El bloc de Josep Manel Albiac

Clica damunt de l’imatge i fes memòria!!!

  Aquesta història és la d’un pare australià que participava cada any a l’Ironman d’Australia. La seva major il.lusió era competir al costat del seu fill, nascut amb paràlisi cerebral. Aquest senyor mai va veure la situació del seu fill com un obstacle i entrenava molt fort – juntament amb el seu fill – al llarg dels anys fins que va arribar l’hora. L’australià d’aproximadament 60 anys va inscriure al seu fill i a ell mateix a l’Ironman d’Austràlia. Aquesta és una prova per a gent molt preparada, amb mentalitat guanyadora, exemplar i amb conviccions realment fortes. I acabar un Ironman és una fita realment extraordinària.La prova consisteix en tres parts iniciant-se sempre quan surt el sol:

1. Nedar 4 quilòmetres pel mar, riu o llac.
2. Sortir de l’aigua i agafar la bicicleta per recórrer 180 quilòmetres.
3. Finalment, deixar la bicicleta i córrer una marató (42’5 quilòmetres).

Com veieu és una prova extremadament esgotadora tant físicament com mentalment, i els campions del món els realitzen en 8 hores i 15 minuts.

L’últim Ironman on van competir l’acabaren amb un temps de 17 hores. Ja veieu el nivell d’implicació d’aquestes persones per acabar una prova tant dura. Aconseguí acabar-la amb el seu fill, ple d’alegria i felicitat per concloure un repte tant difícil. Un exemple de vida, coratge, amor propi, orgull, superació i amor a l’esport.

El video s’anomena “Can” (puc) i tant si ets esportista com si no, valoraràs molt aquesta història.

Aquí tenim una altra il.lusió òptica digna a tenir en compte. Si fixeu la vista als punts vermells la roda gira cap a l’esquerra. En canvi si fixeu la vista als punts grocs, la roda gira a l’inrevés. Com pot ser?

Bones! Aquí us deixo una imatge clàssica referent als efectes òptics. Heu de trobar nou personatges. D’aquí uns dies us posaré la solució. Així que a buscar-les!!!

Bé, aquí teniu la solució, quantes havíeu trobat?

L’escriptor i poeta britànic nascut a l’India Rudyard Kipling (1865-1936) va escriure aquestes frases que donen molt que pensar:

Si penses que estàs vençut, ja ho estàs.
Si penses que no t’hi atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t’agradaria guanyar,
però que no pots, no ho assoliràs.

Sabeu l’origen de la disposició del teclat de l’ordinador? Aquí teniu la resposta:

Existeixen diferents disposicions de teclat. El tipus estàndard de teclat anglès es coneix com QWERTY, i és el que s’utilitza habitualment en els països occidentals, amb l’alfabet “llatí”. Les sigles corresponen a les primeres lletres del teclat, començant per l’esquerre en la fila superior.La disposició de les tecles que, a simple vista no té cap raó lògica, prové del segle XIX. El 1867 Cristopher Letham Sholes va dissenyar la primera màquina d’escriure funcionava mecànicament: al polsar la tecla d’una lletra un martellet mecànic es dispara cap al paper, on hi deixa la lletra escrita gràcies a una cinta impregnada de tinta. Ben aviat van sorgir els primers problemes, els martellets tornaven massa lentament i feien tardar més a la pròxima lletra i provocaven molt sovint que la màquina s’encallés si els operaris escrivien massa de pressa. Mentre no es millorava la tecnologia Letham Sholes va estudiar una disposició de les tecles que faria que els treballadors tardessin més temps per escriure, donant temps així a la màquina d’escriure. La disposició de les tecles feia que les síl·labes més emprades en anglès s’haguessin d’escriure amb el mateix dit, fent així més lent el procediment. A més la mà que més treballava era l’esquerra (un 60% respecte a un 40% de la mà dreta) fet que feia que la majoria de la població (és a dir, la dretana, que s’estima que és un 90%) haguessin de fer un nombre major de feina amb la mà “dolenta”. de tal manera que una persona normal escriu entre 30 i 40 paraules per minut, i una persona amb molta pràctica en pot escriure entre 50 i 60. Aquest tipus de teclat va ser patentat per Shole l’any 1868. Una altra raó per utilitzar aquesta disposició de les tecles era que les lletres més emprades estaven molt allunyades i per tant també els martellets que les escrivien: si els martellets no estaven a prop era més difícil que s’encallessin. Aquests teclats s’anomenen QWERTY seguint la disposició de les lletres per ordre començant per a dalt a l’esquerra. Aquesta disposició s’ha conservat encara fins avui als ordinadors. S’han suggerit varies alternatives a la disposició del teclat QWERTY, remarcant-ne avantatges com grans velocitats de teclejat i millores de caire postural i adreçades a evitar dolències musculars i òssies com la coneguda “tendinitis”. L’alternativa més famosa és el Teclat Simplificat Dvorak que prové del 1920/30, dissenyat per August Dvorak i William Dealey tot i que només aporta aquests beneficis mentre s’usi la llengua anglesa. Aquest teclat feia que les lletres més utilitzades de l’alfabet (les 5 vocals i les consonants D, H, T, N i S) estan més pròximes als dits. Les mans es distribueixen la feina en un 50% cada una i en la majoria de paraules s’ha d’anar intercalant les dues mans, i quasi mai el mateix dit. Una altra alternativa és el teclat ergonòmic, que divideix les tecles per les dues mans amb diferents orientacions cada una, tot i millorar relativament la comoditat a l’hora d’escriure va fracassar degut a que en aquella època apreixien els nous teclats per a Windows 95 que tenien tecles especials per navegar pels menús Windows que els feien més atractius per al públic.
Font: viquipèdia