Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l’equilibri i de l’estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d’una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Un any més -i ja en van 16-, en arribar novembre ja s’albira la setmana de la ciència i activitats relacionades.
Amb el lema Viu la ciència, enguany tindrà lloc del 18 al 27 de novembre i hi hauran centenars d’activitats de tota mena i per a tota mena de públics. Localitzeu les que més us interessen amb el cercador d’activitats de la setmana o amb l’agenda de Recerca en acció.
Tot seguit teniu els objectius, les primeres activitats i uns enllaços per introduir la darrera unitat d’enguany, La genètica i les lleis de l’herència.
Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:
Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
Explicar la importància biològica de la meiosi
Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
Discutir la influència de l’ambient en l’herència
Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions
Una línia del temps, des del 1759 fins al 2002, relacionant events relatius a l’estudi de l’herència. També en format flash
Portal de la UAB Una invitació a la bioinformàtica, inclou blocs per viatjar pel genoma humà o reflexionar que ens fa humans i visualitzar la variabilitat de mirades humanes o la coloració del pel dels mamuts. També hi ha un curs de genètica amb més diapositives.
Complet i clàssic portal Mendelweb, amb adaptacions de molts dels articles i papers originals del precursor de la genètica. Teniu també les ressenyes de dos interessants lectures estivals
Des d’aquest enllaç podeu descarregar el Joc dels Gens, en que treballarem la setmana vinent. Si teniu problemes per instal·lar-lo, feu una ullada al manual.
Recull de problemes de genètica de la UIB i la UAB, per practicar amb llapis i paper
Pel que fa a la vostra tasca, com a les activitats anteriors, heu de completar les següents activitats en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.
Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
Entreu a la web del Projecte Biosferai completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer ) sobre Mendel.
Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
Incisiva píndola de video-consideracions, des del blog Reflexiones de repronto, sobre l’ús poc veraç de imatges de científics o de conceptes tipus Ciència oVeritat, com a reclam plublicitari…
Ja que no és nou això de fer-ho servir, sembla que si surt gratis….
Dins els actes commemoratius de l’Any Internacional de la Química, i per recordar els cent anys que fa que li van atorgar el Premi Nobel de Química del 1911, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha preparat conjuntament amb el parisenc Institut Curie una exposició sobre Marie Sklodowska, també coneguda perMarie Curie.
L’exposició s’inaugurarà el proper 6 d’abril -podeu descarregar el díptic de l’exposició-, i repassa la trajectòria de la cèlebre científica. La mostra es podrà veure al pati de l’IEC fins a final del 2011.
Tot seguit teniu més informació del bloc d’embriologia i desenvolupament que hem treballat.
Tot i què altra forma de fer-ho hauria estat llegir l’interessant Mutants, sobre la varietat genètica i el cos humà d’Armand Leroi, en teniu un apunt a l’Icat i a l’Independent, també una completa crítica a Lecturaserrantes. És, en tot cas, una molt recomanable lectura estival
Dimecres 17, coincidint amb el dia de la ciència a les escoles de la setmana de la ciència 2010, l’alumnat de CMC va asssitir a la xerrada Dermatologia: ciència, salut i pell, a càrrec del dermatòleg Urbà Gonzàlez.
A més de reflexionar sobre la salut de la nostra pell i la prevenció de les malalties i alteracions que l’afecten, es va plantejar la necessitat de la valoració crítica de la informació en temes de salut, incloent-hi la relació metge-pacient.
Ens va comentar què és la medicina basada en l’evidència (MBE) i la col·laboració Cochrane -anomenada així en record de l’epidemiòleg anglès Archie Cochrane- basada en preparar, mantenir i difondre revisions sistemàtiques sobre els efectes de l’atenció sanitària. I, finalment, ens va facilitar les eines per accedir als portals de recursos internacional o estatal i a la biblioteca accesible en xarxa (la versió anglesa necessita subscripció). Des d’ací podeu descarregar un manual d’ús introductori o, si voleu, més informació.
El darrer dels tretze capitols de de la sèrie Cosmos de Carl Sagan, Who speaks for Earth, és el què hem vist avuí a CMC.
En aquest epíleg Sagan reflexiona sobre diversos temes que han anat sorgit al llarg dels diversos capítols, tot teixint un fil que relaciona origens i evolució de l’univers i la vida, coneixement, dubte, religions, destrucció, capacitats tecnològiques, història, guerra nuclear, futur, responsabilitat, opcions, tria…
I és per això que les seves paraules ens serviran per a fer de pont entre la segona unitat -on començarem a treballar els paradigmes relacionats en el coneixement de l’Univers i el nostre lloc en ell- i aquesta primera unitat què ha versat sobre la nostra relació amb la ciència i la tècnica. On hem treballat ciència i tècnica com a metodologies vives, cossos de coneixement i producte de l’activitat humana… afectades, per tant, de similars condicionants a la resta d’activitats. Com a co-modeladores del món on vivim avuí en dia i les societats on ens desenvolupem, però, alhora també, com a fonts de conseqüències -algunes d’elles terrorífiques- que s’han de valorar i que poden o han de ser modulades.
On hem justificat, al cap de tot, per què cal un enfocament crític de qualsevol actuació humana i, ben concretament, del paper de ciència i científics.
El vídeo el teniu també en castellà a Youtube en diversos capítols curts o complet a Vímeo.
Gaudiu-lo i reflexioneu-hi…
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Un any més -i ja en van 16-, en arribar novembre ja s’albira la setmana de la ciència i activitats relacionades.
)
