EL CLIMA: causes i conseqüències

  • Un fenomen meteorològic: el Niño. Es repeteix en períodes de tres a set anys. Escalfa les aigües tropicals i equatorials.  Afecta els patrons de circulació dels vents.

 

“Cómo ocurre El Niño y La Niña? Video BBC Mundo”

 

EL NIÑO

Font:http://blog.espol.edu.ec/emtioui/

  • ‘El Niño’ arriba amb força [Josep Corbella, La Vanguardia 4-9-2015]

    “Els astronautes expliquen que, en cada òrbita al voltant de la Terra, es passen la meitat del temps sobrevolant el Pacífic. Són 45 minuts seguits sobre l’oceà dels 90 que triguen a donar la volta al món a bord de l’estació espacial.

    L’enormitat del Pacífic s’aprecia millor des de l’espai que des de la superfície, on els mapamundis donen més protagonisme als continents i arraconen el gran oceà a la perifèria. Però, amb un 46% de tota la superfície d’aigua de la Terra, no és sorprenent que qualsevol gran pertorbació del clima al Pacífic tingui conseqüències a escala global. Con­seqüències que de vegades són dramàtiques, com sequeres en unes regions i inundacions en d’altres, però que no són únicament meteorològiques.

    Els canvis d’humor del Pacífic tenen també conseqüències econòmiques i socials, ja que afecten les reserves d’aigua, les collites, els recursos pesquers, els preus dels aliments i la inflació en alguns països. És el que passarà en els propers mesos si es confirmen les prediccions de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i de l’Agència Nacional d’Oceans i Atmosfera (NOAA) dels Estats Units.

    La gran pertorbació que està prenent cos actualment al Pacífic és el fenomen del Niño . Per motius que no es coneixen amb precisió, l’oceà oscil·la com un pèndol gegantí, amb un increment de la temperatura superficial que es desplaça alternativament a l’est i a l’oest. El cicle es repeteix cada cinc anys de mitjana, encara que és irregular i la seva durada pot anar des de dos fins a set anys.

    El Niño es produeix quan augmenta la temperatura a les aigües superficials de l’est del Pacífic en latituds tropicals i equatorials. La seva intensitat, igual com la seva periodicitat, és irregular. L’escalfament registrat a l’agost s’ha situat “entre 1,3 i 2 graus per sobre del que és normal”, ha informat l’OMM aquesta setmana. En algunes zones l’augment ha arribat fins a 3 graus, segons s’aprecia als mapes de temperatura difosos per la NOAA.

    Aquests registres “indiquen que la intensitat de l’actual episodi del Niño és molt significa­tiva”, adverteix l’OMM. Podria superar l’episodi de 1997-98, el més fort des que es van iniciar els registres als anys cinquanta i al qual es van atribuir 21.000 morts i pèrdues per valor de 32.000 milions d’euros.

    Les conseqüències, encara incertes, arribaran en els propers mesos. En la mesura que els episodis anteriors puguin servir de guia, la màxima intensitat del Niño es produirà entre octubre i gener i els seus efectes persistiran fins a ben entrat el 2016.

    Tot i això, “els models de predicció estan lluny de ser perfectes”, adverteix Ken Takahashi, climatòleg de la Universitat de Washington a Seattle, en un blog de la NOAA. “El Niño no té els mateixos efectes als mateixos llocs cada vegada”.

    Hi ha pocs dubtes sobre alguns dels seus efectes. Al Pacífic oriental, l’arribada d’aigua calenta pobra en nutrients a la zona equatorial desplaçarà els peixos cap a aigües més fredes i afectarà la pesca, com passa en cada episodi del Niño . De fet, van ser pescadors de la zona que van donar al fenomen el nom del Niño a finals del segle XIX en observar que l’escassetat de peixos solia produir-se el desembre, quan se celebrava el naixement del nen Jesús. Els episodis del 1972 i 1982-83 van afectar greument les poblacions del Perú que vivien de la pesca del seitó, el lluç, el verat i la sardina.

    A l’atmosfera, l’escalfament de l’aigua superficial del Pacífic oriental provocarà corrents ascendents d’aire càlid i la formació de sistemes de tempestes. Però on cauran exactament les precipitacions i amb quina intensitat no es pot predir amb precisió.

    A l’extrem occidental de l’oceà es produirà un fenomen oposat: amb l’aigua superficial a baixa temperatura, hi haurà una situació anticiclònica i es reduiran les precipitacions.

    Com a norma general, el Niño sol provocar inundacions a l’Equador i el Perú, pluges ge­neroses a l’Argentina, Califòrnia i l’est de l’Àfrica, i sequeres a Austràlia, l’Índia i Indonèsia. Mentre que algunes regions resulten perjudicades, també n’hi ha de benefi­ciades.

    Així, l’escassetat de pluges sol perjudicar les collites de cafè a Indonèsia, les de blat a Austràlia i les d’arròs a la Xina. Les pluges del 1997 i 1998 a l’est de l’Àfrica van afavorir la proliferació de mosquits i un augment de casos de malària. Una altra víctima col·lateral va ser el 2010 la ciutat de Vancouver (Canadà), que organitzava aquell anys els Jocs Olímpics d’hivern i que es va trobar amb temperatures inusualment càlides per l’època de l’any.

    En canvi, les economies dels Estats Units, el Canadà, Mèxic i l’Argentina solen beneficiar-se del Niño , segons un estudi publicat l’any passat per economistes de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i del Fons Monetari Internacional. Als Estats Units, per exemple, l’episodi de 1997-98 va aportar un benefici a l’economia del país de 13.500 milions d’euros gràcies a les bones collites al Midwest i al fet que el Niño va frenar la formació d’huracans a l’Atlàntic.”

    LV_20150903_LV_FOTOS_D_54435104659-992x558@LaVanguardia-Web

    Tres huracanes simultáneos aparecen activos sobre el océano Pacífico, una situación que nunca se había registrado antes, en esta imagen difundida el miércoles y en la que se aprecia el archipiélago de Hawái en el centro (AFP – Propias)

    1441176875_860415_1441189645_sumario_grande

    Font:http://elpais.com/elpais/2015/09/02/ciencia/1441176875_860415.html