Homeòstasi

Adaia Angulo, Andrea Arango, Belen Escabias i Adrian Pardos, ens narren una jornada en la vida d’un Australopithecus afarensis

Llegeix la resta d’aquest article »

Tot seguit teniu els articles sobre Neodarwinisme de Míriam Diez, Belen Escabias, Tiffany Falcón, Andrea Morales, Àlex Ramos

Llegeix la resta d’aquest article »

Tot seguit teniu els articles sobre Crítiques a Darwin de Sara Escamilla, Àlex Garcia, Alba Jardines, Xavier Jiménez, Hèctor Leal, Sandra luque i Samanta Postigo

Llegeix la resta d’aquest article »

Tot seguit teniu els articles sobre Darwin i l’origen dels humans d’Anaís Almero, Andrea Arango, Marc Escorigüela, Adrian Pardos, Olga Plou i Felipe Teijeira

Llegeix la resta d’aquest article »

Tot seguit teniu els articles sobre Els antecedents de Darwin de Noèlia Caraballo, Sílvia Cruz, Cristian Garcia, Daljinder Kaur, Andrea Moralo, Marc Planas i Victòria Puy

Llegeix la resta d’aquest article »

Tot seguit teniu els articles sobre Darwin i Alfred Wallace de Marina Alaso, Ignasis Cuevas, Júlia Diaz, Laura Gabaldon, Àlex Gonzàlez, Xavier Manero i Yulia Portnova

Llegeix la resta d’aquest article »

Tot seguit teniu els articles sobre Darwin i el viatge del Beagle d’Andrea Aibar, Gerard Álvarez, Ronny Benalcàzar, Carlos Caballero, Víctor Fernàndez, Alba Gabaldon, Stefanie Lopez, Querén Molina, Silvana Pinedo, Mireia Pujol i Noèlia Sànchez

Llegeix la resta d’aquest article »

Portada del llibre

Ara fa una estona s’ha presentat -amb un complet programa- la publicació La teoria de l’evolució, avui, coeditada entre el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’ Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB).

Els continguts estan basats en els textos de 14 científics de la UB, la UPF i del propi Museu, i reflexionen -com comenten al nou blog del Museu- sobre l’Evolució, un concepte permeable a diverses fonts de coneixement i que supera molts cops les barreres entre les diverses disciplines.

Un concepte protagonista de molts debats en els quals hi participa la ciència, per tal d’actualitzar-lo amb les últimes descobertes i per trencar tòpics i errors.

És l’evolució, un fet o una teoria?  hi ha diversos tipus de selecció?, pot haver evolució sense adaptació?  les extincions poden ser selectives? Evolució gradual o puntual? La coevolució està renyida amb la selecció natural?.

La guia tracta de proporcionar claus i respostes a aquestes preguntes i uns quants arguments bàsics per refrescar les nocions essencials de l’evolució a la llum del coneixement actual de la ciència. La matèria primera de la ciència són exclusivament les hipòtesis que es puguin provar o refutar, mentre que l’espiritualitat pertany a una altra dimensió, tan humana com la recerca científica, però diferent.

Podeu descarregar-vos una còpia en PDF del llibre o seguir l’activitat del museu al seu blog, a Twitter o al Facebook.

Nivells de confiança en institucions i continguts científics

Els resultats d’una enquesta -tot i que amb una metologia de treball no excessivament rigurosa -, sobre el nivell de confiança del públic en els continguts científics duta a terme pels editors de les revistes Scientific American i Nature, és un bon punt per rependre la qüestió de la comunicació d’informació i resultats en ciència. Ha sota us adjunte diversos enllaços.

S'han d'involucrar els científics en...?

Qui es creu als científics després de la crisi de la pandèmia de grip?

• La majoria de la producció científica es comunica públicament a partir de la seua publicació en revistes científiques periòdiques, tot i que hi ha altres tipus publicacions.
• Algunes d’elles accessibles de forma oberta en la xarxa. De fet aquesta sembla la tendència actual amb les bases de dades més potents
• Criteris d’avaluació de les revistes científiques, per exemple a la UB
• Article Estructura formal de les revistes científiques i tipus d’articles.
• Albert Gras planteja una perspectiva dels aspectes del frau en ciència. I hi ha una reflexió sobre conflictes d’interés en Edunomia.
• Per minimitzar els fraus o els resultats erronis, per a la publicació en ciència es fa servir bàsicament un sistema de control de qualitat anomenat  revisió per parells (peer review) o arbitratge. Fullegeu aquesta completa guia de l’organització Sense about science.
• Ací teniu un exemple de les normes de la revista Science, el que no ha evitat alguna sorollosa relliscada.
• Altres exemples els podeu trobar ací, ací o ací
  
• Per reflexionar-hi més, feu una ullada al portal The Scientific Communication Life-Cycle model què desenvolupa els continguts de l’article  A model of science communication…
• I voltant pel blog, a banda d’aquestes dues entrades anteriors amb més enllaços o exemples documentats de fraus, també trobareu els articles què heu d’analitzar per al dia de la prova de CMC.

Fer recerca, comunicar i aplicar els resultats

Procés de comunicació científica

• • 

  Guia del procés d’arbitratge en ciència

Ací teniu l’enllaç al text de CMC per comentar (si no funciona proveu aquest ). Es tracta d’un extracte del text Apologia del Mètode Científic.

Recordeu que heu de fer un comentari d’una plana per entregar. La valoració ha d’incloure les tesis que defensa l’autor i la vostra opinió, tot relacionant-ho amb els continguts de la unitat.