El bloc de Josep Manel Albiac

Sabeu l’origen de la disposició del teclat de l’ordinador? Aquí teniu la resposta:

Existeixen diferents disposicions de teclat. El tipus estàndard de teclat anglès es coneix com QWERTY, i és el que s’utilitza habitualment en els països occidentals, amb l’alfabet “llatí”. Les sigles corresponen a les primeres lletres del teclat, començant per l’esquerre en la fila superior.La disposició de les tecles que, a simple vista no té cap raó lògica, prové del segle XIX. El 1867 Cristopher Letham Sholes va dissenyar la primera màquina d’escriure funcionava mecànicament: al polsar la tecla d’una lletra un martellet mecànic es dispara cap al paper, on hi deixa la lletra escrita gràcies a una cinta impregnada de tinta. Ben aviat van sorgir els primers problemes, els martellets tornaven massa lentament i feien tardar més a la pròxima lletra i provocaven molt sovint que la màquina s’encallés si els operaris escrivien massa de pressa. Mentre no es millorava la tecnologia Letham Sholes va estudiar una disposició de les tecles que faria que els treballadors tardessin més temps per escriure, donant temps així a la màquina d’escriure. La disposició de les tecles feia que les síl·labes més emprades en anglès s’haguessin d’escriure amb el mateix dit, fent així més lent el procediment. A més la mà que més treballava era l’esquerra (un 60% respecte a un 40% de la mà dreta) fet que feia que la majoria de la població (és a dir, la dretana, que s’estima que és un 90%) haguessin de fer un nombre major de feina amb la mà “dolenta”. de tal manera que una persona normal escriu entre 30 i 40 paraules per minut, i una persona amb molta pràctica en pot escriure entre 50 i 60. Aquest tipus de teclat va ser patentat per Shole l’any 1868. Una altra raó per utilitzar aquesta disposició de les tecles era que les lletres més emprades estaven molt allunyades i per tant també els martellets que les escrivien: si els martellets no estaven a prop era més difícil que s’encallessin. Aquests teclats s’anomenen QWERTY seguint la disposició de les lletres per ordre començant per a dalt a l’esquerra. Aquesta disposició s’ha conservat encara fins avui als ordinadors. S’han suggerit varies alternatives a la disposició del teclat QWERTY, remarcant-ne avantatges com grans velocitats de teclejat i millores de caire postural i adreçades a evitar dolències musculars i òssies com la coneguda “tendinitis”. L’alternativa més famosa és el Teclat Simplificat Dvorak que prové del 1920/30, dissenyat per August Dvorak i William Dealey tot i que només aporta aquests beneficis mentre s’usi la llengua anglesa. Aquest teclat feia que les lletres més utilitzades de l’alfabet (les 5 vocals i les consonants D, H, T, N i S) estan més pròximes als dits. Les mans es distribueixen la feina en un 50% cada una i en la majoria de paraules s’ha d’anar intercalant les dues mans, i quasi mai el mateix dit. Una altra alternativa és el teclat ergonòmic, que divideix les tecles per les dues mans amb diferents orientacions cada una, tot i millorar relativament la comoditat a l’hora d’escriure va fracassar degut a que en aquella època apreixien els nous teclats per a Windows 95 que tenien tecles especials per navegar pels menús Windows que els feien més atractius per al públic.
Font: viquipèdia

Fa unes setmanes, em vaig enterar que un grup de pares, mares, jugadors i membres de la junta del Club Bàsquet Móra d’Ebre havien enviat a tots els diaris de les Terres de l’Ebre un escrit dedicat al meu germà referit a la seva retirada de les pistes de bàsquet. Aquesta setmana, els subscriptors de La Veu de Flix hem tingut l’ocasió de llegir-lo, i perquè no, emocionar-nos amb les paraules d’agraïment dedicades. Us deixo, doncs, amb l’escrit:

    Aquest escrit esta adreçat a la persona que durant vuit temporades ha revolucionat i consolidat el nostre club. Ha estat el culpable del creixement (gairebé desmesurat, i tot), d’un club de basquet format per una colla d’amics amb un sentiment especial per aquest esport. Una persona capaç de transmetre a la canalla, pares, jugadors, aficionats i membres de junta, la motivació i el treball per gaudir d’un veritable amor per aquest món de la cistella. Un autèntic líder, un “jefe” amb una energia fora de límits, una força que vessava per qualsevol lloc de la seva figura (recordarem les seves corregudes per la banda a la zona de banquetes donant instruccions de forma constant, cridant com un esperitat…). Aquest personatge ha estat el nostre entrenador, un veritable amic i un crack en tots els conceptes que l’hem conegut. Ha estat capacitat per dirigir tres equips per temporada, realitzar les tasques de coordinació tècnica delclub i fins i tot gaudir de resultats meravellosos com I’ ascens a 3ª catalana amb el seu equip sènior en la passada temporada. El dimecres 12 de setembre, en una assemblea de l’entitat, va anunciar que deixava la practica del basquet. Que feia temps que veia com s’acabava un cicle de la seva trajectòria esportiva; estava cansat i que mai a la vida podia enganyar al seu “prest. Amb 20 anys com a entrenador, hipotecats al basquet, havien provocat un desgast evident i entenedor. Va anunciar que no tenia res en contra de ningú, va donar les gracies a tothom per formar part d’aquesta aventura impressionant i en especial al seu “presi”.  Aquest adéu no va deixar indiferent a ningú i menys encara, quan les llàgrimes i les interrupcions entre mig de paraules van acompanyar un Santi Pujol (president del CB. Móra), molt i molt emocionat, per la seva marxa. Encara ens posem de carn de gallina al pensar en l’escenari d’aquell dimecres, no voldríem creure que aquest fet dos real. Però respectem la teva decisió i és precisament a tu; el que es mereix les nostres gratificacions més especials i sinceres. No solament ha estat un referent com a tècnic, ha estat un exemple d’educació i civisme, i a més, una de les millors persones, que jo personalment, he tingut el privilegi de conèixer. Gracies mil i una vegades per tot allò que has fet, gracies per transmetre als nostres fills, tot el que portes dins, gracies per escoltar-nos i molts cops de perdonar-nos (de vegades els pares som l’ost…), senzillament gracies per ser com ets. Per aquest motiu una representació dels pares, amics i  jugadors del Club Basquet Móra d’Ebre, manifestem en aquest escrit, l’agraïment per a l’Albi. Un personatge irrepetible, que ha deixat marcada la seva empremta a la nostra cultura esportiva.

Molta sort i fins quan vulguis míster!

     Ja veieu, doncs, amb quin sentiment està escrit aquest article. Ara Albi es passa les seves estones lliures corrent i entrenant per tot el nostre terme i ja va per la tercera mitja marató (aquest cap de setmana a Tarragona) i després a les curses de muntanya. Sort i endavant keniata!!!

Aquí tenim un video que circula per la xarxa que ens hauria de fer reflexionar sobre l’educació en valors. Tal i com diu aquest anunci, ells ho veuen, ells ho fan. És necessari que treballem els valors per a una educació global de l’individu; i les famílies tenen un paper molt important que ara per ara no es dedica prou temps. Fem una influència positiva!

Després batallar amb el blogger en els nostres blocs de centre o d’aula, el departament ens ofereix la possibilitat d’obrir un nou bloc a http://blocs.xtec.cat . Molts de vosaltres que teniu un bloc obert a blogger podeu redireccionar-lo mitjançant l’edició de l’html a la vostra plantilla de blogger. L’he trobat al bloc de Jordi Perales i resulta eficaç. Sols cal que cliqueu aquí .

Cal que copieu el text de l’arxiu i l’enganxeu a l’edició de la vostra plantilla del blogger damunt de la paraula head i borreu el que posava anteriorment. Ah! cal que canvieu sols l’adreça on voleu redireccionar el vostre bloc i ja estarà llest!

Diumenge 4 de novembre, 15 voluntaris de la Reserva Natural de Sebes han col.laborat amb la neteja selectiva de vegetació al.lòctona a la ribera esquerra del riu Ebre a la zona dels xops, a l’altre costat de barca. En concret s’han eliminat nombrosos exemplars del Negundo (acer negundo) i s’han substituït per aubes (populus alba).