Comencem curs amb optimisme i bons propòsits. Farem camí plegats i en arribar a port tots serem una mica més vells i desitjo que també una mica més savis. La meva feina és ajudar-vos en la travessia, pilotar la nau en la qual tots ens hem embarcat camí d’Ítaca. Però teniu clar quina és la vostra Ítaca personal?

Llegiu aquests versos de Konstandinos P. Kavafis, en traducció de Carles Riba, i expliqueu-me quins objectius us heu marcat per aquest curs, el perquè heu triat aquesta matèria, què us suggereixen les paraules del poeta…( si algú/na a més a més  amplia la recerca sobre Ítaca, l’heroi que triga vint anys en arribar-hi o la fidel esposa que en aquell lloc l’espera obtindrà nota cum laude)

ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença.

…

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

…

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre  què volen dir les Ítaques.