Eleccions al Parlament de Catalunya:
El pròxim divendres 8 de maig ens visitarà en Francesc Canet, diputat català al Congrés dels Diputats. La xerrada va dirigida als alumnes de primer de batxillerat que ja contactaren amb el diputat català quan varen visitar el Congrés, durant la seva visita a Madrid.
D’Internet:
Francesc Canet i Coma (Vilamalla, 1954) és un polític i periodista català. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’Història de l’IES Ramon Muntaner de Figueres. Periodista col·legiat, ha col·laborat a El Punt, al Setmanari de l’Alt Empordà, Diari de Girona i l’Hora Nova. Cap adjunt de Premsa (futbol) en els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, és regidor del Ajuntament de Figueres des de 2003 i diputat per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2004, el 2006 va dimitir per tal de preparar-se per a les eleccions municipals de 2007 i fou substituït per Laia Cañigueral i Olivé. Fou novament reelegit a les eleccions generals espanyoles de 2008 mercè l’aliança d’ERC amb ICV.
Font: Wikipèdia
Vull agrair el suport que la candidatura d’ERC a Girona que he encapçalat ha rebut de quasi 44.000 votants. Hem aconseguit a Girona els millors resultats del país, però tot i això hem patit una davallada notable en relació a les eleccions legislatives espanyoles de l’any 2004. Érem conscients que les circumstàncies no eren les mateixes i estem segurs que ens ha perjudicat que el vot per aturar al PP ha anat a parar en bona part al PSC, que ha exhibit sense cap recança les cares de Zapatero i Chacón, en un intent clar de convertir (i ho han aconseguit) el que eren unes eleccions legislatives (elegir diputats d’una circumscripció per a un parlament) en unes eleccions presidencials per escollir un president del govern.
No obstant aquesta polarització de la campanya, des d’Esquerra hem contribuït també a evitar que el PP aconseguís representació per Girona. Des d’aquí vull reiterar el meu agraïment i el de la gent que ha treballat amb mi en aquesta campanya als gironins i gironines que heu dipositat la vostra confiança en Esquerra Republicana de Catalunya. No us defraudarem i continuarem treballant per defensar els vostres interessos i els del país.
11.03.2008
Font: http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/agraiments
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Hem guanyat el primer premi categoria ESO pel bloc d’Història oral a 4t d’ESO, que recull una selecció de treballs de recerca realitzats el passat curs 07/08, a més d’altres activitats com ara materials i documents d’història contemporània, comentaris penjats al bloc, les cançons de la meva àvia, etc. L’acte de lliurament dels premis de Webs de Ciència s’ha fet avui 21 de novembre de 2008 al Cosmocaixa. Hem aprofitat per fer-nos alguna foto amb el presentador de l’acte, en Tomàs Molina, l’home del temps. Pròximament, més fotos de l’acte …
El 17 de setembre del 1343, a Poblet, Celestí Destorrents va acabar de transcriure, en una magnífica lletra gòtica librària rodona, una còpia del Llibre dels fets que li havia encarregat Ponç de Copons, abat del monestir. Es tracta del manuscrit més antic que ha arribat fins a nosaltres del llibre del rei En Jaume.
Entre l’època en què es devia escriure el Llibre dels fets, en els últims anys del regnat de Jaume I, i el 1343 hi ha uns setanta anys de distància i uns quants manuscrits del Llibre dels fets que les guerres, la incúria i la ignorància van fer desaparèixer. Per sort, el volum copiat per Celestí Destorrents, després d’haver passat per diverses mans, es va salvar i ha conservat intacte el relat de les conquestes, els somnis, els discursos, els amors i els desamors del rei En Jaume.
En aquests moments el manuscrit copiat per C. Destorrents es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. La reproducció que podreu veure en aquesta imatge procedeix de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, a qui agraïm la seva col.laboració.
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.
Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s’ha tancat és simplement perquè s’han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.
Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s’ho repensin!
Llengües com el letó, l’estonià, el finès o l’eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l’àmbit europeu.
PASSA-HO, si et plau.
Font: missatges difosos per Internet
Hostalric, 31 de maig de 2008, Biblioteca de l’IES Vescomtat de Cabrera
E.B, Hostalric.
El Centre d’Estudis Selvatans va convocar ahir la primera trobada d’entitats locals de Cultura i Patrimoni a la comarca, amb l’objectiu de conèixer les activitats de cada entitat per així, de cara al futur, poder col·laborar. La jornada, a més, va servir per commemorar el segon centenari de la Guerra del Francès (1808-2008), que va tenir a Hostalric un dels seus escenaris més importants.
El professor de la UdG Genís Barnossell explicava que Hostalric es va convertir en un punt estratègic important davant la invasió napoleònica, en estar “a mig camí de Barcelona” i en un símbol de la resistència. De fet, Hostalric va ser l’últim municipi de les comarques gironines de resistència fortificada.
Per aquest motiu, i per commemorar els 200 anys de la Guerra del Francès, Hostalric posa una mirada al record i ha organitzat les jornades d’ahir. El mes passat va obrir les portes una exposició de litografies; així mateix, l’any passat, des de l’àrea de Turisme, es van realitzar visistes teatralitzades a la fortalesa d’Hostalric recordant episodis de la Guerra del Francès. Amb tota probablitat es repetiran. Durant la jornada d’ahir, també es van presentar els resultats del treball guardonat amb la Beca de Recerca la Selva 2007 que tractava de la Guerra del Francès i amb la qual Jordi Bohigas i Xavier Morales han intentat detallar l’evolució de la invasió francesa a la comarca.
Font: Diari de Girona, 1 juny 2008
HOSTALRIC, 31 DE MAIG DE 2008
PROGRAMA
10.00 h – Recepció dels participants, lliurament de documentació i preparació de les taules informatives de cada entitat.
10.30 h – Sessió de treball entre les entitats i el Centre d’Estudis Selvatans. Presentació breu de les activitats de cada entitat. Debat sobre possibles activitats o difusió conjuntes. Presentació del web selvatans.cat.
11.30 h – Pausa, cafè
12.00 h – Conferència i col·loqui: “Història d’un mite: la Guerra de la Independència (1808-1814)”, a càrrec de Genís Barnosell, professor de la UdG.
13.00 h – Presentació dels resultats del treball guardonat amb la Beca de Recerca la Selva 2007, a càrrec dels becaris Jordi Bohigas i Francesc Xavier Morales.
14.00 h – Dinar col·lectiu al menjador de l’IES Hostalric.
16.00 h – Visita guiada al castell d’Hostalric, escenari de la Guerra del Francès, a càrrec de l’àrea de patrimoni de l’Ajuntament d’Hostalric.
Font: http://www.sre.urv.es
Objectiu dels premis
A Ràdio Marina ens interessa, des de fa molt temps, recuperar la història oral dels nostres pobles. Aquella que encara es conserva, viva, en la memòria de les persones que van viure els fets i coneixen les dades, i que si no es recopila es perdrà quan aquests testimonis –primordials- desapareguin. Per això hem endegat aquest concurs per reconstruir aquest passat recent, és a dir, obtenir informació de fonts orals, de primera mà, anteriors a l’any 1.949.
a) Àmbit temàtic:
• Principalment sobre toponímia i noms de casa, famílies d’un carrer, etc.
• També de tipus local (altres aspectes de la història econòmica, social, política o cultural d’un barri, poble o carrer, antics oficis, associacionisme, esdeveniments puntuals, etc.)
b) Àmbit geogràfic:
La Selva i l’Alt Maresme
1er premi: el guanyador rebrà l’import de la matrícula, en centre públic, del primer curs dels seus estudis superiors. En el supòsit que el treball sigui de grup, el premi serà compartit pels seus membres
2on i 3er premi: els guanyadors dels quals rebran el 50% de l’import de la matrícula, en centre públic, del primer curs dels seus estudis superiors. En el supòsit que el treball sigui de grup, el premi serà compartit pels seus membres.
Als Centres participants:
Hi haurà un premi de reconeixement al centre de l’alumne guanyador que rebrà la quantitat de 600 euros destinats a l’equipament del departament corresponent al professor tutor. Els centres dels alumnes que guanyin el segon i el tercer premi, rebran la quantitat de 300 euros.
Font: Ràdio Marina
Xerrada per a Batxillerat: dijous 17 d’abril
Cartell Aixafem el feixisme, de Pere Català i Pic (1937)
Coincidint amb el 30è Aniversari de la primera Assemblea Constituent de l’Amical de Mauthausen celebrada a Riells de Montseny el 1978, es celebra de nou aquí, la corresponent a l’any 2008.
Paral·lelament a l’Assemblea, l’Ajuntament de Riells Viabrea ha organitzat tot un seguit d’actes relacionats amb les deportacions per lluitar així contra l’oblit d’aquests fets i per que mai més torni a passar una barbàrie semblant.
Aquests actes acaben amb la inauguració per part de l’Ajuntament de Riells i Viabrea d’un monòlit en homenatge als catalans del Baix Montseny deportats als camps d’extermini nazis, juntament amb un de l’Amical de Mauthausen a mossèn Pere Ribot pel seu suport i ajut en temps de clandestinitat de l’entitat.
L’Amical de Mauthausen es fundà l’any 1962. Fins el 1978, que va ambar la legalitació, l’associació va treballar intensament en la clandestinitat. La tasca principal va ser localitzar supervivents i vidues, mantenir la germanor entre els socis amb trobades anuals a Riells de Montseny, organitzar sessions divulgatives a entitats i d’assessorament a les víctimes supervivents.
Amb la legalització es va iniciar una forts etapa divulgativa a centres d’ensenyament secundari i universitari, centres cívics, ajuntaments i diferents exposicions itinerants.
Igualment promou, conjuntament amb ajuntaments, l’erecció de monuments als pobles de Catalunya com a forma d’homenatge als homes i dones deportats.
Homenatge els deportats del Baix Montseny als camps d’extermini nazis
Mauthausen, conegut corn a “moll d’ossos” fou alliberat per tropes americanes el 5 de maig de 1945. Mauthausen i Gusen (annex a quatre quilometres) van ser els camps on van anar a parar i morir uns 7.000 republicans espanyols. D’aquests, 5.000 moriren, entre ells 1.800 catalans, nou del Baix Montseny. Eren classificats corn a Spanier o Rotspanier (rojos espanyols) i reconeguts pel triangle blau cosit a l’esquerra del pit, amb el número de matrícula a sota en xifres negres sobre fons blanc.
Catalunya comparteix amb els altres països europeus el deure històric de recordar les víctimes de l’Holocaust. Com a catalans que som, formen part de la nostra memòria històrica la persecució i assassinat de republicans catalans i espanyols, juntament amb altres víctimes, deportats als camps nazis.
A tots ells, Riells i Viabrea els ret record i homenatge.
Font: tríptic editat amb motiu de l’homenatge als deportats del Baix Montseny, Ajuntament de Riells i Viabrea
Viatge a Mauthausen
El camp de concentració de Mauthausen
Actualitzat a les 10:32 h 27/03/2007
El municipi de Mauthausen, a l’Alta Àustria, està situat a la confluència del Danubi i l’Enns, i entre 1938 i 1945 hi va haver un camp de concentració nazi que tenia internats, entre d’altres, republicans espanyols procedents de l’exili. En aquest poble austríac hi ha la gran pedrera de Wienergraben, motiu pel qual els nazis van decidir construir-hi el camp, poc després de l’annexió d’Àustria al Reich. El camp de Mauthausen, situat dalt d’un turó a escassos tres quilòmetres de la població, va ser el centre d’un grup de 49 subcamps o “kommandos” (grups de treball, dins i fora del camp) situats en un radi força ampli.
Unes 200.000 persones van ser deportades a Mauthausen i els seus “kommandos” o subcamps, i unes 120.000 hi van morir. Fins a principis de 1940, el grup més nombrós de deportats eren presos polítics, austríacs i alemanys, presos comuns i polonesos. A partir del maig, l’ocupació francesa va fer caure en mans dels nazis nombrosos republicans que s’havien refugiat al país veí i havien ajudat l’exèrcit francès. Amb tot, els alemanys van posar-los a disposició del govern franquista. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Serrano Súñer, va renunciar a fer-se’n càrrec al·legant que no els reconeixia com a espanyols i, finalment, els republicans van anar a parar al camp de Mauthausen. Dins del camp, els nazis els van col·locar en el triangle blau dels apàtrides.
Arran de la invasió de la Unió Soviètica el 1941, milers de soviètics van ser internats a Mauthausen, com també tots aquells homes que els alemanys van detenir al seu pas per Europa. El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament. Finalment, al camp de concentració hi van anar a parar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.
Els nazis consideraven tots els detinguts que enviaven a Mauthausen de grau III, irrecuperables, i els destinaven a ser exterminats o a treballs forçosos de per vida. En el cas dels republicans catalans i espanyols, els consideraven detinguts de demostrada hostilitat vers el règim nazi: havien lluitat contra els militars insurrectes durant la Guerra Civil espanyola i en les files franceses contra Alemanya.
Els grups de treball dins del mateix camp eren molt variats: des dels privilegiats peladors de patates a la cuina, els destinats als magatzems i als serveis de neteja interna del camp, o els infermers del “revier” (infermeria), fins als més degradats, que feien feines horribles, com els destinats a la gestió de les cambres de gas i els forns crematoris -els “sonderkommando”, escamots especials-, així com els destinats a la companyia de càstig, encarregada de pujar els blocs de la pedrera fins a l’exterior del camps. Aquests darrers, amb escasses possibilitats de supervivència. Els “kommandos” externs encara tenien un caràcter més divers: treball en fàbriques de guerra o en la construcció de vies de comunicació o obres hidràuliques. Un bon nombre de deportats catalans van anar a parar als “kommandos” externs de Redl-Zipf, Wöcklabrück, Ternberg o Ebensee, que depenien de Mauthausen.
Cada dia despertaven els presos amb una sirena i els cridaven a la formació matinal a la plaça de recomptes, l’”Apellplatz”, cap a les cinc del matí, tot i que l’horari d’estiu i el d’hivern eren diferents. Els donaven el brou anomenat “cafè” i marxaven a treballar amb els respectius “kommandos”. Al migdia rebien un litre de sopa preceptiu, a base de peles de patata i naps, i immediatament després tornaven a la feina. Al vespre, de retorn al camp, es tornava a fer el recompte de presos i es repartia la ració diària de pa, amb margarina i salami un cop per setmana. Després d’una breu estona de lleure, hi havia el toc de retreta i el silenci nocturn.
Aquesta ignomínia va durar fins que, amb l’arribada de l’11a Divisió Cuirassada de l’exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley, el camp va ser alliberat el 5 de maig.
Font: 3cat24
El camp de Mauthausen era voltat per un mur enorme, mai enllestit del tot, que tenia els elements comuns a aquestes camps: un cop passada la porta d’entrada hi havia un gran espai despullat, era la plaça de crida, que acabava en rengleres de barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l’altra. La resta d’edificacions són també comunes a la resta de camps: les cuines, les dutxes, els edificis administratius, etcètera.
És difícil conèixer el nombre exacte de deportats morts a Mauthausen i als 60 comandos annexos disseminats pertot el territori austríac, tanmateix s’estima que més de 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especialment condicionats però, sobretot, exterminats mitjançant el treball esgotador; essent les pesades pedres que havien de pujar per l’escala dels 186 esglaons, sota els cops dels SS i dels kapos, el símbol d’un treball feixuc i mortal.
Els deportats treballaven més de dotze hores diàries. Tots els presoners eren llevats a les 4 per al recompte del matí que es realitzava a la plaça de crida. Tots havien d’anar a la crida: els vius i els morts, els malalts i els moribunds. Els deportats s’aixecaven a les quatre de la matinada a l’estiu i a les cinc a l’hivern. La formació era a les sis i una hora més tard a l’hivern. A l’estiu, l’hora de començar a treballar era a dos quarts de set del matí i a l’hivern a dos quarts de vuit. A les nou del matí, se’ls distribuïa pa, margarina i un cafè. Després els presoners marxaven a treballar desfilant en columna. Una orquestra acompanyava les sortides i les tornades dels treballadors. Els deportats descansaven mitja hora per dinar al migdia a les dotze en punt. En acabat treballaven fins a tres quarts de cinc a l’estiu i a dos quarts de set a l’hivern. Els dies de boira es reduïen les hores de treball per por a les evasions. La crida del vespre durava a voltes tres hores o més. Finalment venia la distribució de sopa i de pa després d’una breu incursió als lavabos. El pa era negre, ple de serradures i florit. Els diumenges i festius no es treballava, a excepció feta de les indústries d’armament que tot sovint treballaven els diumenges a la tarda. En conjunt, treballaven unes seixanta hores a la pedrera i al voltant de setanta als altres Kommandos[1].
A Mauthausen, només els qui tenien oficis manuals o administratius posseïen opcions de sobreviure car se’ls enviava a les fàbriques o a les oficines on les condicions de treball eren millors i on s’estava a l’abric del fred.
D’entre les diferents accions realitzades pels catalans i altres republicans de diferents punts de l’Estat Espanyol presos a Mauthausen, destaca la que protagonitzaren els catalans Francesc Boix i Antoni Garcia, entre d’altres. Aquests eren els fotògrafs oficials del camp i realitzaren fotos de molts presoners i oficials per ordre dels SS. Aprofitant-se’n, però, de la càmera Leica que tenien a la seua disposició en feren, clandestinament, moltes altres. Totes aquestes foren amagades i tretes del camp per Francesc Boix i altres presos i amagades en una casa d’una veïna de Mauthausen anomenada Anna Pointner. En ser alliberat el camp, Boix va recuperar les fotogràfies que, després, serviren com a proves en els Judicis de Nuremberg i en el Judicis de Dachau per incriminar a alts oficials nazis [2].
Segons Montserrat Roig [3], els ciutadans dels Països Catalans que moriren a Mauthausen i als seus Kommandos annexes, voreja la xifra de dos mil catalans. Els llistat realitzat per Montserrat Roig permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.
El comportament dels ciutadans dels Països Catalans, nascuts o immigrats en aquestes terres, que patiren la deportació als camps nazis després de la desfeta de la Segona República Espanyola, no fou diferent que la resta de deportats de la resta de l’Estat espanyol. Sabem que els republicans espanyols que anaren a raure a Mauhausen fou de set mil cent vuitanta-nou. Gairebé cinc mil no en sortiren vius.
D’entre els catalanas coneguts, a banda dels mencionats Francesc Boix i Antoni Garcia, altre que hi va estar pres, va ser l’escriptor Joaquim Amat Piniella, que, posteriorment, va escriure la novel·la K.L.Reich, inspirada justament en aquesta experiència.
1. Roig, Monserrat Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, 2001 pàgina 319 i ss. ISBN 84-297-4969-1
2. Benito Bermejo, Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, La Magrana, Barcelona, 2002, ISBN 84-8264-385-1. Inclou un bon recull de les fotos fetes per Boix abans i després de l’alliberament, així com també fotos de l’arxiu de les SS de Mauthausen.
3. Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, (original de 1977), edició de 2001, ISBN 84-297-4969-1. L’apèndix I repassa la procedència dels deportats nascuts en terres catalanes morts en aquest camp i dels deportats nascuts en altres llocs de l’Estat espanyol i immigrats als Països Catalans, morts a Mauthausen o als Kommandos.
Font: Viquipèdia
Més webs:
Veurem la segona part de la pel·lícula? Aconseguirà Maria Antonieta donar un hereu a la corona francesa? Veurem l’execució a la guillotina de la reina absolutista?
1. Una biografia del personatge real:
Maria Antonieta d’Àustria, reina de França, (Viena, 1755 – París, 1793). Arxiduquessa d’Àustria, i princesa d’Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d’altesa reial i imperial. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg esdevingué reina de França.
Nascuda a Viena el dia 23 d’agost de 1755 essent filla de l’emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l’arxiduquessa Maria Teresa I d’Àustria. Maria Antonieta era néta per via paterna del duc Leopold III de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d’Orleans; mentre que per via materna ho era de l’emperador Carles VI, emperador romanogermànic i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.
Casada el 1770 amb qui seria quatre anys més tard Lluís XVI de França, fill de Lluís de França i de la princesa Maria Josepa de Saxònia. La parella tingué quatre fills:
Era considerada una dona frívola, reaccionària i de gustos cars. Va exercir una forta influència política sobre el seu marit i, en conseqüència, sobre tot el país. En 1781, finalment, va tenir el seu primer fill.
Va ignorar la crisi financera per la que travessava el país i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. No va tenir contemplacions amb les masses famolenques que es concentraven davant el palau de Versalles i va enviar contra elles les seves tropes. El poble sempre va pensar que la seva reina servia els interessos austríacs. Va posar el rei contra la Revolució, i va rebre el suport de Mirabeau i Barnave en la defensa de les seves idees monàrquiques.
El 1792 va ser detinguda i empresonada juntament amb Lluís XVI. Va morir a la guillotina el dia 16 d’octubre de 1793.
Font: Viquipèdia
2. Exercici: Per què els va costar 11 anys tenir el primer fill? Nen o nena?
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Web: Edu365
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Enllaços: Els Segadors, versió antiga
La Guerra dels Segadors
L’any 1640, el rei va obligar la pagesia catalana a allotjar uns 10.000 soldats del seu exèrcit, que havien de lluitar contra els francesos. Els abusos d’aquests soldats a les cases i poblacions van provocar que els pagesos organitzessin avalots. A la vegada, aquests avalots eren contestats per accions cada cop més violentes dels exèrcits. Quan el comte-duc d’Olivares, favorit del rei Felip IV, va fer empresonar dos consellers de Barcelona i el diputat militar de la Generalitat, un grup de camperols armats els van alliberar.
Uns quants dies més tard, després que un segador resultés ferit, una munió de camperols es va dirigir a Barcelona a la casa del lloctinent, comte de Santa Coloma. Com que els van prohibir l’entrada, els camperols van saquejar diverses cases de funcionaris reials. Més tard, es van dirigir a les Drassanes, on s’amagava el lloctinent, i el van matar en una acció que s’ha anomenat el Corpus de Sang. Hi va haver entre 12 i 20 morts.
La Generalitat, encapçalada pel canonge Pau Claris, es va posar al costat dels revoltats i va demanar protecció als francesos. Les negociacions de la Generalitat amb els francesos van acabar amb la signatura d’un pacte pel qual Catalunya proclamaria comte de Barcelona el rei de França a canvi de l’ajut militar francès contra les tropes espanyoles. S’iniciava així, la Guerra dels Segadors.
La mala actuació dels soldats francesos, la pesta i algunes concessions per part de Felip IV, van anar augmentant el nombre dels catalans partidaris de retornar a la monarquia hispànica. Finalment, a la tardor de 1652, Barcelona es va rendir després d’un llarg setge.
El Tractat dels Pirineus, que espanyols i francesos van signar set anys més tard, va suposar per a Catalunya la pèrdua del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.
Font: Històries de Catalunya
Treball:
a) Fes una crítica del contingut dels vídeos.
b) A més del fragment anterior, llegeix també els articles de l’Enciclopèdia Catalana i de la Viquipèdia
c) Fes un resum personal dels tres textos, ocupant una plana.
Comentaris recents