Aquesta setmana hem celebrat la festa de La Castanyada. La festa ha estat una oportunitat per introduir el conte i la cançó de “La Castanyera”.
Adjunto el conte que hem explicat a l’aula, encara que la veu l’hem posat nosaltres, doncs malauradament no disposem d’àudia al nostre ordinador! Als infants els ha encantat el conte i m’ho han demanat tots els dies, mai es cansen de tornar-lo a sentir!
Verónica Pascual
Vet aquí una cançó que ens encanta! “Bon dia!” de Dàmaris Gelabert. És la cançó amb la qual comencem la rutina del “Bon dia”. En aquestes alçades de curs, alguns nens ja demanen que posi la cançó, abans fins i tot d’entrar a l’aula!
Aquest any ens agrada participar activament de la rutina del “Bon dia”. Si un dia no podem fer la rutina a primera hora del matí perquè una activitat programada per tota l’escola o altres causes ens ho impedeix, no podem marxar de l’escola sense asseure’ns en rotllana ni realitzar la rutina. A vegades, s’ha donat el cas que ha arribat la tarda i no hem pogut fer la rutina i els nens la demanen, encara que els expliqui que ja no som al matí sinó a la tarda, per ells aquest pas del temps no és important, gaudeixen molt de les cançons de la rutina (aquesta cançó que afegeixo en el blog i la cançó “Els dies de la setmana”, també de Dàmaris Gelabert. Encara que tenim uns encarregats de passar llista, mirar el temps, mirar el dia de la setmana… tots estan disposats a ser ells els conductors de l’activitat!
La rutina del “Bon dia” és una activitat especialment important a l’aula d’educació infantil, perquè no només ens permet treballar totes les àrees, sinó que afavoreix el sentiment de pertinença al grup, ens ajuda a situar-nos millor en l’espai i en el temps, ens permet avançar tot allò que farem al llarg del dia… és cert que a mida que va avançant el curs, alguns infants van perdent l’interès per seguir l’activitat, per això, penso que és molt important que els mestres i les mestres siguem capaços de posar-nos “les ulleres d’observar les necessitats i els interessos dels nostres alumnes” i anem introduïnt canvis en l’activitat, per no caure en l’aborriment i el “fer perquè toca”!
Verónica Pascual
Salutacions a tots els visitants d’aquest blog,
Aquest espai ha estat creat amb l’objectiu de compartir les experiències i les vivències que van sorgint al llarg del curs al meu grup de P3. Pretèn ser un espai no només per donar a conèixer tot allò que anem fent a la nostra aula, sinó un espai on pugui reflexionar sobre la meva pràctica docent amb altres companyes i companys.
El títol del meu blog, va dirigit als infants del meu grup. A vegades, ens consta una mica mantenir una actitud positiva per l’aprenentatge a l’aula, però quan la mestra diu les paraules màgiques acompanyades d’una mímica molt senzilla, “Orelles d’elefant, ulls de mussol i boca de pinyó” tots els infants es preparen per sentir allò que vindrà després. És curiós comprovar com una frase tan senzilla, protagonitzada per animals, té un efecte immediat en ells. Per mi és un recurs per cridar la seva atenció i afavorir el clima adient pel treball a l’aula i per ells, és un joc que els informa/avança que anem a descobrir coses en grup i que han de parar atenció.
Desitjo que el visitant pugui gaudir amb aquest blog!
Verónica Pascual
Ei! Què sóm alguns més! però ara que han arribat els primers freds, ens és molt difícil coincidir tots!