Català

A la manifetació d’avui pel centre de Barcelona hi  havia molta gent ( no entrarem en la guerra de xifres)

Fa dues setmanes que en Jaume Bonet va començar una vaga de fam per a defensar el català a les Illes de l’agressió del govern contra la llengua pròpia, amb mesures com la reforma de la llei de la funció pública (QUE EL CONEIXEMENT DEL CATALÀ SIGUI UN MÈRIT I NO UN REQUISIT PER TREBALLAR EN EL SECTOR PÚBLIC). Bonet, que pertany a Jubilats per Mallorca i s’ha instal·lat en una habitació habilitada al casal Can Alcover,  té seixanta-quatre anys i des de fa quinze dies únicament ingereix aigua.  dbalears-cat

En els darrers mesos s’han fet diverses accions en defensa de la llengua a totes les illes.

“En la llengua tenim la nostra força”, la frase que Baltasar Porcel pronuncià el 2007 en rebre el premi d’Honor de les lletres catalanes,  ha estat recuperada pel Moviment per la Llengua, la plataforma creada amb l’objectiu que el Govern no rebaixi la legislació lingüística.

Más de 50 centros escolares, unidos en defensa del catalán ( diariodeibiza.com)

Més de 50 centres de Primària i  Secundària de Balears -32 de Mallorca, una desena de Menorca i una dotzena de les Pitiüses- s’ han unit   a l’ Assemblea de mestres i professors en català que s’ha constituït per defenser la  llengua deos “atacs” que consideren que està patint  durant els darrers mesos i encoratgen la societat que participi  en la manifestació en defensa de la llengua que partirà  el dia 25 de març  a les 18.00 hores de la  Plaça d’Espanya de Palma. A més de la modificació de la llei de la funció publica eivindiquen que IB3 emeti íntegrament en la llengua pròpia de la comunitat.

MIQUEL LLOR (1894-1966)  

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS (1931)

L’AUTOR: Novel·lista, contista i traductor. La seva prosa, molt elaborada, fa patent la influència de Joyce, Proust, Svevo, Dostoievski i Freud, i és essencial per entendre la recuperació i l’evolució del gènere novel·lístic en la literatura catalana del segle XX, que havia estat minimitzat per moviments com el Noucentisme. Va treballar durant molts anys a la secció de cultura de l’Ajuntament de Barcelona com a responsable de la correcció ortogràfica dels escrits en català. Són remarcables les traduccions que va realitzar d’obres d’André Gide i Alberto Moravia, entre d’altres. Llor es va consagrar amb Laura a la ciutat dels sants (1931), premi Joan Crexells (1930).  [PÀGINA DEL PREMI]A la postguerra va escriure El somriure dels Sants (1947) que pretenia ser una continuació de la primera i amb la qual es va voler congraciar amb la societat vigatana que s’escandalitzà amb la publicació de Laura…

Laura  a la ciutat dels Sants. Descriu amb profunditat l’atmosfera d’una ciutat hostil al comportament de la protagonista femenina, la qual cosa permet a l’autor efectuar una anàlisi pròxima al realisme psicològic.

És, per tant, una novel·la d’introspecció, l’autor s’interessa pels conflictes interns dels personatges (sobretot femenins) en contraposició als valors imperants en la societat catalana dels anys 30, en particular de la ciutat  provinciana on es fa ostentació mesquina de la riquesa.

ESTRUCTURA la novel·la es divideix en dos blocs, sense subdivisió  en capítols, i presenta una simetria interna: a cada part hi ha una aventura sentimental (1ª part: relació matrimonial – maternitat “avortada” / 2ª part: “aventura” extramatrimonial). Cada episodi amorós reincideix en l’evolució:  il·lusió /desencís / frustració.

La primera part correspon al primer any de Laura a Comarquinal. S’hi mostra el desencís de la protagonista en totes les seves expectatives matrimonials. Al final d’aquesta part i després d’un any de casada només compta amb la seguretat del fracàs de les seves relacions amb Tomàs Muntanyola, la cruent experiència de la mort prematura de la seva filla i la seguretat de la incompatibilitat amb el món que l’envolta. A la segona part, corresponent al segon any,  es repeteix l’experiència anterior,  però ara l’objecte de desig és Pere Gifreda. Laura s’adona amargament “de la fatalitat de no poder estimar”. Ara Teresa, la cunyada,  passa a ser una contrincant gelosa capaç de tot. El cicle de Laura es tanca amb la seva decisió de retornar a Barcelona.

Com a d’altres novel·les contemporànies (Mort de Dama de Llorenç Villalonga o Vida privada de Josep M. de Sagarra) Laura a la ciutat dels sants descriu la hipocresia dels comportaments humans, sobretot a través dels mòbils econòmics i de l’anàlisi  sexual dels seus personatges.

La novel·la ha estat vinculada amb la tradició decimonònica   tant pel que fa al personatge central – amb rerafons de l’ Emma de Madame  Bovary (Flauvert) o Ana Ozores de La Regenta (Leopoldo “Alas” Clarín) –  com per la narració d’un procés de integració fallit a través de les relacions amoroses. Com  a les grans novel·les realistes,  Laura és un ésser idealista incapaç d’entendre la realitat que l’envolta. S’emparenta també en la tradició del romanticisme català, després del buit narratiu que va de 1912 a 1925. Com moltes heroïnes,  Laura és òrfena, sobrevinguda (la seva posició li ve per casament) i mancada d’una educació apropiada.

Un altre aspecte a destacar és el simbolisme d’arrel freudiana que es manifesta a través del paisatge: l’omnipresent boira, el gorg de la Bruixa on Teresa s’enamorà de Pere o l’ermita de Sant Roc que segons la llegenda féu brollar una font miraculosa (tradició modernista). Dos símbols de mort, elements premonitoris, obren i tanquen la narració: Laura tria unes tasses de porcellana holandesa decorades amb uns ocells de cendra i tant al principi de la novel·la com al final Laura deté la mirada en els dos rengles de xiprers que duen al cementiri. La boira i la nit creen un ambient simbòlic.

ESPAI – COMARQUINAL és  en la ficció VIC, la ciutat del sants. Llor hi estava vinculat per la família materna. La societat que hi viu és hipòcrita, maldient i hostil. Són malèvols i ignorants, però es mouen per uns principis pretesament cristians producte d’un pacte tàcit  entre la burgesia i el  clergat influent. [PÀGINA DE L'AJUNTAMENT DE VIC QUE IMPULSA UNA RUTA TURÍSTICA PER LA CIUTAT BASADA EN LA NOVEL·LA]

TEMPS – contemporani. Durada entorn 2  anys. La Laura arriba a la tardor, octubre, i marxa pel novembre. La primera part acaba amb la mort de la filla, el novembre.

TEMA -  Tema principal: enfrontament individu marginat de la societat amb la societat que el rebutja. Fracàs de l’individu solitari i idealista. Subtemes: hipocresia, intransigència, sexisme, beateria …

PUNT DE VISTA NARRATIU –  3ª persona. Focalitza la Laura, sobretot,  i altres personatges (en Tomàs i la Teresa) acostant-se al monòleg interior narrat. La narració en 3ª persona s’interromp també amb la incorporació de cartes a Maria (p. 29-30), (p. 68) i de diàlegs en estil directe. Tot i l’ús de la focalització,  el narrador omniscient mostra la seva independència respecte tots els personatges (fins retreu a Laura de no tenir prou talent per comprendre les raons dels altres) En ocasions  sembla identificar-se amb un o altre personatge, però sempre se’n distancia adquirint un to irònic.

GUIA DE LECTURA EDITORIAL CRUÏLLA

http://www.escriptors.cat/autors/llorm/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Llor

La crisi econòmica afecta també la cultura. El projecte de l’arquitecta Benedetta Tagliabue per a la conversió de  la fàbrica de Can Ricart del Poblenou en un centre  de  promoció del coneixement de la diversitat lingüística i foment de la investigació, quedarà momentàniament aturat per falta de fons. El complex incloïa sales d’exposició permanent, auditori, mediateca, oficines i havia de donar vida a un edifici reivindicat pel veïnatge com a part del llegat industrial de Barcelona. Cultura no pot assumir la inversió inicial que requereix d’11 milions.

La imatge de la fotografia és la de la torre de can Ricart que havia d’allotjar la Casa de les Llengües, amb un hotel al fons. La Vanguardia (3 octubre)

La pel·lícula d’Agustí Villaronga, basada en les novel·les d’Emili Teixidor Retrat d’un assassí d’ocells i Pa negre i que ja va guanyar el Goya a millor pel·lícula a l’ última edició, ha estat triada per  representar   Espanya als Òscars. És la primera pel·lícula  en català triada per l’Acadèmia de cinema espanyola.  Si resulta nominada o no com a candidata per a la secció de pel·lícules no rodades en anglès no se sabrà fins al proper 24 de gener.

Pa negre s’ambienta a la Catalunya rural dels temps de  la  postguerra civil espanyola i tracta els temes de la perversió de l’ésser humà i la pèrdua de la innocència.  Qui vulgui disposar del DVD en llengua original, pot adquirir-lo amb La Vanguardia el proper diumenge. El Periodico.cat

BENVINGUTS AL NOU CURS.

Un curs més s’acaba i arriben les desitjades i merescudes ( per a tots? ) vacances.

Abans de tancar definitivament el bloc aquest curs,  vull fer referència a un article que vaig llegir al diari AVUI dimecres 30 de març, publicat poc després que s’inugurés el centre comercial Les Arenes a la plaça de toros del mateix nom. L’article és EL CATALÀ, TOREJAT A LES ARENES i fa referència a  múltiples errors lingüístics de la pàgina web del centre comercial, segurament per deixadesa i fer ús d’una traducció barroera sense molestar-se a mirar-se  el diccionari de l’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS.

Realment el batibull d’errors tipogràfics, ortogràfics, gramaticals i lèxicsque inunden el text és esfereïdor…i segur que molts de vosaltres no els hauríeu fet. Ara bé,  cal dir era, perquè poc després que es publiqués l’article el text de la pàgina web fou revisat i actualment ja no conté aquelles errades garrafals.

I ja sense res a afegir: MOLT BON ESTIU!!!!

El  Lip dub per la llengua té com a objectiu de donar a conèixer la llengua catalana arreu del món. La iniciativa va sorgir de la Xarxa d’entitats de nouvingus, formada per 23 entitats i la Plataforma per la llengua. Es pretén promocionar el català com a llengua comuna. La cançó escollida és Corren, del grup Gossos.

Un lipdub o lip dub (“doblatge labial”) és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitza els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular.

Pàgina web de la Plataforma dedicada al Lipdub

AMB AQUEST ARTICLE VOLEM SUMAR-NOS A LA INICITAIVA.

Alguns rètols publicitaris que contenen faltes d’ortografia que ens deixen sense paraules. Un exemple, el de la il·lustració. Són, majoritariament,  de Mallorca. Retolació.