La pel.lícula de l’expedició RAKAPOSHI – NEYZHA PEAK ja està muntada! La primera projecció està prevista per finals de desembre, a Girona. Aquí en teniu el trailer…
Font: Himalalts
Llegiu també:
Hem guanyat el primer premi categoria ESO pel bloc d’Història oral a 4t d’ESO, que recull una selecció de treballs de recerca realitzats el passat curs 07/08, a més d’altres activitats com ara materials i documents d’història contemporània, comentaris penjats al bloc, les cançons de la meva àvia, etc. L’acte de lliurament dels premis de Webs de Ciència s’ha fet avui 21 de novembre de 2008 al Cosmocaixa. Hem aprofitat per fer-nos alguna foto amb el presentador de l’acte, en Tomàs Molina, l’home del temps. Pròximament, més fotos de l’acte …
Dani Jiménez Albiac (Barcelona 1/7/1977)
Físic, divulgador científic i creador d’experiments.
Llicenciat en Ciències Físiques per la U.B. i estudiant del Màster en Historia de la Ciència i Societat per la U.A.B.
Des de fa tres anys els divendres treballo a tv3 fent la secció de Ciència d “el Club” i els diumenges al matí em podeu escoltar al mig dia a Catalunya Ràdio dins dels el programa “El suplement”.
A banda de la meva feina de divulgador als mitjans des de fa cinc anys he treballat i actualment col·laboro a CosmoCaixa Barcelona, sóc autor del llibre “Ciència a un Euro” i he col·laborat en diversos mitjans escrits com el diari Avui, el setmanari Hora Nova, la revista el Temps o la revista NAT entre d’altres.
Font: http://blocs.xtec.cat/jornades/2008/03/01/dani-jimenez-albiac/
Un llibre: Ciència a un euro
Autor: Jiménez, Dani
Col·lecció: LaButxaca
Com és possible que un càntir es refredi a ple sol? Per què badallem? Per què plorem quan tallem ceba? Com es fa la pasta de dents amb ratlles?
Text de contraportada
Com és possible que un càntir es refredi a ple sol? Per què badallem? Per què plorem quan tallem ceba? Com es fa la pasta de dents amb ratlles? Què va ser primer, l’ou o la gallina? Dani Jiménez, que ja ens ha seduït amb els seus experiments tant a El Club de TV3 com a El suplement de Catalunya ràdio, ens porta a Ciència a un euro un seguit de qüestions inèdites amb respostes i experiments científics realment interessants que us serviran per satisfer moltes curiositats sobre el món que ens envolta.
Font: http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/ciencia-a-un-euro_10020.html
Quan la gent escolta la paraula KARATE ho relaciona amb nois, violència, combat a mort, lesions, perillositat i moltes coses més. I la veritat és que no té res de tot això.
El Karate és una art marcial que a més a més de que t’ensenya com defensar-te en qualsevol moment de la vida, també et dona disciplina i responsabilitat. No és violent, ni perillós, ni hi ha tantes lesions com la gent es pensa. Segur que hi ha més lesions amb el futbol que amb el Karate. El Kumite (combat) no consisteix a deixar KO a l’adversari sinó a marcar punts clars. No hi ha cap mena de perill perquè anem molt ben protegits.
A més a més, no tant sols hi ha combat sinó que també hi ha una altra modalitat: Kata. Es tracta d’uns moviments simulant una lluita, però que es fa individualment.
I no és un esport només per a nois!. Com en totes les coses, la gent crea un estereotip amb el tema dels esports: el futbol, el Karate són esports de nois. I per les noies, l’aeròbic… Però gairebé podríem dir que hi ha més noies que nois fent Karate! Així doncs, el Karate és totalment al contrari del que es pensa la gent.
Sara Ortiz, 15 anys. Fa 9 anys que faig Karate. L’any passat vaig ser campiona de Catalunya en Kumite (combat) i Kata. Vaig anar al campionat d’Espanya amb la Selecció Catalana. Sóc alumna de 4t d’ESO a l’IES Vescomtat de Cabrera.
A veure si aquest any hi ha sort!
Vídeo: 
Pensador medieval, patró de les ciències
Sant Albert Magne, Dominic i filòsof (Lauingen, Baviera, 1193/1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280). Patró de les ciències; anomenat “Doctor Universallis” “Doctor Expertus”. També conegut com Albert el Gran o Albert de Colònia, és un sant de l’Església Catòlica.
Sant Albert és un dels més grans pensadors medievals. Va ser beatificat el 1622 i el 16 de desembre de 1931 el papa Pius XI el va canonitzar i el va proclamar doctor oficial de l’Església. El 1941, el papa Pius XII el va fer el patró de tots els estudiants de ciències naturals. L’Església celebra la seva festivitat el 15 de novembre.
Biografia
Va néixer al castell de Lauingen, a la vora del Danubi, el 1206. Originari d’una família noble de militars, és cèlebre per haver introduït la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval. Va estudiar a Pàdua, on va ingressar a l’orde dels dominics. Intel·ligent i profund, va ensenyar a diferents universitats europees.
Albert Magne va passar a París, centre intel·lectual d’Europa occidental, alguns anys com a professor. La concurrència d’estudiants a les seves famoses classes va ser tan gran que va haver d’ensenyar en una plaça pública, la qual, encara que pocs ho saben, duu el seu nom. Es tracta de la Plaza Maubert, nom que ve de “Magnus Albert”. El 1248, els dominics van determinar obrir una nova Universitat (“studia generalia”) a Colònia i van nomenar rector a Sant Albert. Des de llavors fins a 1252, va tenir entre els seus deixebles a un jove frare anomenat Tomàs d’Aquino, del qual va ser mestre i amic.
Els propis contemporanis de Sant Albert, van ser qui li van donar el títol de “Magne”. Per la profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també “el Doctor Universal” doncs els seus coneixements en tots els camps eren extraordinaris. Sant Albert havia dit que, de jove, li costaven els estudis i que per això una nit va intentar fugir del col·legi on estudiava. Però l’intentar fugir per una escala penjada d’una paret, quan va arribar a la part de dalt es va trobar amb la Mare de Déu que li va dir: “Albert, per què en comptes de fugir del col·legi, no em reses a mi que sóc “Causa de la Saviesa”? Si em tens fe i confiança, jo et donaré una memòria prodigiosa. I perquè sàpigues que si vaig ser jo qui te la vaig concedir, quan ja et vagis a morir, oblidaràs tot el que sabies”. Allò va succeir com la Verge li va dir. La Verge ho havia preparat El 1278, quan dictava una classe, li va fallar sobtadament la memòria i va perdre l’agudesa d’enteniment. El 15 de novembre de 1280 va morir sobtadament mentre conversava amb uns germans, sense haver patit anteriorment malaltia alguna. S’havia manat a construir la seva pròpia tomba, davant la qual tots els dies anava a resar l’Ofici de Difunts.
No va ser beatificat fins a 1622, i encara que se’l venerava ja molt, especialment a Alemanya, la canonització es va fer esperar encara. El 1872 i el 1927, els bisbes alemanys van demanar a la Santa Seu la seva canonització, però pel que sembla, van fracassar. Finalment, el 16 de desembre de 1931, Pius XI, va proclamar a Albert Magne Doctor de l’Església el que equivalia a la canonització i imposava a tota l’Església d’occident l’obligació de celebrar la seva festa. Sant Albert, segons va dir el Papa, va posseir en el més alt grau el do diví de l’esperit científic.
La seva obra
En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l’ètica i les ciències naturals.
La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix en “investigar les causes que operen en la naturalesa”. Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats de botànica i fisiologia animal, la seva capacitat d’observació li va permetre dissipar llegendes com la de l’àguila, la qual, embolicava els seus ous en una pell de sorra i els posava a incubar al sol. També han estat molt lloades les observacions geogràfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals cadenes muntanyenques d’Europa, va explicar la influència de la latitud sobre el clima i, en la seva excel·lent descripció física de la terra va demostrar que aquesta és rodona.
Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries. Els investigadors de l’Institut Albertino (Bonn) han calculat que trigaran cent cinquanta anys a acabar l’edició dels seus escrits.
Per altra banda, va aplicar el mètode i els principis aristotèlics a l’estudi de la teologia, pel que fou l’iniciador del sistema escolàstic, que el seu deixeble Tomàs d’ Aquino havia de perfeccionar. L’escolàstica és un corrent filosòfic basat en “No vull entendre per a creure, sinó creure per a poder entendre” (entendre a través del coneixement, de l’estudi). És a dir, diferencia entre l’explicació teològica i l’explicació natural. Ja existeix l’empirisme, i per tant la ciència. La seva meticulositat fou proverbial: «Jo mateix ho he experimentat”, escrivia Sant Albert. “Doncs algunes vegades em vaig posar en camí per a visitar mines metal·líferes molt allunyades i experimentar directament les propietats dels metalls».
Font: Viquipèdia
El 17 de setembre del 1343, a Poblet, Celestí Destorrents va acabar de transcriure, en una magnífica lletra gòtica librària rodona, una còpia del Llibre dels fets que li havia encarregat Ponç de Copons, abat del monestir. Es tracta del manuscrit més antic que ha arribat fins a nosaltres del llibre del rei En Jaume.
Entre l’època en què es devia escriure el Llibre dels fets, en els últims anys del regnat de Jaume I, i el 1343 hi ha uns setanta anys de distància i uns quants manuscrits del Llibre dels fets que les guerres, la incúria i la ignorància van fer desaparèixer. Per sort, el volum copiat per Celestí Destorrents, després d’haver passat per diverses mans, es va salvar i ha conservat intacte el relat de les conquestes, els somnis, els discursos, els amors i els desamors del rei En Jaume.
En aquests moments el manuscrit copiat per C. Destorrents es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. La reproducció que podreu veure en aquesta imatge procedeix de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, a qui agraïm la seva col.laboració.
Comentaris recents