Xerrada per a Batxillerat: dijous 17 d’abril
Cartell Aixafem el feixisme, de Pere Català i Pic (1937)
Coincidint amb el 30è Aniversari de la primera Assemblea Constituent de l’Amical de Mauthausen celebrada a Riells de Montseny el 1978, es celebra de nou aquí, la corresponent a l’any 2008.
Paral·lelament a l’Assemblea, l’Ajuntament de Riells Viabrea ha organitzat tot un seguit d’actes relacionats amb les deportacions per lluitar així contra l’oblit d’aquests fets i per que mai més torni a passar una barbàrie semblant.
Aquests actes acaben amb la inauguració per part de l’Ajuntament de Riells i Viabrea d’un monòlit en homenatge als catalans del Baix Montseny deportats als camps d’extermini nazis, juntament amb un de l’Amical de Mauthausen a mossèn Pere Ribot pel seu suport i ajut en temps de clandestinitat de l’entitat.
L’Amical de Mauthausen es fundà l’any 1962. Fins el 1978, que va ambar la legalitació, l’associació va treballar intensament en la clandestinitat. La tasca principal va ser localitzar supervivents i vidues, mantenir la germanor entre els socis amb trobades anuals a Riells de Montseny, organitzar sessions divulgatives a entitats i d’assessorament a les víctimes supervivents.
Amb la legalització es va iniciar una forts etapa divulgativa a centres d’ensenyament secundari i universitari, centres cívics, ajuntaments i diferents exposicions itinerants.
Igualment promou, conjuntament amb ajuntaments, l’erecció de monuments als pobles de Catalunya com a forma d’homenatge als homes i dones deportats.
Homenatge els deportats del Baix Montseny als camps d’extermini nazis
Mauthausen, conegut corn a “moll d’ossos” fou alliberat per tropes americanes el 5 de maig de 1945. Mauthausen i Gusen (annex a quatre quilometres) van ser els camps on van anar a parar i morir uns 7.000 republicans espanyols. D’aquests, 5.000 moriren, entre ells 1.800 catalans, nou del Baix Montseny. Eren classificats corn a Spanier o Rotspanier (rojos espanyols) i reconeguts pel triangle blau cosit a l’esquerra del pit, amb el número de matrícula a sota en xifres negres sobre fons blanc.
Catalunya comparteix amb els altres països europeus el deure històric de recordar les víctimes de l’Holocaust. Com a catalans que som, formen part de la nostra memòria històrica la persecució i assassinat de republicans catalans i espanyols, juntament amb altres víctimes, deportats als camps nazis.
A tots ells, Riells i Viabrea els ret record i homenatge.
Font: tríptic editat amb motiu de l’homenatge als deportats del Baix Montseny, Ajuntament de Riells i Viabrea
Viatge a Mauthausen
El camp de concentració de Mauthausen
Actualitzat a les 10:32 h 27/03/2007
El municipi de Mauthausen, a l’Alta Àustria, està situat a la confluència del Danubi i l’Enns, i entre 1938 i 1945 hi va haver un camp de concentració nazi que tenia internats, entre d’altres, republicans espanyols procedents de l’exili. En aquest poble austríac hi ha la gran pedrera de Wienergraben, motiu pel qual els nazis van decidir construir-hi el camp, poc després de l’annexió d’Àustria al Reich. El camp de Mauthausen, situat dalt d’un turó a escassos tres quilòmetres de la població, va ser el centre d’un grup de 49 subcamps o “kommandos” (grups de treball, dins i fora del camp) situats en un radi força ampli.
Unes 200.000 persones van ser deportades a Mauthausen i els seus “kommandos” o subcamps, i unes 120.000 hi van morir. Fins a principis de 1940, el grup més nombrós de deportats eren presos polítics, austríacs i alemanys, presos comuns i polonesos. A partir del maig, l’ocupació francesa va fer caure en mans dels nazis nombrosos republicans que s’havien refugiat al país veí i havien ajudat l’exèrcit francès. Amb tot, els alemanys van posar-los a disposició del govern franquista. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Serrano Súñer, va renunciar a fer-se’n càrrec al·legant que no els reconeixia com a espanyols i, finalment, els republicans van anar a parar al camp de Mauthausen. Dins del camp, els nazis els van col·locar en el triangle blau dels apàtrides.
Arran de la invasió de la Unió Soviètica el 1941, milers de soviètics van ser internats a Mauthausen, com també tots aquells homes que els alemanys van detenir al seu pas per Europa. El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament. Finalment, al camp de concentració hi van anar a parar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.
Els nazis consideraven tots els detinguts que enviaven a Mauthausen de grau III, irrecuperables, i els destinaven a ser exterminats o a treballs forçosos de per vida. En el cas dels republicans catalans i espanyols, els consideraven detinguts de demostrada hostilitat vers el règim nazi: havien lluitat contra els militars insurrectes durant la Guerra Civil espanyola i en les files franceses contra Alemanya.
Els grups de treball dins del mateix camp eren molt variats: des dels privilegiats peladors de patates a la cuina, els destinats als magatzems i als serveis de neteja interna del camp, o els infermers del “revier” (infermeria), fins als més degradats, que feien feines horribles, com els destinats a la gestió de les cambres de gas i els forns crematoris -els “sonderkommando”, escamots especials-, així com els destinats a la companyia de càstig, encarregada de pujar els blocs de la pedrera fins a l’exterior del camps. Aquests darrers, amb escasses possibilitats de supervivència. Els “kommandos” externs encara tenien un caràcter més divers: treball en fàbriques de guerra o en la construcció de vies de comunicació o obres hidràuliques. Un bon nombre de deportats catalans van anar a parar als “kommandos” externs de Redl-Zipf, Wöcklabrück, Ternberg o Ebensee, que depenien de Mauthausen.
Cada dia despertaven els presos amb una sirena i els cridaven a la formació matinal a la plaça de recomptes, l’”Apellplatz”, cap a les cinc del matí, tot i que l’horari d’estiu i el d’hivern eren diferents. Els donaven el brou anomenat “cafè” i marxaven a treballar amb els respectius “kommandos”. Al migdia rebien un litre de sopa preceptiu, a base de peles de patata i naps, i immediatament després tornaven a la feina. Al vespre, de retorn al camp, es tornava a fer el recompte de presos i es repartia la ració diària de pa, amb margarina i salami un cop per setmana. Després d’una breu estona de lleure, hi havia el toc de retreta i el silenci nocturn.
Aquesta ignomínia va durar fins que, amb l’arribada de l’11a Divisió Cuirassada de l’exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley, el camp va ser alliberat el 5 de maig.
Font: 3cat24
El camp de Mauthausen era voltat per un mur enorme, mai enllestit del tot, que tenia els elements comuns a aquestes camps: un cop passada la porta d’entrada hi havia un gran espai despullat, era la plaça de crida, que acabava en rengleres de barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l’altra. La resta d’edificacions són també comunes a la resta de camps: les cuines, les dutxes, els edificis administratius, etcètera.
És difícil conèixer el nombre exacte de deportats morts a Mauthausen i als 60 comandos annexos disseminats pertot el territori austríac, tanmateix s’estima que més de 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especialment condicionats però, sobretot, exterminats mitjançant el treball esgotador; essent les pesades pedres que havien de pujar per l’escala dels 186 esglaons, sota els cops dels SS i dels kapos, el símbol d’un treball feixuc i mortal.
Els deportats treballaven més de dotze hores diàries. Tots els presoners eren llevats a les 4 per al recompte del matí que es realitzava a la plaça de crida. Tots havien d’anar a la crida: els vius i els morts, els malalts i els moribunds. Els deportats s’aixecaven a les quatre de la matinada a l’estiu i a les cinc a l’hivern. La formació era a les sis i una hora més tard a l’hivern. A l’estiu, l’hora de començar a treballar era a dos quarts de set del matí i a l’hivern a dos quarts de vuit. A les nou del matí, se’ls distribuïa pa, margarina i un cafè. Després els presoners marxaven a treballar desfilant en columna. Una orquestra acompanyava les sortides i les tornades dels treballadors. Els deportats descansaven mitja hora per dinar al migdia a les dotze en punt. En acabat treballaven fins a tres quarts de cinc a l’estiu i a dos quarts de set a l’hivern. Els dies de boira es reduïen les hores de treball per por a les evasions. La crida del vespre durava a voltes tres hores o més. Finalment venia la distribució de sopa i de pa després d’una breu incursió als lavabos. El pa era negre, ple de serradures i florit. Els diumenges i festius no es treballava, a excepció feta de les indústries d’armament que tot sovint treballaven els diumenges a la tarda. En conjunt, treballaven unes seixanta hores a la pedrera i al voltant de setanta als altres Kommandos[1].
A Mauthausen, només els qui tenien oficis manuals o administratius posseïen opcions de sobreviure car se’ls enviava a les fàbriques o a les oficines on les condicions de treball eren millors i on s’estava a l’abric del fred.
D’entre les diferents accions realitzades pels catalans i altres republicans de diferents punts de l’Estat Espanyol presos a Mauthausen, destaca la que protagonitzaren els catalans Francesc Boix i Antoni Garcia, entre d’altres. Aquests eren els fotògrafs oficials del camp i realitzaren fotos de molts presoners i oficials per ordre dels SS. Aprofitant-se’n, però, de la càmera Leica que tenien a la seua disposició en feren, clandestinament, moltes altres. Totes aquestes foren amagades i tretes del camp per Francesc Boix i altres presos i amagades en una casa d’una veïna de Mauthausen anomenada Anna Pointner. En ser alliberat el camp, Boix va recuperar les fotogràfies que, després, serviren com a proves en els Judicis de Nuremberg i en el Judicis de Dachau per incriminar a alts oficials nazis [2].
Segons Montserrat Roig [3], els ciutadans dels Països Catalans que moriren a Mauthausen i als seus Kommandos annexes, voreja la xifra de dos mil catalans. Els llistat realitzat per Montserrat Roig permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.
El comportament dels ciutadans dels Països Catalans, nascuts o immigrats en aquestes terres, que patiren la deportació als camps nazis després de la desfeta de la Segona República Espanyola, no fou diferent que la resta de deportats de la resta de l’Estat espanyol. Sabem que els republicans espanyols que anaren a raure a Mauhausen fou de set mil cent vuitanta-nou. Gairebé cinc mil no en sortiren vius.
D’entre els catalanas coneguts, a banda dels mencionats Francesc Boix i Antoni Garcia, altre que hi va estar pres, va ser l’escriptor Joaquim Amat Piniella, que, posteriorment, va escriure la novel·la K.L.Reich, inspirada justament en aquesta experiència.
1. Roig, Monserrat Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, 2001 pàgina 319 i ss. ISBN 84-297-4969-1
2. Benito Bermejo, Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, La Magrana, Barcelona, 2002, ISBN 84-8264-385-1. Inclou un bon recull de les fotos fetes per Boix abans i després de l’alliberament, així com també fotos de l’arxiu de les SS de Mauthausen.
3. Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, (original de 1977), edició de 2001, ISBN 84-297-4969-1. L’apèndix I repassa la procedència dels deportats nascuts en terres catalanes morts en aquest camp i dels deportats nascuts en altres llocs de l’Estat espanyol i immigrats als Països Catalans, morts a Mauthausen o als Kommandos.
Font: Viquipèdia
Més webs:
Comentaris recents