DL curs 2013/2014

llops

gaiman

Neil Gaiman

 

 

 

 

 

“No es tracta d’un còmic amb totes les de la llei, ja que els textos segueixen un estil propi de la novel•la, però conté trets de la historieta com la distribució de l’acció per vinyetes. A més, és una excusa ideal per parlar de dos mestres: Neil Gaiman és escriptor de còmics, novel•les i guions de cinema, especialitzat en la creació de mons paral•lels; Dave McKean és un dels il•lustradors favorits de l’anterior, versat en el collage i el disseny desordenat, que fa poc ha dirigit el film fantàstic Mirrormask, precisament amb guió de Gaiman. Un altre exemple d’aquest duet creatiu el trobem a Coraline.
Aquest Llops dins les parets explica l’estranya història de Lucy i la seva família, que es veuen obligats a fugir de casa a causa dels llops que surten de dins les parets. Fantasia surrealista còmplice per a tots els públics.”
Font: vinyeta.com

Llops dins les parets ens parla de les coses que ens fan por, de les respostes sense sentit que moltes vegades donem, però que no ajuden a entomar els problemes. Només necessitem tenir motivacions per superar les nostres pors.

Crònica de la sessió:

“Hem començat la tertúlia del club de lectura fàcil amb un joc de llançament d’onomatopeies:

Hem imitat els sorolls que ens han descrit a la planes 7 i 11 del llibre : sorolls neguitosos, bulliciosos, cruixents, crepitants, secrets,furtius, espetegant.
Sorolls d’esgarrapades, de dentades, de mossegades, de disputes:

Zzzzasss – ssshhhhhh – tac,tac, tac – grrrrr, grrr – nyec – boum – poum – sstt – buuff – crash – cling, clang – flousss”

Font: Bibloca

 

 i després d’aquest sorollós inici vam començar a fila una història amb personatges de joguina i una imaginació desbordada que canviava d’escenari o protagonistes sense molta coherència. Per la qual cosa la Mon ens va acabar proposant fer una seqüència de fotografies amb els esdeveniments proposats per ajudar a redactar un text amb un fil argumental. El resultat el penjarem al bloc tan bon punt estigui enllestit.

NOVA PROPOSTA de lectura
( pendent de confirmar la data de la trobada) 
cosa

La cosa perduda, de Shaun Tan

shaun

 

 

Un dia, mentre passeja per la platja a la recerca de taps d’ampolles per a la seva col·lecció, un jove es troba amb una criatura estranya, d’aire trist, desemparada i solitària, la cosa perduda. Mentre espera en va que algú vingui a recollir-la s’estableix una relació intima entre ells. A la platja ningú no en sap res, de la criatura, ni tan sols l’han notat. Llavors decideix dur-la a casa seva on la cosa perduda passa desapercebuda per als seus pares, tan atents a les notícies oficials de desgràcies alienes que, no obstant això, quan finalment la noten gràcies a les observacions del jove, la menyspreen, l’exclouen i se’n desentenen. El jove no sap què fer fins que al diari troba un anunci del Departament Federal d’Objectes Inútils. Una vegada arribats al DFOI la cosa fa un sorollet d’infelicitat; mentre ell busca un bolígraf amb què emplenar els interminables models burocràtics, un empleat de la neteja li aconsella que si en alguna cosa aprecia a la cosa perduda no la deixi allí i li lliura una targeta amb un símbol esperançador. Després d’haver donat moltes voltes per la ciutat aconsegueix trobar l’adreça de la targeta en un amagat i fosc portal d’un carreró anònim. Darrere de la porta descobreix un inventari d’estranys i inusuals objectes perduts.

Font: Barbara Fiore Editora

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *