MENTRE SIGUEM RUCS ANIRAN A CAVALL
“Amb il·lusió”
Sort que aquest és el govern dels “millors”.
MANIFEST EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC
L’educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir i l’Administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d’igualtat… (més clitant aquí o a sobre de l’imatge).
Mira que els agrada el marro!
En lloc de decidir el títol al final de l’article ho he fet al principi. En tenia varis:
“Mira que els agrada el marro”.
“Només a Catalunya els bojos tiren pedres sobre la seua teulada”.
“El Ruc Català, quina crua realitat”.
Finalment he optat pel més suau, en acabar de llegir l’article agrairia deixéssiu la vostra opino en forma de comentari i, si calgués, i, a petició de l’estimada parròquia, no tindria cap problema a canviar el títol.
Avui, quan venia del Congrés l’Èxit Educatiu i l’Automia de Centres –no és el tema que ens ocupa avui, en faré cinc cèntim o 1000€ més endavant-, després de presenciar la conferència del sr. Francesc Pedró integrant de la OCDE (institució responsable dels PISA), qui ha tranquil•litzat al públic assistent, comentat que l’esmentada institució no entén l’alarma que es genera cada cop que es publiquen resultats negatius pel que fa al nostre sistema educatiu, que total no són tan dolents, opinió coincident amb la del sr. Enrique Roca director de l’Institut d’Avaluació del Ministeri d’Educació, la qual cosa fa pensar, potser si que som més papistes que el papa i en fem un gra massa. Bé i reprenc el fil de la narració, eren pels vols de les 5 de la tarda que iniciava el viatge i eren les cap a les 7 de la tarda que arribava a casa. Anava escolant al nostra emissora nacional, Catalunya Ràdio i entre les diferents intervencions de la polèmica aixecada per la publicació del nou calendari –quin altre marro!, en 2 hores han donat entre 6 i 7 cops el títular: L’ensenyament espanyol suspèn en tot. La reiteració i la manca de concreció em començava a posar nerviós, finalment s’han dignat a detallar la notícia i, digueu-me egoista, en veure que els indicadors estan força allunyats del que és educació infantil i primària m’he sentit alleugerit.
En arribar a casa, entro a pàgina web de Catalunya Ràdio, busco la notícia per llegir-la amb tranquil•litat i, vet aquí la mesa sorpresa, tot i parlar de l’abandonament escolar –no pas a infantil i primària-, del percentatge d’estudis de secundària inacabats, de les competències bàsiques referides a alumnat de 15 anys –es la que ens podria tocar una mica directament si primfilem-, de la formació continuada i les llicenciatures resulta que, la foto que il•lustra l’article és la d’un grup d’alumnes que escolten una mestra, no me la sé en Català, així que la tradueixo del castellà: Parlant d’escopetes, Sant Ferran té un carretó!”. Això és la nostra Ràdio Nacional, de Catalunya és clar.
He tornat a fer un cop d’ull a la pàgina i observo que a la dreta hi ha una enquesta que cerca l’opinió sobre Què falla més en el sistema educatiu? I dóna tres opcions: 1- L’esforç de l’alumne, 2- La preparació del professorat i 3- El compromís dels pares.
M’admiro de la capacitat de síntesi del redactor, felicitacions, ets l’orgull del periodisme nacional, si fora per mi, la creu ha de tornar en Millet seria per tu.
JOAN BAGÉS RUBÍ
El dia que posessim sobre la taula les aportacions de la gent de Flix a aquest país, molts mitjans de comunicació, “estudis científics”… els caura la cara de vergonya pel que han dit sobre el nostre poble i la seva gent.
Azael Fabregat Llangostera,
director del campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili,
es complau a convidarvos
a l’acte de presentació del CD
Deux Poissons Japonais Acousmatiques,
del músic i compositor Joan Bages.
L’acte tindrà lloc el dilluns 25 de maig, a les 12h. a la sala d’actes de la direcció del campus Terres de l’Ebre,
al carrer Teodor Gonzàlez, 43 de Tortosa
Tortosa, maig de 2009
Enhorabona Joan i endavant!
RAÜL SABATÉ CAMPIÓ DEL MÓN
En la passada edició dels XXXIII Jocs Esportius de la Ribera d’Ebre parlavem d’ell amb Josep Anton Fortunyo qui em comentava “Mira si és humil, que li he hagut de penjar jo el vídeo”.
Veritablement, ara per ara, Raül Sabaté considero que és un model a imitar com a esportista i com a persona.
Des d’aquestes línies el meu agraïment a Josep Anton per compartir aquestes imatges amb naltres.
PER UNA COMARCA DE FUTUR NO ALS ACOMIADAMENTS
Més infromació aquí.
La química Inquide anuncia el cierre en Flix (Tarragona) y el despido de 34 trabajadores
Al nostre país reequilibar el territori vol dir fer crèixer allò que ja és gran, Barcelones, Tarragones, Reus, Tortoses… Sempre que alguna empresa es vol establir a la nostra pòblació ja hi ha qui s’encarrega de treure-li del cap, a no ser que es tracti d’allò que no vol ningú, aleshores som nosaltres que ens hem de plantar i dir que no.
De mica en mica la nostra comarca s’empobreix industrialment i es va adobant el terreny per la instal·lació de presons, abocadors, cementiris nuclears, centrals tèrmiques, més plaques solars, molinets i vinga torres elèctriques… i, com que serem de les comarques més despoblades del paí,s per a què volem tanta aigua? i, posats a fer, interconnectem xarxes per treure més rendiment a les canonades que capten l’aigua del pantà, això sí, un cop netejat! i que no manqui aigua ni a l’indústria, ni a les grans capitals catalanes.