Fotografia i Filosofia

Les cinc Fotofilosofies seleccionades han estat realitzades pels alumnes: Marina Caimel, Laura Galan, Judit Medina, Marc Diaz i Dani Costa.

En el dia mundial de la filosofia la sala Magna de la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona va acollir l’acte final de la Mostra de Fotofilosofia. Una mostra de la qualitat de les fotofilosofies penjades en els diferents blogs del centre participants:[kml_flashembed movie="

" width="15" height="15" wmode="transparent" /]

1r A

Són les meves identitats inseparables?

Grup: A

Porqué aveces deseariamos volver a ser niños?

Cuando somos niños, somos nuevos en la vida. Por esa misma razón, es por la que nuestros padres o familiares nos miman y nos cuidan mas. De niños se vive muy bien, nos lo hacen todo, nos dan todo lo que pedimos e incluso hacen las cosas por nosotros. A medida que vamos creciendo, las cosas van canviando, vamos madurando y a la vez nos vamos indepenzidando. Cuando la vida nos da palos, siempre deseariamos volver a atrás para cuando todo era tan fácil y estabamos tan agusto…

Grup:B

EUTANASIA ¿MUERTE CON DIGNIDAD?

La eutanasia se puede realizar por acción directa: proporcionando una inyección letal al enfermo, o por acción indirecta: no proporcionando el soporte básico para la supervivencia del mismo. En ambos casos, la finalidad es la misma: acabar con una vida enferma.

La emisión de un documental en televisión de Inglaterra donde una persona se prestó a que gravasen su propia muerte tras años de sufriendo por una malatía en curable. Abrió un gran debate.

Existen asociaciones que defienden la eutanasia (asociación de una muerte digna). También  países  como Inglaterra, suiza, Bélgica… la ley no penaliza a quien asiste a una persona para morir siempre que se haya realizado una autorización clara y precisa.

¿Hay que pesar realmente en legalizar este derecho o no?

Es una cuestión política y también moral.

Fernando Onega escribió “cada uno es dueño cada mañana de decir si quiere seguir o no viviendo”

Estephen  Howking “ las  mismas o peores condiciones lo que hace es desde una enfermedad degenerativa total destripa los secretos del universo o sea, que su mente es mas poderosa que todo el universo”.

¿Y tú pones tu granito de arena?

Esta imagen es el claro reflejo de la ayuda que todos podemos aportar a la sociedad para que sea mejor, muchas

veces pensamos en nosotros mismos y en lo que nos beneficia, sin importarnos pasar por encima de las personas

con tal de conseguir nuestros objetivos. Por eso tenemos que dejar a un lado el hecho de ser tan egocéntricos

para que sea un mundo mejor.

Con un granito de arena podemos hacer más de lo que te imaginas.

Grup: B

Oportunitat de treball o abús d’immigrants?

Grup A

Felicitat?

Felicitat? Quin es el seu significat? Es pot arrivar a aconseguir? Quan ho sabem? Podem arrivar a un estat de felicitat complet?

Realment la felicitat es una reacció del nostre cos en rebre un estimul possitiu. Aixó ens provoca una sensació quasi insuperable. I està molt clar que cadascu la pot aconseguir. I hi han diferents nivells de felicitat, però es molt dificil o impossible poder-ho medir. Però sempre serà notable la diferencià que hi ha entre les persones i el seu nivell de felicitat, dependrà sobretot del caracter de la persona en questió. Però un estimul que per a mi es el mes clar es el somriure de una persona, cada persona te el seu i es una cosa que es porta dins. La felicitat es la millor caracteristica de les persones, i les dues coses amb la que una persona pot ser feliç sens dubte són l’amor i la música.

Grup A

PENSO I LLAVORS EXISTEIXO?

En moltes ocasions, em escoltat la famosa frase del filosof Descartes que diu: “PENSO LLAVORS EXISTEIXO”.

Jo, al veure aquest llengardaix, em pregunto si deu pensar, en que deu estar pensant o fins i tot en el cas que no pensi, si és real o no. Costa de creure que tot alló que veus no existeix, ja que noslatres ho veiem. És fruit de la nostra imaginació? Podia ser aquesta la resposta, però també podria ser que l’afirmació de Descartes en aquest cas no fos certa i que el llengardaix fos tan real com jo.

Grup A

Tenim por de  la llibertat?

Personalment, no sabria què respondre a la pregunta de si tenim por a la llibertat,

ja que, si tothom tingués llibertat absoluta per a tot, potser tot fos un caos o no

(Qui sap?). Per això mateix, jo crec que la llibertat ha d’existir, però sempre que aquesta llibertat es mogui entre uns límits i sempre que la llibertat d’un individu no entri a la d’una altra persona.

Seríem capaços d’actuar, sense que algú establís unes regles i ens digués el que

és bo o el que és dolent, el que hem de fer i el que no?

Sincerament, crec que no. L’ésser humà tendeix a ser egoista i a beneficiar-se de la majoria de les situacions, per tant, crec que sense unes regles de complir la vida seria un caos. No ens agrada massa que ens imposen regles perquè, sobretot els joves, les veiem com si ens estiguessin tallant la nostra pròpia llibertat, però entenc que són necessàries, ja que en cas contrari estic segura que l’anarquia es faria propietària d’ nosaltres.

Tots necessitem algú que ens guiï a la vida, ja siguin els nostres pares, germans o

algun professor?

Si no fos per aquestes persones que et motiven, per exemple, a estudiar, ens esperaria un futur menys afortunat?

Grup A

Realment?

Si ara a un home adult amb coneixements li diguéssim que sota terra hi ha un ull gegant que controla l’univers segurament no ens creuria, però si des de ben petit li haguéssim dit que hi ha molta gent que creu en aquest ull i li haguéssim ensenyat els poders d’aquest gran ull i lo bo o tirà que podria ser, potser quan arribés a l’edat adulta creuria fermament que hi ha un ull gegant totpoderós.

Grup A

¿Es just?

¿Es just, que a algunes parts del planeta, hi hagi gent que s’estigui morint de fam i de pobresa, i que els ‘realitis’ i els programes del cor, estiguin reunin millons i millons d’euros, per parlar només de coses insignificants i sense importancia?.

Amb aquesta fotografía, vull mostrar una de les injustícies d’avui en día mes importants, a la que no ens afecta directament, pero si indirectament. El fet de que els programes d’aquest tipos, estiguin guanyant cada dia mes diners per fer i dir coses que a la societat atrau, es una falta de respecte a la gent pobre que no te diners, ni te res per poder alimentar-se, ni ells ni les seves famílies. De fet, cada día moren milers de persones en tot el mon, mentres que les persones d’aquest grup televisiu, estan cada día mes, omplint la seva butxaca per només entrar en un programa o explicar una anècdota de la seva vida, sense interès ni res que ens aporti positivament a la societat, es mes, tot el contrari.

Grup A

LLIGATS A LES NOSTRES ARRELS?

Som prou lliures per a poder triar on volem estar? Per triar com volem portar la nostra vida? Per triar com volem fer les coses i en quin moment les volem fer? Som lliures per triar qui volem ser? On volem arribar? I on no volem acabar?

El fill d’un rei, pot acabar dormint al carrer? El fill d’un rodamón, pot acabar sent príncep, un gran empresari o un cirurgià reconegut arreu del món?

Tots tenim les mateixes oportunitats? O les oportunitat ens les brinden els diners que tenim a la butxaca? La competitivitat innata o l’avarícia que desenvolupem? Una persona honesta, generosa, sensible, amb consciència, bondadosa… pot arribar a acumular grans riqueses? Una persona rica és el contrari d’una persona bona? Una persona pobra, sempre és bona?

Què vol dir ser pobre? És quan et falten els diners o quan et falta l’amor? Quan ets feliç? Quan tens diners o quan tens algú al teu costat?

Tot i que han passat més de 200 anys des de la Revolució Francesa i que la societat estamental formalment es va abolir, penso que el lloc on neixen les persones és determinant pel seu futur i que, molts cops, l’esforç no és el que t’ajuda a sortir del pou. Tot i això, no crec que els diners siguin sinònim de felicitats si no tens amb qui compartir-los.

Grup A

Es necesari l’amor a les nostres vides?

Les enciclopèdies defineixen l’amor  com un concepte universal i relatiu a la afinitat entre éssers, definit de diverses maneres segons les diferents ideologies i punts de vista. Però, jo crec que l’amor, és alguna cosa més que això. Diu Gottfried Leibniz que: “Estimar, és trobar a  la felicitat d’un altre la teva pròpia felicitat”. Bé, jo el que crec és que hi ha moltes maneres d’estimar, per exemple, l’amor als pares o als teus germans, que és totalment diferent a aquell sentiment en veure a algú i saber que serà l’amor de la teva vida. Del que estic segura es de que estimar i ser estimat, és una cosa indispensable en aquesta vida, ja que l’amor és moltes vegades el causant de que estiguem alegres, optimistes i també de que siguem feliços.

QUE FARÍEM AMB SET VIDES?

Aquesta pregunta en concret no crec que us l’hagueu fet mai, però segurament si us heu plantejat algun cop: que faria si la meva vida no s’acabés? O millor dit, que faria si fos immortal? Quan seria gran o jove?

El nostre cicle de vida es néixer, créixer, estudiar, fer amics, sortir de festa, trobar la teva parella, comprar-te una casa,cassar-te , viatjar, tenir fills, educar-los i cuidar-los , man

tenir-los fins que s’independitzin, jubilar-te i disfrutar amb el teu marit o sola de la vida fins que moris. Però si fossis immortal?, que faries…?

La majoria de la gent li té por a la mort, però ningú al futur.

Realment ens agradaria viure sempre?

No tindríem mai cap il·lusió ni cap meta per aconseguir el somni de la teva vida.

Segur que alguna vegada et tocaria la loteria ( o dos, o tres o quatre..), viatjaríem per tot el món, tindríem temps per estudiar quan vulguis i el que vulguis, conèixer a tothom, barallar-te amb tothom, escriure un llibre, etc…

No creus que seria un caos? I sobretot, un avorriment?

Però, després de fer tot això, que faríem?

Assentar-nos en un sofà, i esperar a que…?

A més de tot això, veure com el món evoluciona, adaptar-te als canvis de la vida…

Jo crec que l’emocionant i divertit de la vida es que tens un temps limitat ( que no saps quan s’acabarà ), i així poder gaudir de la vida minut a minut i tenir sempre al teu cap uns somnis i unes metes per complir, unes més curtes i d’altres més llargues. En canvi si ets immortal, hauries de tenir motivacions indefinides..i això es molt difícil.

Grupo: 1ro Bachillerato A

¿Toda la eternidad para un minuto o un minuto para la eternidad?

“Las personas normalmente esperamos toda una vida para llegar a tener un instante como éste o simplemente recordamos un momento así durante toda la vida”.

La imagen me la hicieron el año pasado cuando fui de vacaciones a Granada. Me transmite ese momento vivido junto a mi mejor amiga que hace dos años se marchó allí, pero ahora por fin ha vuelto y está viviendo de nuevo aquí.

Recuerdo ese día perfectamente, concretamente ese minuto inolvidable, porque no fue sólo estar en un simple mirador de cara a al famoso monumento “La Alhambra”, sino que también fue un repaso para recordar a mis antepasados que vivían allí, en esta ciudad tan bonita y admirable.

Creo que basta un solo minuto, para entender que la eternidad está hecha de minutos. ¿Cuántas veces los dejamos pasar sin darnos cuenta? Pero también, ¿Cuántas veces traemos a nuestras vidas los recuerdos de los minutos vividos llenos de alegría, felicidad, amor, dolor, melancolía, traición, desengaño, emoción, sorpresa y muchos más que te podría mencionar?

Aunque pensemos que “un minuto”, que en verdad no nos parece nada, tan poquito que sin embargo puede dejar una huella tan profunda en nuestra vida.

Por eso no debemos dejar escapar ningún minuto, porque todos ellos juntos son los que nos hacen recordar que estarán en nuestras vidas y por tanto en la eternidad.

Grup: A

Que hi ha mes allà de la llum blanca?

Que hi ha mes allà de la llum blanca? Pot ser la mort? O una nova vida?

Hi han agut rumors que deien que quan algú ha estat a prop de la mort,  ha vist una llum blanca.

Podria ser que la pròpia mort fos una nova vida? Un nadó dins de la panxa de la seva mare, hi que està a punt de néixer. Pot ser que tingui relació, el que quan una persona es mor, just al mateix moment, una dona es posi de part? Com una reencarnació                d’ aquella persona.

També podria ser com diuen els religiosos, que quan ens morim anem al cel amb Déu.  I en aquest cas, podria ser que la llum fossin les portes del cel que s’estan obrint per aquella persona?

 I hi ha gent que diu, que quan ens morim, ja no serem ningú, que no anirem al cel, que no formarem part d’una altra vida, en fi creuen que deixarem  d’ existir completament. 

Grup A

Existeix la completa indiferència?

Tots hem sentit a parlar que la indiferència fa molt més mal que l’odi, perquè amb l’odi demostrem que allò en concret no ens agrada i que, volent o sense voler, tenim un sentiment envers ell. Però la indiferència no ens demostra res: allò no interessa, ni molesta ni agrada, no hi ha cap sentiment, no fem cas, no és res. Tot i així, existeix realment? Pot arribar a ser completa aquesta indiferència? És a dir, pot una persona, un ésser purament social, viure sense preocupar-se pels demés? Pot deixar de banda tot això que diuen els altres? I si fos així, si existís la completa indiferència, si no féssim cas de les crítiques que ens fan (tant positives com negatives), podríem sols arribar a conèixer o a corregir els nostres propis errors?

Grup A

Realment vivim el moment?

El temps es la base de la vida, i cadascú la viu de manera diferent. Les hores poden ser llargues i tedioses, o per altre banda, una setmana por passar en un sospir. El temps es perillós, ningú el controla, si no simplement, es el temps que ens controla a nosaltres. Controla la nostra vida, allargant moments i acurtant sensacions. El temps es la mesura de la nostra consciencia i realment nomes tenim uns metres limitats per gaudir-los. ¿Aprofitem cada centímetre al màxim? ¿O deixem caure els nostres segons de vida com els pètals d’una flor pansida? ¿Realment sabem el que tenim entre les nostres mans? Una vida sencera per gaudir-la, per treure’n profit. Però pocs ho fem, si no simplement ens donem pressa en arribar a la meta, en lloc de admirar el trajecte.

grup A

Existeix realment la felicitat?

Una pregunta que freqüenment ens fem és si arribarà el dia en que estiguem realment feliços amb tot. Arribarà? O només hi ha moments agradables,fins i tot molt agradables? O un dia estarem agust de tal manera que ens considerarem feliços? La vida és com un pastís el qual porta diferents ingredients, uns dolços com el sucre, la llet o la xocolata; i altres que si es menjen sols no són tan agradables, com els ous, la farina o llevadura.
¿Peró que passa quan els mesclem i els posem al forn? Surt un pastís deliciós.
Els ingredients dolços es poden definir com els moments feliços, els que no són agradables com els moments difícils, i el fornejat és el que posem de la nostra part per que aquells moments, feliços o no, ens portin o no a una cosa deliciosa com la felicitat

Grup: 1er Batxillerat A

• Valorem la natura?

Què podeu veure en aqesta foto que sigui completamente natural?

Les palmeres? No creixerien aquí, sinó fos que algú les ha plantat.

La platja? L’espigó artificial l’ha canviada moltíssim.

El cel? Alterat per les grans quantitats de gasos hivernacle que hi hem abocat en aquests últims dos segles?

En realitat no hi ha res natural, doncs l’home porta anys i anys destrossant la natura, i l’hem substituit per la tecnologia i la comoditat. Ara el pasaitge de la fotografia està ocupat per filaments elèctrics, vies de tren i carreteres, i, per si no fos poc, un espigó completament articifial al fons.

Però realment ens importa tot això? Quantes persones voldrien sacrificar tot això per poder viure envoltat de natura? Ben poques, segur. I això no seria preocupant, sinó fos perquè ara ens comencen a arribar les conseqüències d’aquesta actitud ferotge, de voler modificar la natura; des de fa anys se’ns presenta el problema del canvi climàtic… i que hem aconseguit? La natura segueix perdent importància, relevància. I em sembla necessari plantejar-nos fins a quin punt necessitem la comoditat, i fins a quin punt estem decidits a sacrificar la natura per aconseguir-la.

Però més preocupant encara… fins on arribarem? Fins a quin punt serem capaços de viure sense natura? El món acabarà convertit en un lloc completament utilitzat per l’humà? Si ara ja actualment hem ocupat tantíssimes zones naturals amb ciutats, infraestructures, camps de conreu, … quin és el límit que fa que no arribem a conquerir tot el món? La natura com a tal arribarà a desaparèixer com a conseqüència de l’interés humà?

GRUP A

Dependència o independència?

En un primer moment, estar amb unes persones que ens ho donen tot resolt, pot semblar un problema per a la persona que s’està creant moralment i que està començant a veure món, però si ho analitzem bé, ens intenten conduir pel bon camí , per tal de que siguem responsables dels nostres actes en un futur.  Encara que tinguem por d’enfrontar-nos a la vida,  haurem de prendre decisions i carregar amb les conseqüències que comporten.              Els coneixements que ens donen, a vegades sense voler, són un model a seguir per a nosaltres que formarà part de la nostra identitat i que aplicarem dia a dia.  Es per això que tot depèn de l’espai on creixem i de les persones que hi hagi al voltant.
Sembla mentida, que amb les ganes que tenim la juventut de ser lliures , tinguem tanta por un cop se’ns concedeix. Realment volem la llibertat total? O ens agradaria que algú ens diguès el que estaria millor en cada cas?

Grup: B
Què som?

Som una caixa de sorpreses? O bé un trencaclosques inacavable, on sempre hi falta alguna peça? Ens reflexem al mirall, i contemplem un cos, amb tots els seus complements. Som una carcassa i l’interior ho complementa? O som un interior i la carcassa ens complementa?
No em triat ser tal com som, ni ser humans. D’on venim, on anem, qui som i qui serem ? Hem triat créixer ? No em pogut triar res, som fruit d’un altre fruit, d’un camí que és comença i també s’acava. Som com un univers ple d’estrelles minúscules, on cada estrella pot representar un sentiment. Podem sentir, però cadascú té una manera personal de fer-ho. Funcionem amb corda? Potser si i quan la corda es va afluixant, s’ens acaba el temps i llavors som insignificants davant el món i no podem controlar ni el nostre propi cor. Potser tenim un rellotge a dins , omplert de petits instants. Quan els esgotem , el rellotge s’atura, i ja no torna a funcionar, o potser el rellotge torna a posar-se en marxa en unaltre realitat?

Grup: B

I si hi hagués vida a Mart ?

Imagina, s’ha descobert vida a Mart. La situació de precarietat en la que viuen els seus habitants és extrema. Per un impuls pròpiament d’un sol humà avariciós, molts diners es destinen a viatjar a Mart amb la fi d’ explotar els recursos d’allà. No hi deixen ni tant sols aquelles grans o petites coses que saben que no necessiten. Doncs, els habitants de Mart s’han quedat sense el poc fruit que havien aconseguit després de treballar dur.

Ara pots deixar d’imaginar i centrar-te on vius. Un planeta que el comparteixes amb molta gent, més gent apart de tu. Fes un cop d’ull al teu voltant i t’he n’adonaràs que d’habitants de Mart també n’hi ha a la Terra.

Grup: B

Quant poder tenen els altres sobre nosaltres?

Quin poder tenen els altres sobre nosaltres per aconseguir que ens sentim tristos, feliços, sols, etc.?

Com en la foto, una sola persona és capaç de controlar a tot un grup de persones.

Com són capaços els altres de fer-nos plorar o riure en el moment que nosaltres realment el que sentim és el contrari, com aquell que algú li fa riure quan el que sent en aquell moment és el dolor pel fet d’haver caigut?

Si els altres no aconseguissin aquests efectes sobre nosaltres, el món seria molt diferent?

Per exemple, si un país no aconseguís fer reaccionar a un altre, hi haurien guerres?

Si algú no aconseguís fer-nos sentir estimats, existiria la felicitat?

I si ningú fos capaç de fer-nos sentir malament, existiria el dolor, la rancúnia o la tristesa?

QUÈ ÉS L’AMOR?                                                              Grup: B

L’amor és un regal, la trobada de dues ànimes que es complementen. No és un sentiment que volem sentir, sinó un sentiment que sentim sense voler. L’amor es font de fantasies, felicitat, enveges, alegries, gaudis, gratificacions que sacsegen la nostra existència, amor és desitjar, adorar, en ocasions sufrir. Podem dir que estimar es vencer qualsevol obstacle que pogués impedir experimentar aquest sentiment que és l’amor.

Grup: B

 Què va aparèixer abans, la gallina o l’ou?

Aquesta pregunta és una incertesa. Pot semblar una pregunta estúpida, però tots ens ho em preguntat algun cop.

Què va ser creat primer? Potser van ser creats els dos alhora i això no ho pot arribar a saber ningú. Potser el que va existir primer va ser el pollet per art de màgia o simplement no existeixen i són una il·lusió òptica…

I si dins l’ou no hi havia una gallina sinó un gall?

grup: 1er B batx

I si tots tinguessim tres segons de memòria?

“La memòria es un canvi estructural relativament permanent en el sistema nerviós. Permeteix que es produeixin una serie de conductes, com la asimilació i asociació de sons, imatges, emocions,…”

Cada tres segons, el peix borra la seva memòria i torna a començar.

Per a ell, cada tres segons, té una peixera nova, peixos nous, menjar nou, etc.

I si tots tinguessim tres segons de memòria, com seria el mon?

Tot seria nou per probar; un menjar, un amic, un amor, un dia o una nit, una cannço… I moltes altres coses que no pasarien; les religions, les discursions i les guerres…

Grup B

Sobreviuré al setge humà ?

He nascut a partir d’una escletxa on la vida m’ha sigut permesa. Una escletxa enmig d’un mar de paviment inorgànic creada per l’home, i d’on el sol i l’aigua han pogut penetrar-hi donant-me el fertilitzant per poder viure. Però en constant lluita per la meva pròpia vida estic. L’home pentina i domestica el paisatge com cap altre animal o ésser viu. Fa d’allò que era bosc, praderia, selva, estepa… en ciutat, conreu, infraestructura, paviment… . Em pregunto quin percentatge de la biosfera queda encara lliure de l’acció humana. La vida a la Terra , actualment, està formada per dos inmensos sistemes ben diferenciats: la biosfera i l’economia. Però hi ha un problema, l’un s’expandeix en detriment de l’altre. I la foto que m’han fet és simplement un petit esquema del que passa desde la revolució industrial. Sostenibilitat, és potser la paraula que és menester per poder construir un futur equilibri entre el progrés cientifico-econòmic i la natura, sense malmetre-la. Jo només soc una planteta, i des d’aquí alço la meva veueta per demanar que no instalin un semàfor just on soc.

GRUP B

Al llarg de tots els temps, sempre hi ha hagut persones que se’ls hi ha posat un preu per culpa d’altres persones amb més poder, que creuen ser més importants que les altres que no en tenen.

Ho podem veure clarament amb “Judes”, un personatge de la bíblia, que va parar una trampa a Jesús per quaranta insignificants monedes de plata.

Fins i tot podem observar aquest problema avui en dia. Els “peixos grans”, només pensen en ells mateixos i per diners es venen i matarien a qui fos.

Per això plantejo aquest problema, que és molt difícil trobar-ne solució, però s’ha d’acabar com més aviat possible perquè les persones tenen un valor que no es pot compara amb els diners.

Una mirada a l’horitzó.

Grup : B

Una mirada al horitzó ens pot fer pensar moltes coses, de la nostre vida,sobre coses que mai ens havien pensat abans . Aixì dons de tant en tant ens vindria ve fer una petita mirada l’horitzó, i reflexionar sobre el que som i el camí que seguim, si la societat ens guia cap on  volen  o realment nosaltres anem per  el nostre camí que ens dura fins la felicitat.

GRUP B

Que és la felicitat?

Per a molts la felicitat és tenir la butxaca plena de diners, per altres tenir cervesa a la nevera o roba nova a l’armari… La felicitat és tan delicada, tan immaterial i fràgil… Per a mi la principal font de felicitat és viure envoltat de l’amor que t’ofereixen les persones que t’estimen i estimes, com la família i els bons amics; és fer de la vida una gran aventura, un camí ple de bogeries, un màxim plaer; és somriure amb sinceritat, sense cap mena de complex; és sobretot comportar-se bé, no fer mal, no haver de penedir-se de res.

Grup: B

Per quina raó apareix la tristesa o la alegria?

Realment existeixen paraules per definir alegria o tristesa?

Penso, que no, relacionar la alegria o la tristesa amb el sol i els núvols de pluja?

El sol, bonica i lluminosa estrella …. tothom surt al carrer amb els amics i està “alegre” perquè simplement la llum que desprèn et fa sentir bé.

Els núvols, la pluja, la boira sovint causen un efecte diferent, ganes d’estar a casa tancat reflexionant i la boira en ocasions por o tristesa.

 Els estats d’ànim estan relacionats amb els canvis meteorològics? O simplement som nosaltres mateixos qui ens creem una realitat trista o alegre?

Grup B: Quant necessitem per ser feliços?

Podem dir que d’aparença són iguals, dos nenes més o menys de la mateixa edat que somriuen. Però s’assemblen? Desitgen el mateix?

Una és feliç per que per fi la família que l’apadrinat li ha enviat un vestit de segona, o tercera mà. L’altre no era feliç si no li compraven el vestit blanc, llarg i sobretot car que “necessita” per la seva primera comunió. Trist veritat? Uns tan i d’altres tan poc.

I la meva pregunta es, de veritat quan desitgem una cosa que necessitem, la necessitem de debò? Quan ens queixem:- “no tinc roba, en necessito” No en tenim o en volem més? o millor, es que ja no es porta de moda la que en tenies? -“necessito una moto” la necessitem, o la volem perquè tots els amics la tenen?

Som capritxosos per la societat en la que vivim? Un exemple molt clar, quantes vegades has plorat de petit perquè no t’agrada el menjar que t’havien preparat a casa? Sabeu lo feliç que seria una nena del tercer món tenint cada dia aquell plat sobre la seva taula?

Sempre demanem, demanem, demanem i desprès tornem a demanar. I mai arribem a ser feliços amb tot el que tenim. En ves de comparar-nos amb els que tenen més, podríem fer-ho amb els que tenen menys no? Potser algun cop deixaríem de demanar.

Grup: 1er Batxillerat B

CONEIXES ELS TEUS PENSAMENTS?

L’ institut, la televisió , l’ordinador, els amics, els pares ,les preses, i tu? T’escoltes alguna vegada?  Sempre ens deixem emportar per les coses del nostre voltant, què em de fer, com ens em de comportar, què és lo correcta, mai ens aturem a reflexionar com pensem sobre què ens passa, el que vivim. Molt sovint donem més importància als factors exteriors que a nosaltres mateixos. En definitiva sabries decidir el que vols?

Grup: B

Hi ha alguna cosa més enllà?

El segle XX ha estat un segle de grans descobriments: l’estructura de la matèria, el codi genètic, els antibiòtics, l’arribada a la Lluna, l’exploració de l’espai, etc. Ens preguntem: hi ha altres sistemes planetaris? Hi ha vida més enllà del sistema solar?

Grup B: Els diners compren l’amor?

Generalment crec que exposant aquesta pregunta a qualsevol noia la seva resposta seria; NO.

Possiblement els diners no comprin l’amor però no obstant això és un factor que ajuda a crear amor.

Els diners és part de comoditat, felicitat, materialitat factors que avui en dia són necessaris per a l’estabilitat emocional.

Jo crec que cap dona per molt enamorada que estigui si la seva família es veu exposada a la pobresa ella serà infeliç ja que només voldria arribar a tenir més i més perquè mai estaria conformada amb el que té .
Res és millor que tenir tots els diners del món tenint a qui vols per compratir-los.
Qualsevol dona quan diu quin és el teu ideal d’home diuen; guapo, intel ligent, ric …
Ric és una característica que no es pot abstenir dels nostres ideals d’home ja que crec que qualsevol dona que digui que els diners no forma part de l’amor MENTEIX! Ja que com he dit abans segurament els diners no compren l’amor però els diners forma part de la felicitat i crec que és un pilar bàsic de l’amor.

Per què el temps passa tan ràpid?

En algun moment t’has parat a  pensar perquè a certa edat el temps es passa tan ràpid?
Dons jo si, sempre ho penso, però no trobo la resposta exacte.
Deu ser perquè arribes en una etapa de la vida que el temps no s’atura, tens tantes obligacions que no et dones conte que les agulles del rellotge es mouen amb tanta velocitat, a diferència que quan som petits no tenim la noció del temps que la que tenim ara i quan intentes recordar alguna cosa han passat molts anys.
No us agradaria tornar a viure moments anteriors?

Grup: 1er Batxillerat B

Hi ha persones bones i dolentes, o comportaments bons i dolents?

Pregunta per al concurs: L’home, dolent per naturalesa?

A vegades etiquetem a certes persones com dolentes o bones, però, per què podem dir d’una persona que és dolenta i un altre pot considerar-la bona?

Per això he triat aquest tema, perquè sovint, quan ens parlen malament d’algú, nosaltres pensem que no n’és tan com diuen. Això ens fa pensar si realment algú és dolent per naturalesa o potser tots en som una mica. Si ens parem a reflexionar, podríem dir que dictadors, assassins, psicòpates…, són males persones, però estic segur que en algun moment, algun familiar o amic els havia considerat bones persones.

Així doncs, podríem trobar una part bona i una dolenta en cada persona. Això em fa pensar que hi ha comportaments bons i dolents, però no impliquen que la persona que els faci, sigui absolutament bona o absolutament dolenta.

Hi ha moltes coses que influeixen en els comportaments de les persones. No podria ser, que si tu haguessis nascut al mateix lloc i tingut les mateixes influències que Adolf Hitler, haguessis comes els mateixos errors que ell? Tots actuem d’una determinada manera per alguna raó, si no, no ho faríem. No estic justificant en cap moment totes les actituds dolentes de les persones, simplement intento entendre el Perquè.

Ara és hora de buscar les coses bones que pot tenir la nostra sogra o el “gamberro” que ens ha fet la guitza tota la vida. Encara que vosaltres no els hi trobeu, segur que en el fons tenen una mica de bondat.

Si ens parem a pensar, no som tots “humans”? ja és alguna cosa que tenim en comú.

Grup B

Es la realitat o un reflex?

Molta gent pensa que tot el veiem es real i en certa manera “pot ser veritat”. Però hi han coses que no es tenen en compte que poden contradir la realitat com per exemple el somnis (la realitat imaginaria del nostre subconcient), que pot ser tan real com la mateixa realitat.

La qüestió es:

Tot el que veiem es real o es un simple reflex de la nostra imaginació?

“Idic reflex perquè els somnis son el reflex del que hem estat veient, sentint…, durant tota la nostra vida.”

Les coses que constantment veiem i que son reals no son les que realment es poden tocar, sentir, olorar… Però hi han sensacions que no es poden somiar tan fàcilment, aquestes no les podem comparar amb les altres.

Definitivament, podrem estar tranquils de quan estarem vivint una historia real o no?

Existeix realment el nostre entorn?

En algun moment t’has posat a pensar, si realment el teu entorn existeix?,
Si realment tot el que veus, sents , tastes o inclús toques, és real?
Ens deixem guiar per els simples sentits i coneixements que tenim, pero mai ens parem a pensar si podriem ser els unics que ho veiem, o si realment no ho veiem, i tot és producte de la nostre imaginació.
Simplement, Existeixtim tots els que no som tu?
Una pregunta en principi tan senzilla com aquesta, pot donar més d’un problema a l’hora de plantejarsela.

El temps es pot emmirallar en el mar?

Moltes de les preguntes que la humanitat s’ha fet sempre sobre el temps les pot respondre el mar:
o La infinitud del temps és comparable a la inmensitat del mar.
o La lentitud de certs instants de felicitat sols poden equiparar-se a un mar quiet i tranquil, en contraposició al mar tempestuós que volem que passi ràpidament.
o La direcció del temps és única, semblant a les ones que sempre van a parar a la platja, així el temps sempre busca el futur.
o Però, podria haver-hi en l’univers un punt de retorn? El temps pot córrer cap al passat?