Versemblança

La versemblança

 

El 29 de maig de 1453 els turcs s’havien apoderat de Constantinoble; el 2 de gener de 1460 Martorell comença la redacció del Tirant; val la pena doncs destacar l’agosarada ficció històrica de l’obra, que ens ofereix una Mediterrània totalment cristiana, de nord a sud i d’orient a occident, i una Europa en pau. El que era normal, corrent i admès era que aquesta desfiguració de la història fos situada en temps passats molt llunyans i en terres de localització geogràfica vaga. Des del segle XII narradors en llengües romàniques havien alimentat l’anhel de somnis i de fantasies de la societat culta amb la invenció d’una Bretanya idealitzada on els cavallers del rei Artús i de la Taula Rodona s’afanyaven en llurs aventures, sovint mancades de versemblança, en un ambient poètic i misteriós, i tot això situat en un nebulós passat molt llunyà. Joanot Martorell escriví amb el propòsit d’endegar aquest anhel d’evasió dintre una visió del seu món contemporani, i fins i tot futur, i ho féu amb una constant pruïja d’acomodar-ho a allò que en si és real i de defugir la inversemblança.

 

Tirant lo Blanc, doncs, és emmarcat en un món totalment irreal —una Constantinoble i un nord d’Àfrica cristians i lliures de turcs—, però, dintre d’aquest món, les circumstàncies i els fets són profundament arrelats a la realitat que envoltà l’autor. En posar-se a escriure la seva obra, Martorell tingué més presents els cavallers i els cabdills del seu temps que no pas els herois de la novel·la artúrica o bretona, els mítics Lancelot, Perceval, Tristany, Galaàs, etc. Com a figura del passat, es fixà en el Roger de Flor dels almogàvers que combateren a les mateixes terres en què situarà gran part del seu llibre. I com que Martorell visqué immers en una societat que imitava i revivia les novel·les i on els cavallers, com ell mateix, s’esforçaven a comportar-se com els grans herois literaris, el Tirant lo Blanc esdevé versemblant i real.

 

Efectivament, l’Europa del segle XV està plagada de cavallers errants que imiten el comportament dels herois novel·lescos; la figura literària de Tirant és una còpia de models reals i les lletres de batalla que llegim a la ficció són idèntiques a les que escrivia l’autor Martorell en la seva vida de cavaller valencià; la realitat, doncs, i amb ella la versemblança, es filtra en les pàgines de la novel·la. És ben palès que, al segle XV, a Catalunya i sobretot al regne de València hi ha una densa, activa i sovintejada vida cavalleresca, que es manifesta per una banda en exhibicions espectaculars del tipus que en podríem dir deportiu, i per l’altra en una clara actitud de la noblesa que no vol dirimir els seus conflictes mitjançant els conductes normals de les lleis, sinó exercint els seus privilegis de la guerra privada. Parlem, en el primer cas, dels passos d’armes, i, en el segon, de les bregues per malvolença, que desembocaven bé en deseiximents, bé en batalles a ultrança. En definitiva, podríem dir que és el mateix fenomen de la cavalleria el que es troba a mig camí de la realitat i la literatura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *