Anem ara per un altre dels components del maquinari de l’ordinador: LES UNITATS D’EMMAGATZEMATGE.
Com hem vist anteriorment, els ordinadors compten amb la memòria RAM dintre de la CPU, on es desa la informació, però aquesta memòria és volàtil, és a dir, es perd tota la informació quan es desconnecta l’ordinador.
Per tant, necessitem tenir uns dispositius que desin de forma permanent la informació (documents, imatges, programes…) per tal que la podem recuperar quan vulguem. Aquests dispositius són LES UNITATS D’EMMAGATZEMATGE. Veiem els diferents tipus:
DISC DUR (Hard disk, o HD): És un disc (o conjunt de discs) que giren a gran velocitat i on la informació es llegeix o escriu mitjançant un capçal de lectura/escriptura. És de tipus magnètic. Normalment, es troba instal·lat dintre de la CPU (intern), tot i que també existeixen d’externs. Com a curiositat, clica AQUÍ per veure el funcionament d’un disc dur.
DISQUET: De funcionament molt semblant al disc dur, és un únic disc portàtil, podent utilitzar-lo en diferents ordinadors, sempre i quant tinguin un lector de disquets incorporat, anomenat disquetera. Actualment està en desús. De fet, els ordinadors actuals ja no porten disquetera.
DISCS ÒPTICS: Són discs realitzats en material plàstic, amb una superfície preparada per ser llegida/escrita mitjançant un capçal lector/escriptor làser (tecnologia òptica). Els discs han de ser llegits per unitats especials (algunes només llegeixen, i altres llegeixen i escriuen), normalment instal·lades a la CPU de l’ordinador. Hi ha tres tipus principals: el CD (Compact Disc), el DVD (Digital Video Disk) i el BRD (Blue-Ray Disc). tot i que el seu aspecte extern és molt similar, cada tipus de disc òptic ha de ser llegit per la unitat corresponent (tot i que una unitat BRD llegeix qualsevol tipus de disc, i la unitat DVD llegeix també CD). La diferència entre elles és la velocitat de lectura/escriptura i la capacitat. Per a cada tipus, trobem discs que només poden ser gravats una sola vegada (CD-R, DVD-R) o que poden ser gravats múltiples vegades (CD-RW, DVD-RW).
MEMÒRIA USB (Pendrive, llapis de memòria): És un dispositiu de mida petita i transportable, que es connecta a l’ordinador mitjançant el port USB de l’ordinador. És una memòria d’ESTAT SÒLID, que llegeix i escriu la informació mitjançant impulsos elèctrics. És el substitut del disquet.
Targes de memòria: De funcionament molt similar a la memòria USB, s’utilitzen sobretot en càmeres de fotografia, càmeres de vídeo i telèfons mòbils. Es poden connectar a l’ordinador mitjançant un lector de targes (incorporat a la CPU o extern). Hi ha molts tipus diferents de targes de memòria: CF (Compact flash), SD (Secure Digital), MSD (Micro Secure Digital), MMC (Multimedia Card)… cadascuna de mida i connexió diferents, tot i que els lectors de targes permeten llegir i escriure’n de diferents tipus amb el mateix lector.
Discs durs d’estat sòlid (SSD): La tecnologia d’estat sòlid (claus USB, targes de memòria)ha evolucionat molt en els darrers anys, fins el punt que ja es fabriquen discs durs amb aquesta tecnologia. Són molt més ràpids que els HD tradicionals, i consumeixen menys energia (ja que no tenen parts mecàniques), però encara és una tecnologia cara i no tenen tanta capacitat com els HD.
CAPACITAT D’UNA UNITAT D’EMMAGATZEMATGE
Una de les qualitats d’una unitat d’emmagatzematge és la capacitat per desar la màxima quantitat d’informació. Però… com es mesura aquesta capacitat?
Per contestar aquesta pregunta, primer cal saber com tracta la informació un ordinador.
Els ordinadors són -al cap i a la fi- dispositius elèctrics. Això vol dir que només entenen 2 estats: Encès i Apagat (passa la corrent/no passa la corrent). Per fer-ho més senzill, assignarem el número 1 a encès i el 0 a apagat. Per tant, en els centenars de milers de transistors “petits interruptors” que trobem dintre -per exemple- d’un processador, es produeixen les operacions obrint (0) o tancant (1) cadascun d’aquests petits interruptors. En el camp de la informàtica, a aquesta posició (0 ó 1, obert o tancat) s’anomena BIT, i a aquest llenguatge de zeros i uns, CODI BINARI.
Així doncs, com entén i emmagatzema l’ordinador les lletres, les paraules, els nombres o les imatges que nosaltres l’introduïm a l’ordinador? El vídeo següent ens ho explica de forma simple.
Un cop vist el vídeo, l’exemple de les làmpada encesa-apagada (1/0) ens dona una idea més clara sobre el bit. Tot i que al vídeo parlen de 5 làmpades (5 bits) que ens permeten 32 combinacions diferents, en un ordinador els bits s’ordenen en grups de 8, formant un byte.
PER TANT, 8 BITS=1BYTE.
Aquesta agrupació ens permet un total de 256 combinacions diferents. En el cas de textos (lletres), tenim prou espai per amb 256 combinacions per a donar cabuda a totes les lletres de l’abecedari (majúscules i minúscules), vocals accentuades, números del 0 al 9 i altres símbols. En definitiva, amb 1 byte podem escriure i desar qualsevol caràcter.
Si tenim un text de 5000 caràcters, vol dir que ens caldria un espai de 5000 bytes per desar-lo en qualsevol unitat d’emmagatzematge. Sortosament, aquestes unitats tenen una capacitat molt més gran que els 5000 bytes de l’exemple. Això ens obliga a utilitzar múltiples del byte:
8 bits= 1 byte
1 Kilobyte (Kbyte, o KB)= 1000 bytes
1 Megabyte (Mbyte, o MB)= 1000 KB= 1000000 bytes (1 milió de bytes)
1 Gigabyte (Gbyte, o GB)= 1000 MB= 1000000000 bytes (1000 milions de bytes)
1 Terabyte (Tbyte, o TB)= 1000 GB= 1000000000000 bytes (1 bilió de bytes)
Així, les unitats d’emmagatzematge que hem vist, mesuren la seva capacitat en -per exemple- 500 MBytes, 2 Gbytes, o 1 Tbyte. També es mesura d’aquesta forma la capacitat d’emmagatzematge de la memòria RAM, o de la memòria de la tarja de vídeo.
EXERCICI 3
Aquest exercici el farem en grups de 2 persones. Escolliu el/la vostre/a company/a i feu-m’ho saber:
- Obriu un document del Word en blanc i creeu una taula de 8 files i 5 columnes (no us preocupeu si no ho sabeu fer, us explicaré com fer-ho).
- Ompliu la primera fila i la primera columna amb el text que trobareu AQUÍ.
- Ara acabeu d’omplir la taula, amb la següent informació per a cada unitat d’emmagatzematge: CAPACITAT (en MB, GB… en el cas que trobeu diferents capacitats, poseu el rang, per exemple, de 2 a 10 GB), AVANTATGES (els avantatges que penseu que té aquesta unitat: rapidesa, transportabilitat, capacitat…), INCONVENIENTS (el mateix però amb els inconvenients) i ÚS (quin ús penseu que és el més adient per a aquesta unitat d’emmagatzematge). Podeu fer una recerca per la web per documentar-vos.
Un cop estigui llesta la taula, la deseu amb el nom EX3 i els primer cognom dels dos integrants del grup (per exempel EX3FERRERGONZALEZ) i me l’envieu per correu electrònic.