Una de les tasques del professorat a l’estiu , lluny del de la comoditat de tant sols prendre el sol a la platja , és la formació permanent que en gran proporció , el professorat de Catalunya confecció i s’organitza durant el mes de Juliol. Les ofertes són variades i en molts casos complementàries , jo per exemple he realitzat un curs online d’Anglès i un altre d’especialistes de Música tant de primària com de Secundària “6a ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ MUSICAL A BARCELONA “VIU LA VEU“ “ . Se’ns dubte , el fet més remarcable d’aquesta formació és el contacte interactiu amb el diferent professorat que coincideix en espais i inquietuds comunes , tot i que és clar que no existeix un model únic eficient i tant sols una guia recomanable de formació , ja què tota pràctica és bona .   Si observem més detalladament tenim des Congressos , Seminaris , Cursos monogràfics , Tallers , Camps d’aprenentatge , Colònies …. Totes aquestes formules són òptimes per aconseguir aquella frase tant bonica que diu el Docent – [... em serveix per a Carregar Piles ...]. Les piles , es carreguen amb humilitat , inquietud , admiració per allò que és més o menys novetat – En el meu cas he descobert el SoundPainting , el Voice Craft , Tècinica Dalcroze … - , també es cert que molts companys es complauen del constant reconeixement i realitzen tasques no tant de la seva formació sinó per què se’ls reconegui en espais i publicacions posteriors per allò que es nomena “Fer currículum” , en molts casos mostren aplicacions informàtiques que han filtrat d’altres treballs editats però amb rentats de cara per les novetats informàtiques , cosa que també es necessària , ja què “… Algú ho havia de fer ! (Gràcies –Polònia-)”. M’agradaria aprofitar aquest espai si interessa per a reconèixer la tasca del professorat que he coincidit aquesta quinzena de Juliol , la més grata admiració pel professorat que cerca , es motiva amb novetats , aquest estiu he treballat LA IMPROVITZACIÓ a l’aula , element quasi sempre ignorat , quasi mai reconegut , tant instrumental com Vocal , he tret partit del ritme que com em va comentar Thierry Hochtätter , [... la música és arreu i es pot sentir a l’aire , el moviment sorgeix de forma natural ...] , el talent i el poder de la improvisació Coral amb fusions i adaptacions innovadores de David Comino , la improvisació aleatòria de l’escola de Walter Tomphson amb Vincen Tormo i el seu nou llenguatge ( alumne de John Cage ) me’n deixo molts , però la tasca a l’aula moltes vegades és desconeguda , no té quasi mai grans pancartes ni aparadors amb lluminàries , però tampoc és UNA TASCA SORDA . Gràcies companys i companyes per compartir el vostre esperit , per la vostra inquietud , pel vostre perfeccionament , per FER MÚSICA en definitiva.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

 Les eines Tic ens permeten expressar la realitat concreta de l’aula , tot i que des sempre les novetats serveixen per rentar la cara a antics recursos editorials , tant de paper com digitals , és fàcil donar-se un tomb per la xarxa i trobar-te activitats amb format de novetat però que els àudios (mp3, wav…) has treballat amb l’editorial X , Y o Z. Crec entendre que molts d’aquests treballs cerquen la promoció individual sense tenir en compte ni continguts ni coherència en la distribució de la informació . És possible que des de sempre , el més fàcil copiar i enganxar , fins i tot alguns grans compositors és plagiaven a sí mateixos ( Mozart , Dvorak , el rei de l’òpera còmica com és Rossini) , però en tot cas milloraven el producte inicial ja què la idea predomina a la tècnica . En aquest espai vull presentar una eina que funciona des fa un temps  però que funciona per a reforçar les audicions amb un nivell més elevat , tenint en compte que treballo el Barroc , les seves formes instrumentals i vocals , els gèneres i també harmonia i textura . Primer hem treballat a l’aula l’oïda i sobre la pauta hem conegut els elements melòdics, rítmics , harmònics i texturals. He volgut escollir obres representatives del concert solísta,  grosso , Oratoris , Passió , òpera  i La fuga.  L’aplicació és elaborada amb Educaplay , molt interessant i de fàcil aplicació.

 La Història de la Música en còmic ens mostra els diferents esdeveniments musicals més importants i amb aquesta aplicació concretament , el període Barroc . En aquest capítol l’objectiu es aprendre i comprendre les noves formes musicals barroques com : l’oratori, el concert , la fuga, la sonata ... així com la perpetuació i continuació de l’òpera, la missa, la suite. Coneixerem les diferents escoles i tendències musicals com : l’alemanya , la italiana, la francesa , l’espanyola amb els seus compositors (J.S.Bach , Buxtheude , Schultz, Vivaldi, Monteverdi, Scarlatti, Farinelli, Couperin, Lully, Campra…). Repassarem conceptes històrics com la monarquia absoluta fruït de la profunda crisis econòmica (Guerres , art, economia, ciència, matemàtiques…) .Finalment reconeixerem els avenços musicals del moment amb la nova concepció de l’orquestra , la textura de la melodia acompanyada , el naixement del Violí com a instrument perfecte o l’ús del clavicèmbal i aparició del Fortepiano.

 Gràcies a la fantàstica tasca elaborada per Jose Carolos Galán , J. Antonio Garabatos i Jorge Pedrosa de l’IES de Teis de Vigo , el professorat de diferents camps i assignatures tenim l’oportunitat de confeccionar Jocs pels nostre alumnes a les aules , per tal de millorar el seu nivell de comprensió en el que rep el nom de “Taller de jocs educatius 2.0” patrocinat per la Xunta de Galicia i amb llicència de “Creative Commons” . En aquest apartat he confeccionat amb el divertit joc de “Passa paraula “ una sèrie de qüestions que reforcen de continguts els conceptes i continguts de les nostres programacions , en el meu cas per a una classe de segon d’ESO amb el tema “la música en el Barroc”. Hi ha 17 plantilles de jocs tant celebrats com : trivial, escacs , Enfonsar el vaixell , dards , Cursa d’atletisme ( conceptual)… En un moment difícil per al nostre país , amb decisions tant dràstiques com el retall de gestió i finançament cap a les eines informàtiques en clar benefici per a derivar capital cap a entitats privades que segreguen el seu alumnat per condicions de sexe o religió , tenim l’esperança posada en la bona gestió a invertir en educació com fa la xunta de Galícia ( capdavantera en programació d’eines flash) o Cantàbria ( amb iniciatives com “l’Ies Meruelo”) o Andalusia ( amb la fantàstica feina de “l’Ies del Mar” de Càdis ). Sols cal esperar que Déu o la cordura il·lumini satisfactòriament  als nostres Consellers d’Educació de millor forma del que l’actualitat ens mostra .

 ”Forever King of Pop” és un espectacle apte per a totes les edats , amb un  format que no coincideix exactament amb el que s’acostuma anomenar “musical” . Els alumnes de segon cicle ESO i Batxillerat assistiren el passat dia 5 de Desembre del 2010 al show que ens va crear el mateix ambient que es pot viure en un concert , amb música en directe tant instrumental com vocal, un cos de ball molt coordinat amb protagonistes indiscutibles i tot guiat amb 2 presentadors – speakers que introduïren els temes recurrents dels grans èxits del conegut Michael Jackson.

No tractaren la vida personal de l’artista , sinó l’amor per la música i per la vida , l’espectacle dura 2 hores i mitja i retroba als fans de l’artista amb els seus àlbums.

És un projecte arriscat on la pirotècnia , efectes especials , llums , estructures, ballarins , cantants i els protagonistes creen diferents atmosferes i entorns en el mateix espai.

 El Gran Teatre del Liceu el dia 23 de Novembre ens va presentar als alumnes de Primer d’ESO de l’Ins. Martí Franquès una adaptació infantil de l’òpera clàssica de Rossini el Barber de Sevilla en la obra El SuperBarber de Sevilla. La companyia Tricicle, a partir del seu peculiar humor, revisa i adapta aquesta obra clàssica. El SuperBarber de Sevilla es una òpera divertida en la que se narra l’enredo de un comte que s’ha enamorat d’una jove preciosa, Rosina, i d’un barber que aconsella al comte como aconseguir  amor de la jove i del gelós doctor Bartolo el qual controla tots els moviments de Rosina. Divertida representació pera introduir l’òpera als més joves.

Aquí podreu veure el material y guia didàctica para seguir la obra: Material didàctic – SuperBarber de Sevilla.  Guia didàctica – SuperBarber de Sevilla. El Material dissenyat per aquesta sortida la podeu consultar clicant la imatge , és elaborada amb EduLim i té com objectiu assentar les parts constitutives de l’òpera , el timbre dels instruments , l’argument i la identificació auditiva dels temes més recurrents d’aquesta adaptació musical d’Alan Branch .Aquesta activitat la compartirem amb el departament de Ciències amb l’assistència al Planetari i a Cosmocaixa , on els meus companys de treball dissenyaren activitats sobre la gènesi de l’Univers així com aprofitaren per sensibilitzar als nois en la nova temàtica de treball que era la biosfera i els essers vius . Una jornada complerta pels nois de Primer d’ESO amb varietat d’opcions educatives d’àmbits diferents però alhora complementaris .

Els alumnes del nostre INS. Martí Franquès de Tarragona han gaudit de nombroses activitats , concerts i altres esdeveniments , la qual cosa m’ha ocasionat retards en les presentacions i elaboració de dossiers educatius , però mai es tard si la dita es bona , començaré amb el que tinguérem el passat dia 9 de Novembre 2010 , dins l’’oferta educativa que organitza el Gran teatre del Liceu , els alumnes de Batxillerat Artístic Escènic , Dramàtic i Musical gaudiren de l’’assaig general del Ballet “Giselle” adaptat per David Dawson i Semperoper Ballett amb el protagonisme de Yumiko Takeshima i l’’orquestra Simfònica del Vallès. Giselle és la segona coreografia de David Dawson per al Ballett de Dresden. Un relat sobre el destí, l’amor, la desesperació, la follia i, finalment, la mort i el sacrifici que Dawson passa pel filtre del seu estil inconfusible per tal de redescobrir per al públic del segle XXI una gran i eterna història d’amor. Un ballet que guarda l’essència del romanticisme, ple de misteri, poesia, bellesa etèria i passions perilloses. Una peça que, en realitat, trenca moltes normes des de la seva creació, un experiment emocional que va suposar una autèntica ruptura amb els convencionalismes de l’època. Tota aquesta herència és reescrita des de la mirada jove i apassionada de Dawson. Fitxa tècnica de Giselle  , Música: Adolphe Adam (amb arranjaments musicals de David Coleman) . Direcció d’escena i coreografia: David Dawson . Escenografia: Arne Walther
Vestuari: Yumiko Takeshima .Il·luminació: Bert Dalhuysen. ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS  amb el Director d’orquestra: David Coleman  . SEMPEROPER BALLETT i el seu Director artístic: Aaron Watkin. Sota la ressenya teniu les tasques educatives proposades als alumnes en el segon trimestre , cal clicar la imatge.

 El canvi d’Any és el moment propici per a demanar  nous propòsits i intentar realitzar aquells anhels que fa temps que tenim en el nostre particular calaix de sastre . Aprofitant els canvis polítics que s’han donat a Catalunya , molta gent farà gatzara i xerinola pensant que recuperaran el seu estatus natural , o es recuperaran aquells  valors perduts, o …. Particularment encara recordo els últims dies de CIU va governar abans del Tripartit i el molt que varem patir el sector de l’ensenyament públic , el fet és que la ja consellera d’educació , quan encara no estava en les travesses per ocupar càrrec ja havia modificat el calendari escolar que havia allargat el Conseller Maragall retallant el temps òptim de preparació del curs en la primera quinzena de setembre i que hem recordat el sector docent per gran la improvisació inicial . Estem a les de sempre , més quantitat i menys qualitat , gràcies senyora consellera , de segur que les properes generacions li ho agrairan . Sols voldria demanar per tothom , Salut , esperança i Pau , que no és poc en aquests temps d’incertesa. Que els millors de cada casa , que no les cases de millor condició econòmica per a pagar-se uns estudis , ens portin al destí que cercaven els clàssics , un món d’igualtat d’oportunitats i la gratificació de la feina ben feta sense filtres.  Bon any 2011 per a tothom. Aquesta és la meva felicitació d’any Nou , cal clicar la imatge.

  El Proper dia 23 de Novembre , els professors d’Anàlisi Musical de Catalunya estem convocats per tal de fer valoració a les primeres proves de les PAU corresponents al curs 2009 / 2010 a la seu de les PAU a via Laietana – Barcelona -. Amb aquesta idea de coordinar positivament les experiències realitzades als respectius centres de Secundària , una de les experiències proposades a comentari és la de l’INS  Antoni de Martí i Franquès de Tarragona , sembla ser que es possible una breu explicació de funcionament d’aula ,  per tal de comprendre el funcionament col·lectiu i retroacció entre les diferents modalitats de Batxillerat escènic . Per aquest esdeveniment he  preparat amb aquest  “PREZI” la nostra proposta de Batxillerat Artístic i Escènic , la qual ubico molt particularment pel centre “Martí i Franquès” i sense voler donar més explicació que la gran coordinació que tenim tots els professors d’aquest Batxillerat Artístic com la nostra particular clau de treball . M’agradaria donar idees als meus companys d’especialitat així com alimentar -me de totes les sug·gerències . En Deixo l’esquema de la xerrada i mostra de la nostra activitat .

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Cicle a càrrec de Joan Vives

Centre Cultural de la Fundació  “Caixa Fòrum “de Tarragona

El passat dia 25 d’Octubre va clausurar el Cicle dedicat al Piano (aprofitant el Bicentenari del naixement de F. Chopin i r. Schumann 1810) i presentat per Joan Vives al local Caixa Fòrum de Tarragona , el cicle constava de 4 sessions que coincidiren amb 4 dilluns des el més de Setembre . L’exposició de la xerrada es va plantejar com a Conferència amb Audicions comentades ( gravacions de versions ) com locucions radiofòniques del programa de Catalunya música que presenta el propi Joan Vives . El contingut d’aquestes foren : 1) Del naixement del fortepiano a l’ impuls d’una nova estètica ( de Cristofori a Beethoven ), 2) La veu dels nous temps : el piano romàntic ( de la generació de Beethoven a la de Czerny i Thalberg) , 3)  Frèderic Chopin. El pianisme integral , 4) Robert Schumann , el pianisme lliure al servei de la poètica romàntica , 4b) Posludi. Aquestes propostes varen respondre a varies preguntes , però entre elles destaca el “COM ?” situant els diferents personatges històrics dins una filosofia , un context , una Societat ,  uns condicionants familiars , personals , formals musicals , estilístics , tècnics , tímbrics … També va tractar la qüestió del “QUÈ ?”  va fer transcendent una figura o altra amb les audicions i previ anàlisi formal d’obres amb l’audició enllaunada de prestigiosos pianistes de tots els temps , fins i tot d’històrics ( escoltant al propi Rachmaninov interpretant Chopin ), la qüestió del “QUAN” fou significativa per apreciar les influències que s’exerciren els compositors entre ells fins al límit de parodiar -se o desenvolupant idees d’altres companys compositors i intèrprets , La gran Qüestió filosòfica del “PERQUÈ ?” fou sempre condicionada pel COM , l’evolució del piano no s’explica com un fet aïllat sinó com un conjunt de circumstàncies que provoquen aquella tendència , d’igual forma , els virtuosos creixent dins un ambient virtuosístic , Subjectiu i individualista. Concretar més de 8 hores de Cicle i més de 37 audicions amb un article és molt complicat pel que espero sintetitzar amb aquesta playlist de Goear i les expliacions breus dels elements més transcendents de les conferències.

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.