Ens visita el diputat Canet
28 04 2009El pròxim divendres 8 de maig ens visitarà en Francesc Canet, diputat català al Congrés dels Diputats. La xerrada va dirigida als alumnes de primer de batxillerat que ja contactaren amb el diputat català quan varen visitar el Congrés, durant la seva visita a Madrid.
D’Internet:
Francesc Canet i Coma (Vilamalla, 1954) és un polític i periodista català. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’Història de l’IES Ramon Muntaner de Figueres. Periodista col·legiat, ha col·laborat a El Punt, al Setmanari de l’Alt Empordà, Diari de Girona i l’Hora Nova. Cap adjunt de Premsa (futbol) en els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, és regidor del Ajuntament de Figueres des de 2003 i diputat per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 2004, el 2006 va dimitir per tal de preparar-se per a les eleccions municipals de 2007 i fou substituït per Laia Cañigueral i Olivé. Fou novament reelegit a les eleccions generals espanyoles de 2008 mercè l’aliança d’ERC amb ICV.
Font: Wikipèdia
Vull agrair el suport que la candidatura d’ERC a Girona que he encapçalat ha rebut de quasi 44.000 votants. Hem aconseguit a Girona els millors resultats del país, però tot i això hem patit una davallada notable en relació a les eleccions legislatives espanyoles de l’any 2004. Érem conscients que les circumstàncies no eren les mateixes i estem segurs que ens ha perjudicat que el vot per aturar al PP ha anat a parar en bona part al PSC, que ha exhibit sense cap recança les cares de Zapatero i Chacón, en un intent clar de convertir (i ho han aconseguit) el que eren unes eleccions legislatives (elegir diputats d’una circumscripció per a un parlament) en unes eleccions presidencials per escollir un president del govern.
No obstant aquesta polarització de la campanya, des d’Esquerra hem contribuït també a evitar que el PP aconseguís representació per Girona. Des d’aquí vull reiterar el meu agraïment i el de la gent que ha treballat amb mi en aquesta campanya als gironins i gironines que heu dipositat la vostra confiança en Esquerra Republicana de Catalunya. No us defraudarem i continuarem treballant per defensar els vostres interessos i els del país.
11.03.2008
Font: http://blocs.esquerra.cat/francesccanet/bloc/agraiments
Personalment, ja abans de l’experiència al Congrés dels Diputats creia que tot això de la política no funcionava gaire bé, començava a perdre la confiança en la democràcia, i ja no tant en la democràcia sinó en els que ens representen que penso que tot el que busquen és la seva satisfacció personal, és a dir només miren pels seus interessos propis i els del seu partit, és a dir que aquí pels ciutadans els mínims - encara que sempre diuen que ho fan tot per nosaltres i pel bé de la societat-.
Però una vegada vist el que vaig poder veure al Congrés, ja si tenia dubtes es van aclarir ràpidament… Quan els quatre gats que estaven presents parlaven ningú els escoltava, els que parlaven pràcticament només atacaven, trucades per aquí, aplaudiment per allà… Això sí, casualment en el moment de votar, van aparèixer de sobte la majoria dels diputats… La meva pregunta és: té algun sentit fer plens? Si se suposa que en aquella sala es debaten coses importants, que ens afecten, i les coses van així: quina credibilitat ha de tenir per a mi aquest sistema polític?
Hola.
Bé doncs, jo no sóc una persona molt posicionada en algun dels partits polítics, costa tenir les idees clares ja que uns diuen una cosa, els altres diuen el contrari, hi han bastants partits polítics, et pot agradar una cosa d’un partit que de l’altre no t’agrada, així que hem quedo amb dubtes.
Primerament a Francesc Canet li faria la pregunta que vam parlar a classe, sobre el que vam poder veure al congrés dels diputats, com diu l’Alba. Volia preguntar si allò es repetia constantment o si simplement estaven parlant d’alguna cosa que ja havien acordat els polítics prèviament. Es que jo m’imaginava trobarme el congrés ple de diputats, discutint… però ens vam trobar amb que no hi havia ni la meitat dels polítics, els pocs que hi havien parlaven sobre altres temes mentres el president del congrés, en José Bono parlava. I després arriben la majoria dels polítics de cop, a prendre seient quan tocava votar. La veritat que no m’ho esperava.
Una altre pregunta possible així radical, seria que si pensa que canviarien les coses a Catalunya si aquesta fos independent d’Espanya… si els catalans hauriem arribat a la crisi com estem ara a Espanya i si ens trobariem amb tanta gent a l’atur, si hi hauria tanta desconfiança política, etc.
Penso que molts alumnes hauriem d’estar més informats de la política (m’incloc) , un tema complicat, dirigent del nostre país, en el que nosaltres als 18 tindrem dret a decidir. És complicat i a veure si ens resulta útil la xerrada per a veure com funciona tot una mica.
Carlos
Respecte la visita que varem fer a Madrid al parlament, en vaig sortir una mica sorpresa ja que tenia una imatge una mica diferent del que varem veure. El que em va sobtar més va ser que mentre un dels diputats parlava la majoria no l’escoltaven o fins i tot molts d’ells parlaven per telèfon o entre ells. També varem poder observar com es va omplir la sala cinc minuts abans de votar. Ja sabem que tot el que diuen en el discurs ho tenen redactat en uns fulls els quals tenen la resta de diputats, però jo no se fins quin punt tots s’ho han llegit. Crec que voten sempre el que el partit els diu.
Per tant, penso que amb menys diputats n’hi hauria prou per fer la mateixa feina.
Nina Coll
La meva concepció sobre la política, la veritat és que no em desagrada, m’agrada saber els diferents “moviments” i decisions polítiques, però a part d’això, res més.
No considero que el vot que puguin fer els meus pares o el meu germà puguin fer gaire cosa ja que per exemple les persones que voten a un petit partit quasi bé “insignificant” que després surt a les llistes electorals amb uns 300 vots, penses; “no feia falta que votessin aquesta gent, no feia falta ni que aparegués aquest partit”.
Llavors ben mirat podem considerar que potser tenim un ventall massa ample de possibilitats; no dic que hi hauria d’haver un partit per la dreta i un altre per l’esquerre! Algun entremig podria afegir-s’hi! Els extrems no són bons. Però actualment s’ha exagerat la quantitat de partits a un punt que és 100% impossible d’aconseguir una majoria absoluta. A més, finalment els que acaben seleccionant i decidint quin serà el partit que es queda són els diputats que entre ells es fan uns pactes i unes difusions que “es queden sols”. Així que la intenció de “que sigui el poble el que té el poder” és una bona idea però encara no s’ha acabat de desenvolupar.
Quan parlem de política, sovint parlem des d’un parell de punts de vista: democràtic o repúblic.
Al llarg de la història, però, també hem sentit a parlar de dictadures i fins i tot d’altres formes i maneres de governar un país, amb diferents variants, les quals tenen totes juntes un punt de vista en comú: van apareixent i desapareixent al llarg de la història en diferents zones geogràfiques.
Una democràcia és una organització de govern en que el poble és qui escull els representants que vol, així doncs, l’opinió d’aquests és tant important com necessària. Cal tenir present què a causa de la nostra raça humana i feble continuament fem canvis desastrossos que passen d’un extrem a l’altre; de blanc a negre, no es sap arribar en aquell punt mig que de veritat és la real solució, fet que explica que continuament vagin rotant les diferents formes de govern, penso jo.
Elisabeth Miró Morillas
Després de la xerrada del senyor Canet, sincerament, no crec que hagin canviat moltes coses.
Entenc que individualment cada persona es pugui construir els seu món de roses. Però a l’hora de la veritat, quan és tanta la gent que ha de decidir (amb el vot) i amb idees tant diferents, i és tanta la gent que s’ha de conduir, es necessitaria la col·laboració de tothom. Aquesta col·laboració “malauradament” no existeix. Ja que no tothom està d’acord amb un partit i per això no volen tindre-hi res a veure, o per ignorància i comoditat o per “desanimació”. Sigui per una cosa o l’altra (o d’altres que me’n deixi) és per això que tant sols (per la gent que m’envolta i la influència que rebo) jo diria que el interès per la política està tant sols concentrat en una minoria. Els altres amb la televisió, la consola i la PSP, posa’ls-hi una dictadura que com a molt els hi semblarà pitjor que abans però seguiran sense moure un dit (a no ser que sigui per apretar la tecla). Ignorants conformistes que no es volen mullar o moure per a res.
Jo també tinc la meva opinió sobre la política. Tinc claríssim que l’última cosa que faria seria ser una política, diputada o qualsevol d’aquestes coses. Considero que a part de portar un grau elevadíssim de responsabilitat d’un país! Seria això que acabo de dir; viure pel país. Ara a viatjar a Madrid una setmana i el mes que ve tres dies. La família potser acabaria una mica estressada. I a part d’això, la corrupció i el perill que podria arribar a comportar.
En fi, ho deixo aquí acabant dient que no m’agradaria tindre molta relació amb la política. Em conformo en ser-ne espectadora més o menys igual que els conformistes i els decepcionats; el que toca toca i és el que hi ha perquè no podrà canviar.
Després de la visita del diputat Canet, doncs continuo tenint la mateixa opinió que abans de començar-la.
Sí, és veritat que en alguns temes no estic en desacord amb el que va explicar. No obstant això, penso que com persona amb unes idees molt marcades, i ho puc entendre, ens va fer una xerrada força subjectiva, vull dir que sí, és normal que en alguns comentaris es vegi la teva ideologia, però penso que va ser molt poc objectiu, per no dir que en cap moment quasi bé no es va ni apropar a la objectivitat.
Amb això no dic que les seves idees no siguin compartides amb mi, o que estiguin malament, sinó que per ser una xerrada sobre la nostra visita al Congrés, els nostres dubtes, vaig notar (potser va ser la meva manera de veure-ho) que en tot moment va intentar argumentar, d’una manera molt subtil en cada resposta, perquè s’ha de votar a ERC.
Pel que ens va explicar sobre el tema del Congrés, veritablement em va semblar molt bé que admetés que allò era un “teatre”, però a la vegada vaig veure com va intentar excusar-se pel tema de l’assistència, el que pitjor em va semblar va ser que digués que tenien que fer reunions i llavors no podien anar-hi (són tres plens a la setmana, que no ocupen ni molt menys un dia sencer, molta casualitat que tothom tingui reunió el mateix dia, i que l’acabi quan s’ha de votar, no?), un altra tema és que va dir, que si tu no portes un determinat tema es inútil anar a aquell ple o escoltar el que es diu, personalment crec que tot el que es tracta allà hauria d’importar a tots els diputats. I que per molt que ho porti un company, per la simple raó que escoltar a la resta és una de les coses que identifiquen a la democràcia, o per respecte a la resta o per la pròpia responsabilitat de que allò és el teu treball, doncs que voleu que digui, no em sembla bé que no escoltin o decideixin no assistir a un ple.
Bé, tot i ser un alumne de 4t, m’ hagués agradat molt anar aquesta xerrada ja que m’ interessa molt el món de la politica, al senyor Canet, per bona sort ja el coneixia de fa un any, ja que va vindre a Riells a fer un metting sobre politica, es mes, tinc contacte amb ell, i certament em ves agradat molt retrovar-me’l!
De totes maneres espero que us hagi servit de molt al xerrada!
Bon estiu!
http://www.manelferrer.tk