ELIC Ronda

Proposta de treball preventiu amb grups de joves al voltant de la “pressió de grup” i altres temes com l’assertivitat o la presa de decisions, factors sovint implicats en el consum de drogues a l’adolescència. Aquesta iniciativa està impulsada per l’associació Promoció i Desenvolupament Social (PDS) amb el suport de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) i està formada per una exposició i una guia d’activitats, entre d’altres.

Enllaç

L’autora d’aquest conte, Isabelle Carrier, ens apropa al món de les necessitats educatives especials. Quan es fa la lectura d’aquest conte ens podem adonar de com es viuen les diferències des del mateix protagonista fins al seu entorn.

Tothom tenim capacitats i habilitats per mostrar,  amb les diferents ajudes tècniques i suports necessaris qualsevol persona pot arribar a exercir-les, i millorar d’aquesta manera les relacions amb els/les altres persones, essent tractada amb igualtat de condicions

El cazo de Lorenzo

HERNÁNDEZ, Ana (2007): El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona, Graó (col. Ideas clave).

És important que l’equip vulgui aconseguir una fita comuna.

Independentment del tipus que sigui la divisió de l’equip, els grups de treball han de ser autònoms.

Han de ser capaços de resoldre els conflictes: detecció de problemes, conceptualització d’aquests problemes, planificació i
execució, avaluació…

El perquè de treballar en equip:

1. Serveix per crear un model educatiu coherent i, de retruc, millorar la qualitat docent;
2. S’adopta un mètode de treball democràtic;
3. Resulta més fàcil experimentar i innovar col·legiadament,
4. Dóna suport moral i seguretat,
5. Augmenta la coordinació , cosa que representa en la millora de l’alumnat,
6. Facilita la reflexió de la pràctica docent

El poder d’un professor aïllat és limitat

Aplicant aquesta metodologia s’estableixen unes regles democràtiques de l’equip en què s’han de reconèixer i s’accepten les individualitats i, d’altra banda, s’estableixen vincles afectius. Una persona empàtica és capaç d’organitzar equips, negociar solucions per evitar conflictes, establir connexions personals i analitzar socialment la col·laboració.

El desenvolupament professional del professorat ha de portar a la competència del ser (coneixement de la matèria), del saber (coneixement psicopedagògic) i del saber fer (coneixement estratègic empíric) –és el que ens volia transmetre l’Ignasi Vila– a través de la reflexió i col·laboració. La millora de la docència ha de ser un objectiu col·lectiu i no pas individual.

La col·laboració dóna suport moral, seguretat, augment de confiança; redueix la incertesa i augmenta la capacitat de reflexió.

Assenyala com a condicions que dificulten el treball col·laboratiu:

• La competivitat
• La poca formació en metodologia cooperativa
• Es prima més en la instrucció que no pas en l’educació
• Es prioritza més l’atenció de l’alumnat que no pas en la millora del centre
• L’ús del llibre de text
• La disponibilitat horària

Mentre que destaca aquestes com a afavoridores:

• Compartir idees similars
• Ser capaços de prendre decisions
• Tenir interès per innovar
• Tenir una actitud dialogant i democràtica
• Tenir seguretat

Analitza les causes que afavoreixen l‘individualisme del professorat:

• Inseguretat (en fer una tasca individual: tu amb l’alumnat a l’aula)
• Por a canviar (tota la vida s’ha fet així; també s’aprèn així…)
• Per tradició: com que és una feina individual no té sentit compartir-la
• Està arrelat tant en la societat com als centres
• Es trasllada el model empresarial que fomenta l’aïllament professional (treball individual, aïllament i secretisme) a l’aula
• La falta de confiança (per la incertesa i ansietat) i les condicions laborals

La individualitat ha de suplir l’individualisme en l’equip.

El treball en equip ha de ser autèntic. Per tant, no pot existir una col·legialitat artificial (les reunions que esdevenen perruqueries “Tu, vés dient; però vull rentat i marcat. Gràcies”) però tampoc no es poden establir capelletes (els serveis). No m’agrada l’ús del terme balcanització per definir els grups tancats. M’agrada més el nostre.

És feina de les administracions possibilitar la millora de la col·laboració entre professorat, tot i que els equips directius també l’han de fomentar a tot el centre. El fet d’establir projectes comuns d’innovació millora la docència. S’ha de presentar com un complement de la feina habitual. S’han d’afavorir petites accions`, com consensuar decisions i avaluar el treball en equip, i aplicar-ho amb l’alumnat.

El professorat pot acordar mesures però han ser des de l’aportació individual. (És una de les premisses de la pràctica reflexiva i del constructivisme).

Cal la individualitat per avançar col·laborativament

Document extret de: http://sicomor2008.wordpress.com/2011/01/13/el-treball-en-equip-del-professorat/

EDGAR MORIN  Filòsof i sociòleg francès.

Aquest és el primer vídeo, de sis que existeixen, sobre l’autor on, s’explica la seva trajectoria investigadora i els seus pensaments i reflexions sobre la societat en general i en el món educatiu .

“Educar para comprender las matemáticas o cualquier disciplina es una cosa, educar para la comprensión humana es otra; ahí se encuentra justamente la misión espiritual de la educación: enseñar la comprensión entre las personas como condición y garantía de la solidaridad intelectual y moral de la humanidad”

Principals llibres: El Mètode (1977), Introducció al pensament complexe (1990), La cabeza bien puesta (1998), La inteligencia de la Complejidad (1999), Los Siete Saberes para una Educación del furuto (Coatoria con la Unesco 2000), La Vía. Para el futuro de la Humanidad (2011)

Edgar Morin. Un pensador planetario

http://www.unmsm.edu.pe/occaa/articulos/saberes7.pdf

A la pàgina web de Diversitat i NEE de l’XTEC  trobareu informació, materials i eines per a facilitar l’atenció personalitzada a l’alumnat amb NEE

Clica aquí per accedir

Hola aquest és el bloc ELIC Ronda. Què és ELIC Ronda? Doncs l’espai virtual del Projecte Viure i Conviure i del Servei de Mediació de l’Institut Ronda de Lleida.

Aquest bloc pretén donar cabuda a tota la informació que pugui ser d’interès i/o de suport a tot el professorat del centre, així com compartir opinions, articles, enllaços etc.

ELIC Ronda vol apropar l’atenció a la diversitat. Per això cal partir d’uns mateixos conceptes per poder treballar la diversitat i, per l’ocasió, recordem els plantejaments que realitza la UNESCO, essent els més significatius i propers a una Educació inclusiva, els prenem com a referència en les nostres intervencions, vetllant, des de la nostra humil posició, pel seu assoliment en el nostre centre educatiu.

Aquest és el plantejament a nivell mundial que es fa la UNESCO, en les darreres Conferències Mundials sobre l’Educació que ha celebrat, del que han de perseguir, i de com han de ser, les escoles arreu del món, i en quins pressupòsits s’han de fonamentar (UNESCO, 1995):

• Es dóna per suposat que totes les diferències humanes són normals i que l’aprenentatge, per tant, s’ha d’adaptar a les necessitats de cada nen i nena, més que no pas cada nen i nena adaptar-se a uns supòsits predeterminats pel que fa al ritme i a la naturalesa del procés educatiu.
• El terme necessitats educatives especials es refereix a tots els nens i les nenes i joves les necessitats dels quals es deriven de la seva capacitat o les seves dificultats d’aprenentatge. Molts altres nens i nenes, no solament els/les que tenen alguna discapacitat, experimenten dificultats d’aprenentatge i tenen, per tant, necessitats educatives especials en algun moment de la seva escolarització.
• Els centres educatius, i més en l’ensenyament obligatori, han d’acollir tots els nens i nenes, independentment de les seves condicions físiques, intel·lectuals, socials, emocionals, lingüístiques o del tipus que siguin. Han d’acollir nens i nenes discapacitats/des i nens i nenes ben dotades, nens i nenes que viuen al carrer i treballen, nens i nenes de poblacions remotes o nòmades, nens i nenes de minories  lingüístiques, ètniques o culturals, i nens i nenes d’altres grups o zones desafavorides o marginades.
• Els centres educatius, per tant, han de trobar la manera d’educar amb èxit tots els nens i nenes, fins i tot aquells que tenen discapacitats greus. Cada vegada hi ha un major consens sobre el fet que els nens i nenes  i els /les joves amb necessitats
  educatives especials siguin inclosos en els plans educatius elaborats per a la majoria dels nens i nenes.
• Aquesta idea ha dut al concepte d’escola inclusiva, el principal repte de la qual és desenvolupar una pedagogia centrada en el nen i nena, capaç d’educar amb èxit tots els estudiants, fins i tot els/les que tenen alguna discapacitat greu.
• Una pedagogia centrada en el nen/a és positiva per a tots els/les alumnes i, consegüentment, per a tota la societat. El mèrit dels centres que practiquen aquesta pedagogia no és únicament que siguin capaços de donar una educació de qualitat a tots els nens i nenes, sinó que, amb la seva creació i extensió, es fa un pas molt important, i imprescindible, per canviar les actituds de discriminació, crear comunitats que acullin tothom i construir societats integradores. Efectivament, les escoles que se centren en el nen/a són la base per a la construcció d’una societat centrada en les persones que respecti tant la dignitat com les diferències de tots els éssers humans.