La cigonya blanca
30 juny 2010Avui dediquem aquesta entrada a la companya blocaire Eva que ens va demanar informació sobre la vida de les cigonyes.
La Cigonya Blanca: Nom científic: Ciconia Ciconia, Família: Ciconidae, Ordre: Ciconiformes, Alçada: 95 – 110 cm, Envergadura: 170–220 cm, Pes: 2.5 – 4.4 Kg.
És un ocell que ha tingut una expansió molt lligada a l’home gràcies a l’agricultura i a les nostres construccions, on acostuma a emplaçar els seus nius, però que en els darrers anys ha sofert una forta davallada com a conseqüència de la industrialització i la mecanització del camp. La cigonya blanca està present en una gran varietat de medis, aprofitant nombrosos hàbitats, tant naturals, com modificats per l’home. Els més utilitzats son les zones de cultiu i pastura poc intensiva, preferentment en les ribes dels rius, i les zones humides d’escassa profunditat.
Es una espècie oportunista, aprofita l’aliment més abundant de cada zona i de cada moment. La seva alimentació es força variada; invertebrats, micromamífers, rèptils, amfibis i peixos dintre de l’alimentació natural, malgrat que hi ha variat substancialment en algunes zones, incloent dintre de la seva dieta una gran proporció de deixalles d’origen humà que troba als abocadors. Aquest “descobriment” d’una font d’alimentació pràcticament inesgotable ha contribuït enormement al ràpid creixement de les poblacions de cigonya blanca.
La cigonya blanca no assoleix la seva maduresa reproductora fins als quatre anys d’edat, i pot reproduir-se fins als vint anys aproximadament. Durant tot aquest període de temps acostumen a mantenir les mateixes parelles, tret de que pugui esdevenir la mort d’una d’elles.
El cicle reproductor comença a finals de l’hivern amb la parada nupcial, la reparació i adequació dels vell niu o bé, la construcció d’un de nou (si el primer niu o el vell ja no hi és disponible) i la còpula, complementant-se a principis de l’estiu amb el vol dels polls.
Els nius s’ubiquen en molt diferents emplaçaments, com ara, construccions, suports artificials, torres elèctriques, arbres, etc.
El període reproductor d’aquesta espècie, a l’igual que de moltes altres, varia atenent el lloc respecte a la latitud i l’altitud en la que ens troben, també depèn dels anys, a la R. N. de Sebes normalment comencen les postes cap començament de març.
|
Data de postes a Sebes |
Finals de febrer, primera quinzena de març |
|
Mitjà de la posta (2009) |
OUS/PARELLA = 4 |
|
Període d’incubació |
29-30 dies |
|
Mitjana de naixements |
NASCUT/PARELLA = 3 |
|
Mitjana de polls que volen |
VOLANT/PARELLA = 2 (42,8% DELS OUS) |
|
Primer vols dels polls |
56 dies |
La migració es una estratègia utilitzada per nombroses espècies d’animals, restant molt més estesa al mon dels ocells. Aquesta estratègia busca d’estar en el lloc precís en el moment apropiat.
Les cigonyes blanques de la Península Ibèrica migren al finalitzar la reproducció a una gran zona coneguda com el Sahel, situada al sud del Sàhara. Al continent africà resten des de l’octubre fins al gener, tornant llavors als seus nius per començar les tasques de reproducció. Aquestes anades i tornades les realitzen a través de l’Estret de Gibraltar, el lloc de menor extensió de mar entre Europa i Àfrica.
A l’actualitat una part important de la població de cigonyes s’estalvia aquest viatge, passant l’hivern a la Península Ibérica, principalment a la zona sud i a terres de Lleida es queden una bona part de la població reproductora catalana i d’individus procedents del centre d’Europa, un bon exemple és l’abocador de Montoliu al costat d’Alfes.
Com anècdotes referents a les cigonyes de Sebes podríem destacar vàries:
- Mentre fèiem les colònies, cada estiu 25 persones per torn dormíem a la zona d’acampada del Mas de les Cigonyes. Els primers dies les amigues cigonyes desconfiaven molt de nosaltres i mantenien certa distància. A mesura que anaven passant els dies i com veien que no érem perillosos, s’anaven apropant més i més fins tenir-les a dos o tres metres de distància quan els hi donàvem el complement alimentari diari. Els nens i nenes al·lucinaven de tenir-les tant a prop. Després es quedaven per aquell bancal fins acabar-se el menjar i la sensació era flipant.
- Una altra situació curiosa és la confiança que les cigonyes tenen al vigilant de la Depuradora “Charlie”. De vegades et pots trobar el supergos de 50 kg tombat a la gespa i al darrere a menys d’un metre les dues cigonyes pasturant per l’herba. També és curiós que li prenen el pinso al Charlie, ja que són unes fartes aquestes cigonyes. Per cert que aquestes cigonyes van venir expulsades per una altra parella de cigonyes d’un niu de Sebes.
Bé, espero que us hagi avorrit aquest post tant llarg!
- Comentaris
- 2 comentaris »
- Categories
- Sebes
Comentaris rss
Retroenllaç
