CLJ2 curs 2012/2013

“Què va passar amb Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per tal de detenir cap culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d’un policia a punt de jubilar-se, el d’una mare que ha perdut l’esperança de trobar la filla desapareguda, el d’una noia que va trair la seva millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d’un dia trepidant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones pròximes a Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre’s, es veurà sacsejat per noves claus…”

Font: http://www.edebe.es/publicaciones-generales/libro-paraules-emmetzinades=2921=3=4

Paraules emmetzinades, de Maite Carranza, Premi Nacional de literatura Infantil i Juvenil  2011, ha obert les sessions del nostre CLJ 2n cicle.

En la intimitat de la trobada hem compadit la Bàrbara i hem maleït el causant de la seva dissort. Però una lectura atenta ja ens havia posat alerta i ens havia  donat pistes del possible agressor:

“Eres una cabeza loca. le dijo cuando se conocieron, Y era cierto. Siempre había tenido la cabeza llena de pájaros, era enamoradiza,inconstante y no paraba quieta…Suerte de Pepe. No sabe qué habría sido de su calvario sin su apoyo, sin su presencia. Y por eso ha aguantado los reproches y el distanciamiento. Otro la habría dejado. Otro le habría dado puerta a la primera de cambio. Es lo que se temía siempre que él la miraba con aquella expresión severa que le deciá, sin palabras, te equivocaste, fuieste tú quien empujó a Bárbara a huir de casa, quien la dejó escapar, quien no la supo educar con mano firme…” Acusacions del pare, Pepe Molina.

“Mi problema era que no sabía cómo empezar ni cómo continuar. Yo no le había puesto nombre. No tenía palabras. Creía que si no hablaba no existía. Las cosas  que no se nombran se olvidan o desaparecen. Por eso me costaba tanto explicárselo a alguien” Barbara Molina

“¿Por qué se ha ido?…¿Qué no he sabido darle?…Y ahora, de golpe, la pregunta es todavía más aterradora ¿Por qué no la protegí?

¿Desde cuándo, Bárbara? ¿Por qué no me lo decías, mi niña?…Calla, Nuria. vete, Nuria. No te metas, Nuria. No seas ridícula, Nuria. No sabes nada, Nuria. Eres un desastre, Nuria. Me das pena, Nuria.¿Te has visto, Nuria? Eres patética, Nuria. Déjala, Nuria. Siéntate, Nuria. Duerme, Nuria. Aparta, Nuria. Me das asco, Nuria. Estás enferma, Nuria. Eres una histérica, Nuria. Eres idiota, Nuria.” Nuria  Solís, la mare.

El que li ha passat a la Bàrbara no és pas un problema aïllat; casos de violència de gènere i abusos sexuals són titulars que sovintegen els informatius i no hi són tots, perquè el silenci i la vergonya n`amaguen un percentatge significatiu.

Totes les participants, noies de l’edat de la Bàrbara han coincidit  que el llibre les ha commogut, les ha fet reflexionar i les ha mantingut enganxades a les indagacions  del vell inspector de policia que pàgina rere pàgina descobria  l’entrellat que s’amagava en la doble vida del culpable. Un llibre emocionant i directe que algunes de les  nostres lectores han volgut compartir amb les mares.

Si voleu llegir l’article que Mon Mas ha fet de la sessió, us deixem l’enllaç de Bibloca

Si voleu formar part d’aquest Club de Lectura podeu inscriure-vos a la Biblioteca, tal i com ja han fet Laura  Brand, Aisha Montano, Laia Guiu, Laia Merino, Aurora Fernández, Anna Martín, Laia Zaragoza, Judith Méndez, Mireia San Martín, Marta del Moral, Maria Solana, Andrea Nogueria, Lourdes Barnils, Raquel Carnicero, Alba Mas i Itziar Rodelas

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *