Parant taula, de la professora Sandra Lobera i Roca, ha quedat finalista del 8è Premi de narrativa curta per Internet Tinet. Podien optar al premi Tinet totes aquelles narracions de tema lliure escrites en llengua catalana que siguin trameses per mitjà d’Internet. Cossetània Edicions ha editat l’obra guardonada en un llibre que també inclourà altres obres seleccionades pel jurat.

Podeu descarregar aquesta narració curta, conte per a adults, d’aquesta adreça d’Internet:

Font: http://www.tinetbiblioteca.org

Sandra Lobera i Roca, nascuda a Premià de Mar el 23 de juny de 1970. Un any més tard, la família es trasllada a Hostalric on resideix actualment junt amb les seves tres filles i el seu marit.

Va estudiar a l’escola del poble “Mare de Déu dels Socors” fins a vuitè de l’abans EGB, per després continuar els estudis de BUP i COU a l’Institut Montsoriu d’Arbúcies. Alhora estudiava música: solfeig, harmonia, formes musicals i piano.

Moguda pel seu interès per la literatura, val a dir que empesa positivament per un gran professor que li va obrir les portes d’aquest magnífic i singular món, va decidir estudiar els tres primers cursos de filologia hispànica al Col·legi Universitari de Girona per acabar, els dos darrers anys de carrera, a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de petita, com diu el seu pare, que “devorava els llibres”: sempre trobava una estona al dia per llegir i per descriure les seves vivències en el seu dietari personal.

Explica que el seu estat d’ànim i un “cuquet molt inquiet” l’aboquen a escriure i a crear el seu univers personal de narració. Sigui l’hora que sigui, hi ha dies que necessito desconnectar de tot i relaxar-me omplint fulls en blanc amb quelcom que em faci sentir bé; endinsar-me en el meu món de fantasia -a vegades prenyat de vivències personals- i regalar-me amb relats propis.

Són molts els esborranys que té pendents, escrits en un petit munt de paperassa que guarda amb gelosia: sóc incapaç d’escriure el que desitjo davant l’ordinador, abans, tot ha d’haver passat per la meva, sovint, incomprensible cal·ligrafia.

“Parant taula” és el primer conte curt que va escriure: una mena d’homenatge als seus avis materns amb qui sempre es va sentir molt lligada i estimada. Aquest relat fou seleccionat pel premi “Tinet, ciutat de Tarragona” i editat per l’editorial Cossetània l’any 2005.

“A l’ombra d’un batec”, fruit de la pèrdua, per malaltia, d’una gran amistat que li va ensenyar com somriure a la vida quan aquesta no és justa ni generosa amb tu mateix.

“Despertar al tren”, “Arrels” i “Bombolles d’ Esperança” són, els dos primers, petits relats; el darrer, un projecte de novel·la de la qual, diu, ha acabat la que seria la primera part.

Font: http://racodelllibre.blogspot.com

• Llengua catalana
• Sinònims
• Català – Castellà
• Castellà – Català
• Català – Anglès
• Anglès – Català
• Català – Francès
• Francès – Català

http://www.parlacatala.cat

Les eines de l’aula de tecnologia

Font: http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/

Llegeix-lo i escolta’l, clicant les imatges

El 17 de setembre del 1343, a Poblet, Celestí Destorrents va acabar de transcriure, en una magnífica lletra gòtica librària rodona, una còpia del Llibre dels fets que li havia encarregat Ponç de Copons, abat del monestir. Es tracta del manuscrit més antic que ha arribat fins a nosaltres del llibre del rei En Jaume.

Entre l’època en què es devia escriure el Llibre dels fets, en els últims anys del regnat de Jaume I, i el 1343 hi ha uns setanta anys de distància i uns quants manuscrits del Llibre dels fets que les guerres, la incúria i la ignorància van fer desaparèixer. Per sort, el volum copiat per Celestí Destorrents, després d’haver passat per diverses mans, es va salvar i ha conservat intacte el relat de les conquestes, els somnis, els discursos, els amors i els desamors del rei En Jaume.

En aquests moments el manuscrit copiat per C. Destorrents es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. La reproducció que podreu veure en aquesta imatge procedeix de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, a qui agraïm la seva col.laboració.

• Recerca en acció
• El Llibre dels Feyts

Clica la imatge

Font: Diari de l’escola, especial llibres 2008

Clica la imatge

Clica la imatge

Llengua i literatura

• Any Internacional de les Llengües18/02/2008
• Arriba el ‘Tirant lo Blanc’ de Bieito 11/02/2008
• El cant improvisat17/01/2008
• Rememorant Josep Carner10/12/2007
• Les rondalles d’Enric Valor, en CD29/11/2007
• Any Rodoreda20/11/2007
• Quim Monzó, narrador de projecció internacional25/10/2007
• La cultura catalana es projecta internacionalment a Frankfurt09/10/2007
• Itineraris literaris02/08/2007
• Harry Potter: del film a l’últim llibre 09/07/2007
• Reedició de ‘Incerta glòria’, de Joan Sales17/05/2007
• Escoles en Xarxa: joves periodistes26/04/2007
• L’estatut aragonès i el català a la Franja17/04/2007
• Per la llengua occitana 13/03/2007
• Joves: lectures i hàbits lectors 08/02/2007
• Cercant l’Ítaca d’Ulisses25/01/2007
• Recalling Tintin11/01/2007
• UE: més alfabets i llengües oficials02/01/2007
• Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià14/12/2006
• Papirs i papirologia17/07/2006
• Els noms de persona preferits10/07/2006
• La tornada d’Astèrix06/07/2006
• Adéu a na Marta Mata29/06/2006
• ‘El zoo d’en Pitus’ i ‘La casa sota la sorra’19/06/2006
• ‘Còmics’ i ‘manga’06/06/2006
• Joan Brossa i la poesia visual 05/06/2006
• Mètodes per aprendre català 23/05/2006
• Diaris digitals. Un nou model de periodisme02/05/2006
• La llibertat de premsa al món 27/04/2006
• Figures internacionals del periodisme20/04/2006
• Gaziel, periodista i escriptor 04/04/2006
• Periodisme, sàtira i humor 28/03/2006
• Mitjans de comunicació internacionals21/03/2006
• 1906: memòria d’un any clau per al país20/03/2006
• Josep Pla, mestre de l’ofici d’escriure13/03/2006
• Casos cèlebres del periodisme07/03/2006
• Passat i present de la premsa catalana 02/03/2006
• Informació i mitjans de comunicació 23/02/2006
• Gèneres periodístics14/02/2006
• Què és notícia i què no 09/02/2006
• El sànscrit02/02/2006
• Raimon: Singer and Poet30/01/2006
• Pobles i llengües indígenes de l’Amèrica Llatina26/12/2005
• ‘The Chronicles of Narnia’22/12/2005
• ‘Oliver Twist’ Hits the Cinemas01/12/2005
• ‘Paraules divines’: la màgia de l’escriptura jeroglífica21/11/2005
• Digital Libraries 14/11/2005
• Ésser o no ésser Shakespeare: la qüestió és aquesta 20/10/2005
• ‘Literatures de l’exili’: el testimoni dels escriptors exiliats el 193917/10/2005
• El doctor Trueta, ‘L’esperit de Catalunya’ i alguns estudis més sobre el país 22/09/2005
• Les llengües de signes: llenguatge i cultura dels sords 28/06/2005
• Manuel de Pedrolo, quinze anys després23/06/2005
• L’obra de Pompeu Fabra 23/05/2005
• Hans Christian Andersen, escriptor de rondalles 07/04/2005
• Jules Verne, un escriptor visionari 28/03/2005
• ‘Mots amb arrels’: una exposició sobre els noms de lloc07/03/2005
• Qui té capacitat normativa sobre la llengua catalana? 22/02/2005
• Els ‘còmics’ Bruguera: un humor amb segell propi 10/02/2005
• La indústria del llibre25/01/2005
• Cent anys de ‘Solitud’, de Víctor Català 01/01/2005
• La Biblioteca de Montserrat, a la xarxa09/12/2004
• Joan Fuster, un valencià escèptic 28/10/2004
• 150 Years since the Birth of Oscar Wilde 12/10/2004
• La llegenda del comte Arnau 22/07/2004
• Pablo Neruda 12/07/2004
• The Languages of the European Union 24/06/2004
• Llengües artificials 20/05/2004
• Any Alcover i Costa i Llobera03/05/2004
• Saint-Exupéry i ‘El Petit Príncep’ 22/04/2004
• Les novel·les d’Agatha Christie, en videojocs 15/04/2004
• En Patufet, cent anys d’una revista mítica 02/03/2004
• Datat l’origen de les llengües indoeuropees 04/12/2003
• Qui era Ramon Llull? 18/11/2003
• Miquel Martí i Pol, el poeta del poble 12/11/2003
• El Correllengua 2003 10/11/2003

.

• Hem penjat a la web, el llistat dels llibres de la Biblioteca de l’IES.
• Cliqueu la imatge i accediu al llistat. Feu cerques amb Control+F:

• Ja podem llegir la revista del Vescomtat en format pdf. Clica la imatge superior.
• Llegeix també Com fem la revista escolar, a la web de l’IES.

A pantalla completa

Font: Plataforma per la llengua

Text 1

Temporada 2007/2008
Del 13 de novembre de 2007 al 20 de gener de 2008
Sala Gran

El TNC inaugura l’any Rodoreda amb un autèntic plat fort: l’adaptació teatral , signada per Josep M. Benet i Jornet de la seva novel·la més cèlebre. La plaça del Diamant explica la història de Natàlia, coneguda universalment com a Colometa, i amb una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i molt especialment del barri de Gràcia. Natàlia és una de tantes noies que accepta amb resignació la seva vida i el seu matrimoni durant la Segona República Espanyola. Un cop acabada la Guerra Civil, en una Barcelona que ja no és la mateixa, Colometa vol deixar de ser Colometa.

Benet i Jornet, autor de l’adaptació, afirma que «mentre que a la novel·la sentim la veu interior de Colometa, a l’escenari hi veiem la seva mirada. Aquesta és la diferència que hem hagut d’acceptar, assumir i desenrotllar. I ho fem amb tota la passió i exasperació que ens desperta un llibre inabastable en la seva totalitat.» Una meravellosa història d’amor, com afirma Mercè Rodoreda, sense sentimentalisme. Però, això sí, ben plena d’emocions.

Font: TNC

Text 2

Una exposició sobre “La plaça del Diamant” al TNC dóna el tret de sortida a l’Any Rodoreda

El Teatre Nacional de Catalunya ha estat l’escenari escollit per donar el tret de sortida a l’Any Rodoreda. S’hi ha inaugurat l’exposició “La plaça del Diamant, un malson de coloms”, comissariada pels professors de la UAB Jordi Castellanos i Maria Campillo. La mostra consta d’un total de nou plafons amb material relacionat amb aquesta obra i la seva autora i posteriorment viatjarà per les biblioteques de Catalunya. Al cap de poca estona s’ha estrenat l’adaptació teatral que Josep M. Benet i Jornet ha fet de la novel·la.

Aquest dijous s’ha estrenat l’adaptació teatral de “La plaça del Diamant” que ha fet el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, amb la direcció de Toni Casares. El muntatge té dura quatre hores i està interpretada per Sílvia Bel (Colometa), Anna Sahun (Julieta), Marc Martínez (Quimet), David Bagés (Cintet), Imma Colomer (mare de Quimet) i Mercè Arànega (senyora Enriqueta), entre d’altres.

L’obra es podrà veure al TNC del 13 de novembre fins al 20 de gener. Després viatjarà a divuit poblacions de Catalunya i les Illes Balears, amb més de trenta funcions programades, i finalitzarà al Teatro Valle-Inclán de Madrid, seu del Centro Dramático Nacional, on ‘La Plaça del Diamant’ es representarà en català i subtitulada al castellà del 30 d’abril fins al 4 de maig.

L’Any Rodoreda

El 2008 es commemora el centenari del naixement de l’escriptora Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 – Girona, 13 d’abril de 1983), figura singular de la literatura i la cultura catalanes contemporànies. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Fundació Mercè Rodoreda, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i l’Institut Ramon Llull i té el suport de la Fundació Caixa Catalunya i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals. També hi ha implicades 65 entitats col·laboradores.

Per commemorar el centenari s’han organitzat un conjunt d’activitats arreu de Catalunya que inclouen exposicions, espectacles, actes acadèmics, rutes literàries, produccions audiovisual i literària, i activitats educatives. L’Institut Ramon Llull s’encarregarà d’organitzar i coordinar les activitats a l’exterior.

Font : Telenotícies

Enllaços: Viquipèdia · Proposta de lectura · Lletra

Dos vídeos d’Edu3:

Slide 1: LA LITERATURA A L’EDAT MITJANA (s. V al XV)

Slide 3: ETAPES I AUTORS • s. X: Naixement de les llengües romàniques a nivell oral • s. XII i XIII: 1rs escrits i LITERATURA TROBADORESCA • s. XIII: Ramon Llull • s. XIV: LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES i LITERATURA RELIGIOSA I MORAL (Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer). • s. XV: NOVEL.LA CAVALLERESCA (Joanot Martorell, Tirant lo blanc; Anònim,Curial e Güelfa) POESIA (Jordi de Sant Jordi i Ausias March)

Slide 4: 1./CONTEXTUALITZACIÓ

Slide 5: De les llengües ibèriques al català

Slide 6: Els ibers

Slide 7: Els romans Mapa de l’Imperi romà a l’any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 DC (verd).

Slide 8: Els romans

Slide 9: La situació lingüística a la Catalunya medieval . Al s.V a Catalunya es parlava el llatí que havien portat els romans barrejat amb restes de les llengües ibèriques autòctones i d’altres aportacions d’altres pobles. . No és fins al s.X que aquesta llengua és prou diferent de la llatina com per a què la gent la consideri ja diferent i l’anomeni llengua catalana. És el moment de l’aparició de les llengües romàniques, entre elles del català.

Slide 10: Caiguda de l’imperi romà i inici de la fragmentació lingüística (s.V d.C)

Slide 11: Del llatí a les llengües romàniques LLATÍ CATALÀ FRANCÈS CASTELLÀ Parabolare parlar parler hablar (fabulare) Volere voler vouloir querer (quarere) Tabula taula table mesa (mensa)

Slide 12: Els primers textos en català Els primers textos que s’escriuen en català són dels s.XII i XIII: – El Llibre Jutge (traducció d’un codi de lleis visigòtic) i – les Homilies d’Organyà (fragment d’un sermó religiós)

Slide 13: Forum Iudicum o Llibre Jutge El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjans del segle XII. La importància d’aquest text es basa en tres punts fonamentals: • a) és el primer text, trobat fins ara, escrit en català; • b) tot i tractar-se d’un text breu sense valor literari, és un text que té un apreciable valor des del punt de vista de la història de la llengua; • c) el fet que aquest text sigui una traducció comporta una significació evident: hi devia haver un sector important de la població que ja no entenia el llatí i, per tant, per necessitats purament comunicatives, requeria i usava textos escrits en vulgar, és a dir en català.

Slide 14: Què hi diu? • “La voluntat del defunt scrita de pos que fo mort enfresis mesos sie publicat. Volontat d’aqel o d’aqela que testa en sa vida de pos sa mort ans que sis meses sien passats sie publicada e manifestada…” (Versió antiga) • “La voluntat escrita del difunt ha de ser publicada en el termini de sis mesos després de mort. És voluntat d’aquell o d’aquella que fa testament en vida que, després de la seva mort, i abans que passin sis mesos sigui publicat o manifestat…” (Versió actual)

Slide 15: La Corona d’Aragó Quan Catalunya s’ajunta amb Aragó l’any 1137 (matrimoni entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella filla del rei d’Aragó) es forma la confederació Catalano- aragonesa també anomenada Corona d’Aragó. La Corona tindrà 3 llengües oficials: català, aragonès i llatí i la Cancelleria Reial vetllarà per la correcció dels documents oficials emesos tant en català com en les altres 2 llengües i marcarà la pauta del “català oficial”.

Slide 16: Catalunya a l’edat mitjana

Slide 17: 2./ LA CULTURA A LA CATALUNYA MEDIEVAL

Slide 18: Transmissió oral de la literatura A l’EM hi ha molt analfabetisme; en general, els únics que saben llegir i escriure són els capellans, els trobadors, algun joglar…. A més, abans que s’estengués l’ús del paper (finals s.XIII), la gent utilitzava tauletes de cera per fer els escrits en brut i pergamins per fer-los en net, cosa que dificultava l’accés als llibres perquè eren molt cars (per cada pergamí es necessitava la pell d’una ovella). Per aquest motiu la literatura es transmetia més via oral (a través dels joglars i d’altres), que no pas per escrit.

Slide 19: La literatura és el resultat de l’organització social La societat medieval està dividida en diferents estaments o grups socials: noblesa, església i poble i de cada grup social d’aquests en surt un tipus de literatura diferent: – noblesa: literatura trobadoresca i cavalleresca – església: literatura religiosa – poble: literatura popular (teatre, contes, llegendes…)

Slide 20: La literatura religiosa durant molt de temps serà la que tindrà més importància degut al caràcter teocèntric de la societat medieval: Déu és el centre de tot.

Slide 21: Quan els reis i els nobles van entendre que la literatura podia ser un mitjà de propaganda al seu servei, van aparèixer a les corts dels nobles els primers mecenes per a la literatura no religiosa i apareix, aleshores, la literatura trobadoresca.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

El català i els seus dialectes