El bloc de Josep Manel Albiac

Des de fa uns anys, diferents tour operadors especialitzats en turisme de natura han passat per la Reserva Natural de Sebes per veure les possibilitats que ofereix aquest espai natural. Sempre han marxat amb la sensació d’una Reserva Natural petita però acollidora amb diferents ecosistemes separats per pocs metres i amb molta diversitat tant de flora com de fauna. Per tant, un lloc tranquil on poder passar una jornada interessant en família on poder gaudir del contacte directe amb la natura a través dels seus observatoris, passeres, miradors, a banda dels centres d’informació i interpretació pels que passen anualment 5000 visitants i 2000 escolars.

Doncs bé, aquestes possibilitats ja s’han fet realitat en la programació de viatges de natura que ofereix Wildlife Travel. Es tracta d’un circuit que recorre les Terres de l’Ebre al llarg de vuit dies i amb visites al Parcs Naturals del Delta i dels Ports, Horta de Sant Joan i a la Reserva Natural de Sebes.

Us deixo amb la pàgina del catàleg on surt el circuit en qüestió:

Feia molt temps que no passejava per aquesta ciutat situada a la vora del llit del riu Ebre com ho he fet avui. Tot i no fer un dia espectacular per passejar,  ha estat un dia complet i hem pogut gaudir d’una jornada interessant.

Quan era petit, dos vegades l’any viatjàvem els quatre de casa amb tren per visitar la família i passar uns dies en aquesta ciutat. Sempre l’he considerat una ciutat acollidora (tot i tenir més de 670.000 habitants) i sempre l’he vist canviar al pas dels anys (a millor). Gairebé sempre fèiem una passejada pel centre fins a la plaça de la Basílica del Pilar i un picoteo pel concorregut “Tubo”.

Avui, els peus m’han portat pel mateix itinerari recorregut tantes vegades fa 10-15 anys enrere. Nombrosos carrers del centre històric han deixat els cotxes a banda i s’han convertit en peatonals. Un d’ells, el carrer d’Alfonso I, que dona directament a la plaça del Pilar, rep aquests dies una exposició al carrer del conjunt escultòric dels “Burgesos de Calais” d’Auguste Rodin on “El pensador” presideix l’entrada a la plaça. Una atmosfera que ajuda al poeta Dante immers en una meditació profunda situat en un entorn magnífic.

Com deia, una ciutat acollidora que ha après a valorar de nou el nostre riu que torna a mirar-lo i a tenir-lo en compte: la passada Expo i les seves millores al voltant del riu, infraestructures noves integrant-les al seu entorn i un interès per recuperar zones d’interès natural com el galatxo de Juslibol (un meandre abandonat amb una rica flora i fauna). L’ajuntament de Saragossa està treballant per aconseguir recuperar-lo i es va posar en contacte amb el Grup de Natura Freixe per seguir els passos realitzats en la gestió dels nostres galatxos. El coordinador de la Reserva Natural de Sebes Pere Josep Jiménez ja ha participat en diferents jornades científiques a la capital aragonesa i properament es formalitzarà una col·laboració entre el Grup de Natura Freixe i el consistori aragonès per treballar conjuntament, compartir experiències i intercanviar jornades de voluntariat.

El número 141 de la revista Descobrir Catalunya, presenta un magnífic monogràfic de la nostra comarca: la Ribera d’Ebre. L’amic Jaume ens mostra en el seu bloc  un detallat índex del que podem trobar en aquest número.

Crec que molta gent d’arreu del nostre país descobriran una comarca etiquetada (massa sovint)  per adjectius no gaire positius.  La portada ja parla per si sola, una magnífica foto des del castell de Miravet amb uns colors de tardor de la nostra terra i del nostre riu inigualables.  Cal destacar també la fotografia del nostre meandre que surt a l’interior (gairebé idèntica a la foto del calendari del 20 aniversari del Grup de Natura Freixe). També a l’interior podem gaudir d’articles sobre el nostre patrimoni històric, natural i cultural.  Bé us deixo amb una fotografia meva del desembre passat des del mateix punt que la del fotògraf de la revista (molt millor que la meva).

Feia anys que volia anar al Congost de Mont-Rebei, i aquest cap de setmana llarg el vam aprofitar per fer-hi una caminada. És un dels llocs on l’antiga Fundació i Paisatge va apostar i va col.laborar amb el finançament per arranjar diferents espais i alhora fer-ho més visitable.  S’arriba des de Pont de Montañana fins l’aparcament situat al camí asfaltat que duu a Sant Esteve de la Sarga. Deixem el cotxe i agafem el GR-1 passant pel pont penjant, el camí excavat a la roca del congost fins al Mas de Carlets i tornada pel mateix lloc desviant-nos un moment per pujar a la cova Colomera. En total quatre horetes de treking amb bona companyia. Queda pendent tornar per poder arribar a l’Ermita de la Pertusa des d’un altre itinerari que s’inicia des de Corçà. Us deixo amb unes fotos de la jornada.

Després d’unes setmanes sense actualitzar el bloc, tornem a l’activitat blocaire amb unes fotos de les vacances: paisatges típics de la toscana italiana. Han estat 10 dies intensos visitant Florència, Siena, Pisa, Lucca, San Gimignano, Volterra, Cortona, Pienza, Montepulciano, Montalcino, Bagno Vignoni, el Chianti, Arezzo, etc… Hem fet 1800 km amb el cotxe llogat per carreteres italianes amb uns paisatges com els de les fotos.

Després d’uns dies de descans ben aprofitats, toca tornar al dia a dia. Han estat unes jornades plenes de caminates, museus, parcs, monuments, atraccions, teatre, etc… en una ciutat que ens ha seduït completament. Aquí teniu una foto del conegut Tower Bridge obert al públic el dissabte 30 de juny del 1894.

El dimecres 20 d’agost, Albi ens va convèncer per acompanyar a Àlex i Ramon a la pujada al Mont Caro (Roquetes). Àlex sortia de Flix amb la bici i a Roquetes agafava la bici Ramon. També haviem quedat amb Rafa, el mister d’alguns integrants dels semprepatint.

Així que seguint més o menys l’horari previst, Àlex arribava a Roquetes pedalant i Ramón s’incorporava a la pujada d’aquest port de muntanya. Nosaltres els seguiem amb els cotxes i paràvem pel camí per donar-los beguda. Sembla mentida el paisatge tant espectacular que es veu i la forta pujada amb màxims de 15 % de desnivell.

Àlex tenia previst acabar a la fi de l’asfaltat nou (ja que venia de Flix pedalant), però Ramon continuà fins dalt de tot amb una carretera plena de forats i amb unes pujades que farien tremolar a qualsevol corredor professional. A l’arribar a dalt de tot unes fotos de rigor del tot el grup i baixant un dinar al restaurant Pous de la neu.

Un dia complet per fer turisme a prop de casa i damunt amb bona companyia.

Podeu veure totes les fotos aquí.

Bé, després d’una temporada sense entrades al bloc, estreno una nova temàtica sobre viatges i monuments històrics que m’han agradat visitar. Aquest article el dedico a l`últim viatge que he fet en companyia de Franki, Vera i Emma a la capital de França: París. Van ser cinc dies intensos al passat mes de gener on ens esperava una ciutat grandiosa i monumental creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d’Europa, amb una població de 12.067.000 habitants, 2.167.000 dels quals residixen al municipi de París. Per la seva renda per càpita és la ciutat més rica d’Europa.

Vam visitar els museus del Louvre, Orsay, la tomba de Napoleó a Les Invalides, la Madeleine, la catedral de Notre Dame, la Saint Chapelle, el Panteó, el barri llatí amb les típiques llibreries d’època i les creperies, la Sorbona, el barri de Montmartre amb la Place du Tertre on els artistes exposen les seves obres amb la basílica del Sagrat Cor al capdamunt de la muntanya, el Moulin Rouge i el carrer Lepic (on van rodar Amelie), els Camps Elisis, els jardins de les Tulleries, l’Arc del triomf, la zona de la Defense (i el seu impressionant edifici il.luminat), les dues Òperes, Trocadero, i algun lloc més que em deixo. En definitiva, va ser un viatge d’aquells ben aprofitats i amb una imatge que et queda a la retina: la vista que es veu des de la Torre Eiffel amb una panoràmica de 360º de tota la ciutat. Esperem tornar-hi algun dia.