Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930)
D’educació il·lustrada i descatalanitzada, va començar a escriure en castellà. Es “convertí” al catalanisme cultural gràcies a la influència dels cercles literaris de la Renaixença. L’impacte que li provocà la magnificència dels Jocs Florals del 1877 l’acabaren de decidir pel català.
Galdós, arquetipus de l’assimilisme espanyol davant el fet català, li escriu:
“Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros.” (carta de 8.12.1884)
Oller es defensa:
“No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V. sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua, [...] ( carta de 14.12.1884)
Al mateix temps, la lectura d’obres de Zola i Galdós i el consells del crític literari Josep Yxart, el decidiren a conrear novel·la realista fent-se ressò dels canvis històrics que viu el país per tal reflectir la societat del seu temps (l’època de la Restauració).
CORPUS LITERARI:
RELATS:
Croquis del natural (1879), De tots colors (1888),
Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916)
Al llapis i a la ploma (1918).
NOVEL·LES:
La Papallona (1882) la història d’un seductor i la seva víctima; malgrat el pòsit costumista i romàntic, aquesta és la primera novel·la catalana moderna.
L’Escanyapobres (1884), estudi acurat de l’arquetipus de l’avar i de l’impacte de la revolució industrial en la societat rural (arribada del ferrocarril, explotació minera).
Vilaniu (1885), descripció satírica de la vida i la política de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.
La Febre d’Or (1890-1892) l’obsessió pel diner, centrada en l’enriquiment fàcil que s’aconsegueix mitjançant l’especulació borsària. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa és acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és un nou ric de família pobra, s’enriqueix especulant [febre d’inversió a la Barcelona de 1880 i 1882] però aviat s’arruïna per la crisi financera europea.
Hi ha una versió cinematogràfica de Gonzalo Herralde (1992).
La Bogeria (1898), plantejament d’un procés de bogeria provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la genètica i pel medi ambient. És, per tant, un acostament a l’estètica naturalista.
Tot i així, la ideologia conservadora, burgesa i cristiana d’Oller l’allunya dels principis deterministes del naturalisme propugnat per Zola. Oller s’implica, no és un mer analista fred i impassible.
Pilar Prim (1906), sintonitza amb l’evolució de la narrativa europea i és un intent d’acostar-se al nou moviment de l’escena literària catalana, el Modernisme. Es una novel·la psicològica on planteja el conflicte de la protagonista, de nom simbòlic, víctima de la clàusula testamentària del marit, que la priva de l’usdefruit dels béns si torna a casar-se.
Les novel·les d’Oller (exceptuant l’última) formen un conjunt que té com a finalitat l’estudi de la societat catalana de la Restauració en tots els seus aspectes, amb una clara finalitat crítica i didàctica.
Entre 1913 i el 1919 redacta les Memòries literàries (publicades pòstumament el 1962).
Recursos literaris que donen unitat i coherència al corpus novel·lístic:
• reaparició de personatges a novel·les com Vilaniu, La febre d’Or o La Bogeria,
• limitació dels marcs geogràfics a Vilaniu (Valls) i Barcelona, (oposició món rural/món urbà).
• temes recurrents: transformació social provocada per la revolució industrial, ascens imparable de la burgesia, i els seus gustos, enfonsament del món rural, pervivència del caciquisme, els ferrocarrils, la borsa…
• tècnica narrativa fonamentada en l’observació.
Destaquem d’Oller les seves descripcions, la creació de personatges versemblants i trames narratives complexes. Usa un llenguatge planer, amb castellanismes i localismes (de Valls i de Barcelona) d’acord amb la procedència dels personatges.
La Bogeria es basa en un fet real que l’autor va conèixer de prop: la mort d’un seu client.
La novel·la presenta trets innovadors:
1. Substitueix el narrador impersonal en tercera persona per les converses entre el narrador (del qual ignorem el nom) i un amic, Armengol, amb l’esporàdica intervenció d’un altre, l’estudiant de medicina Giberga, al voltant del protagonista, Daniel Serrallonga.
Hi trobem també algunes aparicions d’aquest i d’altres personatges (les germanes, Adela i Carolina o l’esposa Salomé ). S’ha anomenat a aquesta tècnica narrativa procediment indirecte.
D’altra banda, el narrador té una vida pròpia i en coneixerem alguns aspectes (matrimoni…)
2. Presenta tres nivells diferenciats :
- argument: les vicissituds viscudes pel protagonista.
- trama: construïda sobre les converses dels tres interlocutors i les seves relacions amb el protagonista.
- tema: tractament donat, en les converses sobre el protagonista, a aspectes apuntants entorn la història d’aquest ( i sobretot al fet si la bogeria li ve d’herència – tesi fonamental del determinisme naturalista) per tant, els principis del naturalisme esdevenen matèria literària.
Daniel és el protagonista de la novel·la, però aquesta no és només la seva història.
TREBALL:
Fes un breu resum del contingut de cada capítol (cap. 1: Presentació Daniel…)
Marc temporal: L’acció comença el 1868, amb la coneixença del narrador i l’Armengol amb Daniel Serrallonga.
Quina és la durada temporal dels fets? (temps intern) [Fes un seguiment temporal de la novel·la, fixa’t que entre alguns capítols hi ha salts].
Context històric: (temps extern) Quins fets concrets de la història d’Espanya i Catalunya i quins personatges reals són esmentats? [per exemple, el general Prim]
Espai: L’acció transcorre entre Barcelona i Vilaniu.
Com són descrits cada un d’aquests espais?
Quins llocs en concret són esmentats?
Personatges: Fes una relació de personatges i caracteritza’ls (subdivideix-los entre principals i secundaris)
Quines simpaties i antipaties mostra el narrador cap als altres personatges?
Observes idealització o caricaturització de personatges?
Contrasta les posicions del narrador i de Giberga respecte Serrallonga.
Contraposa el personatges femenins d’Adela i Matilde.
Fes un seguiment de totes les dèries d’en Daniel (política…)
Compara l’evolució de Daniel Serrallonga i el seu pare.
Llengua: Anota el vocabulari (expressions i construccions) que et resulta dubtós. Controla els usos de la lletra cursiva.
Fes un llistat de:
- castellanismes (enterat, tiros…)
- estrangerismes (llatinisme: a latere; italianisme: eccolo …)
- col·loquialismes (frases fetes, locucions …)
- interjeccions i exclamacions (Ca, noi!, Ave Maria! …)
I no en va quedar cap.
Dir que Agatha Christie (1890 – 1976), la reina del crim, és l’escriptora de novel·les de misteri més llegida de la història és una obvietat. El detectiu belga Hèrcules Poirot, cèlebre invenció de Christie, és prop dels 100 anys. Si hi ha res a 
Tres pel·lícules: la primera de l’ any 1945 i titulada And Then There Were None, dirigida per René Clair . És fidel a la novel·la de Christie, però canvia el final original. 
Sinopsi de l’adaptació teatral: Uns treballadors treuen els mobles d’una casa mig abandonada, que en temps passat havia estat una mansió senyorial d’una important família barcelonina. A mig fer apareix Sofia Valldaura, la filla dels primers propietaris de la casa. Comença un recorregut pel que havia estat casa seva, a partir del qual podem anar sabent com era aquella família, quins secrets amagava i quin va ser el seu final.
