El Bloc de l’Institut Vescomtat de Cabrera

Parant taula, de la professora Sandra Lobera i Roca, ha quedat finalista del 8è Premi de narrativa curta per Internet Tinet. Podien optar al premi Tinet totes aquelles narracions de tema lliure escrites en llengua catalana que siguin trameses per mitjà d’Internet. Cossetània Edicions ha editat l’obra guardonada en un llibre que també inclourà altres obres seleccionades pel jurat.

Podeu descarregar aquesta narració curta, conte per a adults, d’aquesta adreça d’Internet:

Font: http://www.tinetbiblioteca.org

Sandra Lobera i Roca, nascuda a Premià de Mar el 23 de juny de 1970. Un any més tard, la família es trasllada a Hostalric on resideix actualment junt amb les seves tres filles i el seu marit.

Va estudiar a l’escola del poble “Mare de Déu dels Socors” fins a vuitè de l’abans EGB, per després continuar els estudis de BUP i COU a l’Institut Montsoriu d’Arbúcies. Alhora estudiava música: solfeig, harmonia, formes musicals i piano.

Moguda pel seu interès per la literatura, val a dir que empesa positivament per un gran professor que li va obrir les portes d’aquest magnífic i singular món, va decidir estudiar els tres primers cursos de filologia hispànica al Col·legi Universitari de Girona per acabar, els dos darrers anys de carrera, a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de petita, com diu el seu pare, que “devorava els llibres”: sempre trobava una estona al dia per llegir i per descriure les seves vivències en el seu dietari personal.

Explica que el seu estat d’ànim i un “cuquet molt inquiet” l’aboquen a escriure i a crear el seu univers personal de narració. Sigui l’hora que sigui, hi ha dies que necessito desconnectar de tot i relaxar-me omplint fulls en blanc amb quelcom que em faci sentir bé; endinsar-me en el meu món de fantasia -a vegades prenyat de vivències personals- i regalar-me amb relats propis.

Són molts els esborranys que té pendents, escrits en un petit munt de paperassa que guarda amb gelosia: sóc incapaç d’escriure el que desitjo davant l’ordinador, abans, tot ha d’haver passat per la meva, sovint, incomprensible cal·ligrafia.

“Parant taula” és el primer conte curt que va escriure: una mena d’homenatge als seus avis materns amb qui sempre es va sentir molt lligada i estimada. Aquest relat fou seleccionat pel premi “Tinet, ciutat de Tarragona” i editat per l’editorial Cossetània l’any 2005.

“A l’ombra d’un batec”, fruit de la pèrdua, per malaltia, d’una gran amistat que li va ensenyar com somriure a la vida quan aquesta no és justa ni generosa amb tu mateix.

“Despertar al tren”, “Arrels” i “Bombolles d’ Esperança” són, els dos primers, petits relats; el darrer, un projecte de novel·la de la qual, diu, ha acabat la que seria la primera part.

Font: http://racodelllibre.blogspot.com