El bloc de Josep Manel Albiac

El Centre Excursionista de Flix és una entitat esportiva flixanca, un club petit però d’un nivell realment potent. Té uns 40 socis dels quals la meitat tenen llicència federativa en la qual participen en curses de muntanya, travessies, raids, duatlons i arriscades expedicions de muntanya.La darrera aventura d’aquesta entitat fou l’expedició a la Shipton Spire al Pakistan, una paret de 1300 metres situada a quasi 6000 metres. Els protagonistes són:  

Alex Estela Carreras, 36 anys.President i fundador del Centre Excursionista de Flix (CEF). Membre del GAME (Grup d’Alta Muntanya Espanyol).
Des de l’any 93 ha escalat gairebé 1.500 rutes, unes 500 entre 100 i 1200m. D’aquestes unes 50 han estat noves rutes. Ha escalat gairebé per tota la geografia catalana i espanyola, així com als Alps, Dolomites, EEUU, Marroc, Alaska i Pakistan. Destaquen els premis de la FEEC i la FEDME per les escalades fetes l’any 2000 (Marroc) i 2003 (Pakistan). Ha aconseguit un nivell de 7a en roca, A4 en artificial i 5+ en gel.

Toni Garcia Rodas, 34 anys, soci del CEF des de l’any 99.
La seva llarga experiència l’ha fet escalar a gairebé totes les parets de Catalunya i Espanya. Sempre intentant portar l’escalada lliure per bandera també ha escalat als Alps, Còrsega, Sardenya, Thailàndia i Sud-àfrica. A aconseguit un nivell de 7b+ en roca, A2 en artificial i 5 en gel.  

Aquests dos personatges, em van convèncer per editar les gravacions que havien fet al Pakistan i convertir-les en una mena de documental, ja que l’Àlex, quan ensenyava les seves aventures amb diapositives, deia que es cansava massa explicant-les una per una i volia modernitzar-se una mica. I amb uns mitjans casolans ens vam animar i després de moltes hores va sortir a la llum l’audiovisual: Shipton Spire. El vam presentar dos dies a Nadal al centre d’exposicions de Caixa Tarragona amb molt de públic. Vist que va agradar a la gent, va i Àlex diu que el presentava a l’11a. mostra d’audiovisual i fotografia de muntanya que es celebra al Centre cultural
La Farinera del Clot a Barcelona. I va i seleccionen el nostre documental per projectar-lo el dimecres 6 de Febrer a les 20:30 hores en el centre cultural esmentat situat a Gran Via a Barcelona.

Programació de la mostra: cliqueu aquí 

I per acabar un resum de l’aventura:

El gran repte del Centre Excursionista de Flix fou a l’any 2007 viatjar fins la serralada del Karakorum (Pakistan) per escalar la paret de 1.300 m. de la Shipton Spire de 5.850m. Sortiren de Barcelona amb avió fins Islamabad (Pakistan), després amb vehicle durant dos dies fins arribar a Skardu. Posteriorment amb jeep (unes 7 hores) fins Askole on comença el trekking de 4 dies fins al camp base de la Shipton Spire. Aquesta impressionant agulla de 1.300 m. de roca es troba situada a la glacera del Trango juntament amb altres parets de semblant alçada que totes juntes formen el conjunt de parets més impressionant del món.En aquesta paret hi ha un total de 9 rutes, totes elles de força dificultat. D’aquestes 4 són americanes, una italiana, una eslovena i les altres tres són variants de alguna de les primeres.
La idea era obrir la una pròpia ruta, aquesta seria la primera catalana i espanyola ja que uns bascos van obrir una variant però sense fer el cim.Posteriorment també ha hagut algun intent per part de escaladors del país però sols una escaladora va fer cim acompanyada de dues americanes.
Per obrir la ruta els faria falta possiblement de dues a tres setmanes d’escalada a la paret, dormint a la mateixa amb hamaques de paret. L’escalada no tan sols fou difícil per la seva verticalitat sinó també per l’alçada (el cim està a 5.850m.) a la que es van haver d’aclimatar (en aquesta alçada hi ha la meitat d’oxigen que a casa nostra).La mala sort va aparèixer al cinquè dia de l’escalada a la Shipton Spire quan una pedra va caure a l’esquena de l’Àlex quan anava de primer i li va fracturar una costella (això ho va saber a l’arribada a Catalunya).

Aquest fet va provocar que tornessin al camp base i després d’uns dies de repòs ho tornaren a intentar però fou impossible.

Actualment, els dos escaladors ja pensen en tornar-hi algun dia per acabar la feina i fer el cim.

És el tarannà dels escaladors. 

Amb els pocs dies que portem d’any, ens ha deixat un alpinista dels clàssics. Ja fa més de 50 anys que pujà a l’Everest, i el mèrit el trobem amb les condicions que aleshores tenien els alpinistes per complir els seus reptes (roba, tendes de campanya, cordes, i tota la resta de material que es necessita per pujar més de 8000 metres). A continuació, la seva biografia que podem trobar a la viquipèdia:  

Sir Edmund Percival Hillary, explorador i alpinista neozelandès (Tuakau, Auckland, Nova Zelanda, 20 de juliol de 1919 – Auckland, 11 de gener de 2008) va ser el primer occidental que pujà a l’Everest.

Als 16 anys, amb ocasió d’un viatge escolar a Ruapehu, es va despertar la seva vocació per l’escalada.

Durant la Segona Guerra Mundial va servir com a navegant a la RNZAF.  Professionalment es dedicava a l’apicultura, però tenia molta experiència com a alpinista i escalador.

Al 1951 va participar en l’expedició neozelandesa a l’Everest, que no aconseguí arribar al cim i al 1952 en l’expedició britànica al Cho Oyu.

Al 1953 fou escollit pel coronel Sir John Hunt per participar en l’expedició britànica a L’Everest.

Al maig de 1953, l’expedició, formada per escaladors, metges i científics, va arribar a mes de 6.000 metres d’altitud. Des d’allà en Hillary , juntament amb el guia Sherpa Tenzing Norgay va continuar l’ascensió , fins que a les 11:30 del matí del 29 de maig de 1953 assoliren per primera vegada el cim de l’Everest. La noticia va arribar a Londres el 2 de juny, mentre es procedia a la coronació de la reina.

El 1957-1958 participà en l’expedició de la Commonwealth a l’Antàrtida que dirigida per el doctor Fuchs, va arribar al Pol Sud el 3 de gener de 1958.

Del setembre de 1960 al juny de 1961, realitzà una expedició científica per l’Himalaia, durant la que s’ascendí per primera vegada l’Ama Dablam (6.867 m), però fracassaren intentant el Makalu (8.515 m). També es varen fer importants estudis sobre l’aclimatació en alçada.

A partir de la dècada dels 70 va posar en marxa l’Himalayan Trust, un programa d’ajuda als habitants de les muntanyes del Nepal, construint escoles i hospitals que el govern de Nova Zelanda va ajudar a finançar. També va influir per arribar a crear el Parc Nacional de l’Everest, i durant molts d’anys va ser Alt Comissionat de Nova Zelanda a la Índia.

La seva imatge és present en un bitllet de banc.

Fou autor del llibre High adventure (1955).

Donem als infants el món al menys per un dia
com un globus brillant de colors per a que juguin,
que juguin cantant cançons entre les estrelles.
Donem el món als infants
com si fos una poma gran,
com si fos una llesca calenteta que gaudeixin al menys per un dia.
Donem el món als infants,
que el món conegui l’amistat al menys per un dia,
els infants ens trauran de les mans el món
i plantaran en ell arbres immortals.

Nâzim Hikmet (1901-63)

Aquí tenim una altra il.lusió òptica digna a tenir en compte. Si fixeu la vista als punts vermells la roda gira cap a l’esquerra. En canvi si fixeu la vista als punts grocs, la roda gira a l’inrevés. Com pot ser?

Bé, després de les vacances de Nadal, reprenem l’activitat del bloc amb una curiositat. És l’anomenat efecte Schrauf i Wist on cercles negres fantasmes apareixen a cadascuna de les cantonades però quan fixes la vista en un, aquest desapareix i apareixen en altres cantonades. Aquí teniu una mostra: