M2.S6. Model didàctic socioconstructivista

Aquesta sisena sessió ens esperava una gran sorpresa. Aquell dissabte del mes de març es va canviar la dinàmica de les anteriors jornades.

La primera observació que vaig notar és la quantitat de materials que vaig veure en una de les taules de la classe. La cosa, per tant, sonava a diferent!

Primerament, el David i la Maria ens van introduir el què seria la sessió. Els punts tractats van ser:

  • Valoració del procés: entrades i sortides.
  • Relació amb el currículum.
  • Contextualització: estem al primer trimestre; s’han de conèixer les persones, s’exterioritzen i comparteixen les idees; es valida el coneixement
  • Conseqüències de tot plegat:
  1. S’ha produït una història. S’ha fet una excursió a la riera i s’han vist sabaters, mosquits… S’ha de comentar l’observat.
  2. Es retorna a classe: comentaris i es fa una pregunta com a punt de partida, quina relació hi ha entre els sabaters i aquest animal…?

Per això van utilitaraquest video, d’un tipus de llangardaix anomenat…

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=45yabrnryXk[/youtube]

Què veieu? Quina particularitat té? Com es pot explicar?

Doncs, sota aquestes tres premises, es van fer una sèrie de grups de treball per intentar buscar explicacions i respondre les preguntes. Dues persones, a més, vam tenir el privilegi de ser observadors, és a dir, vam apuntar tot el que es veia i es discutia en cada un dels grups. Finalment, el Julio es va dedicar, com a bon zoòleg, a fer fotografies de tot allò que passava.

El resultat de la meva feina es pot resumir en les següents línies:

  • Concentració de les persones en veure el vídeo, reacció positiva en veure el basiliscus còrrer per l’aigua i amb ganes de veure’l una altra vegada.
  • Comença el treball en grup amb criteris diferents, segons la formació de les persones: dibuixos, propietats de l’aigua, comparació amb objectes.
  • Primerament hi ha una feina més personal (pluja d’idees sense que es contradiguin) i després es fa la posada en comú (comparativa entre elles i aparició de noves).
  • Els grups fan comentaris molt diversos del perquè el basiliscus pot “caminar” per sobre de l’aigua: causes fisiològiques, contacte amb l’aigua, causes físiques (velocitat i pes), comparativa entre animals i objectes, aplicació d’elements observats en el vídeo.
  • També s’intenten associar grups per compartir les experiències.
  • Recerca d’estratègies per explicar i aconseguir que un clip suri. Llavors, a partir d’aquí, s’intenta associar aquest resultat amb la realitat del basiliscus.
  • Finalment, es demana que es donin les idees més importants i explicar-les a la resta de grups. En alguns casos hi ha un intercanvi de papers, essent persones més humanístiques que expliquen raonaments més científics, i a l’inrevés.

Finalment, es va posar en comú tota allò que es va realitzar. Cada grup va explicar les seves idees i propostes, amb alguns aspectes coincidents i d’altres nous. El Julio, jo i la…. vam passar i explicar, respectivament, tot allò fotografiat i observat.

Aquí podeu veure algunes imatges:

En definitiva, va ser una de les sessions més divertides que es va fer fins el moment. Aquest divertiment es pot explicar tant per l’amenitat com pel caire aplicat que va tenir. Considero que va complir amb la base constructivista de l’ensenyament i, personalment, em va donar idees per poder aplicar alguns conceptes de ciència a la classe i a qualsevol curs de formació que pugui donar.

Felicitats a tothom per l’originalitat dels experiments i de les explicacions, així com als coordinadors de l’activitat, el David i la Maria per la seva amenitat!

Aquest article s'ha publicat dins de Models d'aprenentatge i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *