El bloc de Josep Manel Albiac

En el marc dels ajuts del Departament de Medi Ambient i Habitatge als espais naturals protegits concedits a l’Ajuntament de Flix, s’han fet diferents actuacions de millora de les infraestructures de la Reserva natural de Sebes. Entre elles destaca l’adaptació de la passera que porta als aguaits de la llacuna i de la Vall de Sant Joan per permetre l’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda. Es tracta de posar una protecció baixa lateral com la que ja existeix a l’altra passera, la del bosc de ribera i que permet accedir-hi amb cadira de rodes amb seguretat.

Altres actuacions han estat la renovació i millora de les pantalles protectores als observatoris i la propera instal·lació d’ un plafó divulgatiu al nou observatori de la Vall de Sant Joan.

Cal recordar que el manteniment de passeres i observatoris és una de les tasques que representa major dedicació per garantir-ne la seva correcta conservació. En aquest sentit es preveu que si s’obté finançament, el proper any es faci una important renovació de la passera del bosc de ribera, inaugurada el 1993.

En els últims anys el Departament d’Educació està apostant per les noves tecnologies aplicades a l’educació. Malgrat aquest fet els resultats acadèmics no estan acompanyant en la mesura desitjada. La pregunta és ben senzilla: que està fallant? com es pot aconseguir un veritable canvi metodològic dels docents? Les respostes són vàries i les reflexions dels experts en la matèria s’haurien d’escoltar més per part dels “gestors” del model educatiu.

Una entrevista molt interessant que realitza la periodista de Tv3 Karma Peiró al director de la fundació Itinerarium Narcís Vives al portal 3cat24.cat ens mostra alguna d’aquestes respostes a aquest repte:

Ara que tenim pissarres digitals i ordinadors a les escoles anem pel bon camí en el terreny educatiu?
Ni molt menys. Estem en un moment molt convuls, davant d’un problema greu del qual poca gent és conscient. En el sector mediambiental tots som molt sensibles, es debat i es prenen mesures. No passa el mateix amb l’educació.

Què passa?
El missatge que s’està deixant és: “No us preocupeu, no canvia res pel fet que arribin els ordinadors”. I jo dic: “Alerta!” Estem davant d’un gran canvi. Ens hem de posar tots les piles perquè la situació és complexa. Hem d’avançar cap a una nova manera d’ensenyar i aprendre, on l’alumne estigui en el centre i internet ens permeti compartir, publicar i fer projectes transformadors en xarxa.

On és el problema?
El problema és que la integració de pedagogia+tecnologia+continguts no s’està fent adequadament. La transmissió d’informació hauria de passar a un segon pla. El principal hauria de ser el procés d’aprenentatge de l’alumne.

Com veu el projecte 1×1 que es va implantar l’any passat a les aules catalanes?
S’està posant massa èmfasi en les tecnologies i molt poc en la pedagogia. Abans tenien continguts en format paper; ara ho són en PDF o amb animacions. Però l’alumne no pot triar  entre la gran quantitat de recursos que hi ha en obert a internet. Tampoc es potencia l’aprenentatge en xarxa.

En què consisteix aquest aprenentatge?
En treure-li profit als continguts que hi ha a internet més als que es poden derivar de la comunicació entre escoles, professors i alumnes. Aquest seria un gran canvi en l’educació.

I això no es fa ara?
Sí, testimonialment i de manera voluntària. Els materials se’ls han de crear els professors perquè gairebé  no tenen suport de l’administració pública.

I tots els professors estan igual de preparats per afrontar el repte que esmenta?
Hi ha diferents nivells: els que fan servir les tecnologies com a suport de la seva classe magistral. Aquests ja haurien de passar a un segon estadi, on es troben els professors que proposen als alumnes recorreguts tancats amb eines per crear aplicacions didàctiques multimèdia com Jclic o ‘Hot potatoes‘. Un tercer nivell el formen els mestres que fan servir programes d’internet en obert (com ara fulls de càlcul, programes de dibuix, processadors de textos, etc.). Aquí comença el més interessant. Després vindria treballar en xarxa a l’aula i, per últim, fer-ho amb altres centres.

A Catalunya hi ha un grup de professors que fa més d’una dècada treballen d’aquesta manera voluntariament, oi?
Sí, sortosament tenim xarxes educatives molt progressistes amb les quals comparteixo la visió. El projecte Espurna, amb el Ramon Barlam, al capdavant. O la comunitat Webquestcat, la xarxa iEARN-Pangea són bons exemples. Però reben suport administratiu? Els recursos que n’hi ha a Catalunya van destinats a que aquests projectes creixin? No.

I per què no reben aquest suport?
Això no m’ho hauries de preguntar a mi. Entenc que ha d’haver una aposta pel canvi. Encara que siguin una minoria de professors, caldria recolzar-los i animar-los perquè el seu coneixement pugui transferir-se als altres. Ha d’haver-hi una aposta cap a la innovació. Seria un benefici pel país.

Segons el Departament d’Educació ja està fent aquesta formació.
Formació en què? En com funcionen els ordinadors o les pissarres digitals? Sí, jo he participat reforçant la part col.laborativa. Però és insuficient el temps que han dedicat a formar al professorat.

Tot de cop no es pot fer: canviar la metodologia, introduir la tecnologia, formar al professorat…
Aquest és el problema: que hem volgut fer-ho tot de cop!. I hem començat a treballar de qualsevol manera. Les editorials tampoc han tingut temps per fer el canvi. L’opció més ràpida ha estat passar tot el contingut de paper al format digital.

M’està dient que els alumnes de la propera dècada rebran un aprenentatge millor per falta de previsions?
Hi ha d’haver algun canvi disruptiu per convencer-nos del moment actual. Cadascú des de la seva posició. El sector editorial ha d’incorporar eines que permetin a l’alumne construir en les propostes didàctiques. Ara només pot llegir. L’administració ha de vetllar perquè el professorat pugui tenir una bona formació. Cal acabar amb la inèrcia del professorat i de l’administració.

Si aprenem amb recursos en obert d’internet, què fem amb els llibres de text?
Per mi no caldrien.

I de què viurien les editorials?
Cadascú s’ha d’adaptar als nous temps. Haurien de veure que la revolució que hi ha en aquest moment és prou important com per experimentar nous models de negoci. No pot ser que per mantenir el negoci de les editorials el país no avanci. Podrien fer recursos oberts a preus assequibles. El professorat hauria de generar també continguts i recursos perquè altres els poguessin fer servir.

Què entenem per recurs?
Una unitat didàctica, una webquest, un projecte col.laboratiu, etc. Sempre integrant pedagogia, tecnologia i continguts. I que cada professor s’ho pugui adaptar. M’agrada molt l’eslogan: adopta-adapta, crea i comparteix. El Jordi Adell- un dels principals experts en noves tecnologies aplicades a l’educació- sempre diu que si cada professor generés un sol recurs a l’any, i el compartís, tindríem un banc de recursos enorme.

Al desembre se celebrarà la Jornada: ‘Instruments per transformar l’educació”. Però abans obren un debat a internet. Com anirà això?
Es vol fer un full de ruta per a una bona utilització dels ordinadors a l’aula. La proposta és del professorat i adreçada als professors. Volem identificar els problemes, la visió comuna i estudiar solucions. Servirà també per conèixer recursos i posar-los en xarxa.

Quina seria la situació ideal en el món educatiu?
L’alumne ha de ser el centre. Des de petit ha tenir moltes possibilitats d’autonomia perquè pugui ser un emprenedor. Aquesta és la idea clau. Que pogués veure que treballant en xarxa l’enriquiment és enorme.

Ho estem veient amb eines com Twitter, oi?
Exactament. Twitter m’ha canviat la manera d’aprendre. Puc seguir els meus mestres, les seves reflexions, el que diuen a conferències, etc. El nou repte és com traslladem això a l’aula.

Alguna idea?
A la Fundació Itinerarium hem fet la Earthquest de Darwin, per experimentar continguts digitals de nova generació. Fem servir Facebook, Google earth, Flickr, Dipity, fòrums, etc. Un altre exemple és l’Atles de la diversitat, on és molt important trepitjar el territori. Moltes vegades s’estudia Catalunya des del llibre de text només. En aquest projecte es tria el més singular del municipi i els alumnes surten a recollir informació de fonts primàries diverses en format text o audiovisual. Tornen a l’aula, incorporen el material a internet i la comparteixen amb altres centres. A l’Argentina s’està aplicant amb gran èxit. Hem de pensar en més idees d’aquesta mena. Estem molt lluny encara però l’aprenentatge en xarxa és el camí a seguir.

Entrevista de Karma Peiró a Narcís Vives a 3cat24.cat