El Bloc de josepiu.net

El dimarts passat vaig assistir  a la reunió informativa sobre les PAAU ( ara crec que cal dir PAU) de les assignatures de Llengua Catalana i Literatura i de Llengua Castellana i Literatura i allà vaig comprovar que almenys nosaltres com a col·lectiu de professors ens queixem i molt de la nova situació de les llengües al batxillerat. Ja portem quasi tres mesos de classes i ja s’està aplicant durant aquest període de temps el nou decret que modifica el currículum del batxillerat i que suposa que el català i el castellà passin de tres hores setmanals a dues.Impresentable!!!! Es comenta a tots els informes sobre l’educació a nivell europeu que nosaltres els catalans anem molt malament amb les àrees instrumentals (som quasi a la cua de tots els països) i aquí que som més llestos que ningú en lloc d’augmentar les hores, les reduïm.  Ja era aquesta la situació quan la LOGSE començava a caminar: Català i Castellà a dues hores setmanals, però aquesta situació només va durar dues promocions ja que es va comprovar que els resultats de les proves de selectivitat universitària eren pèssimes. En fi que us deixo el manifest que es va publicar com a protesta i que després d’explicat a les altes instàncies administratives del departament d’Educació  va quedar en un no res.

EL MANIFEST

El català al batxillerat

Els professors que vam constituir la Plataforma de professors de català el proppassat més de juny volem fer constar que el nostre objectiu és aconseguir recuperar el tracte de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes com a matèria troncal. Aquest objectiunosaltres l’entenem com una qüestió de país, ja que és un fet que, ambla nova distribució horària al batxillerat, la llengua pròpia quedaforça disminuïda en l’ensenyament secundari (en aquest curs escolarels nostres alumnes només tindran 2 hores setmanals de llenguacatalana a 1r de batxillerat en lloc de 3 hores, i per al curs vinentaquesta reducció també afectarà el 2n de batxillerat de manerapermanent). Aquest caràcter de la nostra reivindicació es basa en elsfets i les consideracions següents:1. És la primera vegada, d’ençà del restabliment de l’Autonomia, fa 30anys, que les hores lectives de llengua catalana es redueixen albatxillerat, i això en un context en què el professorat constata que,en general, la competència lingüística dels nostres alumnes és cadacop més baixa (sobretot en la llengua pròpia del país), com també l’ússocial del català a les aules.2. L’actual incorporació d’alumnes nouvinguts és nombrosa a l’ESO,però també es produeix cada cop més a 1r de batxillerat, amb la qualcosa el tractament de les necessitats d’aquest nou alumnat requereixuna dedicació especial per assentar molts aspectes bàsics de lallengua, això també requereix un esforç suplementari de convèncer laresta de professorat que la llengua vehicular sigui la catalana al’hora d’impartir les altres assignatures.3. Entre els dos cursos de batxillerat es deixaran de fer unes 70hores de classe, i amb aquesta reducció horària serà impossible donartots els continguts que estableix el nou currículum de batxillerat, iencara menys practicar el mètode comunicatiu en el tractament de lallengua. D’altra banda, amb dues hores setmanals no hi haurà tempssuficient per treballar les lectures prescriptives fixades pelDepartament (que són les mateixes d’abans, quan disposàvem de treshores setmanals). En definitiva, la competència lingüística i lacapacitat comunicativa de l’alumnat quedarà disminuïda de maneraimportant, perquè és evident que amb 70 classes menys de català elsalumnes arribaran més mal preparats a la Universitat, i això no es potacceptar.4. Als països del nostre entorn europeu, les hores dedicades alconjunt de les assignatures de llengua és molt superior (Alemanya, 11hores; Suïssa, 10 h; Àustria, 9 h; Itàlia, 11 h); la llengua oficial,doncs, hi té un tracte molt més favorable, que no pas a Catalunya quepassarà de 9 hores per curs (3 de català, 3 de castellà i 3 d’anglès,a només 7 hores: 2, 2, 3). Tenint en compte la situació decooficialitat de dues llengües al nostre país, una de les quals és lapròpia, la situació esdevé encara més paradoxal. No coneixem cap altrepaís d’Europa on s’estiguin plantejant la reducció de l’ensenyament dela seva llengua nacional al batxillerat.

Si l’altre dia estava trist perquè el govern de la Generalitat Valenciana volia i vol eliminar les emissions del CCRTV al seu territori, i encara ho estic perquè la cosa continua; avui és un gran dia. Tot just acabo de llegir al diari electrònic vilaweb.cat una notícia que m’ha deixat atònit. Sembla que el Consell General dels Pirineus Orientals ha aprovat una Carta del català que declarà aquesta llengua oficial als seus territoris.

És impressionant que a l’estat més centralista europeu, al de la liberté, egalité et fraternité, al d’en Sarkozy i la Bruni, una llengua diferent al francès sigui oficial. Felicito de tot cor el poble nord-català per la gran fita aconseguida. Els seus habitants des del 1659 havien de patir sempre que volien parlar, o ho havien de fer en un francès mal considerat pels parisencs. De veritat que és una gran alegria que no sé ben bé per quin motiu no s’ha sabut abans, perquè està en vigor des del 10 de desembre de 2007.

Doncs bé, com és obvi, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han celebrat aquest reconeixement. Cosa que jo crec que és molt normal. Però, què passa amb la Generalitat Valenciana? Ni un sol comentari. Suposo que alegrar-se que el català sigui oficial fora d’Andorra i l’estat espanyol deu ser dur si és que encara els perdura aquesta catalanofòbia. I els perdura, encara és ple tot el País Valencià d’anuncis relatius a la falta d’aigua per la negativa catalana al transvasament de l’Ebre. Ara bé tampoc no ho criticaran, la “Comunitat Valenciana” és també un territori bilingüe.

Ara seria ideal que a l’Alguer aparegués també una carta d’aquest tipus i que per fi el català fos reconegut com a oficial a la Unió Europea.

Sembla ser que el que no costa ni un euro de despesa pública molesti el govern valencià. Ja fa molts anys una entitat cultural del País Valencià (Acció Cultural del País Valencià) va fer el gran esforç econòmic d’instal.lar repetidors del senyal de TV3 per tot el país. En aquella època no existia cap televisió en català allà, i a la gent ens feia molta il·lusió poder veure i escoltar en català les primeres sèries, els primers dibuixos animats, els partits de futbol.

Quan uns anys més tard va aparèixer el canal nou, els catalanoparlants d’allà ens vam alegrar molt; ja disposàvem de dos canals en la nostra llengua. La cosa va anar a menys, a molt menys amb el pas dels anys: Canal 9 va deixar de doblar sèries i pel·licules i fins i tot feia producció pròpia en castellà. L’únic que quedava en català era la programació infantil, els partits de futbol i els informatius. Va apareixer Punt 2 com un segon canal amb tota la seva programació en català, però quina programació: pel·licules descatalogades, sèries sense èxit i programes sense cap tipus d’alicient per a l’espectador.

Durant tot aquest procés Tv3 i C33 es consolidaven com les úniques cadenes amb una programció de qualitat en la nostra llengua. No molestaven a ningú ja que en teoria no tenien audiència i tot era pagat per ACPV i els seus socis. Sí que és veritat que van haver-hi molts intents de tancar les emissions, però ni els governs locals del PSPV, ni els estatals del PSOE i del PP ho van aconseguir.

Ara bé, avui, en ple segle XXI, i en plena era d’internet i de la globalització de les comunicacions, etc…., gràcies al molt bon treball del minitre (ex-alcalde de Barcelona) d’Indústria i Telecomunicacions sembla ser que l’audiència zero del canals de la CCRTV al País Valencià i el seu cost zero per al govern valencià i per al govern estatal molesten i molt.

Divideix i venceràs diu la dita. Doncs cada cop estem més dividits, però no derrotats. Moltíssima gent es va adpatar les antenes per poder veure la Tv3 ja fa mots anys quan va aparèixer i aquest estiu milers de valencians es van comprar el decodificador de TDT per poder veure els canals de la CCRTV. Ara ens haurem d’abonar al 3 a la carta de tv3.cat o al Canal Satélite Digital per continuar veien una gran televisió de qualitat i en català.

I sabeu què és el més trist? Barcelona i tot Catalunya callen, no sé si avergonyits o desentenent-se del problema. Espero que sigui pel primer motiu.

Hola,

Avui dia, si no tens un bloc no ets ningú i no ser ningú és molt dur. Jo tenia un moodle, una web sota joomla, feia anys que treballava amb les TIC a classe i mira per on, no tenia blog, bloc o bitàcola. Això sí, n’havia sentit a parlar!!!! I fins i tot en llegia algun!!!! Però em negava a tenir un bloc perquè pensava que tot el que es podia aconseguir amb ell, ho podia aconseguir també amb altres entorns.

Em rendeixo!!!!, ja són més de quatre els que m’han preguntat amb sorpresa: I tu no tens blog????

Ja tinc bloc. Ara veurem que en surt d’aquí.