Peixos d’aigua salabrosa.

FITXA  1

Anguila

Anguilla anguilla

 

Distribució al PNAE.

Espècie omnipresent a totes les aigües del parc, ja siguin cursos fluvials, llacunes, canals o recs. És especialment abundant als trams baixos del Fluvià i al Muga

 

Característiques ecològiques generals

Medi d’origen: Migradora catàdroma.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: trams baix i mig de rius, estanys llacunes I costes.

Distribució geogràfica: Europa i Àfrica septentrional.

Conservació: Ha desaparegut de molts trams de rius a causa de la construcció de preses. Interès econòmic: Considerable a nivell local. Es captura amb gànguils, altres tipus de nanses, i pantenes, principalment.

 

Comentari: Malgrat la regressió que ha sofert en part de la seva area de distribució original com a conseqüència principalment de la construcció de preses, l’anguila continua essent un peix molt abundant en els nostres rius. Els aiguamolls i estuaris juguen un paper cabdal en el cicle biològic d’aquesta espècie. Les seves poblacions assoleixen les màximes densitats a les goles i trams baixos dels rius, on es concentren els adults abans de començar la migració cop al mar dels Sagrassos, i també les angules abans de remuntar les aigües dolces. A mes, sembla que els mascles no penetren tant aigües amunt com les femelles, quedant-se més cap al litoral.

 

     

 

FITXA  2

Llenguado ver

Solea vulgaris

 

Distribució al PNAE

Present a totes les goles de rius i canals, i al es llacunes salobres del Parc Natural.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Bentos sorrenc o fangós marí. Entra a les aigües salobres de desembocadures fluvials, llacunes litorals, maresmes i estuaris.

Distribució geogràfica: Atlàntic des del Senegal fins a Escandinàvia, i a la Mediterrània.

Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Té una importància econòmica i comercial important degut a la seva carn, molt apreciada per la seva finura. Es pesca amb tresmall i arrossegament.

Comentari: Malgrat que el llenguado ver es considera una espècie accidental a les aigües continentals en diverses prospeccions se l’ha pescat sovint, sempre dins l’ambient d’aigües salobres. A les llaunes es va detectar la presència massiva d’exemplars joves desprès d’alguna llevantada, concretament a l’Estany ‘den Túries.

     

 

FITXA  3

Seitó

Engraulis encrasicholus

 

Distribució al PNAE.

Goles dels rius Fluvià i Muga i el grau de Santa Margarida, i en general, és possible que penetri en tots els ambients de tipus estuàric del Parc.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina (0.5-4.1%salinitat).

Hàbitat: Pelàgic costaner. Els individus joves entren en estuaris i llacunes litorals.

Distribució geogràfica: Atlàntic des del mar del Nord cap al sud, a la mar Mediterrània, mar Negra i mar d’Azov.

Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Des del punt de vista econòmic i comercial és una espècies molt importants a la Mediterrània. Es pesca amb teranyina o amb arts d’encerclament.

Comentari: Tot i que el seitó es pot considerar accidental a les aigües interiors del Parc, apareix amb una certa freqüència degut a la seva condició d’eurihalí, i sempre en el marc de moviments de tipus tròfic. Està descrit que els joves de seitó colonitzen llacunes litorals, com ara les del delta de l’Ebre. Aquest fet potser també es dóna al PNAE, encara que es deu veure limitat per l’absència de braços que connectin permanentment, o almenys durant un període estacional prou llarg, el sistema lacunar amb el mar.

 

     

 

FITXA  4

Carpa

Cyprinus carpio

 

Distribució al PNAE

Dins la zona d’estudi, la seva distribució coincideix gairebé perfectament amb la de l’anguila, cosa que les converteix en les dues especies limnètiques mes esteses pel Parc.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Aigües de curs lent o estancades, tram baix de rius, llacs de terres baixes i embassaments.

Distribució geogràfica: Procedent d’Àsia, ha estat introduïda als cinc continents.

Conservació: NA-ICONA, V-E-Lelek.

Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer, i peca comercial; declarada com:espècies objecte de pesca(RD 1095/1989) i espècie comercialitzable (RD 1118/1989)

Comentari: Gràcies a la coneguda resistència de la carpa a diferents alteracions antròpiques del seu medi, especialment pel que fa ala contaminació, és potser el peix introduït més estès. Actualment, colonitza pràcticament tots els cursos mitjos i baixos de la Península Ibèrica. En cas dels aiguamolls és remarcable la seva presencia sistema lacunar d’aigües salabroses. Aquest sistema es converteix normalment en una trampa mortal per aquesta espècie, ja que hi arriba gràcies a la dulcificació que es produeix per l’actual regulació de fluxos que s’efectua en la zona, quedant-hi sovint confinada fins el període de sequera estival o fins que arriba una entrada massiva d’aigua marina amb aigua llevantada. Malgrat la seva elevada resistència, tant la disminució del nivell d’aigua com el canvi sobtat de salinitat sol comportar una mortalitat massiva de carpes.

     

  

FITXA  5

Madrilleta vera

Rutilus rutilus

 

Distribució al PNAE

Ocupa tota la conca de la Muga, des del curs principalment del riu fins a la Riera de Pedret, Rec Tort i Madral, a excepció de la Mugueta pels seus nivells de contaminació. Tot i que, per ara, la seva àrea de distribució a l’Empordà podria estar restringida a la Muga, no és gens agosarat pensar que no tardarà en estendre’s cap al Fluvià, si és que ja no hi ha arribat.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Aigües de curs lent o estancada, trams mitjà i baix de rius, arribant gairebé a la desembocadura, llacs.

Distribució geogràfica: Gran part d’Europa central i grans ‘arees del continent asiàtic. Introduït a Catalunya.

Conservació: A la seva àrea de distribució original hi ha una constanmt disminució dels seus efectius degut a la contaminació i efectes antròpics.  No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer.

Comentari:

La madrilleta vera és una espècie d’introducció recent a Catalunya. Probablement aparegué per primer cop a principis dels 80, almenys a les comarques gironines, estenent-se ràpidament. Possiblement tingui en l’embassament de Boadella el seu focus de dispersió, donada la gran quantitat d’introduccions desafortunades que hi porten a terme els pescadors esportius. Sostoa et al (1994) no la detectaren al PNAE. És un peix gregari molt abundant al PNAE.

     

 

FITXA  6

Joell

Atherina boyeri

 

Distribució al PNAE

Ocupa bona part de les aigües del PNAE, des de les més salabroses fins a les estrictament dolces.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen:  Marí

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Litoral marí. Aigües salabroses de desembocadures fluvials, tram baix de rius, llacunes litorals, maresmes, recs…

Distribució geogràfica: Mediterrani, mar Negra i algunes poblacions aïllades atlàntiques.

Conservació: NA-ICONA.

Interès econòmic: Presa bàsica de vàries espècies depredadores d’interès pesquer comercial.

Comentari: El joell es troba en gran abundància a les llacunes, goles i trams baixos dels cursos que travessen el parc, en forma de poblacions probablement sedentàries, encara que amb molta capacitat de moviment. Es tracta d’una espècie gregària que fa moles sovint associades a la vegetació submergida o litoral. És destacable el seu elevat polimorfisme, manifest també al PNAE, i que es concreta en un gradient d’ecotips segons l’hàbitat que ocupa..

     

  

FITXA  7

Fartet

Lebias ibera (=Aphanius Iberus)

 

Distribució al PNAE

Ha estat localitzat només en quatre àrees de dimensions molt reduïdes: dues llacunes a la zona de la Rubina ( Clot de la Llúdriga i Bassa de L’Angula), un ullal a la zona de l’estany del Tec, una bassa artificial al nord del Cortalet i a la zona de l’Estany d’en Túries.

 

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Aigües salobres d’aiguamolls,llacunes litorals, desembocadures de rius, també en cursos d’aigua dolça. Necessita vegetació submergida.

Distribució geogràfica: Península Ibérica (llacunes costaneres, costa andalusa ) Antigament a la costa nord occidental africana.

Conservació: D-Catalunya, I-EScpanya, III-Conv. Berna, E-ICONA, E-Lexlek.

Interès econòmic: Molt apreciat com a peix d’aquari, per la seva talla , destacat cromatisme i dimorfisme sexual.

Comentari:El fartet al PNAE esta patint una delicada situació. Està en forta regressió i molt amenaçat. L’administració no s’ha pres seriosament aquest problema i a més des de la creació del PNAE la situació segurament ha empitjorat, en lloc de millorar, com calia esperar d’un parc natural. (Extret de la entrevista amb el Dr Emili García i Berthou)

 

     

 

FITXA  8

Espinós

Gasterosteus aculeatus

 

Distribució al PNAE

Present en alguns recs i rieres de la zona nord del Prc Natuals, i en els recs que hi ha entre els cursos de la Mugha i el Fluvià. No ha estat trobat ni a la Muga ni al Fluvià, com tampoc enlloc al sud d’aquest darrer riu.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Aigües dolces, cursos baixos de rius amb molta vegetació i llacs. També en aigües poc salabroses.

Distribució geogràfica: Europa, América del Nord, Japó i Corea.

Conservació: D-Catalunya, II-Espanya,E-ICONA,V-Lelek.

Interès econòmic: Apreciat com a peix d’aquari pel comportament nupcial i post nupcial.

Comentari: L’espinós és un dels peixos autòctons que també ha sofert una acusada regressió al nostre país. Dos dels factors que han provocat a aquesta regressió són la disminució de la qualitat de les aigües i la desaparició de la vegetació submergida de molts ambients aquàtics. Per altre banda, està descrit que l’espinós realitza migracions estacionals de diferent magnitud segons el lloc. Sembla que al hivern té tendència a concentrar-se en llacunes mentre que a l’època de reproducció es desplaça cap a rieres i recs, on construeixen els seus nius i on els joves romanen protegits durant tot l’estiu..

     

 

FITXA  9

Llobarro

Dicentrarchus labrax

Distribució al PNAE

Entra a les aigües continentals per tots els rius i canals que penetren el Parc i tenen una sortida directa al mar. La seva presencia a les llacunes és molt rara.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres de les desembocadures fluvials, tram baix de rius, llacunes litorals i estuaris.

Distribució geogràfica: Mediterrani, mar Negra, Atlàntic oriental des de el mar del Nord fins al Marroc.

Conservació: No gaudeix de cap tipus de protecció.

Interès econòmic: La carn és excel·lent i comercialment molt apreciada.
Es pesca amb tresmalls, palangres, xàvegues, artets i arts de ròssec. És una espècie que es cultiva en piscifactories.

Comentari: El llobarro té una presència prou destacada al PNAE, especialment al riu Fluvià on se’l pot pescar fins passat Sant Pere Pescador. La presència d’aquest peix a les aigües continentals no es limita a una època concreta de l’any ni a uns grups d’edat concrets, ben al contrari, se’n pesca de totes mides i al llarg de tot l’any. De fet, és l’objectiu principal dels pescadors esportius o semi professionals que es poden veure tot l’any a les goles del Parc. Pel que fa a les llaunes, el llobarro hi deu ser un visitant escàs i accidental, a causa de la falta d’una connexió permanent d’aquest sistema amb el mar.

     

 

FITXA  10

Orada

Sparus aurata

 

Distribució al PNAE

Totes les desembocadures de rius o canals de la badia, ocupant plenament tot l’àmbit estuari, sense limitar-se a les aigües de salinitat estrictament marina.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Litoral marí. Entra a les aigües salabroses de desembocadures fluvials i llacunes litorals.

Distribució geogràfica: Mar Mediterrània i Atlàntic des de les illes Britàniques fins a Cap Verd i les Canàries.

Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Espècie d’interès comercial elevat per la seva apreciada carn. Es pesca amb tresmall, nanses, ham pantena (delta de l’Ebre), tècniques d’arrossegament. És una espècie que es cultiva en piscifactories.

Comentari: L’orada és l’espàrid que més fàcilment penetra a les aigües salabroses, essent-hi, a vegades, abundant. En el cas del PNAE aquest peix es pot pescar sobretot a les goles dels rius. Podria entrar a les llacunes d’haver-hi una connexió permanent amb el mar o els estuaris.

     

 

FITXA  11

Gòbit de sorra

Pomatoschistus microps

 

Distribució al PNAE

Ocupa tot el domini de les aigües salobres del PNAE.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres de desembocadures fluvials, llacunes litorals, maresmes, estuaris.

Distribució geogràfica:Oceà Atlàntic des de Noruega fins al Marroc, i el Litoral Mediterrani català.

Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Cap.

Comentari: Aquest gòbit de sorra es pot trobar en abundància a totes les llacunes i goles del Parc on hi deu formar poblacions sedentàries, sempre renovables a partir d’individus provinents del mar. En algunes llacunes arriba a ser, en determinats moments de l’any, l’únic peix present. En canvi, a les parts més interiors del seu rang de distribució  en rius i recs la seva abundància és lògicament, menor. Sorprenentment, Sostoa et al (1994) només el citen a les goles dels rius Fluvià i la Muga, cosa que només sembla atribuïble a una baixa intensitat de prospecció.

     

 

FITXA  12

LLissa calua

Liza ramada

 

Distribució al PNAE

Present a pràcticament totes les aigües del PNAE, amb excepció d’alguns petits recs de difícil accés o altres molt contaminats.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen:Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat:Litoral marí. Aigües salobres de desembocadures fluvials, tram baix de rius, llacunes litorals maresmes i estuaris.

Distribució geogràfica: Oceà Atlàntic des de Noruega fins Sudàfrica, mar Mediterrània i mar Negra.

Conservació: No gaudeix de cap tipus de protecció.

Interès econòmic:Pesca recreativa amb esquer. Importància comercial local dels individus pescats en les llacunes litorals i albuferes.

Comentari: La llisa calua és una dels peixos més abundants a totes les aigües del PNAE. Forma grans moles d’individus d’edat similar que es fan especialment visibles als rius Muga i Fluvià on és molt abundant. Els recs i llacunes de petites dimensions i les rieres són poblats sobretot per individus joves. La reproducció d’aquesta espècie, com la dels altres mugílids, té lloc al mar, i, per tant, no té una presencia permanent a les aigües continentals.

     

  

FITXA  13

Llisa galta-roja

Liza aurata

 

 

Distribució al PNAE

Llacunes salobres i goles de rius de tota la zona. Al Fluvià puja pel riu fins ben passat Sant Pere Pescador.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres de desembocadures fluvials, tram baix de rius, llacunes litorals, maresmes, estuaris.

Distribució geogràfica: Oceà Atlàntic, des de Noruega fins al Marroc, Mediterrània, i introduïda a la mar Càspia.

Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer. Interès comercial local. Es pesca amn canya, tresmall, pantena (delta de l’Ebre) i tècniques de ròssec.

Comentari:. Aquest mugílid és el que menys penetra a les aigües continentals. De fet, en principi no entra mai en ambients estrictament dulciaqüícoles. En el Fluvià se n’ha pescat alguns individus en el tram passat Sant Pere Pescador, la qual cosa indica el grau de penetració salina que sofreix aquest riu. Sobta que mentre que aquest peix en l’actual prospecció s’ha pescat amb una freqüència prou elevada no és citat per Sostoa et al (1994).

     

  

FITXA  14

Llisa vera

Chelon labrosus

 

Distribució al PNAE

Ocupa tots els ambients d’aigües salobres, a excepció, potser, de les llaunes on no ha estat localitzat. També penetra lleugerament dins algunes aigües dolces, com ara el rec Sirvent.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres d’estuaris, tram baix de rius, llacunes litorals o maresmes..

Distribució geogràfica: Mar Mediterrània i Atlàntic nord des de Noruega fins a Cap Verd.

Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer. Localment té interès comercial. Es pesca amb canya , tresmall, pantena (delta de l’Ebre), i amb tècniques de ròssec. La pesca és molt intensa en les llacunes litorals.

Comentari: La llisa vera no té una distribució tant àmplia a la zona com la llisa calua (Liza ramada), que colonitza plenament les aigües dolces. Sembla preferir els cursos principals dels rius i canals, sense penetrar a rieres o recs. A les llacunes salobres no hi ha estat detectada, però potser hi entra ocasionalment. Pel que fa a ala seva abundància, és sempre menys abundant que Liza ramada.

     

  

FITXA  15

Llisa llobarrera

Mugil cephalus

 

Distribució al PNAE

Ambients d’aigües salobres,penetrant lleugerament dins l’ambient dulciaqüícola estricte.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Litoral marí. Aigües salobres d’estuaris, tram baix de rius, llacunes litorals i maresmes.

Distribució geogràfica: Diversos punts de l’Atlàntic, Pacífic, mar Mediterrània i mar Negra.

Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic:La seva pesca té importància comercial local i regional. Els exemplars d’ambient estuàrics no contaminats tenen una carn apreciada. Es pesca amb canya, tresmall, pantena (delta de l’Ebre) i amb tècniques de ròssec.

Comentari: La llissa llobarrera té una distribució al PNAE pràcticament coincident amb la de la llissa vera( Chelon labrosus). La diferència més destacable és la presència segura de la primera a les llaunes, mentre que l’altra espècie no hi ha estat localitzada. La llissa llobarrera és la menys abundant de tots als mugílid del PNAE, i això provoca que el seu mapa de distribució sigui menys precís que el de les altres llisses.

     

  

FITXA  16

Rèmol de riu

Platichthys flesus

 

Distribució al PNAE

Trams baixos de tots els rius, canals i també a les llaunes.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Marí.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Bentos sorrenc o fangós del litoral marí. Entra a les aigües salobres de desembocadures fluvials i llacunes litorals, i a les aigües dolces del tram baix dels rius.

Distribució geogràfica: Des de la costa occidental de la Mediterrània fins a la mar Bàltica.

Conservació: No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Té una importància comercial considerable i la carn és bastant apreciada.

Comentari: El rèmol de riu és l’únic peix pla que penetra cap a les aigües dolces de manera regular. Tot i això, la seva presencia a les aigües del PNAE és molt reduïda, probablement com a conseqüència de la contaminació.