Català

MIQUEL LLOR (1894-1966)  

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS (1931)

L’AUTOR: Novel·lista, contista i traductor. La seva prosa, molt elaborada, fa patent la influència de Joyce, Proust, Svevo, Dostoievski i Freud, i és essencial per entendre la recuperació i l’evolució del gènere novel·lístic en la literatura catalana del segle XX, que havia estat minimitzat per moviments com el Noucentisme. Va treballar durant molts anys a la secció de cultura de l’Ajuntament de Barcelona com a responsable de la correcció ortogràfica dels escrits en català. Són remarcables les traduccions que va realitzar d’obres d’André Gide i Alberto Moravia, entre d’altres. Llor es va consagrar amb Laura a la ciutat dels sants (1931), premi Joan Crexells (1930).  [PÀGINA DEL PREMI]A la postguerra va escriure El somriure dels Sants (1947) que pretenia ser una continuació de la primera i amb la qual es va voler congraciar amb la societat vigatana que s’escandalitzà amb la publicació de Laura…

Laura  a la ciutat dels Sants. Descriu amb profunditat l’atmosfera d’una ciutat hostil al comportament de la protagonista femenina, la qual cosa permet a l’autor efectuar una anàlisi pròxima al realisme psicològic.

És, per tant, una novel·la d’introspecció, l’autor s’interessa pels conflictes interns dels personatges (sobretot femenins) en contraposició als valors imperants en la societat catalana dels anys 30, en particular de la ciutat  provinciana on es fa ostentació mesquina de la riquesa.

ESTRUCTURA la novel·la es divideix en dos blocs, sense subdivisió  en capítols, i presenta una simetria interna: a cada part hi ha una aventura sentimental (1ª part: relació matrimonial – maternitat “avortada” / 2ª part: “aventura” extramatrimonial). Cada episodi amorós reincideix en l’evolució:  il·lusió /desencís / frustració.

La primera part correspon al primer any de Laura a Comarquinal. S’hi mostra el desencís de la protagonista en totes les seves expectatives matrimonials. Al final d’aquesta part i després d’un any de casada només compta amb la seguretat del fracàs de les seves relacions amb Tomàs Muntanyola, la cruent experiència de la mort prematura de la seva filla i la seguretat de la incompatibilitat amb el món que l’envolta. A la segona part, corresponent al segon any,  es repeteix l’experiència anterior,  però ara l’objecte de desig és Pere Gifreda. Laura s’adona amargament “de la fatalitat de no poder estimar”. Ara Teresa, la cunyada,  passa a ser una contrincant gelosa capaç de tot. El cicle de Laura es tanca amb la seva decisió de retornar a Barcelona.

Com a d’altres novel·les contemporànies (Mort de Dama de Llorenç Villalonga o Vida privada de Josep M. de Sagarra) Laura a la ciutat dels sants descriu la hipocresia dels comportaments humans, sobretot a través dels mòbils econòmics i de l’anàlisi  sexual dels seus personatges.

La novel·la ha estat vinculada amb la tradició decimonònica   tant pel que fa al personatge central – amb rerafons de l’ Emma de Madame  Bovary (Flauvert) o Ana Ozores de La Regenta (Leopoldo “Alas” Clarín) –  com per la narració d’un procés de integració fallit a través de les relacions amoroses. Com  a les grans novel·les realistes,  Laura és un ésser idealista incapaç d’entendre la realitat que l’envolta. S’emparenta també en la tradició del romanticisme català, després del buit narratiu que va de 1912 a 1925. Com moltes heroïnes,  Laura és òrfena, sobrevinguda (la seva posició li ve per casament) i mancada d’una educació apropiada.

Un altre aspecte a destacar és el simbolisme d’arrel freudiana que es manifesta a través del paisatge: l’omnipresent boira, el gorg de la Bruixa on Teresa s’enamorà de Pere o l’ermita de Sant Roc que segons la llegenda féu brollar una font miraculosa (tradició modernista). Dos símbols de mort, elements premonitoris, obren i tanquen la narració: Laura tria unes tasses de porcellana holandesa decorades amb uns ocells de cendra i tant al principi de la novel·la com al final Laura deté la mirada en els dos rengles de xiprers que duen al cementiri. La boira i la nit creen un ambient simbòlic.

ESPAI – COMARQUINAL és  en la ficció VIC, la ciutat del sants. Llor hi estava vinculat per la família materna. La societat que hi viu és hipòcrita, maldient i hostil. Són malèvols i ignorants, però es mouen per uns principis pretesament cristians producte d’un pacte tàcit  entre la burgesia i el  clergat influent. [PÀGINA DE L'AJUNTAMENT DE VIC QUE IMPULSA UNA RUTA TURÍSTICA PER LA CIUTAT BASADA EN LA NOVEL·LA]

TEMPS – contemporani. Durada entorn 2  anys. La Laura arriba a la tardor, octubre, i marxa pel novembre. La primera part acaba amb la mort de la filla, el novembre.

TEMA -  Tema principal: enfrontament individu marginat de la societat amb la societat que el rebutja. Fracàs de l’individu solitari i idealista. Subtemes: hipocresia, intransigència, sexisme, beateria …

PUNT DE VISTA NARRATIU –  3ª persona. Focalitza la Laura, sobretot,  i altres personatges (en Tomàs i la Teresa) acostant-se al monòleg interior narrat. La narració en 3ª persona s’interromp també amb la incorporació de cartes a Maria (p. 29-30), (p. 68) i de diàlegs en estil directe. Tot i l’ús de la focalització,  el narrador omniscient mostra la seva independència respecte tots els personatges (fins retreu a Laura de no tenir prou talent per comprendre les raons dels altres) En ocasions  sembla identificar-se amb un o altre personatge, però sempre se’n distancia adquirint un to irònic.

GUIA DE LECTURA EDITORIAL CRUÏLLA

http://www.escriptors.cat/autors/llorm/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Llor

La crisi econòmica afecta també la cultura. El projecte de l’arquitecta Benedetta Tagliabue per a la conversió de  la fàbrica de Can Ricart del Poblenou en un centre  de  promoció del coneixement de la diversitat lingüística i foment de la investigació, quedarà momentàniament aturat per falta de fons. El complex incloïa sales d’exposició permanent, auditori, mediateca, oficines i havia de donar vida a un edifici reivindicat pel veïnatge com a part del llegat industrial de Barcelona. Cultura no pot assumir la inversió inicial que requereix d’11 milions.

La imatge de la fotografia és la de la torre de can Ricart que havia d’allotjar la Casa de les Llengües, amb un hotel al fons. La Vanguardia (3 octubre)

La pel·lícula d’Agustí Villaronga, basada en les novel·les d’Emili Teixidor Retrat d’un assassí d’ocells i Pa negre i que ja va guanyar el Goya a millor pel·lícula a l’ última edició, ha estat triada per  representar   Espanya als Òscars. És la primera pel·lícula  en català triada per l’Acadèmia de cinema espanyola.  Si resulta nominada o no com a candidata per a la secció de pel·lícules no rodades en anglès no se sabrà fins al proper 24 de gener.

Pa negre s’ambienta a la Catalunya rural dels temps de  la  postguerra civil espanyola i tracta els temes de la perversió de l’ésser humà i la pèrdua de la innocència.  Qui vulgui disposar del DVD en llengua original, pot adquirir-lo amb La Vanguardia el proper diumenge. El Periodico.cat

BENVINGUTS AL NOU CURS.

Un curs més s’acaba i arriben les desitjades i merescudes ( per a tots? ) vacances.

Abans de tancar definitivament el bloc aquest curs,  vull fer referència a un article que vaig llegir al diari AVUI dimecres 30 de març, publicat poc després que s’inugurés el centre comercial Les Arenes a la plaça de toros del mateix nom. L’article és EL CATALÀ, TOREJAT A LES ARENES i fa referència a  múltiples errors lingüístics de la pàgina web del centre comercial, segurament per deixadesa i fer ús d’una traducció barroera sense molestar-se a mirar-se  el diccionari de l’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS.

Realment el batibull d’errors tipogràfics, ortogràfics, gramaticals i lèxicsque inunden el text és esfereïdor…i segur que molts de vosaltres no els hauríeu fet. Ara bé,  cal dir era, perquè poc després que es publiqués l’article el text de la pàgina web fou revisat i actualment ja no conté aquelles errades garrafals.

I ja sense res a afegir: MOLT BON ESTIU!!!!

El  Lip dub per la llengua té com a objectiu de donar a conèixer la llengua catalana arreu del món. La iniciativa va sorgir de la Xarxa d’entitats de nouvingus, formada per 23 entitats i la Plataforma per la llengua. Es pretén promocionar el català com a llengua comuna. La cançó escollida és Corren, del grup Gossos.

Un lipdub o lip dub (“doblatge labial”) és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitza els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular.

Pàgina web de la Plataforma dedicada al Lipdub

AMB AQUEST ARTICLE VOLEM SUMAR-NOS A LA INICITAIVA.

Alguns rètols publicitaris que contenen faltes d’ortografia que ens deixen sense paraules. Un exemple, el de la il·lustració. Són, majoritariament,  de Mallorca. Retolació.

Presentació: Literatura catalana medieval. Inclou informació sobre  Tirant lo blanc.

Llibre de text pp 148-154.

CONTINGUTS DELS CAPÍTOLS SELECCIONATS PEL DEPARTAMENT

Tirant a Anglaterra c. I –XCVII Formació . La novel·la pot ser entesa com un tractat de cavalleria. Hi trobem ja, però, elements innovadors com la sensualitat i l’humorisme.

c. X- XI- XII. L’ermità-cavaller Guillem de Varoic ( reelaboració del relat Guy de Warwick ) / c. XXVIII. Noces reials a Anglaterra / c. XXIX – XXX. Tirant coneix l’ermità (li diu el seu llinatge) / c. XXXI- XXXII. Ensinistrament de Tirant / c. LX – LXI – LXII – LXIII – LXIV – LXV – LXVI - LXVII - LXXXV. De camí cap a casa, retorn a l’ermita (Diafebus explica heroïcitats, lletra de batalla al senyor de Vilasermes, fermall bella Agnès, fundació Orde de la Garrotera) [Eliminats c. I-IX, c.XIII-XXVII, c. XXXIII – LIX, c. LXVIII- LXXXIV, c.LXXXVI-XCVII]

Tirant a Sicília i Rodes c. XCVIII –CXIV . Consagració de Tirant com a hàbil almirall.c. XCVIII. Retorn a Nantes, Bretanya. / c. XCIX. Setge de Rodes ( fet històric, any 1444 ) [c. C – CXIV eliminats. Episodis cortesans dels amors entre el príncep Felip de França i la princesa Ricomana de Sicília, plens d’humorisme. Tirant esdevé alcavot)]

Tirant a l’Imperi Grec c. CXV –CCXCVII Doble temàtica: assumpte bèl·lic i assumpte amorós. Tirant és un ardit cabdill, però tímid amant. L’Imperi bizantí fou històricament conquerit pels turcs el 1453. / c. CXVIII (enamorament) c. CXXVI –c. CXXVII (declaració de l’espill) [Han estat eliminats c. CXXXIII –c. CXXXIV]  / c. CLVII (batalla campal) c. CLXIII (bodes sordes) c. CLXIV (batalla naval) / c. CLXXXIX (festes a la cort) [Han estat eliminats c. CCII –CCIII – CCXVIII – CCXIX – CCXX] / c. CCXXXI (el bany) c. CCXXXIII (rèplica de Tirant) / [Eliminat c. CCXXXIV] / c. CCLX – c. CCLXI – c. CCLXII amors de l’Emperadriu amb Hipòlit / c. CCLXXXIII (Ficció de la Viuda Reposada)

Tirant al Nord d’Àfrica c. CCXCVIII- CDVII Naufragi en front les costes del Nord d’Àfrica. Tasca evangelitzadora. [Tota aquesta part ha estat eliminada]

Tirant retorna a Constantinoble. c. CDVIII- c. CDLXXXVII . Alliberació de l’Imperi, casament i mort./ c. CDXXXIV – c. CDXXXV – c. CDXXXVI – c. CDXXXVII . la batalla de l’amor [Eliminats capítol finals CDXXXVIII- CDLXXXVII]

BENVINGUTS TOTS I TOTES.

He trobat aquest acudit  al diari El País d’avui. Hi esteu d’acord?

ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA

Fa la funció d’un adjectiu (CN).   Nexe amb l’oració principal: pronom relatiu

Aquest pronom enllaça dues oracions simples, per tant fa de nexe, però també fa una funció sintàctica en relació al verb de l’oració subordinada - mateixa funció de l’antecedent ( substantiu al qual substitueix ) a l’oració subordinada

• El noi que hem vist és parent nostre CD. [ El noi és parent nostre. (Subjecte) / Hem vist el noi. (CD)]

• El llibre, un fragment del qual hem comentat, és una bona novel·la. CN [ El llibre és una bona novel·la. (Subjecte) / Hem comentat un fragment del llibre (CN)]

• El mestre a qui t’has adreçat és el director. CI [El mestre és el director. (Subjecte) / T’has adreçat al mestre. (CI)]

• El martell amb què has clavat els claus s’ha perdut. CCI [El Martell s’ha perdut. (Subjecte) / Has clavat els Claus amb el Martell. (CCI)]

• La casa on viu és seva. [ La casa és seva. (Subjecte) / CCL Viu a la casa. (CCL)]

• EL llibre el títol del qual no recordo és a la lleixa. CN [El llibre és a la lleixa. (Subjecte) / No recordo el nom del llibre. (CN)]

Classes d’adjectives:

ESPECIFICATIVES determinen el nom (una part del total) No admeten el relatiu variable.

EXPLICATIVES van entre comes i expliquen una qualitat de tot el conjunt. (admeten el relatiu variable)

a- Les noies que ja han fet la feina poden marxar.  Especificativa (només aquestes)

b- Les noies, que ja han fet la feina, poden marxar. Explicativa (totes)

Les noies, les quals ja han fet la feina, podem marxar.

Relatiu neutre:

Les oracions explicatives poden tenir com antecedent l’oració anterior. En aquest cas la construcció serà la qual cosa/ fet que / cosa que (en castellà LO QUE ) la funció del relatiu és Subjecte: No ens va fer bé la feina, la qual cosa ( cosa que / fet que) ens va disgustar molt.

ALGUNS EXEMPLES:

- El meu germà, que és a França ( el qual és a França), em portarà aquest llibre. (Explicativa; que/ el qual – Subjecte.

- El dia que el vegi li ho diré ( especificativa; que – CCT.

- L’home a qui hem donat la carta ( al qual hem donat la carta) (Especificativa; a qui / al qual – CI)

- El noi de qui t’he parlat ( del qual t’he parlat ) és a fora (Especificativa; de qui / del qual – CRV)

- En Pere, amb qui passejo sovint (amb el qual passejo sovint), és un veí meu (Explicativa ; amb qui / amb el qual – CC companyia)

- El meu barri, on celebrem una festa anual (en el qual / en què), és molt bonic. (Explicativa; on / en el qual / en què – CCL)

- L’home el cotxe del qual és vermell va tenir un accident. (Especificativa; del qual – CN)

….

INCORRECCIONS EN L’ÚS DELS RELATIUS

1- Art+ qual en funció de Subj. O CD només es pot usar en oracions explicatives.

• La ploma la qual era a la butxaca m’ha desaparegut.

Cal dir: La ploma que era a la butxaca m’ha desaparegut .

o bé: La ploma, la qual era a la butxaca, m’ha desaparegut.  ( explicativa)

2- MAI hem de fer la construcció PREP+A RT+QUE:

• El disc del que m’has parlat no es troba enlloc.

Cal dir: El disc del qual o de què m’has parlat no es troba enlloc .

Aquesta és la novel·la amb la que va guanyar el premi.

Aquesta és la novel·la amb la qual o amb què va guanyar el premi.

3- QUIN és pronom interrogatiu, no pas pronom relatiu. Per tant, evitem  construccions com ara:

• La dona quin paraigües és obert l’ha de tancar.

Cal dir: La dona el paraigües de la qual és obert l’ha de tancar.