El Bloc de l’Institut Vescomtat de Cabrera

L’Enciclopèdia Catalana a internet

Per MIQUEL JARQUE

A www.enciclopedia.cat podeu comprovar que l’Enciclopèdia ha quedat perfectament adaptada a internet. Tot plegat gràcies a un sistema de cerca fàcil i ràpid, que permet l’accés diferenciat als documents enciclopèdics en català, en anglès i també als documents lèxics.

L’objectiu de l’Enciclopèdia és convertir-se en una de les millors enciclopèdies del món, amb sistemes d’actualització permanents. És per això que l’entitat ha engegat un procés de renovació que culminarà el 2010 amb gairebé 600.000 entrades amb 1.500 vídeos i 280.000 connexions hipertextuals internes i externes.

A més, com passa a la Viquipèdia, es preveu que els usuaris puguin crear nous continguts i actualitzar-los. Això sí, serà revisat abans de publicar-se.

Entra a www.enciclopedia.cat. Aquesta és la nova adreça de l’Enciclopèdia Catalana, que ja es pot consultar lliurement per internet.

Font: Icat FM

Un exemple: Vescomtat de Cabrera

Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas). Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els ss XI i XII els vescomtes de Girona (vescomtat que es vinculà a aquesta família), posant sota llur potestat altres barons. Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni (que pertanyia als hospitalers) i la vall de Gualba i el terme de Montnegre, que eren de la família Gualbes. Alguns dels territoris eren subinfeudats (Palafolls, Blanes, Solterra); al terme de Monclús, per contra, la senyoria major pertanyia als hospitalers, i els Cabrera n’eren només subfeudataris; no posseïren el ple domini d’aquesta baronia amb la vila de Sant Celoni fins el 1403; les subinfeudacions de Blanes i de Palafolls havien passat igualment per compra al ple domini jurisdiccional dels Cabrera el 1381 i el 1383, respectivament. Altres llocs, com Campins i Vilardell, eren quadres en domini compartit amb les cases de Palau i de Vilardell. A conseqüència del procés del 1365 foren confiscats els béns de la casa de Cabrera; la devolució del 1373 es limità a l’estricte vescomtat de Cabrera, i la del 1381, al vescomtat de Bas: el comtat d’Osona i la ciutat de Vic no tornaren als Cabrera, malgrat una donació nominal d’Alfons IV. Hostalric era el centre administratiu del vescomtat estricte, Castelló d’En Bas ho era del de Bas, i Vic, del comtat d’Osona.

Font: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0013218