Què diuen els experts sobre la lectura? Les nostres propostes

Què diuen els experts?

Diferents estudis, i en particular aquells que analitzen els resultats en les proves PISA, posen de manifest que:

  •  Les competències lectores d’un infant són determinants per a l’èxit escolar.
  • La influencia de la competència lectora sobre el rendiment acadèmic es produeix, fins i tot, independentment de l’entorn socioeconòmic. A Catalunya (PISA 2009), els alumnes d’entorns socioeconòmics desafavorits amb un bon nivell de rendiment escolar són lectors i obtenen puntuacions en competència lectora superiors a la mitjana de Catalunya. En conseqüència, podem afirmar que el desenvolupament de les competències lectores contribueix a prevenir l’exclusió social.
  • És important fomentar el plaer per la lectura i la diversitat de lectures entre l’alumnat de nivell socioeconòmic més desafavorit per reduir les diferències de puntuació en comprensió lectora en funció de la classe social.
  • El plaer per la lectura i la diversitat de materials de lectura són dos elements que sembla que tenen incidència en la competència lectora dels estudiants.
  • Els estudiants que gaudeixen de la lectura, i per tant la tenen com una activitat regular de les seves vides, són capaços de construir les seves capacitats lectores a través de la pràctica. El plaer és una precondició important per esdevenir un lector efectiu. Així, per reforçar el rendiment en lectura, les escoles poden tant instruir en tècniques lectores com fomentar l’interès per la lectura
  • Segons els resultats del PISA, les noies catalanes gaudeixen significativament molt més de la lectura que els nois. Així doncs, no només hi ha diferències de rendiment en lectura en funció del sexe sinó que també trobem diferències importants en els hàbits lectors entre nois i noies pel que fa al Plaer per la lectura.
  • Podem dir que els nois obtindrien més bons resultats si tinguessin la mateixa motivació per la lectura que les noies. Així doncs, una manera de millorar els resultats en lectura seria fomentar en els nois més interès i compromís amb la lectura. Tal i com s’apunta des de l’OCDE això pot requerir, per exemple, parar més atenció a les preferències lectores dels nois, que mostren interès per llegir certs tipus de textos —diaris, revistes, etc.—, en comptes de potenciar un únic model de compromís amb la lectura. A llarg termini, l’objectiu és reduir les diferències de gènere en relació amb el plaer i el compromís per la lectura.

Els experts també emfatitzen sobre la necessitat de potenciar la lectura als centres educatius. En el cas de l’educació secundària, el repte és evitar la sangria de lectors que es produeix durant el trànsit de l’adolescència.

Deixant a banda els canvis metodològics que necessàriament ha d’entomar el professorat per tal de situar la comprensió lectora del seu alumnat en el centre de la seva actuació docent, els experts recomanen que els centres eductius s’esforcin en millorar l’hàbit de lectura del seu alumnat. Això passa per actuacions com ara:

  1. Aprofitar la legislació vigent per a modificar la distribució horària de la jornada escolar de manera que puguem garantir 30 minuts diaris de lecturaa classe al llarg de tota l’ESO (article 7.5 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria).
  2. Aconseguir que el llibre sigui omnipresent a l’institut, no només a la biblioteca.
  3. Convertir la lectura en quelcom plaent, gratificant, deslligat d’obligacions i condicionants.
  4. Dotar i afavorir al màxim l’ús de la biblioteca.

Les nostres propostes per a millorar la comprensió lectora

  1. Modificar la distribució horària de la jornada escolar de manera que puguem garantir 30 minuts diaris de lectura a classe al llarg de tota l’ESO, a partir del curs 2014-2015.
  2. La participació (finalitza al llarg del 2014) en el projecte d’innovació educativa promogut pel Departament d’Ensenyament Pla d’Impuls de la Lectura que pretén, entre d’altres objectius, modificar la metodologia del professorat a l’aula.
  3. Organitzar conferències per al professorat i per a les famílies per tal de millorar els hàbits de lectura del nostre alumnat.
  4. Una programació de la matèria d’alternativa al llarg de l’ESO que assegura un augment del temps de lectura del nostre alumnat en català, castellà i llengües estrangeres.
  5. La utilització de la web del centre per tal de potenciar el gust per la lectura, afavorir les recomanacions entre iguals (per exemple, mitjançant gravacions de vídeos, elaborar llistats de libres més votats en funció del perfil lector de l’alumnat), donar pautes a les famílies per potenciar la lectura a casa, etc.
  6. Conèixer les preferències del nostre alumnat pel que fa als llibres que llegeix per tal d’orientar les adquisicions que fa el centre i potenciar les recomanacions entre iguals.
  7. Disposar d’un expositor permanent de llibres a l’entrada de l’institut.
  8. Afavorir el préstec, en general, i socialitzar el llibre de lectura obligatòria de manera que reduïm la despesa de les famílies.
  9. Fer una edició trimestral online de la revista del centre elaborada per l’alumnat de 4t d’ESO.

Les nostres necessitats

Atesa la situació de partida del nostre alumnat, els nostres objectius a assolir i el ventall de coses que es pot arribar a fer, les nostres necessitats passen per:

  • Organitzar els recursos humans de què disposem per tal d’augmentar el temps diari de lectura i dinamitzar la biblioteca escolar.
  • Destinar recursos econòmics a l’adquisició de nous fons bibliogràfics per a la biblioteca (llibres, revistes i còmics, en paper o bé online) que responguin als gustos i interessos del nostre alumnat.
  • Destinar recursos econòmics a l’adquisició de mobiliari (prestatgeries, expositors de llibres, etc.)

Bibliografia

  • Ferrer F (director) et all. PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Fundació Jaume Bofill. Barcelona, 201.
  • Rincon A. Competències lectores i èxit escolar. Fundació Jaume Bofill. Barcelona, 2011.
  • Enric Queral. Temps de lectura a l’institut. Conferència a l’Institut Cubelles (12-3-2014).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *