La primera sessió d’aquest mòdul es va dividir en dues parts pràctiques que reflexionen i donen idees aplicables sobre el contingut general del dia. Van ser donades per la Marga Teixidor i la Imma López Pérez.
En la primera es va demanar que ens imaginéssim un ambient, un espai, un lloc o/i un entorn on situar una sèrie d’elements: la formació, el professorat, la persona formadora, l’equip directiu i el centre.
Com a bons profes que som, tothom es va imaginar el seu lloc de treball; és a dir, un aula. Però la Marga ens va demanar una mica més d’imaginació i que havia de ser un espai metafòric. El nostre grup va treballar sota dues idees: un arbre i un vaixell pirata. Aquest darrer va ser el que es va mostrar, posteriorment, en format públic per part del Julio.
Personalment, com a botànic de formació, vaig situar la totalitat d’aquests elements en un arbre, com es pot veure en la següent imatge:
Què vol representar cada cosa? Doncs, la meva explicació és la següent:
- TERRA: vol representar els recursos. L’arbre, és a dir, tot el personal que formem part de l’activitat educativa i/o de formació, s’alimenta de la terra, que dóna els recursos necessaris perquè funcioni.
- ARRELS: equivalents al centre i l’equip directiu. Per què? Doncs, representaria la connexió entre aquests recursos i els elements que formen part més directa de la formació, la persona formadora i l’alumnat del curs. A més, sustenta tota l’estructura superior de l’arbre, com fan les arrels.
- TRONC: la formació es centra, que no es concentra, en una figura, la persona formadora. Representaria, doncs, el tronc.
- BRANQUES: qui rep tota la formació? Doncs, l’alumnat formador, en aquest cas el professorat. La gran diversitat que ell representa es manifesta en la gran diversitat de branques que té l’arbre.
- CAPÇALERA: finalment, la capçalera representaria la conseqüència de tot plegat. Quin és l’acceptor de totes les substàncies en l’arbre? Les fulles. Doncs, la formació representaria aquestes fulles.
Com es pot veure, a més, he posat una flexta que torna a la TERRA. Per a mi, la formació ha de reciclar-se. Què vull dir amb això? Doncs, com les fulles cauen a la tardor i serveixen de nutrient per a la terra, la formació ha de servir perquè, de nou, el centre i l’equip directiu apostin per un augment de la seva qualitat, com la fullaraca aporta nous nutrients al terra. Aquesta formació del personal docent fa que s’enriqueixi el centre i comenci de nou aquest cicle.
Com he comentat anteriorment, tot plegat s’ha fet sota un llenguatge metafòric, projectant un esquema i explicar-lo de tal manera que es permeti enfocar continguts a la realitat.
Una segona activitat va ser la següent: es tracta d’explicar en quin moment es pot utilitzar aquest esquema i amb quina finalitat. Es demanava dues preguntes:
- Amb quin número ens identifiquem?
- Quin número t’agradaria ser?
L’esquema en qüestió va ser un vaixell amb tota una sèrie de personatges numerats:
Pel que respecta al primer punt, em vaig identificar als nombres 5 i 12. I, en relació amb el segon, doncs, el nombre 14.
Per finalitzar aquesta segona part, es va veure una presentació de diapositives centrada en la formació en un centre. De vegades s’introdueix en aquest món de cop, sense pensar i anar poc a poc. S’ha de tenir un compromís, consens i garanties. S’ha de tenir esperança i creativitat.
La segona part d’aquesta sessió va ser portada per la Imma. Ens va parlar de l’anomenada TÈCNICA DE L’ESMICOLAMENT. Es va tractar de respondre a la pregunta:
Què és per a mi expressar hàbilment les idees?
Durant 3 minuts es va treballar personalment; posteriorment, es va posar en comú les idees durant 10 minuts. Finalment, es van debatre. I, per què aquesta metodologia? Posteriorment, es respondrà a aquesta pregunta.
El conjunt d’idees es poden definir per:
- Estratègies comunicatives i tipus de llenguatge.
- Contextualització i receptor.
- Escoltar, empatitzar i treballar les emocions.
- Comunicar, tenir idees, seqüenciar i tenir finalitats.
De tot plegat, es van poder treure els objectius d’aprenentatge, ja que es treballa amb infinitius. En el meu cas, vaig posar els següents:
ESCOLTAR
ENTENDRE
VALORAR
RAONAR
CONCLOURE
El procediment a seguir és:
PREGUNTA –> PSEUDOBJECTIU –> ESMICOLAMENT –> OBJECTIUS D’APRENENTATGE
En conseqüència, l’esquema seguit va ser el següent:
- Escriure infinitius
- Treball individual
- Treball en petit grup
- Treball en gran grup
- Colors per sintetitzar
El resultat comú es pot veure en les dues imatges:
Una vegada feta aquesta activitat, la Imma va llegir el conte del mestre sufí, el contingut del qual va ser el següent:
El mestre sufí explicava una paràbola al final de cada classe, però els alumnes no sempre n’entenien el sentit…
-Mestre -va considerar un d’ells, una tarda-. Tu ens expliques els contes, però no ens n’expliques el significat…
-T’en demano perdó -es va disculpar el mestre-. Pemet-me que en senyal de rectificació, et convidi a un deliciós préssec.
-Gràcies mestre -va respondre afalagat el deixeble.
-Com a compliment, voldria pelar el préssec jo mateix. M’ho permets?
– Sí, moltes gràcies -va dir l’alumne.
-Com que tinc el ganivet a la mà, t’agradaria que el tallés a bocins perquè et sigui més fàcil menjar-te’l?
-M’encantaria… Però no voldria abusar de la teva generositat, mestre…
-No és cap abús si t’ho ofereixo jo. Només vull complarure’t… Deixa’m que també el mastegui abans de donarte’l…
– No, mestre. No m’agradaria que ho fessis! -es va queixar; sorprès, el deixeble. El mestre va fer una pausa.
– Si us expliqués el sentit de cada conte, seria com donar-vos per menjar una fruita mastegada.
Jorge Bucay. De la saviesa sufí
I amb el que pretenia obtenir la següent conclusió:
La persona formadora no mastega, acompanya
Aquest és un àudio del mateix autor sobre una vella història entre un mestre i un deixeble. Quan buscava informació sobre l’anterior història, la vaig trobar i em va agradar:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=hI3TpEGGL3w&feature=related[/youtube]
Finalment, ens va explicar, mitjançant una presentació de diapositives, els estudis de Korthagen sobre els diferents tipus d’enfocament de l’aprenentatge. Em va sobtar i sorprendre l’anomenat CICLE ALACT i el MODEL CEBA, que dóna una visió holística del docent.
Ja per acabar, en el tancament de la sessió, vam respondre aquestes tres preguntes:
- Què m’emporto?
- Quins són els meus dubtes?
- Quins són els imprescindibles d’una formació?