Ens visita el diputat Canet

28 04 2009

El pròxim divendres 8 de maig ens visitarà en Francesc Canet, diputat català al Congrés dels Diputats. La xerrada va dirigida als alumnes de primer de batxillerat que ja contactaren amb el diputat català quan varen visitar el Congrés, durant la seva visita a Madrid.

061.jpg

060.jpg

canet.jpg

D’Internet:

Francesc Canet i Coma (Vilamalla, 1954) és un polític i periodista català. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’Història de l’IES Ramon Muntaner de Figueres. Periodista col·legiat, ha col·laborat a El Punt, al Setmanari de l’Alt Empordà, Diari de Girona i l’Hora Nova. Cap adjunt de Premsa (futbol) en els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, és regidor del Ajuntament de Figueres des de 2003 i diputat per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2004, el 2006 va dimitir per tal de preparar-se per a les eleccions municipals de 2007 i fou substituït per Laia Cañigueral i Olivé. Fou novament reelegit a les eleccions generals espanyoles de 2008 mercè l’aliança d’ERC amb ICV.

Font: Wikipèdia

Vull agrair el suport que la candidatura d’ERC a Girona que he encapçalat ha rebut de quasi 44.000 votants. Hem aconseguit a Girona els millors resultats del país, però tot i això hem patit una davallada notable en relació a les eleccions legislatives espanyoles de l’any 2004. Érem conscients que les circumstàncies no eren les mateixes i estem segurs que ens ha perjudicat que el vot per aturar al PP ha anat a parar en bona part al PSC, que ha exhibit sense cap recança les cares de Zapatero i Chacón, en un intent clar de convertir (i ho han aconseguit) el que eren unes eleccions legislatives (elegir diputats d’una circumscripció per a un parlament) en unes eleccions presidencials per escollir un president del govern.

No obstant aquesta polarització de la campanya, des d’Esquerra hem contribuït també a evitar que el PP aconseguís representació per Girona. Des d’aquí vull reiterar el meu agraïment i el de la gent que ha treballat amb mi en aquesta campanya als gironins i gironines que heu dipositat la vostra confiança en Esquerra Republicana de Catalunya. No us defraudarem i continuarem treballant per defensar els vostres interessos i els del país.

11.03.2008

Font: http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/agraiments

samp0be6bcedf69b6f50.jpg



Arturo Padilla

28 04 2009

El dimecres 22 d’abril ens va visitar l’escriptor Arturo Padilla de Juan, autor de la novel·la El poder de la decisión, novel·la guanyadora d’un premi de literatura per a joves menors de 18 anys

057.jpg

058.jpg

ARTURO PADILLA DE JUAN: UN ESCRIPTOR ADOLESCENT

No és gaire comú que un noi de 16 anys sigui premiat en un concurs literari, però això és el que li va passar a l’Arturo Padilla de Juan. L’Arturo ha tingut l’inquietud d’escriure des de ben petit, i per això va aprofitar la convocatòria del premi Jordi Sierra i Fabra per a escriptors menors de 18 anys per presentar-hi la seva primera novela: El poder de una decisión. Hi van participar noies i nois no només catalans o espanyols, sinó que també d’arreu del món (Colòmbia, Equador, Estats Units, etc.), però la qualitat de la seva obra li va donar el premi.

La novel·la tracta com un estudiant es veu amenaçat per companys seus d’institut, companys skinheads que abans eren amics seus però que es van convertir en enemics per un esdeveniment que es va descobrint al llarg del llibre.

Per tot plegat, pel fet de ser una persona que va publicar una novel·la sent un adolescent i pel fet de tractar un tema desgraciadament tan actual com el bullying, des del Departament de Llengua i Literatura Castellana es va convidar l’Arturo a fer una xerrada sobre el seu llibre i sobre la seva experiència com a escriptor adolescent.

Així, el passat 22 d’abril va fer una conferència a tots els alumnes de 3r d’ESO, demostrant que ser jove (o molt jove) no és un un obstacle per escriure i publicar llibres si es tenen ganes i qualitat.

Dani Bartomeu, professor de castellà

samp0be6bcedf69b6f50.jpg

~

Més informació que hem trobat a Internet:

043.jpg

Entrevista a Arturo Padilla

Arturo Padilla de Juan, un joven de 16 años residente en Montornés del Vallés, Barcelona, fue distinguido en la primera edición del Premio de Literatura Jordi Sierra i Fabra.

Cuando Jordi Sierra i Fabra le telefoneó en persona para anunciarle que había resultado ganador, Arturo creyó que estaba soñando. El sueño continúa con ser escritor, para lo cual ya proyecta su segunda obra.

“El poder de una decisión”, la novela ganadora del Premio de Literatura para Jóvenes menores de 18 años, está inspirada en vivencias de instituto. Mediante un realismo duro, una intriga trepidante y un final abierto, cuenta la historia de un ex skinhead que intenta huir de su pasado.

El éxito de esta primera convocatoria del Premio Jordi Sierra i Fabra se vio reflejado en la destreza narrativa y la inspiración de muchas de las 78 obras presentadas, procedentes de España, Colombia, Ecuador y Estados Unidos, con mayoría femenina. Hubo siete finalistas, y una participante de apenas once años fue incluida en la lista de honor.

¿A qué edad comenzó tu interés por la escritura? ¿Hubo algún docente u otra persona que haya influido decisivamente en esta elección?

R.- Mi interés por la lectura y la escritura empezó desde bien pequeño. Siempre he tenido mucha imaginación, ya que mi padre nos contaba cuentos a mi hermana y a mí cuando éramos pequeños. Eso contribuyó a que me imaginara mundos exóticos llenos de aventuras… A los seis años, ya le dicté a mi padre una historia ambientada en las pirámides de Egipto, y a los nueve, escribí mi primer cuento por mí mismo.

Cuando el año pasado escribí mi primer libro, ya tenía un buen referente: mi tía Trini Padilla, que ha escrito dos libros y tiene intención de publicar el primero de ellos. A los dos nos gusta escribir novelas de aventuras, pero ella se decanta más hacia el género fantástico y yo hacia el realista.

¿Cómo surgió la idea de concursar en este premio? ¿Fue una decisión madurada o fue algo repentino?

R.- La idea de concursar en el premio Jordi Sierra i Fabra fue una idea repentina. Visité la web del escritor para averiguar cuándo firmaba libros en Barcelona y entonces vi las bases del concurso que se convocaba. Me animé, sobre todo al ver el premio y la edición del libro ganador, y empecé a escribir mi novela. Empecé a finales de la primavera del año pasado y acabé en agosto.

¿Por qué elegiste el tema de los skinheads?

R.- Elegí tratar el tema de los skinheads porque es actual y muy interesante. He tenido compañeros de esta ideología en mi clase y nunca he comprendido cómo pueden pensar de una manera tan radical. Entonces, quise hacer un libro que reflejara su modo de pensar y actuar y los porqués. También está involucrado el tema del acoso escolar, pues la violencia forma parte del colectivo skin. Son dos temas muy corrientes entre los jóvenes y están enfocados desde mi perspectiva juvenil. Es un libro hecho a mi medida, y pienso que se puede adaptar a los gustos de muchos jóvenes como yo.

¿Cómo se vive desde dentro el fenómeno inmigratorio y la discriminación en los institutos?

R.- En mi población, al igual que en otras muchas de España, hay un alto porcentaje de inmigrantes. Esto ha provocado que algunos estudiantes se muestren en contra de la inmigración y se organicen en bandas para reflejar su disconformidad. Realmente, creo que la gran mayoría de alumnos toleramos la inmigración en mayor o menor medida y somos capaces de integrar a los inmigrantes en nuestros trabajos del colegio o actividades extraescolares. Los que reaccionan con violencia normalmente han tenido algún problema involuntario con ellos y esto les ha hecho engendrar odio hacia todos los extranjeros. Pero no se suelen dar agresiones físicas, ya que los inmigrantes se defienden mutuamente y saldrían perdiendo los instigadores de las peleas.

Respecto a la trama de tu novela, ¿hubo planificación previa o surgió a medida que la escribías?

R.- Mi novela tiene un hilo argumental que ya tenía planificado antes de empezar a escribirla. Al principio de la historia aparece un paquete negro cuyo contenido no se desvela hasta prácticamente el final. Por eso iba dando pequeñas pinceladas a lo largo de la historia para crear más expectación. Con todo, la escena final del libro no la había planeado y estuve días pensando cómo acabar con un final a la altura de toda la trama. Finalmente, redacté el desenlace a pocos días de presentar el trabajo, pero estoy contento con él y no lo cambiaría.

¿A qué escritores admiras? ¿Cuáles te han influenciado y de qué modo?

R.- Admiro muchísimo a Jordi Sierra i Fabra. Me encanta su pulso narrativo y su capacidad para dar las explicaciones necesarias y dejar lugar a la imaginación. Tiene también muy buenas metáforas y unos diálogos muy fluidos y llenos de contenido. Me encantaría tener una técnica parecida a la suya, aunque soy consciente de que solo se adquiere con práctica y de que me queda un largo recorrido por hacer.

¿Qué destacas de tu encuentro con Jordi Serra i Fabra?

R.- He tenido varios encuentros con él y sobre todo destaco su humor. Siempre me imaginaba a los escritores serios y callados, pero él ha sido muy cordial y abierto conmigo y con mi familia. Se hace muy fácil conversar con él y hay momentos en los que llegamos a reír a carcajadas. Conocerlo es todo un privilegio.

¿Cuál son los libros que mayor impacto provocaron en ti?

R.- El que más me ha impactado es “En un lugar llamado guerra” (de Jordi). Narra las aventuras de un corresponsal de guerra que tiene que informar en un país destruido que intenta recuperarse. Siempre me ha gustado el trabajo que realizan estos periodistas especializados y con el libro se aprende a valorar mucho más el esfuerzo que dedican para informar. El libro tiene momentos muy cómicos, pero hay escenas que son capaces de conmover…

¿Te ves dedicándote de lleno a la literatura en un futuro?

R.- Vivir de la escritura sería un sueño para mí. No obstante, el camino es difícil y quiero dar prioridad a mis estudios para tener una profesión con la que pueda ganarme la vida. Seguiré escribiendo, eso siempre, y si consigo que mi afición se convierta en mi modo de ganarme la vida, aprovecharé la oportunidad.

¿En qué aspectos crees que cambia tu vida de ahora en adelante?

R.- No creo que mi vida haya cambiado mucho. Bueno, tengo 3.000 euros en el banco y un libro editado, pero quiero “tener los pies en la tierra” y seguir siendo como siempre. Si la vida me sonríe y me convierto en escritor, voy a conservar los principios y valores morales que me han inculcado mis padres de pequeño. Es fácil dejarse llevar por los elogios de la gente, pero ante todo no quiero perder la humildad.

¿Cómo te llevas con internet y las nuevas tecnologías?

R.- Me pondrán internet en junio. Creo que me adapto rápido a las nuevas tecnologías y que son muy útiles para un escritor, pues ante todo hay que estar bien informado. Internet es una ventana al mundo exterior y quiero utilizarlo de la mejor manera posible.

Además de escribir, ¿cuáles son tus otras pasiones?

R.- Me gusta nadar, leer, ir al cine y estar con mi familia y amigos.

Ya estás pensando en tu segunda novela, ¿puedes adelantarnos algo de ella?
R.- Me gustaría escribir una novela sobre Egipto. Pero preferiría esperar a los 18 años, porque viajaré allí con mi tía Trini y así me podré ambientar mejor en la “Tierra de los Faraones”.

Font: Profes.net



Museu de la Música

9 01 2009

Durant el mes de gener, 1r i 3r ESO visiten el Museu de la Música

museudelamusica.gif

039.jpg

Les col·leccions del Museu de la Música presenten tres fons patrimonials - instrumental, sonor i arxivístic- , que han estat fruit d’un seguit de llegats, donacions i adquisicions que han enriquit el patrimoni de la ciutat.

Fons Instrumental. Comprèn instruments de tot arreu i de totes les èpoques, des de les cultures precolombines fins al segle XX, i tant instruments europeus històrics com de cultures llunyanes.

Arxiu Històric. Amb un fons de 12.000 documents comprèn donacions i llegats de compositors i intèrprets estretament lligats a la cultura musical barcelonina. Destaquen els fons Albéniz, Granados, Malats, Manén i Pujol.

Fons Sonor. Disposa d’aproximadament 7.800 peces, en les quals es troben representats els estadis evolutius de l’enregistrament digital o analògic de la música.

Museu de la Música
L’Auditori. C/ Padilla, 155, 2a pl.
08013 Barcelona
Telèfon: 93 256 36 50 Fax: 93 265 01 02
Web: www.museumusica.bcn.cat
Correu:  Comentaris : No hi ha comentaris »


Dani Jiménez, ens visita

14 11 2008

Setmana de la Ciència

030.jpg

031.jpg

Dani Jiménez Albiac (Barcelona 1/7/1977)

Físic, divulgador científic i creador d’experiments.

Llicenciat en Ciències Físiques per la U.B. i estudiant del Màster en Historia de la Ciència i Societat per la U.A.B.

Des de fa tres anys els divendres treballo a tv3 fent la secció de Ciència d “el Club” i els diumenges al matí em podeu escoltar al mig dia a Catalunya Ràdio dins dels el programa “El suplement”.

A banda de la meva feina de divulgador als mitjans des de fa cinc anys he treballat i actualment col·laboro a CosmoCaixa Barcelona, sóc autor del llibre “Ciència a un Euro” i he col·laborat en diversos mitjans escrits com el diari Avui, el setmanari Hora Nova, la revista el Temps o la revista NAT entre d’altres.

Font: http://blocs.xtec.cat/jornades/2008/03/01/dani-jimenez-albiac/

cienciaauneuro350.jpg

Un llibre: Ciència a un euro

Autor: Jiménez, Dani
Col·lecció: LaButxaca

Com és possible que un càntir es refredi a ple sol? Per què badallem? Per què plorem quan tallem ceba? Com es fa la pasta de dents amb ratlles?

Text de contraportada

Com és possible que un càntir es refredi a ple sol? Per què badallem? Per què plorem quan tallem ceba? Com es fa la pasta de dents amb ratlles? Què va ser primer, l’ou o la gallina? Dani Jiménez, que ja ens ha seduït amb els seus experiments tant a El Club de TV3 com a El suplement de Catalunya ràdio, ens porta a Ciència a un euro un seguit de qüestions inèdites amb respostes i experiments científics realment interessants que us serviran per satisfer moltes curiositats sobre el món que ens envolta.

Font: http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/ciencia-a-un-euro_10020.html



Comiat de 2n Batxillerat

17 05 2008

La promoció X s’acomiada amb una gran festa

Cliqueu les imatges i aneu al web de l’IES on hi ha més informació. Anant al peu d’aquest article, els podeu enviar un comentari.



Alumnes amb correu Edu365, professores i professors amb correu Xtec, podeu deixar aquí a sota els vostres comentaris!



Proves Cangur, 3 abril

2 04 2008

logo2008petit.jpg

esferaverda.jpg Convocatòria. La prova Cangur, convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques, i organitzada per una comissió catalano-valenciano-balear és una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema.

Els enunciats els prepara una comissió internacional, Le Kangourou sans Frontières, on Catalunya hi participa com a nació i actualment n’ostenta una de les vicepresidències. Llavors els participants i les participants d’arreu d’Europa i d’altres països del món es plantegen els mateixos problemes i tenen un temps d’una hora i un quart per intentar resoldre’ls.

La SCM convoca la tretzena edició d’aquesta activitat, el XIII-Cangur-SCM,
per al dia 3 d’abril de 2008
, a les 10 del matí, d’acord amb les bases detallades que s’adjunten.

Font: http://www.cangur.org/cangur/cang2008/index.htm