El bloc de Josep Manel Albiac

Sembla ser que aviat sabrem si a la nostra comarca ubiquen finalment el ATC/MTC. Aquesta setmana el govern espanyol ha tret aquest globus sonda per a veure com respiren pel País Valencià, i tot sembla indicar que el govern valencià recorrerà la decisió.

Resulta curiós com es passen la patata calenta els uns i els altres. A nivell tècnic tenen molt clar el què es farà amb els residus en els propers 60 anys. El que no tenen tan clar és el que faran a partir d’aquests anys. Aquest fet el vaig poder comprovar personalment assistint a les XXVII Jornades Nacionals sobre energia i educació, organitzades pel Foro Nuclear a Madrid els dies 10 i 11 de setembre. Enguany les jornades estaven centrades amb la protecció del medi ambient en la gestió de les centrals nuclears i va tenir a ponents de primera fila en aquests temes: el president i les primeres espases d’Enresa, Nuclenor, Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, Enusa, etc… a banda d’experts en canvi climàtic i el cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Gregorio Marañón.

Les ponències feien referència als estudis epidemiològics sobre els efectes de les baixes dosis de radiació en humans, els processos de clausura d’instal·lacions nuclears i radioactives, així com el projecte ATC i el parc tecnològic associat, el seu impacte socioeconòmic i la gestió de les candidatures.

A nivell general vaig trobar interessants moltes de les ponències i taules rodones del programa, enfocades a vendre’ns als 400 participants d’arreu de la península l’energia nuclear a la mínima oportunitat amb dades i fets (normal tractant-se de Foro Nuclear com organitzador). Però a l’arribar al tema ATC/MTC i després de presentar-nos el projecte la Cap de Comunicació d’Enresa, ja van sorgir moltes preguntes i la taula rodona va ser molt distesa i controvertida. Les preguntes que anàvem fent els oients les anaven contestant com podien, sobretot respecte la “temporalitat” del magatzem. En aquest cas, no se’n va sortir molt bé i reclamava confiança en els científics i generacions futures que trobaran una solució definitiva als residus després de 60 anys (vaja acte de fe que ens cal fer…).

Però el més curiós de la jornada, fou la taula rodona protagonitzada pel Director d’Administració d’Enresa, per un membre de l’AMAC (alcalde de Cofrentes – País Valencià), la secretària de l’Ajuntament de Villar de Cañas com a representant dels municipis no nuclears (municipi amb candidatura a l’ATC) i moderant el Director de Comunicació de NUCLENOR. Aquesta taula rodona es presentava amb els antecedents al ATC amb el model holandès i el protocol del programa COWAM, sempre a la recerca del consens social, polític i els beneficis que obtindrà la zona que l’aculli. A continuació li tocava el torn a l’alcalde de Cofrentes i membre de l’AMAC, on va fer un míting amb tots els beneficis del projecte, recordant el rebuig i problemes d’alguna candidatura com Yebra i omplint-se la boca amb “el consenso que hay en la Ribera del Ebro y Ascó“. QUEEEEÈ? Ho he sentit bé? Si, si, continuava amb la creació de “plataformas a favor del ATC en la zona del Ebro“, etc… La veritat és que no em vaig aguantar i vaig demanar tanda i paper a una hostessa que s’encarregava de repartir papers per formular preguntes als ponents. Després de numerar les mocions dels ajuntaments de la Ribera, adhesions d’entitats, movilitzacions, actes i demés protestes (fets), vaig formular la pregunta: Creu que hi ha consens a la Ribera de l’Ebre?. I el paio, tant fresc diu que és el que sent i nota després d’assistir a les reunions de l’AMAC i es contradiu valorant de decisió valenta de l’alcalde d’Ascó de demanar la candidatura. Quina barra! A més, se li pregunta perquè el seu municipi no l’havia demanat i la resposta és molt bona: “el anterior alcalde (por cierto, mi padre) consensuó con los vecinos de Cofrentes la negativa a solicitar el proyecto ATC“. Però no era tant bo pels tots els pobles i comarques???

En fi, ponències correctes, interessants realitzades per diferents tècnics i experts en la matèria i quan donen la paraula al sector polític se’ls veu el llautó a quilòmetres de distància. Què hi farem…