DE SOFISTA A SAVI

Experimentant amb la filosofia

Un problema ètic : Anàlisi de les Tasques de l’ètica.

Enviat per xavier el gener 27th, 2010

Si llegim l’article de Josep Maria Fonalleres que  va sortir al “Periodico”  on ens interrogava sobre : ¿I si la monja tenia raó ?  veiem que podriem identificar el problema ètic que es presenta i les tasques que l’ètica realitza per analitzar el problema.

Comencem per reproduir l’article del periodico [Font : El periodico 19/1/2010]

i seguidament llegim l’article d’Adela Cortina en el seu llibre “Êtica aplicada i democràcia radical” on és diu el següent:

“Entre les tasques de l’ètica com a filosofia moral , són essencials les següents:

-dilucidar en què consisteix el que ès moral , que no s’identifica amb els altres sabers pràctics (jurídics,polítics, religiosos) , encara que hi estigui estretament connectat.

-Intentar fonamentar el que és moral , preguntan-se les raons per les quals hi ha moral , o bé denunciar que no n’hi ha.Diferents models filosòfics , valent-se de mètodes específics , ofereixen respostes diverses, com afirmar la impossibilitat o , fins i tot, la incapacitat de fonamentar racionalment el que és moral.

-Intentar una aplicació dels principis ètics descoberts en els diferents àmbits de la vida quotidiana.”

1.-En primer lloc intentem identificar el problema ètic o moral que l’article d’opinió sobre La monja i la farmacèutica planteja. L’acció d’opinar i divulgar la idea que les farmacèutiques i l’OMS no donaven prou informació i fer una campanya en contra de les vacunacions per la grip A. ¿Era justificable èticament ?

Tasques principals per analitzar el problema ètic que es planteja:

Diferenciar lo moralment identificable del problema : l’actuació de una religiosa dins la xarxa internàutica amb la difusió d’un video (campanadas por la gripe) opinant i difonen les seves idees amb arguments en contra de la industria farmacèutica i en contra de l’actuació de l’OMS amb la campanya de la “pandèmia de la Grip A”.

En aquest sentit identifiquem que hi ha un problema ètic : Pot tenir prou rigor el seu discurs per fonamentar les seves raons ?

Altres sabers identificables :

  • El fet de ser religiosa garanteix més o menys el seu discurs ?
  • Té cabuda el seu progressisme religiòs en aquests temes i altres dins l’Esglèsia avui ?
  • El poder mediàtic converteix les coses en poderoses aliades o enemigues de la ciutadania ?
  • Calia que es caricaturitzes en el discurs certes condicions pseudocientífiques ?
  • Pels fets sembla que el discurs de la Teresa Forcades podria resultar coincident amb la realitat de la grip ?

Mirem la segona tasca de l’ètica : intentar fonamentar el que resulta moral o no.

En aquest cas podem trobar raons que justifiquesin la seva proposta i la seva argumentació ? Si agafem el problema no semblaria que opinar des dels mitjans de comunicació pugui qüestionar-se com un problema moral , tothom pot opinar i difondre la seva opinió. Sembla doncs que el problema és fer això mateix però qüestionant determinats organismes públics, socials poderosos com la indústria farmacèutica i els organismes com l’organització mundial de la salut que difon missatges sobre pandèmies sense prous garanties. Per tant el problema moral intenta fonamentar-se en les raons que ens portarien a creure en si l’actitud que la monja bennedictina pren resulta coherent , assenyada i raonable o més aviat és producte d’un protagonisme mediàtic sense més ?

La tercer tasca es refereix a trobar aplicacions dels principis ètics a la vida quotidiana. En aquest cas seria propiament el grau de seguiment  a partir de les opinions divulgades per la monja de la població respecte a prendre una postura de no vacunar-se de la grip A. L’aplicació seria l’impacte mediàtic del fenòmen de la monja en Polònia per exemple, en les tertúlies de Josep Cunit, en els debats radiofònics, en la prensa  i el segument de la ciutadania de les seves opinions , del seu consells i de la voluntat mateixa de la Teresa Forcades de veure amb quina intencionalitat va realitzar la notícia…..

Publicat a FILOSOFIA | No hi ha comentaris »

Matrix : una mirada

Enviat per xavier el gener 18th, 2010

Et proposem el treball amb aquesta pel·lícula dels germans Andy i LArry Wachowski realitzada amb el seu propi guió. Si recordem l’argument podem analitzar millor la pel·lícula.

Sinòpsi o Argument

L’acció es situa a l’any 1999(2199) en un futur on els homes han creat unes màquines que s’introdueixen al cervell i crean així un món virtual de sensacions i imatges. Un grup d’homes i dones descobreix el món com una farsa , com una aparença o falsa realitat. Matrix doncs és una realitat digital o virtual , una mena de món creat per evadir-nos de la realitat fosca i terrible. El sistema va agafant l’energia calorífica que despren el cos humà per fabricar més energia per Matrix. Neo serà el salvador que intenta alliberar els humans d’aquesta situació d’esclavatge. I Morfeu el prepararà.

Mira ara aquest link

http://alsinaxavier.blogspot.com/2008/10/el-mite-de-la-caverna-matrix-per.html

Busca el text de Plató sobre el mite de la caverna i pensa quins podrien ser els paralelismes entre matrix i la caverna de  Plató.

A continuació escolta aquest audio sobre el mite de Plató que et podrà ajudar

http://alsinaxavier.blogspot.com/2010/01/platon-en-audio.html

Continua plantejant les qüestions que en el llibre es proposen `[Puig, I , Filosofia i Ciutadania. Aprendre a Pensar. Ed. Barcanova]

  1. Quin és l’origen del nom Morfeu?
  2. Quina és el significat del personatge Neo?
  3. Què et sembla que representa Matrix avui en dia ?
  4. Què és la realitat?
  5. D’on prové la sensació d’irrealitat que de vegades tenim?

Publicat a FILOSOFIA | No hi ha comentaris »

Coneixement- veritat - Realitat

Enviat per xavier el desembre 22nd, 2009

El coneixement ens  ensenya com són les coses i el món. Per això necessitem d’un subjecte -que som nosaltres com a persones que volem conèixer- i un objecte - que és allò que ignorem i volem saber o descobrir. El coneixement permet adquirir experiència. I amb l’experiència es produeix domini sobre el món o la realitat.

Però no tot és coneixement. Quan Aristòtil va dir “Tots els homes desitgen per naturalesa saber” precisament volia destacar aquesta voluntat humana de arribar a la realitat. Però , què és la realitat que volem conèixer ?

Estem analitzant la pel·lícula “ ¿ y tu què (s) abes ? “   What The Bleep Do We Know?), dels autors William Arntz, Betsy Chasse y Mark Vicente. En aquest documental s’analitzen els elements de la nostra percepció.


“La gravetat no sempre funciona.Algunes coses són ones i partícules …al mateix temps. Si aquest univers és tan insòlit i impredecible i es troba tan pler de possibilitats , per què són tan limitats els nostres pensaments sobre la nostra vida ?  . ” [font : Arntz , W i altres , ¿Y tú que (s)abes? , 6a. edició. 2007.la esfera de los libros,]

La pel·lícula ens planteja la incapacitat que tenim per no arribar a tot tipus de coneixement. Es tracta de veure les possibilitats que tenim a nivell quotidià de descobrir un nou món de coneixement. Es planteja en forma de viatge i recorda el subtítol als contes de Lewis Carroll però s’acaba afirmant que la realitat la configura : les nostres creences, les nostres emocions i la nostra percepció de la realitat. O sigui, tal com  es diu en un moment de la pel·lícula el que jo penso ara mateix està clar que afecta al meu entorn i interrelacions amb aquest. Això vol dir que nosaltres podem canviar aquesta realitat i que la podem transformar segons com interactuem amb aquesta. El cervell o la ment permet viure tan en el món del real imaginari o il·lusori com en el món del real percebut i cregut com a real. Si això és així podem amb el cervell dibuixar el nostre model de vida i la nostra manera d’estar dins el món. Aquesta idea ja la havíem pensat quan Eduard Punset en el seu “Viaje a la felicidad” ens deia que el camí de les emocions és desgastant o enriquidor humanament.

El viatge el realitza Amanda una noia sorda que busca sentit a la seva vida gris, trista i absurda. Nombrosos experts de distintes disciplines li ofereixen respostes possibles. També qüestionables com es posa en evidència en aquest article.

Què sabem realment amb certesa, seguretat i objectivitat ?  El que la ciència ens diu que és real?  I més enllà de la ciència no existeix la realitat ?  O només és realitat la científica perquè ofereix proves i garanties d’objectivitat ?

Estem dormits i això ens fa que dins aquesta son que ens fa viure letàrgicament deixem passar pel nostre davant moltes coses cada dia. Què observem realment ?  Mirem, veiem, observem però deixem que la vida transcorri sense una pregunta “conscient”. Per què hem oblidat de fer-nos ja preguntes ? Viure no només vol dir estar vius. Reflexionar, pensar, meditar, …. quan ho fem , en quins moments, com ho fem ? ????

Formulem una sèrie de preguntes entorn de la pel·lícula i demanem que en l’apartat de comentaris doneu cada un de vosaltres possibles respostes  :

1.- Fins a quin punt penseu que el fet de ser pessimistes o optimistes pot fer canviar la nostra relació amb la realitat que vivim ?

2.- Alguna vegada heu pensat en la necessitat que tenim de poder expressar les nostres emocions als altres , per què tanta necessitat ?

3.- Si tal com hem explicat a classe la ciència utilitza el seu llenguatge i la seva metodologia com una manera de simbolitzar i representar-nos la realitat que ens envolta , perquè ens costa pensar que hi ha altres maneres de representar-nos i simbolitzar la realitat més enllà de la ciència convencional i ortodoxa ? Quins són els poderosos motius ?

4.- Penseu que el tipus de coneixement que ens proposen molt distint del que ens expliquen a la pel·lícula pot afavorir un pensament crític, creatiu, imaginatiu necessari per sobreviure ?

5.- Com veiem les coses ?  Recordeu el text de Tobies Grimaltós “El joc de pensar”  on ens planteja precisament preguntes com : Les coses , són com les veiem ?  Quina diferència hi ha entre el que diu el científic i el que diu la gent normal ?

Recorda un dels fragments del text llegit

” Els científics han dit que les coses no són com les veiem.Les coses no tenen color o almenys no tenen els colors que nosaltres veiem.En realitat , l’única cosa que fan és reflectir la llum de maneres diferents segons la seva constitució , segon com estan formades…..”

6.-Penseu en l’experiència de conèixer alguna cosa que abans no teniu coneixement , Com us sentiu aleshores ?  Quin sentiment us desperta ?  Ara investiga i digues quines creus que són les característiques que una persona com tu ha de tenir per voler conèixer ?

7.- Formula una pregunta que et sembli important per donar a conèixer a un ésser d’un altre planeta què és un ésser humà.

8.- Imagina com pot ser la realitat per un nadó que dorm tot el dia , què pensa, com veu el món, què experimenta, què sent, …. Posa’t en la seva pell i fes una petita descripció en forma de diari d’un dia del nadó.

Mostra la resta d’aquest article »

Publicat a FILOSOFIA | 14 Comentaris »

Qui són els pirates en el món globalitzador?

Enviat per xavier el desembre 5th, 2009

Comencem a treballar el tema de CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ a classe d’ètica. Per aproximar-nos a la idea de “globalització” ens podem plantejar els següents interrogants o dubtes:

  • 1.- Per què els pescadors espanyols pesquen a l’oceà índic davant les costes de Somàlia i Kènia ?
  • 2.- On ès  Kènia i Somàlia en el mapa dels països?
  • 3.- Quin ha estat el conflicte del  pesquer “ALAKRANA” ?
  • 4.- Qui són els pirates somalies ?
  • 5.- Per què el mar sembla una reserva inesgotable quan cada vegada veiem com les espècies marines es troben amenaçades?
  • 6.- Quina és la nacionalitat dels vaixells asaltats  i quins vaixells mai han estat asaltats ?

africa-mapa-de-frica-i1

`[font de referència : articles .Sarah Babiker i d'Ibiza Meillan]

http://www.diagonalperiodico.net/Una-vision-distinta-de-los-piratas.html

http://el-liberalismo.com/politica/debate-sobre-el-conflicto-del-alakrana

http://www.marinerisk.com

http://www.laopinioncoruna.es/estaticos/domingo/20080907/domingo.html

[font referència "Le Monde diplomatique" diciembre 2009. drets roberto montoya]

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009022000_19_557942_Comunitat-Valenciana-yates-imputados-Valencia-Calp

http://sinfuturoysinunduro.com/2009/11/21/una-vision-diferente-de-los-piratas-somalies/

Seguint la noticia que a la premsa espanyola i catalana, gallega podem tenir un coneixement una mica aproximat del fet que ens presenta : Qui són els responsables i qui són els beneficiaris del segrest de la tripulació del pesquer Alakrana ?

Mostra la resta d’aquest article »

Publicat a FILOSOFIA | 11 Comentaris »

Què és la veritat ?

Enviat per xavier el novembre 24th, 2009

Hem fet a classe un treball sobre el tema analitzant una noticia que ha sortit en els diaris aquests dies. En primer lloc triant la noticia de la nova grip A hem analitzat el video penjat en el youtoube on surt la monja benedictina Teresa Forcades explicant i donant els seus arguments sobre el tema. Es tractava de seguir amb atenció el video i fer una llista amb els arguments que es donen en el video. Treball que es pot veure en el bloc de l’Anna

 http://ifthesunrose.blogspot.com/2009/11…

Una setmana després vam trobar un article que surt al diari EL PAIS comentant les falsetats que la monja diu al respecte i vinculant la seva proposta amb les teories de la conspiració.

Publicat a FILOSOFIA | No hi ha comentaris »

Introducció a la filosofia

Enviat per xavier el novembre 6th, 2009

Publicat a FILOSOFIA | No hi ha comentaris »

Penseu que l’ús del FACEBOOK garanteix una major llibertat d’expressió ?

Enviat per xavier el novembre 1st, 2009

departament-041

Introducció

La comunicació avui representa per la seva importància social la clau fonamental per tenir accès al coneixement. Les noves tecnologies amb l’ús de la informàtica han permés avançar ràpidament oferint espais virtuals on hi ha una comunicació fluïda i immediata. El facebook , el twitter han canviat les relacions oferint una xarxa social que s’exten creant vincles comunicatius oberts, plurals, democràtics… Però dins aquestes reds socials es pot garantir la llibertat , la pluralitat democràtica ? Quin és el seu poder social i individual ? Ofereix una millora de la comunicació social ?

Desenvolupament

Facebook, Twitter són programes que permeten establir reds socials vinculant interessos comuns, grups , associacions, …. dins entorns virtuals que permeten una bona comunicació. El seu ús s’ha incrementat en els darrers anys establint actualment un gruix d’usuaris força poderós. Però més enllà de la seva definició aquest mitjà de comunicació virtual que conecta les persones entre si ens pot oferir dubtes i ens pot fer interrogar sobre el seu ús social. Per això ens podriem preguntar per si es pot garantir la llibertat plenament dins la red de navegació ? Actualment els servidors que ens donen les nostres IP es troben controlats per una sèrie de gestors mundials que ofereixen accès a la xarxa dins els distints països del món. La majoria d’aquests són nordamericans amb el que representa pels països asiàtics, africans, llatinoamericans, …. En principi el Facebook permet efectivament connectar persones per compartir idees, experiencies, interessos i aparentement semblaria innocent. Ara bé si entrem en el que deiem dels servidors mundials aquests tipus de programes o xarxes socials plantegen dubtes i poden resultar per les autoritats motiu de control i censura en representar com a societat civil un poder que els estats no ofereixen. Les reds socials permeten doncs conectar la societat civil més enllà de les institucions oferint espais de diàleg, intercanvi, associació, etc i precisament això representa per les autoritats motiu per voler controlar aquests fenòmens socials on la gent , el públic , es comunica amb facilitat tot expressant les seves idees i compartint les mateixes. En aquest sentit la llibertat del facebook es veu clarament amenaçada per la gestió voluntària que les autoritats imposen a actors, actrius, politics, societat en general amb la voluntat de controlar les seves imatges, les seves idees, la difusió en definitiva de tota opinió. En aquest sentit la llibertat en el món de la democràcia aparent sembla una vegada més quedar retallada i controlada per les autoritats.

conclusió

El Facebook , el Twitter han iniciat un polèmica sobre un ús que qüestiona els limits de la comunicació social i això implica que les autoritats estan preocupades per la difusió i propagació d’idees, opinions. En el fons doncs tornem a trobar que la llibertat de la ciutadania es troba novament amençada pels poderosos sistemes de l’estat.

Publicat a FILOSOFIA | No hi ha comentaris »

Parlar amb música

Enviat per xavier el octubre 27th, 2009

quique gonzalez

la poesia de quique

Aquesta cançó la vaig descobrir escoltant els programes de ràdio 3 sobre cantautors espanyols . A classe d’ètica l’altre dia la vàrem escoltar i fa crear un clima dins l’aula de relaxació i tristessa que ens va servir per treballar les emocions i la música.

Publicat a FILOSOFIA | No hi ha comentaris »

La tasca filosòfia : conceptualitzar .

Enviat per xavier el octubre 25th, 2009

Ara la segona proposta derivada de l’anàlisi intenta donar forma a un concepte que hem treballat. Una vegada recollida la informació sobre què és la felicitat a través dels distints autors i fonts d’informació es tracta de definir el concepte.

Conceptualitzar doncs és definir tot establint les possibles relacions que tenim amb les idees. Per això cal saber :

1. Segons  [font : CAP Filosofia ICE-UAB] les tres capacitats filosòfiques base són:

Conceptualitzar : Que vol dir establir relacions significatives entre una noció i altres conceptes. Això implica doncs establir notes característiques d’una noció:

tot :

  • distinguint sentits diferents
  • examinant l’etimologia
  • explorant el camp lexical  per semblança o contrast
  • fer un mapa conceptual per relacionar el concepte amb altres de manera problemàtica.
  • examinar els camps semàntics d’una noció real : felicitat (moral, religiosa, antropológica, històrica, artística,
  • Definir extensivament i comprensivament un concepte.
  • Fer servir imatges per exemple  felicitat:  rostre feliç, paissatge plaent, parelles gaudint de sí mateixes, ….

En l’obra de Gilles Deleuze i Felix Guattari “¿Qué es la filosofia?  ens parla que els conceptes necessiten de personatges conceptuals que ajudin a definir. Per això els autors acaben indicant que la filosofia és l’art de formar, de poder inventar, de fabricar conceptes. Què és la felicitat ?  En aquest sentit tal com hem vist en el llibre de filosofia de la professora Irene de Puig conceptualitzar és aclarir els significats dels conceptes que usem per explicar certs fets o situacions.

En aquest sentit i tot concretant la proposta :

1.1 volem que donis la teva pròpia definició del concepte felicitat. O sigui, què és per a tu la felicitat? Si defineixes aquesta paraula com ….. hauries doncs a continuació d’especificar les característiques que atribueixes a la paraula.

Recorda que la etimologia de la paraula o concepte pot servir per ajudar a atribuir un significat al terme. També cal dir les fonts d’informació utilitzades i es valora la construcció del concepte , o sigui, que sigui una idea que tu et creus i la pots afirmar plenament. No es tracta de reproduir frases o significats d’altres autors que no ens creiem o no entenem.

Recomanacions per seguir treballant el tema :

article de la contra de La Vanguardia sobre “A más jefes, menos felicidad” d’Eduard Punset.

article de Federico Javaloy  al periodico del 28 de desmbre de 2007 , catedràtic de psicologia social amb el títol ” com ensenyar la felicitat” .

article de Enrique Vila Matas sobre la felicitat al diari “El pais

Publicat a FILOSOFIA | No hi ha comentaris »

Tasques per a filosofar: l’anàlisi

Enviat per xavier el octubre 3rd, 2009

Un altre proposta potser més difícil per l’ús de la llengua -angles- és analitzar la pregunta Què és per tu la felicitat ? amb el professor de filosofia Alain de Botton que va escriure un llibre anomenat “Les consolacions de la filosofia” i posteriorment va emetre per la BBC una sèrie de capitos sobre “La filosofia per ser feliços”. El video pertany a aquest llibre i parla de l’arquitectura de norman foster a Londres. audio sobre Philosophy and Happynes . The Architecture of hapynees.

Actualment aquests capitols es van emetre per TV3  però no es troben dins la xarxa.

Aquesta nova anàlisi que et proposem resulta un pel més difícil però no per això vol dir impossible. El repte doncs està en trobar informació i fer un resum del que hagis trobat.

un bon exemple del que es demanava per uns alumnes :

Model “1″

<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} a:link, span.MsoHyperlink {color:blue; text-decoration:underline; text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed {color:purple; text-decoration:underline; text-underline:single;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} /* List Definitions */ @list l0 {mso-list-id:953900950; mso-list-type:hybrid; mso-list-template-ids:-2088742934 201981969 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;} @list l0:level1 {mso-level-text:”%1\)”; mso-level-tab-stop:36.0pt; mso-level-number-position:left; text-indent:-18.0pt;} ol {margin-bottom:0cm;} ul {margin-bottom:0cm;} –>


/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:”";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Ester Arroyo Cárdenas

Què és la felicitat?

1.Anàlisi

Segons Eduard Punset la felicitat depèn de les persones. Antigament quan l’esperança de vida era de 30 anys les persones no tenien temps per pensar en la felicitat, només es preocupaven per la continuació de la especie humana. Ara amb 40 anys de vida plena, segons Eduard i la ciència cal buscar la felicitat. I a partir d’aquí les persones ens preguntem: Com s’aconsegueix la felicitat?

Està demostrat que les persones més felices són:

1) Les que tenen vida social: amb la família, amics, coneguts…En canvi les persones més solitàries són menys felices.

2) Una relació de parella fan feliç a la persona que estima i és estimada.

3) L’optimisme i la gratitud són aspectes importants en la felicitat. Així com saber perdonar als altres. Així com la enveja no ajuda a ser feliços.

4) Estar actius i fer les coses que s’ens donen bé( activitats esportives, llegir, estar amb amics…)

5) Estar bé amb un mateix.

6) Els diners no donen la felicitat, al contrari.

Es pot entrenar per ser feliç fent coses que ens agraden i que s’ens donen bé, relacionant-nos, buscant parella, sent optimista, comprendre als altres, no ser possesiu(diners).

També se sap que els diners no aporten felicitat, així com la educació, el país la raça, el temps històric en el que vivim o en el tipus de clima en el que estem.

La felicitat té a veure amb els nostres sentiments, amb la nostra pau interior.

Dins la ciència la genètica té un paper important en la felicitat, ja que es poden heredar l’optimisme o el pessimisme dels pares. En el cas del pessimisme no ésgran problema perquè la persona ha de saber créixer per si mateixa i buscar la felicitat intentant no pensar en idees o pensaments negatius, cal pensar en positiu. Les persones que pensen en positiu es senten millor amb ells mateixos, amb la societat que els envolta, i davant un problema senten esperança i confiança, per tant són més pròximes a trobar la felicitat.

Les persones amb més capacitat per tenir felicitat són les que compleixen els requisits anteriors, però sobretot la felicitat es un estat que depèn de un mateix, del seu interior, i a partir d’aquí trobar la manera de ser més feliços.

Font d’informació: http://video.google.es/videosearch?hl=es&rlz=1W1GGLR_en&q=eduard%20punset%20redes%20que%20%C3%A9s%20la%20felicidad&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wv#

http://es.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Punset

www.eduardpunset.es

www.eduardpunset.es/blog

Durada del treball:

40 minuts aprox.

Model “2″

Alberto Plaza

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

Analísi

Eduard Punset, és advocat, científic y econmista, va nèixer l’any 1963, es va llicenciar en dret per la universitat de Madrid i un máster en cíencies econmicas a la universitat de Londres. Ha sigut redactor econòmic de la BBC, director econòmic de la edició per America Latina del semanari The Econmist, i economista del fons Monetari Internacional en els Estats Units i Haití.

EDUAR PUNSET “ EN BUSCA DE LA FELICITAT “

L’autor en el video argumenta que la felicitat es pot aconseguir després d’haber estudiat la personalitat humana, argumenta set aspectes importants sobre el que ens fa felices a les persones:

  1. Les relacións socials evitant la soletat, si evitas la soletat és mes fácil ser felç.

  2. Una relació satisfactoria és un component vital de la felicitat, ja que també dins d’una relació pot haber sexe que és un dels factors més importants de la felicitat.

  3. L’optimisme i la gratitud també influeixen en la felicitat, perdonar als demés augmenta la nostra satisfacció amb la vida, això és el requisit essencial per la felicitat.

  4. Deixar de costat el voler diners, casa, cotxe, etç… i la enveja no ens ajuda en cap factor a trovar la nostra felicitat.

  5. Estar actius també ens fa feliços, un treball, un hobby…, ja que els científics pensen que en la nostra vida ens hem de dedicar al que millors s’ens dona.

  6. La llibertat de poder escollir també és un factor important, però no sobrepasar mai, si tens moltes opcións la llibertat d’escollir es convertirá ràpidament en una maldició, i la pressió de decidir acabarà amb tú.

  7. Els diners no donen la felicitat però dicilment serém feliços si no tenim diners, està estudiat que les perones que més diners ténen són els més infeliços.

EL CAMÍ PER TROBAR LA FELIÇITAT ÉS EN REALITAT EL QUE ES FA FELIÇOS…

Publicat a FILOSOFIA | 1 Comentari »