El bloc de Josep Manel Albiac

Fa unes setmanes, em vaig enterar que un grup de pares, mares, jugadors i membres de la junta del Club Bàsquet Móra d’Ebre havien enviat a tots els diaris de les Terres de l’Ebre un escrit dedicat al meu germà referit a la seva retirada de les pistes de bàsquet. Aquesta setmana, els subscriptors de La Veu de Flix hem tingut l’ocasió de llegir-lo, i perquè no, emocionar-nos amb les paraules d’agraïment dedicades. Us deixo, doncs, amb l’escrit:

    Aquest escrit esta adreçat a la persona que durant vuit temporades ha revolucionat i consolidat el nostre club. Ha estat el culpable del creixement (gairebé desmesurat, i tot), d’un club de basquet format per una colla d’amics amb un sentiment especial per aquest esport. Una persona capaç de transmetre a la canalla, pares, jugadors, aficionats i membres de junta, la motivació i el treball per gaudir d’un veritable amor per aquest món de la cistella. Un autèntic líder, un “jefe” amb una energia fora de límits, una força que vessava per qualsevol lloc de la seva figura (recordarem les seves corregudes per la banda a la zona de banquetes donant instruccions de forma constant, cridant com un esperitat…). Aquest personatge ha estat el nostre entrenador, un veritable amic i un crack en tots els conceptes que l’hem conegut. Ha estat capacitat per dirigir tres equips per temporada, realitzar les tasques de coordinació tècnica delclub i fins i tot gaudir de resultats meravellosos com I’ ascens a 3ª catalana amb el seu equip sènior en la passada temporada. El dimecres 12 de setembre, en una assemblea de l’entitat, va anunciar que deixava la practica del basquet. Que feia temps que veia com s’acabava un cicle de la seva trajectòria esportiva; estava cansat i que mai a la vida podia enganyar al seu “prest. Amb 20 anys com a entrenador, hipotecats al basquet, havien provocat un desgast evident i entenedor. Va anunciar que no tenia res en contra de ningú, va donar les gracies a tothom per formar part d’aquesta aventura impressionant i en especial al seu “presi”.  Aquest adéu no va deixar indiferent a ningú i menys encara, quan les llàgrimes i les interrupcions entre mig de paraules van acompanyar un Santi Pujol (president del CB. Móra), molt i molt emocionat, per la seva marxa. Encara ens posem de carn de gallina al pensar en l’escenari d’aquell dimecres, no voldríem creure que aquest fet dos real. Però respectem la teva decisió i és precisament a tu; el que es mereix les nostres gratificacions més especials i sinceres. No solament ha estat un referent com a tècnic, ha estat un exemple d’educació i civisme, i a més, una de les millors persones, que jo personalment, he tingut el privilegi de conèixer. Gracies mil i una vegades per tot allò que has fet, gracies per transmetre als nostres fills, tot el que portes dins, gracies per escoltar-nos i molts cops de perdonar-nos (de vegades els pares som l’ost…), senzillament gracies per ser com ets. Per aquest motiu una representació dels pares, amics i  jugadors del Club Basquet Móra d’Ebre, manifestem en aquest escrit, l’agraïment per a l’Albi. Un personatge irrepetible, que ha deixat marcada la seva empremta a la nostra cultura esportiva.

Molta sort i fins quan vulguis míster!

     Ja veieu, doncs, amb quin sentiment està escrit aquest article. Ara Albi es passa les seves estones lliures corrent i entrenant per tot el nostre terme i ja va per la tercera mitja marató (aquest cap de setmana a Tarragona) i després a les curses de muntanya. Sort i endavant keniata!!!