mans de morter, quan el Cel era a prop nostre. De nit, el sol s’amaga, però part de la seva brillantor es filtra per aquests forats, que resplendeixen en la foscor. És a causa d’aquests forats que els que vivim aquí, a la terra anomenem el Cel Daldaloole, el que esta foradat.

La gent també explica que els núvols són una noia molt bonica que porta a casa seva un càntir ple d’aigua que treu del pou. Quan la noia torna cap a casa, el càntir es balanceja i l’aigua es vessa pertot arreu, i cau cap a la terra a través dels forats del Cel Aquesta aigua, la gent d’aquest món l’anomena pluja.

En veure que la seva aigua cau cap a la terra, la noia-núvol

crida al Cel desesperada:

-Cel, per favor, no deixis caure la meva aigua!

I el Cel li respon:

-Com ho puc impedir, quan les criatures de la terra clamen demanant aigua?

I així és que, si aquelles dones desconsiderades no haguessin foradat el Cel, i si la noia-núvol no vessés de tant en tant el contingut del seu càntir pertot arreu, la terra no rebria l’aigua que tant necessita.

A diferencia d’altres països africans} a Somàlia la major part de població és d’una única ètnia} i parla la mateixa llengua. La forma de vida tradicional dels soma lis és el pasturatge.

FITXA EN PDF: per-que-el-cel-es-tan-lluny-fitxa

Avui practicarem el joc de paraules anomenat anagrama.

Activitat 1: Cliqueu l’enllaç següent i llegiu l’article de Màrius Serra que apareixerà. Un cop llegit, realitzeu les activitats següents:

http://enigmisticamarius.blogspot.com/1989/08/anagrames-nostrats.html

a) Definiu amb les vostres paraules què és un anagrama.

b) Escriviu tres dels exemples d’anagrames que es proposen a l’article.

c) En l’article s’exposen diversos usos dels anagrames, escriu-los en una llista.

Activitat 2: L’institut d’Estudis Catalans posa a la disposició de tots nosaltres un cercador d’anagrames. Us hi podeu connectar a través d’aquest enllaç:

http://www.dilc.org/anagrames.php

Feu diverses proves i un cop veieu com funciona l’aplicació, escriviu deu parelles de paraules que formin anagrames.

Activitat 3: Ha arribat el moment de començar a fer anagrames de veritat. Per començar, elaboreu-ne un de:

a) el vostre nom i cognom (o dos cognoms si us va millor)
b) el nom del carrer en el qual viviu
c) l’expressió “M’encanten les vacances” o, si ho preferiu “m’encanta el nou institut”.

Finalment, deseu totes les respostes en un document de text i presenteu-lo al professor en forma de comentari a l’entrada d’aquest bloc. No us oblideu de signar-lo.