Profes i alumnes que se’n van

1 09 2009

Aquest article vol ser una pàgina de comiats i de records. Dels professors i professores que han deixat el nostre Institut, ja sigui a altres destinacions com a docents, ja sigui a d’altres aventures de la vida. I dels alumnes que han acabat els estudis i ara estan al món laboral, estudiant formació professional, al món universitari o ves a saber on. A uns i als altres, els demanarem si ens podem enviar -com a comentaris a aquest article- escrits de comiat, recordant vells temps, o explicant què fan actualment, etc. El bloc també és una bona eina per si els voleu enviar els vostres escrits, sempre en forma de comentaris a aquest article.




De vacances !!!

30 06 2009

Estiu 2009

066

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.



Broad Peak 2009

25 06 2009

El professor Carles Figueras participa, novament, en una expedició al Karakorum.

063

Bon dia gent!

Uf! Per fi ha arribat l’estiu i ja s’acosten les desitjades vacances. Alguns ja sabreu que aquestes darreres setmanes he anat una mica atabalat amb la preparació d’una nova expedició a l’Himàlaia: entrenaments, paperassa, logística, comptabilitat…. un veritable trencaclosques que finalment es convertirà en realitat : MARXEM !.

Marxem als alts cims de l’Àsia com els antics grecs anaven a l’oracle de Delfos, el centre de l’Univers. Durant 5 setmanes tot l’equip (2 de Girona, 1 de Ribes, 1 de Banyoles, 1 de Taradell i 2 de Les Guilleries) estarà a l’assalt del Broad Peak, una muntanya de 8.047 m. situada geogràficament a la serralada del Karakorum, al nord del Pakistan.

Si voleu anar seguint l’evolució de l’expedició us convido a anar a la nostra pàgina web: www.himalalts.net

Aquest any portarem un telefon satèl·lit i cada dos o tres dies donarem notícies a un col·lega de Suïssa i ell ho anirà posant tot a la pàgina web. També des de la pàgina serà possible enviar-nos missatges SMS al nostre telèfon gratuïtament. El nostre telèfon és el : 0088 216 51207995 (hi haurà més info a la web)

Doncs res, amb això m’acomiado de tots vosaltres fins l’1 de setembre.Que passeu un molt bon estiu.

Una abraçada,

Carles

Llegiu també:



Arqueologia subaquàtica

24 06 2009

De tots els blocs de l’IES, un dels més actius és Parlem de Ciència (Ciències per al món contemporani, 1r de batxillerat).

Un dels darrers articles del bloc és aquesta presentació, obra d’en Joel Cumelles, un alumne de 1r B que està fent una estada amb un expert en arqueologia subaquàtica. Nosaltres també esperem que ens expliquis la teva experiència.

Més articles recents del bloc Parlem de Ciència:



Ecopropostes 2009

2 06 2009

Medi Ambient
L’Ecopropostes 2009 ja té guanyadors

05.jpg

El concurs està adreçat a estudiants de secundària de les comarques de la Selva i el Maresme
2009-05-29, Redacció

Ràdio Marina ha lliurat aquest dijous els premis de la 14a edició de l’Ecopropostes. Les guanyadores són alumnes de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric (1er premi) i de l’Escola Vedruna de Malgrat de Mar (2n premi).

L’autora del 1er premi és Alba Pino Bonjoch, de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, pel seu treball “La Fundació Mona” de Riudellots de la Selva.

L’autora presenta un extens dossier sobre aquesta fundació, amb seu a Riudellots de la Selva, que treballa en la recuperació i deshumanització dels primats.

Des de la mateixa Fundació Mona han expressat la seva satisfacció en conèixer la notícia del premi, en la mesura que el treball contribuirà a fer difusió de la tasca que s’hi desenvolupa.

La guanyadora del 1er Premi s’ha endut, a més del trofeu i els records commemoratius, una bicicleta.

El 2n premi ha estat pel treball “Aigua i natura”, de Mariona Llorens Muñoz, de l’escola Vedruna de Malgrat de Mar.

L’autora ha realitzat un acurat estudi d’un ecosistema, en aquest cas l’estany de Ca l’Aulet, situat al terme municipal de Tordera, un espai que es troba a la zona del Montnegre-Corredor.

A més del trofeu commemoratiu i els regals cedits per les diferents institucions, la Mariona s’ha endut una mini cadena musical.

Premis de Centre

El Premi a la Participació, al centre amb més treballs presentats, ha estat per a l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric.

I per segon any, l’Ecopropostes té un premi dotat amb 600 euros per a la compra de material escolar per a la millor iniciativa mediambiental a nivell de centre.

El jurat ha valorat especialment dos treballs: “L’ambientòmetre i el bloc verd”, de l’IES Montsoriu d’Arbúcies; i “El pla mediambiental”, de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric. Donada la qualitat de totes dues propostes i la implicació de la comunitat educativa dels dos centres en la millora del medi ambient, el Jurat ha decidit repartir el premi a parts iguals entre l’IES Montsoriu i l’IES Vescomtat de Cabrera.

Accèssits

Se n’han concedit un total de quatre:

1er Accèssit: “El reciclatge”, de Núria Robert i Júlia Croses, de l’escola Pere Chanel de Malgrat de Mar.

2n Accèssit: “La problemàtica dels temporals de Blanes”, de Joan Cabarrocas, Albert Campuzano i Adrià Marès, del Col.legi Santa Maria de Blanes.

3er Accèssit: “El reciclatge de l’oli de cuina” d’Anna Lamas Jubinya, de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric.

4rt Accèssit: “Ajuda a conservar i millorar els nostres boscos”, de Marina Castro i Zoraida González, de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric.

Els guanyadors dels quatre accèssits han rebut un trofeu commemoratiu i diversos obsequis cedits pel Consell Comarcal de la Selva, l’Ajuntament de Blanes i Ràdio Marina.

El Jurat de la 14a edició de l’Ecopropostes ha estat format per Martí Boada, premi global 500 de la UNESCO, el meteoròleg Francesc Mauri, i el doctor en biologia Joan Pedrola.

L’acte de lliurament dels premis ha comptat amb la presència de Cristina Palés, cap del Servei d’Educació Ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat. En el decurs de l’acte, Cristina Palès ha destacat la important tasca que fan els estudiants en el coneixement i millora del medi ambient a nivell local i, en darrer terme, mundial.

A l’acte de lliurament també han assistit Joaquim Torrecillas, en representació del Consell Comarcal de la Selva, i Celestino Lillo, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Blanes.

El concurs l’organitza l’emissora en conveni amb els Consells Comarcals de la Selva i el Maresme i el suport de “la Caixa”.

Audio

Font: Ràdio Marina

Fotografies: http://www.radiomarina.com/ecopropostes09.php

~

Llistat de guanyadors

Primer Premi
ALBA PINO BONJOCH, de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, pel seu treball “La Fundació Mona”

Segon Premi
MARIONA LLORENS MUÑOZ, de l’escola Vedruna de Malgrat de Mar pel treball “Aigua i natura”.

Primer Accèssit
“El reciclatge”, de Núria Robert i Júlia Croses, de l’escola Pere Chanel de Malgrat de Mar.

Segon Accèssit
“La problemàtica dels temporals de Blanes”, de Joan Cabarrocas, Albert Campuzano i Adrià Marès, del Col·legi Santa Maria de Blanes.

Tercer Accèssit
“El reciclatge de l’oli de cuina” d’Anna Lamas Jubinya, de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric.

Quart Accèssit
“Ajuda a conservar i millorar els nostres boscos”, de Marina Castro i Zoraida González, de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric.

Premi a la Participació
IES VESCOMTAT DE CABRERA D’HOSTALRIC

Premi a la millor iniciativa mediambiental a nivell de centre
IES VESCOMTAT DE CABRERA D’HOSTALRIC i IES Montsoriu d’Arbúcies

Font: http://www.radiomarina.com/ecopropostes09.php



La nova selectivitat

30 05 2009

La nova selectivitat

062.jpg

L’any 2010 entra en vigor una nova prova de selectivitat. Per tal de vincular més l’examen als estudis que es volen cursar, la nova prova d’accés a la universitat (PAU) canvia d’estructura i d’enfocament, i ofereix a l’estudiant la possibilitat de dissenyar-la a la seva mida d’acord amb els interessos futurs.

Una de les principals novetats pel que fa a l’estructura és que la prova que s’implantarà el curs 2009-2010 constarà de dues fases: una fase general, que obligatòriament s’haurà de superar per accedir a la universitat, i una fase específica, de caràcter voluntari, que l’estudiant podrà realitzar per millorar la nota obtinguda en la fase general.

En el model actual la prova d’accés s’estructura en cinc itineraris perfectament traçats en funció de la modalitat de batxillerat, mentre que el nou model suprimeix les vies d’accés a les PAU i posa a disposició de l’estudiant un ampli ventall de camins a escollir, alhora que l’obliga a dissenyar la millor estratègia per accedir als estudis desitjats.

Com es fixen aquests camins? A través de la tria de les matèries de modalitat cursades a segon de batxillerat, que ja no estaran encotillades dins d’una determinada via d’accés, sinó que es distribuiran en les cinc branques de coneixement en què s’agrupen els estudis universitaris: arts i humanitats, ciències socials i jurídiques, ciències, ciències de la salut i enginyeria i arquitectura.

Trobaràs tota la informació sobre la nova selectivitat en els enllaços següents:

Font: UAB

La nova selectivitat

A partir del curs vinent, les proves d’accés a la universitat tindran una estructura diferent, més flexible, que podreu dissenyar a mida d’acord amb els estudis que vulgueu fer.

Una de les principals novetats de la selectivitat és que podreu millorar la nota examinant-vos de matèries específiques relacionades amb la branca dels estudis que voleu cursar.

El nou sistema dóna preferència als alumnes que hagin cursat un cicle formatiu relacionat amb els estudis que es volen cursar.

La preinscripció és el procés que cal seguir per sol·licitar una plaça en un estudi de qualsevol de les set universitats públiques catalanes i la Universitat de Vic.

Font: Gencat

Consulteu també: Bolonya 2010



Ens visita el diputat Canet

28 04 2009

El pròxim divendres 8 de maig ens visitarà en Francesc Canet, diputat català al Congrés dels Diputats. La xerrada va dirigida als alumnes de primer de batxillerat que ja contactaren amb el diputat català quan varen visitar el Congrés, durant la seva visita a Madrid.

061.jpg

060.jpg

canet.jpg

D’Internet:

Francesc Canet i Coma (Vilamalla, 1954) és un polític i periodista català. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’Història de l’IES Ramon Muntaner de Figueres. Periodista col·legiat, ha col·laborat a El Punt, al Setmanari de l’Alt Empordà, Diari de Girona i l’Hora Nova. Cap adjunt de Premsa (futbol) en els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, és regidor del Ajuntament de Figueres des de 2003 i diputat per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2004, el 2006 va dimitir per tal de preparar-se per a les eleccions municipals de 2007 i fou substituït per Laia Cañigueral i Olivé. Fou novament reelegit a les eleccions generals espanyoles de 2008 mercè l’aliança d’ERC amb ICV.

Font: Wikipèdia

Vull agrair el suport que la candidatura d’ERC a Girona que he encapçalat ha rebut de quasi 44.000 votants. Hem aconseguit a Girona els millors resultats del país, però tot i això hem patit una davallada notable en relació a les eleccions legislatives espanyoles de l’any 2004. Érem conscients que les circumstàncies no eren les mateixes i estem segurs que ens ha perjudicat que el vot per aturar al PP ha anat a parar en bona part al PSC, que ha exhibit sense cap recança les cares de Zapatero i Chacón, en un intent clar de convertir (i ho han aconseguit) el que eren unes eleccions legislatives (elegir diputats d’una circumscripció per a un parlament) en unes eleccions presidencials per escollir un president del govern.

No obstant aquesta polarització de la campanya, des d’Esquerra hem contribuït també a evitar que el PP aconseguís representació per Girona. Des d’aquí vull reiterar el meu agraïment i el de la gent que ha treballat amb mi en aquesta campanya als gironins i gironines que heu dipositat la vostra confiança en Esquerra Republicana de Catalunya. No us defraudarem i continuarem treballant per defensar els vostres interessos i els del país.

11.03.2008

Font: http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/agraiments

samp0be6bcedf69b6f50.jpg



Arturo Padilla

28 04 2009

El dimecres 22 d’abril ens va visitar l’escriptor Arturo Padilla de Juan, autor de la novel·la El poder de la decisión, novel·la guanyadora d’un premi de literatura per a joves menors de 18 anys

057.jpg

058.jpg

ARTURO PADILLA DE JUAN: UN ESCRIPTOR ADOLESCENT

No és gaire comú que un noi de 16 anys sigui premiat en un concurs literari, però això és el que li va passar a l’Arturo Padilla de Juan. L’Arturo ha tingut l’inquietud d’escriure des de ben petit, i per això va aprofitar la convocatòria del premi Jordi Sierra i Fabra per a escriptors menors de 18 anys per presentar-hi la seva primera novela: El poder de una decisión. Hi van participar noies i nois no només catalans o espanyols, sinó que també d’arreu del món (Colòmbia, Equador, Estats Units, etc.), però la qualitat de la seva obra li va donar el premi.

La novel·la tracta com un estudiant es veu amenaçat per companys seus d’institut, companys skinheads que abans eren amics seus però que es van convertir en enemics per un esdeveniment que es va descobrint al llarg del llibre.

Per tot plegat, pel fet de ser una persona que va publicar una novel·la sent un adolescent i pel fet de tractar un tema desgraciadament tan actual com el bullying, des del Departament de Llengua i Literatura Castellana es va convidar l’Arturo a fer una xerrada sobre el seu llibre i sobre la seva experiència com a escriptor adolescent.

Així, el passat 22 d’abril va fer una conferència a tots els alumnes de 3r d’ESO, demostrant que ser jove (o molt jove) no és un un obstacle per escriure i publicar llibres si es tenen ganes i qualitat.

Dani Bartomeu, professor de castellà

samp0be6bcedf69b6f50.jpg

~

Més informació que hem trobat a Internet:

043.jpg

Entrevista a Arturo Padilla

Arturo Padilla de Juan, un joven de 16 años residente en Montornés del Vallés, Barcelona, fue distinguido en la primera edición del Premio de Literatura Jordi Sierra i Fabra.

Cuando Jordi Sierra i Fabra le telefoneó en persona para anunciarle que había resultado ganador, Arturo creyó que estaba soñando. El sueño continúa con ser escritor, para lo cual ya proyecta su segunda obra.

“El poder de una decisión”, la novela ganadora del Premio de Literatura para Jóvenes menores de 18 años, está inspirada en vivencias de instituto. Mediante un realismo duro, una intriga trepidante y un final abierto, cuenta la historia de un ex skinhead que intenta huir de su pasado.

El éxito de esta primera convocatoria del Premio Jordi Sierra i Fabra se vio reflejado en la destreza narrativa y la inspiración de muchas de las 78 obras presentadas, procedentes de España, Colombia, Ecuador y Estados Unidos, con mayoría femenina. Hubo siete finalistas, y una participante de apenas once años fue incluida en la lista de honor.

¿A qué edad comenzó tu interés por la escritura? ¿Hubo algún docente u otra persona que haya influido decisivamente en esta elección?

R.- Mi interés por la lectura y la escritura empezó desde bien pequeño. Siempre he tenido mucha imaginación, ya que mi padre nos contaba cuentos a mi hermana y a mí cuando éramos pequeños. Eso contribuyó a que me imaginara mundos exóticos llenos de aventuras… A los seis años, ya le dicté a mi padre una historia ambientada en las pirámides de Egipto, y a los nueve, escribí mi primer cuento por mí mismo.

Cuando el año pasado escribí mi primer libro, ya tenía un buen referente: mi tía Trini Padilla, que ha escrito dos libros y tiene intención de publicar el primero de ellos. A los dos nos gusta escribir novelas de aventuras, pero ella se decanta más hacia el género fantástico y yo hacia el realista.

¿Cómo surgió la idea de concursar en este premio? ¿Fue una decisión madurada o fue algo repentino?

R.- La idea de concursar en el premio Jordi Sierra i Fabra fue una idea repentina. Visité la web del escritor para averiguar cuándo firmaba libros en Barcelona y entonces vi las bases del concurso que se convocaba. Me animé, sobre todo al ver el premio y la edición del libro ganador, y empecé a escribir mi novela. Empecé a finales de la primavera del año pasado y acabé en agosto.

¿Por qué elegiste el tema de los skinheads?

R.- Elegí tratar el tema de los skinheads porque es actual y muy interesante. He tenido compañeros de esta ideología en mi clase y nunca he comprendido cómo pueden pensar de una manera tan radical. Entonces, quise hacer un libro que reflejara su modo de pensar y actuar y los porqués. También está involucrado el tema del acoso escolar, pues la violencia forma parte del colectivo skin. Son dos temas muy corrientes entre los jóvenes y están enfocados desde mi perspectiva juvenil. Es un libro hecho a mi medida, y pienso que se puede adaptar a los gustos de muchos jóvenes como yo.

¿Cómo se vive desde dentro el fenómeno inmigratorio y la discriminación en los institutos?

R.- En mi población, al igual que en otras muchas de España, hay un alto porcentaje de inmigrantes. Esto ha provocado que algunos estudiantes se muestren en contra de la inmigración y se organicen en bandas para reflejar su disconformidad. Realmente, creo que la gran mayoría de alumnos toleramos la inmigración en mayor o menor medida y somos capaces de integrar a los inmigrantes en nuestros trabajos del colegio o actividades extraescolares. Los que reaccionan con violencia normalmente han tenido algún problema involuntario con ellos y esto les ha hecho engendrar odio hacia todos los extranjeros. Pero no se suelen dar agresiones físicas, ya que los inmigrantes se defienden mutuamente y saldrían perdiendo los instigadores de las peleas.

Respecto a la trama de tu novela, ¿hubo planificación previa o surgió a medida que la escribías?

R.- Mi novela tiene un hilo argumental que ya tenía planificado antes de empezar a escribirla. Al principio de la historia aparece un paquete negro cuyo contenido no se desvela hasta prácticamente el final. Por eso iba dando pequeñas pinceladas a lo largo de la historia para crear más expectación. Con todo, la escena final del libro no la había planeado y estuve días pensando cómo acabar con un final a la altura de toda la trama. Finalmente, redacté el desenlace a pocos días de presentar el trabajo, pero estoy contento con él y no lo cambiaría.

¿A qué escritores admiras? ¿Cuáles te han influenciado y de qué modo?

R.- Admiro muchísimo a Jordi Sierra i Fabra. Me encanta su pulso narrativo y su capacidad para dar las explicaciones necesarias y dejar lugar a la imaginación. Tiene también muy buenas metáforas y unos diálogos muy fluidos y llenos de contenido. Me encantaría tener una técnica parecida a la suya, aunque soy consciente de que solo se adquiere con práctica y de que me queda un largo recorrido por hacer.

¿Qué destacas de tu encuentro con Jordi Serra i Fabra?

R.- He tenido varios encuentros con él y sobre todo destaco su humor. Siempre me imaginaba a los escritores serios y callados, pero él ha sido muy cordial y abierto conmigo y con mi familia. Se hace muy fácil conversar con él y hay momentos en los que llegamos a reír a carcajadas. Conocerlo es todo un privilegio.

¿Cuál son los libros que mayor impacto provocaron en ti?

R.- El que más me ha impactado es “En un lugar llamado guerra” (de Jordi). Narra las aventuras de un corresponsal de guerra que tiene que informar en un país destruido que intenta recuperarse. Siempre me ha gustado el trabajo que realizan estos periodistas especializados y con el libro se aprende a valorar mucho más el esfuerzo que dedican para informar. El libro tiene momentos muy cómicos, pero hay escenas que son capaces de conmover…

¿Te ves dedicándote de lleno a la literatura en un futuro?

R.- Vivir de la escritura sería un sueño para mí. No obstante, el camino es difícil y quiero dar prioridad a mis estudios para tener una profesión con la que pueda ganarme la vida. Seguiré escribiendo, eso siempre, y si consigo que mi afición se convierta en mi modo de ganarme la vida, aprovecharé la oportunidad.

¿En qué aspectos crees que cambia tu vida de ahora en adelante?

R.- No creo que mi vida haya cambiado mucho. Bueno, tengo 3.000 euros en el banco y un libro editado, pero quiero “tener los pies en la tierra” y seguir siendo como siempre. Si la vida me sonríe y me convierto en escritor, voy a conservar los principios y valores morales que me han inculcado mis padres de pequeño. Es fácil dejarse llevar por los elogios de la gente, pero ante todo no quiero perder la humildad.

¿Cómo te llevas con internet y las nuevas tecnologías?

R.- Me pondrán internet en junio. Creo que me adapto rápido a las nuevas tecnologías y que son muy útiles para un escritor, pues ante todo hay que estar bien informado. Internet es una ventana al mundo exterior y quiero utilizarlo de la mejor manera posible.

Además de escribir, ¿cuáles son tus otras pasiones?

R.- Me gusta nadar, leer, ir al cine y estar con mi familia y amigos.

Ya estás pensando en tu segunda novela, ¿puedes adelantarnos algo de ella?
R.- Me gustaría escribir una novela sobre Egipto. Pero preferiría esperar a los 18 años, porque viajaré allí con mi tía Trini y así me podré ambientar mejor en la “Tierra de los Faraones”.

Font: Profes.net



Sant Jordi

21 04 2009

sant-jordipatro-de-catalunya.JPG



Francesc Mitjana, fisio del Barça

17 04 2009

Abans de ser professor al nostre IES, en Francesc Mitjana era fisioterapeuta al Futbol Club Barcelona. Llegiu la seva història:

056.jpg

La foto superior, amb l’Andrés Iniesta i en Pep Guardiola, l’hem trobat a la galeria del web oficial de l’Iniesta.

055.jpg

050.jpg

051.jpg

052.jpg

0531.jpg

054.jpg

samp0be6bcedf69b6f50.jpg

Francesc Mitjana, fisio al FC Barcelona

Tot va començar quan realitzava les pràctiques de la carrera universitària de Fisioteràpia a les instal·lacions dels servei mèdic del F.C.Barcelona dins l’estadi del Nou Camp. Allà vaig conèixer a molts jugadors del Barça tant de futbol com d’altres seccions com en Barrufet i Iñaki Urdangarin (porter i jugador d’handbol), Quim Pauls (actual entrenador de l’hoquei), etc.

Se’m va oferir la possibilitat de treballar com a fisioterapeuta dins l’organigrama del futbol base del club. No vaig dubtar un instant i a la següent temporada (1993-94) ja exercia com a tal compartint vestidor, cuidant i mimant al màxim a jugadors de primera línia actual com en Xavi Hernández (F.C.Barcelona), “Jito” i “Migue” (C.E.Girona) o Mario (U.D.Salamanca). Va ser un inici espectacular ja que els partits es comptaven per victòries i a més a més per golejades.

Durant les següents temporades (1994-95 i 95-96) a l’equip infantil -A- també van ser plenes de títols tant nacionals com internacionals amb jugadors de primera línia actual com en Víctor Valdés (F.C.Barcelona), “Pepe” Reina (Liverpool), Fernando Navarro (Sevilla), Jordi López (R. Madrid B i alguns partits de Champions League amb el primer equip) o Dani Tortolero (Nàstic de Tarragona).

En les temporades 1996-97, 97-98 i 98-99 vaig estar a l’equip cadet -B- amb més jugadors de primera línia actual com l’Andrés Iniesta (F.C.Barcelona). També van ser grans temporades. El millor record va ser el poder disputar la final de la Copa del Món (Nike International Premier Cup) celebrada al Nou Camp i televisada per TV3. Es va guanyar a Rosario Central (Argentina) amb un gol d’or a la pròrroga per l’Andrés Iniesta.

En les darreres temporades (des de l’any 1999 fins el 2005) vaig estar a l’equip aleví -A- amb jugadors com en Bojan Krkic o Gerard Piqué (F.C. Barcelona).

La meva experiència laboral dins aquest club (el millor del món) va ser excel·lent. Vaig aprendre moltes coses i a valorar-ne d’altres. Em va donar la possibilitat de conèixer a moltes persones dins aquest món del futbol tant a nivell nacional com a nivell internacional gràcies als viatges que vam fer arréu del mòn.

Quan veig a tots aquests jugadors per la televisió em sento orgullós i content d’haver posat el meu gra de sorra, a col·laborar a que fossin grans jugadors però per sobre de tot grans persones.

Francesc Mitjana Graco, professor d’Educació Física a l’IES Vescomtat de Cabrera



David Ríos, un profe a l’ACB

16 04 2009

David Ríos, jugador de bàsquet

049.jpg

044.jpg

045.jpg

046.jpg

047.jpg

048.jpg

A les fotos, en David Ríos és el núm. 9 al Joventut de Badalona, el núm. 7 a l’Espanyol i el núm. 13 al Manresa.

samp0be6bcedf69b6f50.jpg

David Ríos a l’ACB

La meva història esportiva comença de molt petit, quan amb set anys vaig començar a jugar a minibàsquet a l’escola “Salesians Santo Àngel” de Barcelona. Allà, amb 12 anys, destacava bastant i em van agafar per la Selecció Catalana. En un partit amistós, vàrem jugar contra el Joventut de Badalona (actual DKV Joventut), i em va sortir un partit realment rodó. Aquell dia, vaig anotar 48 punts. I aquí va començar tot molt més seriós. Els entrenadors del Joventut, es van posar en contacte amb el meu pare i li van proposar que jo jugués en aquest club. A mi em va fer molta il.lusió quan m’ho va dir i no m’ho vaig haver de pensar gens. Així que l’any següent (1981), ja formava part de l’infantil del club. Aquí vaig estar quatre temporades i em va anar força bé, fins que a la categoria de juvenil, un altre club, el RCD Espanyol, que encara que ara sembla molt estrany, tenia secció de bàsquet, i a més a més, tenia el primer equip a la màxima competició estatal, em va proposar de fitxar i aquí disposaria de molts més minuts de joc. I així va ser, tot i que em va saber molt greu abandonar “La Penya”, on havia estat tant bé.

A l’Espanyol vaig estar tres temporades, i quan era Junior de segon any, és a dir, que només em quedava un any per passar a la categoria més alta (sénior), em van trucar del Club “TDK Manresa”, que és l’actual equip “RICOH Manresa” de la màxima competició d’Espanya, l’ACB. I aquí és on començo a dedicar-me a jugar a Bàsquet professionalment, i vaig signar el meu primer contracte, per dues temporades, ( i cobrant i tot eh… ja, ja). La veritat és que no hi ha res millor que fer el que més t’agrada i a més a més cobrar per fer-ho:

Doncs res, aquí tot va continuar anant bastant bé, fins que la segona temporada, vaig patir una lesió molt greu al turmell del peu dret, i tot i que em van operar tres cops i el peu em va quedar bé, jo, particularment, no em vaig trobar mai més amb les mateixes facultats que tenia abans de la lesió. Així que amb 22 anys, decideixo abandonar l’esport a nivell professional, tot i que vaig continuar molts anys més jugant, però no a nivell tant exigent.

Finalment, aquell mateix any, vaig superar les proves per accedir a estudiar la carrera d’Educació Física a l’ INEF ( Institut Nacional d’Educació Física) de Barcelona, i la resta, ja us ho podeu imaginar: em vaig llicenciar, i a partir d’aquí, em dedico a la docència, que per altra banda m’encanta i on no s’està gens malament, no? Jo al menys, n’estic ben orgullós i tot i que hagués estat genial poder jugar més temps com a jugador de bàsquet professional, les coses són com són, i em sento feliç de dedicar-me al que actualment em dedico. He fet el que més m’agradava, he viatjat molt, he conegut moltíssima gent que val la pena, i d’aquí han sortit els que actualment són els meus millors amics. Què més es pot demanar?

Per acabar, m’agradaria dir quelcom als i a les alumnes: jo entrenava cada dia tres hores, de dilluns a divendres, els dissabtes fèiem sessió de tir, i els diumenges hi havia partit. Això us ho explico perquè tot i així, em donava temps per estudiar. Sembla mentida oi? Clar que no teníem ni mòbil, ni ordinadors, ni playstation, ni wii, ni res de tot això, però em fa molta gràcia quan algú diu: és que no tenim temps suficient! Si realment desitges alguna cosa, treus el temps d’on sigui.

David Ríos Martínez, professor d’Educació Física a l’IES Vescomtat de Cabrera



Mesura del Radi de la Terra

12 04 2009

El passat 26 de març vam realitzar a l’IES Vescomtat de Cabrera, juntament amb més de 600 instituts i escoles de Catalunya, Espanya i altres països les mesures per calcular el radi de la Terra amb el mètode d’Erastòtenes.

Els alumnes de primer de batxillerat es van organitzar per preparar el material necessari i preparar l’experiència, així com recollir les dades.

La propera setmana us oferirem algunes de les fotos de l’experiència.

Departament de tecnologia i Ciències Experimentals

Agnès i Maria



Primavera

4 04 2009
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

goghirises.jpg



Moving

29 03 2009
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Moving és el nou treball del grup català Macaco i que s’estrenà aquest passat 19 de febrer al National Geographic Channel per celebrar el dia de la Terra, amb la presència de cares tant conegudes com Javier Bardem, Javier Cámara, Rosario, Juanes, Juan Luis Guerra o Carlinhos Brown.

La cançó és el primer single de Puerto Presente, el nou àlbum de Macaco, que forma part dels esdeveniments que organitza National Geographic per commemorar el 22 d’abril el Dia de la Terra a Espanya.

A més dels famosos esmentats, també participen en el vídeo Nubla, Antonio Carmona, Orishas, PITINGO i Lamari, cantant de Chambao. Tots els artistes s’han unit desinteressadament a través de la música per donar suport a la difusió d’un missatge a favor de la naturalesa i de la conservació del planeta.

Font: http://annavidal.blogspot.com



Gasoducte submarí MEDAZ

13 03 2009

No estem habituats i ens sembla impossible que les comunicacions i el transport d’energia puguin realitzar-se entre continents, instal·lant cables i tubs submarins. Com pot ser que existeixin cables i tubs que travessin tot un oceà i transportin informació des d’un continent a un altre???

En l’adreça següent trobareu una infografia (animació) sobre què és, com s’instal·la i la funció del gasoducte submarí MEDAZ, que permetrà transportar gas natural des de Beni Saf, a la costa argelina, fins a Almeria amb una capacitat de  8000 milions de metres cúbics a l’any.

Gasoducte MEDAZ

Departament de Tecnologia



Xerrada: Seguretat a Internet

5 03 2009

A la Biblioteca de l’IES, 13 març

xerradainternet.jpg



Roma en 3D

4 03 2009

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

042.jpg



Diccionaris on line

27 02 2009

040.jpg



Conferència a l’IES: Pla Bolonya i nova selectivitat

16 02 2009

Dijous, 19 de febrer 

bolonyainovaselectivitat.jpg



Saló de l’Ensenyament 2009

15 02 2009

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Del 18 al 22 de març De 10 a 19 hores – Diumenge de 10 a 14 hores Recinte firal de Montjuïc (Fira de Barcelona – Palau 2)

A partir 18 de febrer podeu comprar anticipadament les entrades al ServiCaixa. Visita’ns al YouTube

Saló de l’Ensenyament 2009

Saló de l’Ensenyament 2009, que tindrà lloc del 18 al 22 de març al Palau 2 de Montjuïc, vol facilitar als estudiants, a les famílies i a tot el col·lectiu educatiu informació àmplia i actualitzada de l’oferta d’estudis a Catalunya. L’oferta del Saló de l’Ensenyament 2009 està distribuïda en diferents sectors: estudis universitaris • estudis de formació professional • altres estudis superiors • estudis complementaris • estudis d’idiomes • centres d’educació primària, secundària i batxillerat • formació ocupacional • serveis d’educació • serveis per als joves.

El Departament d’Educació hi serà present amb un estand de 1.000 m² adaptat per a persones amb discapacitat , just a l’entrada del Palau 2: Informa’t dels diferents estudis. Orienta’t a l’àrea d’orientació personal. Localitza’t als espais territorials de Catalunya. Connecta’t als Punts @: 4 àrees de consulta amb ordinadors. El Departament d’Educació també participa en estands específics d’ensenyaments superiors de disseny i conservació i restauració de béns culturals i de música, dansa i art dramàtic.

Prepara’t

Trio allò que vull

Orienta’t

Informa’t