Author Archives: batxillerata

Pol Nóbrega

Perquè si a la vida mirem des de perspectives diferents veiem les coses totalment canviades?

cimg0269

cimg0270

Normalment tots mirem les coses des d’un punt de vista bastant optimista perquè és el que ens anima a seguir endavant, però les coses es poden veure de moltes maneres i des de punts de vista molt diferents. En el cas de la fotografia, quan mirem cap a dalt ens pot semblar que encara queda molt de camí per recórrer però que ho hem de fer si volem ser feliços. Això ens anima a continuar endavant. En canvi, si mirem cap abaix ens pot semblar més depriment.

Yousra Anzaui

El temps es el instrument principal amb que a la nostra vida i a la vegada és una font d’aprenentatge, però em pregunto :¿som conscients de la seva importància o quins valors té?
Cada segon es un segon que no es repeteix ,cada cosa que fem forma part del passat ,cada moment viscut es per fer un futur millor i ens oblidem de viure el present com ens mereixem.
El temps passa en silenci i a la vegada invisible per a nosaltres , moltes vegades creiem que tindrem prou temps d’aquí endavant i no fem més que treballar i no ens donem conte de que no nomes em de pensar de cara la futur sinó també de cara al present, no te cap sentit veure més enllà sinó aprofites aquell moment.
I com tots sabem el temps no avisa i per això és més preferible viure el present , cada moment i quant el temps digui prou …..sabrem que hem viscut la vida de manera molt satisfactòria.

Mohamed El massail

Crec que tothom té un talent a la vida i s’ha d’explotar al màxim, no te l’has de quedar per a tu. Tothom té una vocació en la seva vida , pot ser els estudis per exemple, o sino els esport també. Les persones tenen una capacitat de poder realitzar fets, que busquen a traves de somnis, es a dir, les persones tenen metes a lo millor en el món de l’esport, hi ha gent que volen ser professional i guanyar premis representant l’esport.

Peró també hi ha gent que la seva meta són els estudis i es poder tenir uns estudis i una vida arreglada. Hi ha gent que diu que la via fàcil per tenir la vida solucionada es jugar en un equip esportiu d’elit,…són opinions però jo no estic dacord si ets un esportista d’èlit és perquè has nascut per ser-ho, i si vols ser un professional d’altre àmbit és perquè tu has volgut.

Finalment, tot això té una finalitat , què és conseguir ser feliç fent lo que ens agrada.

Per ser feliç, hem de guanyar els nostres trofeus personals?
Per ser feliç, hem de guanyar els nostres trofeus personals?

Nèstor Muñoz

Si tant desitjem ser lliures,  per què discriminem a la gent per el seu color, discapacitats, religió, costums, sexe i altres..?

El èsser humà tendeix a buscar la perfecció, però aquesta no existeix, ja que cadacú te el seu propi concepte de la mateixa.

El que per a un és acceptable per altres és intolerable. Cadacú ha de ser honest amb sí mateix i tolerable amb els demés. Tothom és lliure de poder decidir el seu sexe, la seva religió, etc… I tolerable amb aquells que no podem elejir, com és la raça o les discapacitats. El verdader equilibri està en la tolerància.

Francesc Martínez Sanchez

Necessitem els sentits per conèixer?

bonaaa

Descartes va esmentar en una de les seves tesis que els nostres coneixements sobre la realitat procedeixen no dels sentits, sinó de la raó. Ja que aquesta, és la base de la filosofia. Si parléssim de sentits i raó parlaríem del concepte ciència ideal, com les matemàtiques.

El coneixement és creat per la formulació de preguntes que ens qüestionen a diari,que ens inquieten i que òbviament podem resoldre.

Sentim a través de sentiments i som verdaderament els que sentim però quan savem fins a quin punt ser fidels als nostres sentits?

Per aquest mateix motiu em de fer cas de la nostra intel·ligència ja que interpretem i mai ens pot fer dubtar de la seva existència.

Francesc Martínez 1r a batxillerat.

Laura Torrents Iranzo

 

Perquè ens agrada tan corre riscos?

 

image017712

 

Perquè ens ajuda? perquè ens desfoguem? perquè simplement ens agrada? Però, sigui per una cosa o per una altra, seguim fen-ho.

Sabem que si pugem en un cuat, per fer una carrera, podria haver-hi possibilitats de tenir un accident que ens provoques la mort, sempre que fem un esport de risc o correm qualsevol altre tipus de risc sempre tindrem aquella petita por de no saber el que en podria arribar a passar. Tot hi sabent el risc en el que ens estem sotmetent,  no ens fa reflexionar prou per no repetir-ho ? Som tant inconscients  que fins hi tot  havent tingut un accident avanç tornaríem a pujar-hi.

O simplement es una motivació que tenim al no saber que ens passarà desprès?  podríem viure si sempre sabéssim el que ens passarà desprès del que fem?

Hi ha persones que es poden conformar en corre riscos, però no tan elevats , però correran també riscos encara que siguin mes lleus.

Héctor Vida

 

Hi ha vida després de la mort?

vida-despues-de-la-muerte2

 

Aquesta és una pregunta molt questionada en el dia a dia i sobretot se l’ha fan molts nens a la edat entre 6 i 8 anys més o menys.

Moltes creences,principalment religioses, es creu en una vida després de la mort. Hi ha diversos tipus d’adaptació de forma com la reencarnació que es tracta de recobrar vida en un altre èsser, també hi ha el mort vivent i el destí de l¡ànima mentres el cos vadesapareixent.

No s’ha trobat una resposta efectivament clara i que s’accepti per  tothom, però des del punt de vista de la ciència és bastant improvable que hi hagi vida després de la mort.

Aquesta pregunta, però, seguirà sent molt difícil de donar-li una resposta clara.

Sílvia Espinach García

Carpe diem?

phot03702

Què significa realment “viure el moment”? Vol dir gastar el temps en coses “sense importància”? No, vol dir gaudir-les. Tot i que sembli que l’amistat, els records, la cultura, la bellesa, les aficions, les creences o els diners siguin bajanades, no ho són, ja que omplen el nostre dia a dia i fan que el visquem amb somnis i il·lusions sobre altres “minúcies” aparentment poc importants.

Si partim d’aquesta base, fer filosofia no té sentit. No té sentit ja que encaparrar-nos en com som i per què, en com funcionen les coses i en el veritable sentit de la vida, no ens deixa gaudir de l’instant. Però, sense totes aquestes preguntes i inquietuds que ens hem anat formulant al llarg de la història, viuríem com vivim ara?

Llavors es tracta de buscar l’equilibri. L’equilibri entre allò que ens omple i allò que és realment important. De totes maneres, si algú ens contestes tots aquests dubtes, què seria de nosaltres? Seríem feliços? O no canviaríem res ja que la felicitat la trobem quan dediquem el nostre temps en allò aparentment menys important?

Moltes vegades ens queixem perquè aquest dia a dia ens porta a situacions d’estrès o patiment. Ens porta a mil errors que amb el temps es transformen en res. Aquestes situacions no ens deixen gaudir, per tant, no ens deixen viure el moment. On és l’autèntic error?