La Capella Sixtina en 360 º

• La Capella Sixtina en 360º
• Museus Vaticans
• Wikipèdia

Pòster de Ciència
Finalista al concurs de pòsters de ciència UdG

Resistència als antibiòtics en bacteris, realitzat pels alumnes de 2n de batxillerat Arnau Cruells i Pere Salomó ha quedat finalista al concurs de pòsters de ciència convocat per la UdG amb el tema “Caminant per l’evolució”. Pròximament es farà el lliurament de premis.

El curs passat, tot aprofitant els coneixements sobre Darwin i l’evolució que havíem treballat a classe, vam participar en un concurs organitzat per la Universitat de Girona dins el marc de les commemoracions de l’any Darwin. Un dels pòsters que vam enviar, realitzat per en Pere Salamó i l’Arnau Cruells ha estat seleccionat com a finalista. Ja estava molt satisfeta dels treballs que havien realitzat els alumnes de l’IES Vescomtat de Cabrera i, el ser finalistes aporta la confirmació a la bona feina que vam fer entre tots. Arnau, Pere: moltes felicitats

Meritxell Formiga, professora de Ciències per al món contemporani

Clicant aquí: el pòster a tota pantalla
Bloc Parlem de Ciència

La nova selectivitat

L’any 2010 entra en vigor una nova prova de selectivitat. Per tal de vincular més l’examen als estudis que es volen cursar, la nova prova d’accés a la universitat (PAU) canvia d’estructura i d’enfocament, i ofereix a l’estudiant la possibilitat de dissenyar-la a la seva mida d’acord amb els interessos futurs.

Una de les principals novetats pel que fa a l’estructura és que la prova que s’implantarà el curs 2009-2010 constarà de dues fases: una fase general, que obligatòriament s’haurà de superar per accedir a la universitat, i una fase específica, de caràcter voluntari, que l’estudiant podrà realitzar per millorar la nota obtinguda en la fase general.

En el model actual la prova d’accés s’estructura en cinc itineraris perfectament traçats en funció de la modalitat de batxillerat, mentre que el nou model suprimeix les vies d’accés a les PAU i posa a disposició de l’estudiant un ampli ventall de camins a escollir, alhora que l’obliga a dissenyar la millor estratègia per accedir als estudis desitjats.

Com es fixen aquests camins? A través de la tria de les matèries de modalitat cursades a segon de batxillerat, que ja no estaran encotillades dins d’una determinada via d’accés, sinó que es distribuiran en les cinc branques de coneixement en què s’agrupen els estudis universitaris: arts i humanitats, ciències socials i jurídiques, ciències, ciències de la salut i enginyeria i arquitectura.

Trobaràs tota la informació sobre la nova selectivitat en els enllaços següents:

• L’estructura de les proves
• Accés a la universitat dels alumnes de CFGS i d’ensenyaments d’esports
• Les qualificacions
• La preinscripció universitàri

Font: UAB

La nova selectivitat

• L’estructura de les proves
  

A partir del curs vinent, les proves d’accés a la universitat tindran una estructura diferent, més flexible, que podreu dissenyar a mida d’acord amb els estudis que vulgueu fer.

• Les qualificacions

Una de les principals novetats de la selectivitat és que podreu millorar la nota examinant-vos de matèries específiques relacionades amb la branca dels estudis que voleu cursar.

• Accés a la universitat dels alumnes de cicles formatius de grau superior i d’ensenyaments d’esports
  

El nou sistema dóna preferència als alumnes que hagin cursat un cicle formatiu relacionat amb els estudis que es volen cursar.

• Preinscripció universitària
  

La preinscripció és el procés que cal seguir per sol·licitar una plaça en un estudi de qualsevol de les set universitats públiques catalanes i la Universitat de Vic.

Font: Gencat

Consulteu també: Bolonya 2010

La promoció X s’acomiada amb una gran festa

Cliqueu les imatges i aneu al web de l’IES on hi ha més informació. Anant al peu d’aquest article, els podeu enviar un comentari.

Alumnes amb correu Edu365, professores i professors amb correu Xtec, podeu deixar aquí a sota els vostres comentaris!

• Autora: Elisabeth Díaz Pararol, alumna de 2n Batxillerat
• Títol: El primer franquisme a Hostalric, 1939-1952
• Tutor: Ferran Sierra Dib
• Departament: Ciències Socials, IES Vescomtat de Cabrera
  

PREMIS RÀDIO MARINA a estudis fonamentats en la història oral

Objectiu dels premis

A Ràdio Marina ens interessa, des de fa molt temps, recuperar la història oral dels nostres pobles. Aquella que encara es conserva, viva, en la memòria de les persones que van viure els fets i coneixen les dades, i que si no es recopila es perdrà quan aquests testimonis –primordials- desapareguin. Per això hem endegat aquest concurs per reconstruir aquest passat recent, és a dir, obtenir informació de fonts orals, de primera mà, anteriors a l’any 1.949.

a) Àmbit temàtic:

• Principalment sobre toponímia i noms de casa, famílies d’un carrer, etc.

• També de tipus local (altres aspectes de la història econòmica, social, política o cultural d’un barri, poble o carrer, antics oficis, associacionisme, esdeveniments puntuals, etc.)

b) Àmbit geogràfic:

La Selva i l’Alt Maresme

Premis

1er premi: el guanyador rebrà l’import de la matrícula, en centre públic, del primer curs dels seus estudis superiors. En el supòsit que el treball sigui de grup, el premi serà compartit pels seus membres

2on i 3er premi: els guanyadors dels quals rebran el 50% de l’import de la matrícula, en centre públic, del primer curs dels seus estudis superiors. En el supòsit que el treball sigui de grup, el premi serà compartit pels seus membres.

Als Centres participants:

Hi haurà un premi de reconeixement al centre de l’alumne guanyador que rebrà la quantitat de 600 euros destinats a l’equipament del departament corresponent al professor tutor. Els centres dels alumnes que guanyin el segon i el tercer premi, rebran la quantitat de 300 euros.

Font: Ràdio Marina

Xerrada per a Batxillerat: dijous 17 d’abril

Cartell Aixafem el feixisme, de Pere Català i Pic (1937)

Coincidint amb el 30è Aniversari de la primera Assemblea Constituent de l’Amical de Mauthausen celebrada a Riells de Montseny el 1978, es celebra de nou aquí, la corresponent a l’any 2008.

Paral·lelament a l’Assemblea, l’Ajuntament de Riells Viabrea ha organitzat tot un seguit d’actes relacionats amb les deportacions per lluitar així contra l’oblit d’aquests fets i per que mai més torni a passar una barbàrie semblant.

Aquests actes acaben amb la inauguració per part de l’Ajuntament de Riells i Viabrea d’un monòlit en homenatge als catalans del Baix Montseny deportats als camps d’extermini nazis, juntament amb un de l’Amical de Mauthausen a mossèn Pere Ribot pel seu suport i ajut en temps de clandestinitat de l’entitat.

L’Amical de Mauthausen es fundà l’any 1962. Fins el 1978, que va ambar la legalitació, l’associació va treballar intensament en la clandestinitat. La tasca principal va ser localitzar supervivents i vidues, mantenir la germanor entre els socis amb trobades anuals a Riells de Montseny, organitzar sessions divulgatives a entitats i d’assessorament a les víctimes supervivents.

Amb la legalització es va iniciar una forts etapa divulgativa a centres d’ensenyament secundari i universitari, centres cívics, ajuntaments i diferents exposicions itinerants.

Igualment promou, conjuntament amb ajuntaments, l’erecció de monuments als pobles de Catalunya com a forma d’homenatge als homes i dones deportats.

Homenatge els deportats del Baix Montseny als camps d’extermini nazis

Mauthausen, conegut corn a “moll d’ossos” fou alliberat per tropes americanes el 5 de maig de 1945. Mauthausen i Gusen (annex a quatre quilometres) van ser els camps on van anar a parar i morir uns 7.000 republicans espanyols. D’aquests, 5.000 moriren, entre ells 1.800 catalans, nou del Baix Montseny. Eren classificats corn a Spanier o Rotspanier (rojos espanyols) i reconeguts pel triangle blau cosit a l’esquerra del pit, amb el número de matrícula a sota en xifres negres sobre fons blanc.

Catalunya comparteix amb els altres països europeus el deure històric de recordar les víctimes de l’Holocaust. Com a catalans que som, formen part de la nostra memòria històrica la persecució i assassinat de republicans catalans i espanyols, juntament amb altres víctimes, deportats als camps nazis.

A tots ells, Riells i Viabrea els ret record i homenatge.

Font: tríptic editat amb motiu de l’homenatge als deportats del Baix Montseny, Ajuntament de Riells i Viabrea

Viatge a Mauthausen
El camp de concentració de Mauthausen
Actualitzat a les 10:32 h 27/03/2007

El municipi de Mauthausen, a l’Alta Àustria, està situat a la confluència del Danubi i l’Enns, i entre 1938 i 1945 hi va haver un camp de concentració nazi que tenia internats, entre d’altres, republicans espanyols procedents de l’exili. En aquest poble austríac hi ha la gran pedrera de Wienergraben, motiu pel qual els nazis van decidir construir-hi el camp, poc després de l’annexió d’Àustria al Reich. El camp de Mauthausen, situat dalt d’un turó a escassos tres quilòmetres de la població, va ser el centre d’un grup de 49 subcamps o “kommandos” (grups de treball, dins i fora del camp) situats en un radi força ampli.

Unes 200.000 persones van ser deportades a Mauthausen i els seus “kommandos” o subcamps, i unes 120.000 hi van morir. Fins a principis de 1940, el grup més nombrós de deportats eren presos polítics, austríacs i alemanys, presos comuns i polonesos. A partir del maig, l’ocupació francesa va fer caure en mans dels nazis nombrosos republicans que s’havien refugiat al país veí i havien ajudat l’exèrcit francès. Amb tot, els alemanys van posar-los a disposició del govern franquista. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Serrano Súñer, va renunciar a fer-se’n càrrec al·legant que no els reconeixia com a espanyols i, finalment, els republicans van anar a parar al camp de Mauthausen. Dins del camp, els nazis els van col·locar en el triangle blau dels apàtrides.

Arran de la invasió de la Unió Soviètica el 1941, milers de soviètics van ser internats a Mauthausen, com també tots aquells homes que els alemanys van detenir al seu pas per Europa. El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament. Finalment, al camp de concentració hi van anar a parar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.

Els nazis consideraven tots els detinguts que enviaven a Mauthausen de grau III, irrecuperables, i els destinaven a ser exterminats o a treballs forçosos de per vida. En el cas dels republicans catalans i espanyols, els consideraven detinguts de demostrada hostilitat vers el règim nazi: havien lluitat contra els militars insurrectes durant la Guerra Civil espanyola i en les files franceses contra Alemanya.

Els grups de treball dins del mateix camp eren molt variats: des dels privilegiats peladors de patates a la cuina, els destinats als magatzems i als serveis de neteja interna del camp, o els infermers del “revier” (infermeria), fins als més degradats, que feien feines horribles, com els destinats a la gestió de les cambres de gas i els forns crematoris -els “sonderkommando”, escamots especials-, així com els destinats a la companyia de càstig, encarregada de pujar els blocs de la pedrera fins a l’exterior del camps. Aquests darrers, amb escasses possibilitats de supervivència. Els “kommandos” externs encara tenien un caràcter més divers: treball en fàbriques de guerra o en la construcció de vies de comunicació o obres hidràuliques. Un bon nombre de deportats catalans van anar a parar als “kommandos” externs de Redl-Zipf, Wöcklabrück, Ternberg o Ebensee, que depenien de Mauthausen.

Cada dia despertaven els presos amb una sirena i els cridaven a la formació matinal a la plaça de recomptes, l’”Apellplatz”, cap a les cinc del matí, tot i que l’horari d’estiu i el d’hivern eren diferents. Els donaven el brou anomenat “cafè” i marxaven a treballar amb els respectius “kommandos”. Al migdia rebien un litre de sopa preceptiu, a base de peles de patata i naps, i immediatament després tornaven a la feina. Al vespre, de retorn al camp, es tornava a fer el recompte de presos i es repartia la ració diària de pa, amb margarina i salami un cop per setmana. Després d’una breu estona de lleure, hi havia el toc de retreta i el silenci nocturn.

Aquesta ignomínia va durar fins que, amb l’arribada de l’11a Divisió Cuirassada de l’exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley, el camp va ser alliberat el 5 de maig.

Font: 3cat24

El camp de Mauthausen era voltat per un mur enorme, mai enllestit del tot, que tenia els elements comuns a aquestes camps: un cop passada la porta d’entrada hi havia un gran espai despullat, era la plaça de crida, que acabava en rengleres de barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l’altra. La resta d’edificacions són també comunes a la resta de camps: les cuines, les dutxes, els edificis administratius, etcètera.

És difícil conèixer el nombre exacte de deportats morts a Mauthausen i als 60 comandos annexos disseminats pertot el territori austríac, tanmateix s’estima que més de 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especialment condicionats però, sobretot, exterminats mitjançant el treball esgotador; essent les pesades pedres que havien de pujar per l’escala dels 186 esglaons, sota els cops dels SS i dels kapos, el símbol d’un treball feixuc i mortal.

Els deportats treballaven més de dotze hores diàries. Tots els presoners eren llevats a les 4 per al recompte del matí que es realitzava a la plaça de crida. Tots havien d’anar a la crida: els vius i els morts, els malalts i els moribunds. Els deportats s’aixecaven a les quatre de la matinada a l’estiu i a les cinc a l’hivern. La formació era a les sis i una hora més tard a l’hivern. A l’estiu, l’hora de començar a treballar era a dos quarts de set del matí i a l’hivern a dos quarts de vuit. A les nou del matí, se’ls distribuïa pa, margarina i un cafè. Després els presoners marxaven a treballar desfilant en columna. Una orquestra acompanyava les sortides i les tornades dels treballadors. Els deportats descansaven mitja hora per dinar al migdia a les dotze en punt. En acabat treballaven fins a tres quarts de cinc a l’estiu i a dos quarts de set a l’hivern. Els dies de boira es reduïen les hores de treball per por a les evasions. La crida del vespre durava a voltes tres hores o més. Finalment venia la distribució de sopa i de pa després d’una breu incursió als lavabos. El pa era negre, ple de serradures i florit. Els diumenges i festius no es treballava, a excepció feta de les indústries d’armament que tot sovint treballaven els diumenges a la tarda. En conjunt, treballaven unes seixanta hores a la pedrera i al voltant de setanta als altres Kommandos[1].

A Mauthausen, només els qui tenien oficis manuals o administratius posseïen opcions de sobreviure car se’ls enviava a les fàbriques o a les oficines on les condicions de treball eren millors i on s’estava a l’abric del fred.

D’entre les diferents accions realitzades pels catalans i altres republicans de diferents punts de l’Estat Espanyol presos a Mauthausen, destaca la que protagonitzaren els catalans Francesc Boix i Antoni Garcia, entre d’altres. Aquests eren els fotògrafs oficials del camp i realitzaren fotos de molts presoners i oficials per ordre dels SS. Aprofitant-se’n, però, de la càmera Leica que tenien a la seua disposició en feren, clandestinament, moltes altres. Totes aquestes foren amagades i tretes del camp per Francesc Boix i altres presos i amagades en una casa d’una veïna de Mauthausen anomenada Anna Pointner. En ser alliberat el camp, Boix va recuperar les fotogràfies que, després, serviren com a proves en els Judicis de Nuremberg i en el Judicis de Dachau per incriminar a alts oficials nazis [2].

Segons Montserrat Roig [3], els ciutadans dels Països Catalans que moriren a Mauthausen i als seus Kommandos annexes, voreja la xifra de dos mil catalans. Els llistat realitzat per Montserrat Roig permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

El comportament dels ciutadans dels Països Catalans, nascuts o immigrats en aquestes terres, que patiren la deportació als camps nazis després de la desfeta de la Segona República Espanyola, no fou diferent que la resta de deportats de la resta de l’Estat espanyol. Sabem que els republicans espanyols que anaren a raure a Mauhausen fou de set mil cent vuitanta-nou. Gairebé cinc mil no en sortiren vius.

D’entre els catalanas coneguts, a banda dels mencionats Francesc Boix i Antoni Garcia, altre que hi va estar pres, va ser l’escriptor Joaquim Amat Piniella, que, posteriorment, va escriure la novel·la K.L.Reich, inspirada justament en aquesta experiència.

1. Roig, Monserrat Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, 2001 pàgina 319 i ss. ISBN 84-297-4969-1
2. Benito Bermejo, Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, La Magrana, Barcelona, 2002, ISBN 84-8264-385-1. Inclou un bon recull de les fotos fetes per Boix abans i després de l’alliberament, així com també fotos de l’arxiu de les SS de Mauthausen.
3. Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, (original de 1977), edició de 2001, ISBN 84-297-4969-1. L’apèndix I repassa la procedència dels deportats nascuts en terres catalanes morts en aquest camp i dels deportats nascuts en altres llocs de l’Estat espanyol i immigrats als Països Catalans, morts a Mauthausen o als Kommandos.

Font: Viquipèdia

Més webs:

• Web de Joaquim Amat-Piniella
• Montserrat Roig
• Auca de Joaquim Amat-Piniella
• Francesc Boix i Campo
• Crònica de Mauthausen · Vilaweb
• Crònica gràfica d’un camp de concentració
• Pere Ribot i Sunyer
• El comboi dels 927, 30 minuts
• Memòries d’un exdeportat, Miquel Serra i Grabulosa
• 
  

A quart d’ESO estem estudiant les TELECOMUNICACIONS. Les hem classificat en comunicacions amb cable i comunicacions sense cable. Històricament van aparèixer primer les comunicacions amb cable. Quan expliquem que per transmetre la informació d’un continent a un altre s’utilitza un cable submarí els alumnes sempre queden molt sorpresos, i pregunten “Existeixen cables submarins que travessen els oceans?”

En el video següent trobareu informació de com es fabrica el cable submarí i de quina manera s’instal·la.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Podeu trobar més informació a les següents adreces

• Cable submarí entre Europa i Sudamèrica
• Fibra òptica entre Playa i Cozumel
• 4000 Km de cable submarí

Premis per a treballs de batxillerat i formació professional

3ª edició premis Accés batxillerat
Als millors treballs de recerca sobre accessibilitat i discapacitat

Premis CETT als treballs de recerca en turisme
Per a treballs de recerca en el camp del turisme i l’hoteleria

Premis Universitat Politècnica de Catalunya
Premi a treballs de recerca en arquitectura, ciència i tecnologia

II Premi Universitat Pompeu Fabra
Premi a treballs de recerca en Enginyeria i Matemàtica aplicada

Premis Universitat de Girona-Consell Social i Col·legi d’arquitectes
Premi a treballs de recerca

Premi de divulgació del treball de recerca científica de secundària
Per a treballs de recerca de batxillerat convocat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

Premis als treballs de recerca
Per a alumnat de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls

Premis treballs de recerca
Premis als millors treballs de recerca convocats per l’Ajuntament de l’Esquirol

Premi Argó
Premis UAB a Treballs de Recerca a Batxillerat i Cicles formatius de grau superior
Lliurament del treballs: 17 d’abril del 2008 per a batxillerat i 30 de juny per a cicles formatius

Premis José Cantero 2008
Treballs de batxillerat i cicles formatius de grau superior

Premis CIRIT
Premis a treballs de recerca

Premis Accés 2008
Per a treballs de recerca sobre accessibilitat i discapacitat
Del 20 de juny al 29 de juliol de 2008

Premi Llavor de lletres
Per a alumnes que, durant el termini d’aquesta convocatòria, cursi el darrer curs de batxillerat en algun dels centres d’ensenyament, públics o privats, de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, sud de l’Anoia i part del Garraf.

Premi Emerencià Roig i Raventós
Premi Museu marítim per a treballs de recerca de 1r i 2n de batxillerat i cicles formatius sobre temes marítims

Font: http://www.edu365.cat/batxillerat/premis.htm

Si has fet un bon treball de recerca, presenta’l a un premi

• Treballs de recerca: com es fan, propostes, premis, etc.

Premis per a treballs de recerca
Una altra selecció de premis per a TR de Batxillerat
Premi UPC: arquitectura, ciència i tecnologia sostenibles
Premis CIRIT
Premis Ràdio Marina: història oral
Premi Joan Palau Vera: Societat Catalana de Geografia
Premi Mestall: món rural
Premis Auriga: món clàssic
Universitat de Vic

……………………………………………………………………………………………

Laboratori Comsoc: treball de recerca de Batxillerat
Comsoc: els millors treballs publicats
Com es fa un treball de recerca: Edu365 · JRosell · FSala
Magma: promoure la recerca jove · Exporecerca
Recerques: treballs alumnes ESO
CDECT (treballs de biologia, geologia, física, química)
Pautes per a citar bibliografia · Com citar recursos electrònics
Treballs de recerca IES La Bisbal
El pas de l’AVE per Riells i Viabrea · Pau Blasco Franch [exalumne]
Pàgines web · Albert Mosoll [exalumne]
Eines de recerca

Si has fet un bon treball de recerca, presenta’l a un premi

• Treballs de recerca: com es fan, propostes, premis, etc.

Premis per a treballs de recerca
Una altra selecció de premis per a TR de Batxillerat
Premi UPC: arquitectura, ciència i tecnologia sostenibles
Premis CIRIT
Premis Ràdio Marina: història oral
Premi Joan Palau Vera: Societat Catalana de Geografia
Premi Mestall: món rural
Premis Auriga: món clàssic
Universitat de Vic

……………………………………………………………………………………………

Laboratori Comsoc: treball de recerca de Batxillerat
Comsoc: els millors treballs publicats
Com es fa un treball de recerca: Edu365 · JRosell · FSala
Magma: promoure la recerca jove · Exporecerca
Recerques: treballs alumnes ESO
CDECT (treballs de biologia, geologia, física, química)
Pautes per a citar bibliografia · Com citar recursos electrònics
Treballs de recerca IES La Bisbal
El pas de l’AVE per Riells i Viabrea · Pau Blasco Franch [exalumne]
Pàgines web · Albert Mosoll [exalumne]
Eines de recerca